QUI SOM

Som una escola catalana d’Educació Infantil i Primària creada al 1983 i situada al barri de Cerdanyola, de la ciutat de Mataró. El nostre centre destaca per tenir unes instal·lacions d’un entorn natural privilegiat i amb una conservació perfecte, per una renovació profunda del nostre projecte curricular de centre, per un pla d’acció tutorial que ens serveix per atendre totes les necessitats de la relació entre alumnes-famílies i mestres i per un treball d’inclusió complert amb un pla de treball de fa més de 20 anys amb l’escola d’educació especial de Les Aigües.

L’equip impulsor està format per 14 mestres, representants dels diferents cicles, dels quals dues d’elles són les coordinadores del grup. Les nostres sessions les dediquem a treballar els diferents projectes de centre i a debatre sobre millores pedagògiques i organitzatives del propi centre.

Com equip, aquest curs ens hem decidit a presentar dos projectes, cadascú d’ells amb unes característiques molt diferents, però amb una riquesa de pràctiques, metodologies i dinàmiques a l’aula que ens han enriquit professionalment. Aquests projectes es titulen “El musical: Somriures i llàgrimes” realitzat per l’alumnat de P5 per preparar un musical a l’escola i “CUEME” un projecte d’emprenedoria realitzat per l’alumnat de 5è.

En definitiva, la varietat de propostes d’idees, d’organització, de reunions, de decisions, etc., ens ha permès fer una procés de millora de cara el treball futur de la xarxa dins del centre.

 

El nostre projecte:

Aquest projecte neix arran d’un altre projecte, CUEME. A cinquè, vam fer un projecte d’emprenedoria on la nostra escola hi particpa. Vam fer una donació a l’ONG Sonrisas de Bombai. Aquest any en el tema de l’any de l’escola treballem els somnis. A partir d’aquí és quan neix el nostre somni, el de viatjar a ÀSIA, en concret India.

Aquest projecte va lligat a un altre projecte concret de l’ONG, pensat per treballar els valors a les escoles “Escuelas Sonrientes”. Treballarem els dos projectes de manera simultània.

 

DE CAP A LA TASCA!

Un cop ja sabíem què era el que volíem produir, els alumnes es van agrupar segons les seves preferències, gustos, aficions, sensibilitats. Un grup tenia com a tema el futbol, perquè hi jugaven; un altre la gastronomia; un altre la moda; un altre les cançons; un altre els videojocs; un altre les festes del seu barri o de Mataró, etc. El nombre d’alumnes per grup depenia de quants alumnes tenien preferència per un tema dels que ells mateixos proposaven i si n’hi havia molts es proposava que es muntessin dos amb el mateix tema perquè es podia tractar de formes diferents, perquè no fossin més d’uns sis alumnes per grup, (amb preferència de quatre).

Fets els grups, van fer un recordatori del que era el treball cooperatiu i el treball per projectes. Ja havien treballat de forma cooperativa i per projectes abans, i amb una sessió de coneixements previs i uns vídeos va haver-hi prou.

Primer, a cada grup, van fer pluja d’idees, reflexió, valoració… fins saber quin producte que es pogués remetre en un codi QR farien. Després ho van posar en comú amb el grup classe perquè recolzessin la idea, valoressin els pros i contres, aportessin altres idees… Aquí va haver-hi alumnes que van voler canviar de grup perquè els atreia més la proposta d’un altre grup que la seva, altres que van decidir interactuar entre grups… Els grups no estan tancats, estan vius i en moviment: un alumne pot estar al seu grup i participar també a un altre, un grup pot ajudar com a grup a un altre grup, els alumnes poden anar a un altre grup (o persona) a demanar consell o ajuda i a oferir-la, etc. Això durant tot el projecte.

Un cop van saber quin producte farien, van decidir els rols que necessitarien per treballar de forma cooperativa en aquella producció concreta.

Després, en una sessió vam proposar que havíem de deixar clar com ens avaluaríem. Els grups van fer propostes al gran grup i van decidir que avaluarien el seguiment de la feina, i que ho farien de la següent manera: Quan comencés la sessió de feina, qui fos coordinador d’aquella sessió revisaria que els objectius previstos fins a aquell dia estiguessin complerts, així com les tasques individuals. (Primer autoavaluació i després coavaluació.) Els coordinadors (rol rotatiu) posaven en comú el diari de feina i valoraven si calia fer alguna intervenció amb algun grup o amb alguna persona i com ho farien (només els coordinadors perquè així la resta d’alumnes avança amb la feina). La intervenció sempre ha de començar essent d’ajuda, però pot acabar en sanció: van arribar a expulsar a un alumne del projecte per no treballar i molestar, amb un condicionant per poder tornar. Al final va tornar, pels consells i l’ajuda dels companys. També vam decidir que avaluaríem el producte final, i vam decidir que es faria de la següent manera: el grup que tingués un projecte acabat el mostraria a la resta i es faria l’autoavaluació i la coavaluació en funció dels criteris prefixats.

Mentre s’està fent el producte hi ha moments on s’ha de mostrar al grup classe per compartir-lo i rebre i donar impressions.

Un cop resolt com es faria l’avaluació, i com s’organitzarien (rols, temporització, diari de seguiment, tasques…) comença la fase de desenvolupament del projecte.

En aquest punt, el professor va passant pels grups i va «endreçant» els continguts del  currículum (ja s’havien permès els productes on es veia que els continguts hi eren presents); per exemple: «Nois, si feu un vídeo penseu en posar subtítols per a sords…» així a través del respecte i la visibilitat de les persones diferents (persones sordes) treballen l’ortografia. Revisem que s’estigui gestionant bé el grup cooperatiu, que les diferents taques siguin rotatives, que no es desviïn… i que tothom estigui treballant totes les competències que es tenien previstes. També mirem si hi ha continguts que no teniem previstos i després pensem com gestionar-los, per exemple un grup va decidir regalar als companys de Madrid un vídeo on ells mateixos feien la versió que cuinaven a casa seva de dolços tradicionals catalans. Des de la perspectiva de com es vivia a casa aquesta experiència de fer panellets. Aquí tenim el text instructiu (que entra en el currículum de l’assignatura de llengua espanyola) així que vam dir-los que expliquessin als altres grups com havien fet la recepta perquè hi participessin perquè a cada casa es fa diferent i vam treballar el text instructiu en profunditat tot el grup classe; mitjançant l’experiència personal, el voler compartir, l’empatia…).

Quan els professors ho consideren oportú es fa una reflexió conjunta sobre el que estem aprenent, que ells ens diguin i nosaltres diem. Perquè sovint no són conscients del que estan aprenent perquè estan gaudint fent el seu producte i creiem que és bo que el alumnes siguin conscients d’allò que estan aprenent.

També fem aturades de reflexió per reconduir en funció del que estigui passant. Per exemple: Quan vam tornar de Madrid com ells ens van regalar un detallet individual vam repensar el producte i vam decidir que a més del pòster donaríem com el pòster en targeta a cada company de Collado Villalba. Una targeta per cada alumne de l’intercanvi i un pòster per l’institut.

Busquem la complicitat d’altres àmbits.

Els altres grups de castellà que no són els del grup de projectes també hi participen enviant el seu codi QR.

Els grups que acaben primer comencen amb el muntatge del pòster.

NEIX EL PROJECTE

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vaig plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja m’encarregava jo.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

LA FONT D’INSPIRACIÓ

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vam plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja ens encarregavam els professors.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

QUI SOM?

Al Institut Josep Puig i Cadafalch som un claustre nombrós – 70 persones –  impartint ensenyament secundari obligatori i post obligatori,  batxillerat i cicles formatius.  Estem situats en una zona de Mataró allunyada del centre, a la part nord oest de la ciutat.  Acollim a 750 alumnes de la part alta de la ciutat i treballem junts amb molta il·lusió per tal que esdevinguin ciutadans autònoms, responsables, solidaris i altament competents.

Aquest curs hem encetat un programa pilot tot  formant dos grups per nivell tant a segon com a tercer on s’imparteixen les assignatures troncals (matemàtiques i llengües) per projectes. Per afavorir aquesta metodologia a l’horari s’han establert sessions de dues hores. Els grups de projectes son heterogenis pel que fa a les capacitats acadèmiques i aptituds/ actituds però sempre amb el consentiment de les famílies i el desig dels alumnes de participar-hi.

La veu dels alumnes

[vimeo]https://vimeo.com/337486894[/vimeo]

  • Treballar en equips cooperatius ha sigut molt xulo.
  • Hem descobert coses interessants que no sabíem d’altres països.
  • M’ha agradat treballar en equip perquè ens repartim la feina i no em sento sola.
  • Ha sigut molt divertit treballar amb els portàtils.
  • Dins l’equip, a vegades costava treballar perquè hi havia persones que no estaven per la feina.
  • En alguns moments hem hagut de solucionar petits conflictes, però en general ha anat bé.
  • El projecte ha sigut molt interessant i ens hem hagut d’espavilar per anar a una ciutat d’Europa.
  • Crec que he après més que amb el llibre de medi.
  • M’han encantat les exposicions de tots els grups.
  • Estic contenta perquè ara ja puc fer presentacions amb prezi.
  • Ens ha agradat molt utilizar els portàtils i les tablets.
  • Aquesta manera de treballar és més divertida que la “normal”.
  • Treballar en equip està bé, però a vegades també m’agrada treballar sol.

Avaluació

L’avaluació que es porta a terme no és només del producte final del projecte sinó que se li dona una importància extrema a tot el procés. Els aspectes que s’avaluen són:

  • Treball per equip : tant per part de les mestres com una autoavaluació. S’observen aspectes com ara si s’han respectat els rols i les tasques distribuïdes, si tots han après sobre aquest tema, si han utilitzat bé els temps, si s’han ajudat i respectat…
  • El tractament i recerca de la informació : també per part dels mestres i de l’alumnat. Si han estat capaços de trobar i seleccionar la informació necessària amb facilitat.
  • Producte final
  • Exposició oral

Producte final

Els alumnes han de crear una presentació prezi que els ajudi a exposar als seus companys i a les famílies els trets característics del seu viatge. Aquesta mateixa presentació serà gravada i penjada al bloc de la classe on els alumnes editaran un vídeo i un article explicant el projecte dut a terme. La presentació serà una part molt important de l’avaluació, però no la única.

Hi ha una permanent recollida de dades per part de les mestres que intervenen a l’aula, tenint en compte les diferents fases del projecte: plantejament, recollida d’informació, elaboració del producte final, interacció i cooperació entre els diferents membres del grup… Els alumnes hauran de respondre unes rúbriques per equip i també de forma individual.

Implementació

A partir d’aquí comença la fase de recerca d’informació seguint els punts que prèviament s’haurà acordar amb la resta de la classe . S’han de decidir moltes coses i dissenyar un viatge atractiu i dinàmic, sempre dins del consens entre els membres del mateix equip i respectant els paràmetres dels grups d’experts. Els equips es distribueixen les tasques de recerca i comencen a omplir la graella que serà una eina de gran utilitat per tal de confeccionar el producte final: una presentació oral del viatge amb un suport visual. En aquest cas el format serà de presentació PREZI.

Paral·lelament a la creació del projecte, s’utilitzen algunes de les sessions per posar ordre els coneixements que anem adquirint. Així doncs es dediquen estones a treballar conceptes com l’Europa física i política, la diversitat cultural que l’habita, les diferents zones climàtiques i com estan patint les conseqüències del canvi climàtic, i tot això partint de coneixements previs que ja tenim. A més a més, dins de la classe es va construint un racó anomenat: “viatgem per Europa” on hem de transmetre el nostre viatge de forma molt visual.

Es tracta d’un projecte absolutament interdisciplinari doncs en la seva elaboració hi intervenen moltes àrees. Intervé l’àrea de llengua catalana des del moment en que hem d’estar fent recerca d’informació. Hi ha un exercici constant de comprensió lectora a l’hora  que treballem l’expressió escrita quan la redactem. El producte final serà una exposició oral davant d’un públic, així doncs es treballa també, de forma molt específica, l’expressió oral.

Dins de la fase de recerca d’informació hi intervenen també les àrees de llengua castellana, i en especial, la de llengua anglesa. La llengua utilitzada a moltes pàgines web de turisme, allotjament i transports dels diferents països és l’anglesa. Així doncs, l’exercici de comprensió lectora i posterior traducció és important.

Les matemàtiques hi tenen també un paper cabdal en el moment en que es porta a terme aquest “viatge imaginari”. El grup d’experts del pressupost ha establert uns paràmetres a seguir i tots els equips s’han de cenyir a aquests. Han de comparar opcions, preus i en alguns casos, fins i tot, convertir moneda. També han de calcular distàncies.

L’educació visual i plàstica hi té cabuda en l’elaboració del racó d’Europa a la classe així com l’àmbit digital doncs tant la recerca, portada a terme en gran part per internet, com el producte final, una presentació prezi, s’engloben en aquest àmbit.

L’àrea de valors queda reflectida en el treball que es fa dels diferents estereotips culturals que trobem segons on anem, la diversitat de població i, en el fet, que quan se’ls hi ensenya com fer una presentació en format prezi, aquesta explicació ve a càrrec d’antics alumnes de l’escola que es presten a venir una tarda i explicar-los com funciona. Això fa que la seva motivació per aprendre el funcionament de les presentacions prezi augmenti.

I finalment, l’àrea de coneixement del medi social i natural, determinant en l’elaboració d’aquest projecte.

Metodologia

Treballarem mitjançant els equips base cooperatius amb els que han treballat des de l’inici del curs. Aquests equips estan formats per part del professorat que intervé dins de l’aula, d’una forma molt curosa, atenent els diferents perfils, estils i necessitats d’aprenentatge. En tenim set, formats per quatre membres cadascun.    Dins d’aquests equips, cada membre té un rol assignat en forma de càrrec: secretari, portaveu, coordinador i material i ordre. A més a més, s’han establert uns compromisos personals.

Un cop elaborada la graella de recerca d’informació, els explicarem en què consisteix el mètode o estructura dels grups d’experts. Utilitzant la tècnica cooperativa del full giratori, cada grup haurà d’elaborar un llistat d’ítems que han de quedar reflectits a la graella de recerca d’informació.

Després, ho posarem en comú. Quan ja estigui elaborada la graella, es designen uns experts en alguns d’aquest ítem, agrupats per temes. Així, per exemple, trobarem un expert en:

  • transport, allotjament, diners, itinerari
  • llocs per visitar, guia de viatge, transport dins de la ciutat, planificació dels dies
  • àpats, idioma, frases útils
  • equipatge, temps atmosfèric i durada

Un cop designats els temes, els grups d’experts de cada equip es reuneixen i estableixen els criteris de recerca en cada àmbit. Són ells qui, posteriorment han de comunicar aquests paràmetres a la resta dels companys d’equip.

Així doncs, per exemple, els experts en transport determinen que tots els equips poden utilitzar el transport que vulguin excepte en el viatge d’anada on han d’anar en autocar sigui quin sigui el seu destí. Aquests límits o normes han de ser respectats per tots els equips base.

A partir d’aquí, es comença la recerca activa utilitzant les tablets i els portàtils dels que disposa l’escola, informació proporcionada per agències de viatge i sempre,  procurant que hi hagi dues mestres dins l’aula per tal d’acompanyar en aquesta fase del projecte.