Disseny del projecte.

Publicat el per
Respon

 Disseny del Projecte:

Activitat inicial

Tot comença anant d’excursió al Museu Picasso.

Sortida programada dins del Pla anual d’enguany.

Al museu vam fer el taller “En veus , et veig”. Consisteix en fer el perfil de  la cara del company a través d’un marc de fotos amb un vidre que ens fa de suport i hi posem un paper vegetal al damunt per poder resseguir el contorn de la cara amb un retolador permanent.

Després d’aquesta estada, els nostres alumnes se senten molt atrets per la vida i obra de Pablo Picasso, fins el punt de verbalitzar que els agradaria sentir-se com Picasso.

Així que després de coordinar-ho els proposem fer un Projecte per tal que els nostres alumnes/as se sentin com a Petits Picasso, prenent el nom de “Som Picasso”.

Àrea Ed. Visual i plàstica

Dimensió percepció, comprensió i valoració

  • Competència 1.

Mostrar hàbits de percepció conscient de la realitat visual de l’entorn natural i cultural.

Continguts comuns

  • Percepció i exploració sensorial dels elements presents en l’entorn natural, cultural i artístic: els objectes, els materials, els sons…
  • Apreciació de les habilitats i la imaginació dels creadors.
  • Valoració i respecte de les produccions d’un mateix i dels altres.
  • Propietats dels materials, els colors, i les formes… en les imatges, els objectes i les obres artístiques.

 

Activitat 2

D’entrada ens proposem abordar més extensament l’ obra i vida de P. Picasso, a manera de conte, en les estones del Pla lector del divendres.

Àrea –  Llengua catalana

Dimensió comunicació oral

  • Competència 1. Obtenir informació bàsica i comprendre textos orals senzills o adaptats de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i de l’àmbit escolar.
  • Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa utilitzant estratègies conversacionals bàsiques.

Dimensió literària

  • Competència 11. Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la literatura catalana, castellana i universal.

Continguts clau:

  • llibres diversos en diferents formats i suports.
  • Lectura en veu alta.
  • Hàbit lector.

 

Activitat de motivació – 3

Seguidament treballem la vida de l’artista confeccionant el llibre de Sant Jordi amb autoretrats d’ells mateixos amb  talls de la biografia de l’autor. Tot això amenitzat amb la pròpia interpretació sobre el quadre de la seva filla Maya, anomenat “Maya con barco”, ja que una nena es diu així i el títol els fa gràcia i volen dibuixar-lo interpretant-lo a la seva manera.

 

 

Àrea de llengua catalana

Dimensió expressió escrita

  • Competència 8. Produir textos senzills amb adequació a la situació comunicativa i amb ajut de suports.
  • Competència 9. Revisar el text per millorar-lo en funció de la situació comunicativa amb l’ajut de suports específics.

Continguts clau:

  • Textos de tipologia diversa en diferents formats i suports.
  • Estratègies i recursos per a l’expressió: planificació, producció i revisió.
  • Normes bàsiques per a la bona presentació dels textos escrits.

 

Activitat 4

Els encanten les màscares Africanes de Picasso i demanen fer-les. Així que els oferim material per a confegir-les amb cartrons i tot tipus de materials de diferents textures. 

 

Àrea Ed. Visual i plàstica

Dimensió imaginació i creativitat

  • Competència 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.
  • Competència 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries.

Continguts d’educació visual i plàstica

  • Qualitats visuals i plàstiques dels materials dels elements presents en l’entorn.
  • Composició individual i col·lectiva d’imatges i objectes a partir de materials i tècniques.
  • Ús de materials, d’imatges i d’objectes diversos de l’entorn en les produccions pròpies i col·lectives.
  • Ordre i atenció en els processos de producció i cura dels materials i estris emprats.

 

Activitat 5

Lliçó d’art inspirada amb paper i aquarel·la plegats:

Hi ha moltes maneres d’ensenyar retrats de Picasso.
Els hem volgut mostrar alguns dels retrats de Picasso i després hem entrat al projecte, demostrant cada pas.

Es demana que facin plecs diagonals aleatòriament.
Cal fer-ne uns 5 plecs com a mínim i després cal utilitzar una regla sobre les línies del plegat i resseguint amb llapis.

Mirant les línies de la pàgina i el seu gir des dels diferents costats, els vam demanar que haurien de veure la suggerència d’una cara i començar a dibuixar-la.

Es mostra com utilitzar les línies per començar els ulls, les celles, el nas, la boca, el mentó, etc.

Quan van tenir una cara que els agradava podien utilitzar aquarel·la per acabar el retrat.

Hem emfatitzat amb els colors complementaris, una altra manera d’obligar-los a ser més abstractes,

igual com feia Picasso en les seves pintures.

Treballs d’exemple:

Àrea de Matemàtiques

Dimensió comunicació i representació

  • Competència 8. Expressar idees i processos matemàtics de manera comprensible tot emprant el llenguatge verbal (oral).

Dimensió raonament i prova

Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers.

Continguts clau:

  • Les figures geomètriques: elements, característiques (2D) i propietats.
  • Creació d’imatges mentals de figures geomètriques utilitzant la memòria i la visualització espacial.
  • Visualització geomètrica de figures per girar, reduir i deformar figures de dues dimensions.
  • Reconeixement i representació de figures des de diferents perspectives.
  • Reconeixement de formes i d’estructures geomètriques a l’entorn, i determinació de la seva situació.
  • Utilització d’un vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats.
  • Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomètriques planes. Buscar semblances i diferències entre dues figures.

 

Activitat 6

Per finalitzar hem usat les fotografies que els vam fer per fer el taller d’autoretrat amb vidre i les hem tallat per la meitat. La idea ha estat acabar la cara de cada nen usant la tècnica de la simetria usant miralls sobre la mitja fotografia.

Àrea de Matemàtiques

Dimensió raonament i prova

  • Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les.

Continguts clau.

  • Transformacions geomètriques: simetries.
  • Reconeixement de moviments (desplaçaments, simetries i girs).
  • Exploració de moviments utilitzant materials físics (tessel·les, miralls, plegat de paper) i suports virtuals.
  • Reconeixement i creació de figures que tinguin simetries.

 

Activitat 7

Per últim, i no menys important van voler treballar el fang fent uns plats amb cares tal i com feia l’artista malagueny.

Primer vam aplanar dins d’un plat de plàstic el fang. A continuació vam usar el corró per deixar la superfície ben fina.

Seguidament vam passar una capa de pintura amb el rodet, amb tons suaus.

I per últim van decorar la cara seguint alguns models de Pablo Picasso.

Àrea Ed. Visual i plàstica

Dimensió imaginació i creativitat

  • Competència 8. Improvisar i crear amb els elements i recursos bàsics dels diferents llenguatges artístics.
  • Competència 9. Dissenyar i realitzar projectes i produccions artístiques multidisciplinàries.

Continguts clau:

  • Imaginació i creativitat en l’expressió i comunicació artística.
  • Interès, valoració i respecte pel fet artístic i per les produccions artístiques pròpies i alienes.
  • Satisfacció i emoció estètica.
  • Produccions artístiques: plàstiques.
  • Planificació dels processos de producció artística.

 

La televisió dels nostres pares

Publicat el per
Respon

Avaluació

Primer de tot, cal tenir present que l’avaluació és necessària realitzar-la al llarg de tot el procés educatiu, ja que d’aquesta manera obtenim informació dels avenços que dia a dia es van consolidant, però també de les possibles dificultats que puguin sorgir i és llavors, gràcies a aquesta avaluació continuada, que estarem a temps d’establir les mesures que es considerin més adients per fer que tot l’alumnat avanci. És per aquest motiu que, al llarg del desenvolupament del projecte, vam anar realitzant activitats diverses d’avaluació, tant formatives com formadores.

En primer lloc, al final de cada sessió es realitzava una reflexió del punt en què es trobava el procés de recerca de cada equip cooperatiu per tal de fer conscients als alumnes del seu progrés i del que encara tenien pendent. En aquesta conversa es donava peu a que els/les alumnes poguessin compartir el seu procés d’aprenentatge a nivell de grup cooperatiu, revisar els objectius inicials, contrastar idees i reflexionar sobre el treballar que s’estava duent a terme.

En segon lloc, els i les alumnes s’avaluaven tenint en compte el seu pla d’equip, ja que en aquest s’establien uns objectius de grup, uns propòsits quant al càrrec a desenvolupar i també uns objectius a nivell personal (compromís personal), els quals eren valorats per un mateix i alhora per la resta de membres de l’equip, els quals donaven la seva opinió i respectiva valoració. Les preguntes emprades per avaluar aquests aspectes eren: Hem assolit els objectius d’equip? Hem exercit correctament el nostre càrrec? Hem complert cadascú el seu compromís? (vegeu imatge següent).

En tercer lloc,  al llarg de les sessions també es van crear unes rúbriques amb els alumnes per coavaluar-se a nivell oral en dues activitats que vam realitzar d’exposició oral. Pel tal de crear les rúbriques vam partir d’unes rúbriques ja creades pel Departament i, a partir d’aquí, les vam modificar conjuntament per tal de que els i les alumnes se les fessin seves i fossin conscient sobre de què serien avaluats i la importància d’aquests ítems.  Entre tots vam identificar tots els possibles criteris que vam considerar que eren necessaris per avaluar als companys i companyes i, seguidament, vam acordar assignar un valor numèric a cada criteri d’acord amb el nivell d’execució  de cadascun dels apartats.

Per acabar,  es conclou el projecte realitzant una autoavaluació i una avaluació sumativa. L’autoavaluació consisteix en elaborar unes conclusions en les quals l’alumnat analitza les diferents tasques que ha dut a terme i subratlla allò que ha après. Es realitza un dossier en el qual s’observa tot el procés de treball i es confecciona un índex d’aquest. Alhora, es realitza una avaluació sumativa ja que es té en compte tot el procés d’aprenentatge, les diverses activitats realitzades individualment, per parelles i en equip, i s’analitza l’evolució personal de cada infant.

Reflexions: El fet de que els/les alumnes confeccionin la rúbrica i se’ls hi faciliti abans de fer les exposicions orals fa que els infants s’impliquin en el procés d’ensenyament i aprenentatge i, alhora, permet oferir a l’alumne informació del què i del com se l’avaluarà a les exposicions orals.

No obstant, com a proposta de millora, creiem que no ha estat encertat avaluar assignat un valor numèric, sinó que  considerem que s’haurien d’haver coavaluat seguint la nomenclatura establerta al Decret 119/2015, de 23 de juny, i tenint present les especificacions de l’Ordre ENS/164/2014, del 14 de juny, és a dir, amb AE, AN, AS i NoA.

També, creiem que abans s’hauria d’haver elaborat la base d’orientació i seguidament, partint d’aquesta, s’hauria d’haver elaborat la rúbrica, la qual hauria de tenir quatre nivells d’assoliment (seguint la nomenclatura abans mencionada) i com a màxim seria aconsellable que comptés amb quatre apartats molt ben definits per a avaluar de forma més clara, concreta i precisa.

La televisió dels nostres pares

Publicat el per
Respon

Producte final

Després d’haver realitzat diverses activitats sobre la televisió: evolució, oficis relacionats, programes de l’època, etc., es va preguntar als alumnes de manera anònima quin producte final els agradaria fer.  Van sortir les següents cinc propostes:

1.Curtmetratge d’una pel·lícula

2.Amb l’enquesta dels pares mirar quina sèrie o pel•lícula els agrada més i fer el curt

3.Crear un propi programa de televisió

4.Fer un ball sobre una pel·lícula musical dels anys 70/80

5.Playback d’algun personatge

Abans de començar a votar es miren alguns programes i musicals ja que hi havia alumnes que desconeixien alguns dels programes que s’havien mencionat .

A continuació vam fer les votacions per tal d’escollir el producte final:

Després de fer el recompte,  hi va haver dues propostes que van bastant igualades. Aleshores, van conversar entre tots, i es va acordar realitzar dos productes finals. Per una banda el curtmetratge d’una pel·lícula i per l’altra fer un ball sobre una pel·lícula musical dels anys 70/80.

A partir d’aquí, es van crear dos grups i aquests es van organitzar independentment per assumir els reptes proposats.

A més, per tal de realitzar les dues propostes escollides, vam comptar amb la col·laboració de la Paloma Nieblas, que treballa com a maquilladora professional a la televisió, i que és una mare d’un alumne del grup. Va ser una manera més de fer participar a les famílies a l’escola i va ser una manera de conèixer més a fons el que es mou darrera de la televisió, ja que li van poder formular preguntes diverses.

Una vegada s’ha elaborat el guió dels dos productes finals es fa un gravació d’ambdós amb la intenció de convidar a les famílies a l’aula per tal de fer el visionat. Els alumnes proposen anomenar aquesta trobada com a “Tarda de cinema!”. A més, després de fer aquesta trobada, es lliura a tots els infants una còpia dels dos productes per tal que els pugin tenir com a record, se n’adonin de tot el que han estat capaços de fer junts i , també, valorin tot l’esforç realitzat.

Reflexions:  Pensem que falten suports i temps per tal de desenvolupar correctament el projecte.  El fet de realitzar-lo a inici de curs és positiu per tal de conèixer a l’alumnat i establir vincles com a grup-classe i tutora, però alhora és una època on els recursos humans són escassos ja que aquests es prioritzen per a l’adaptació de P3. Quant a la falta de temps, sovint costa delimitar el final del projecte, ja que hi ha molts interessos que van sorgint i a vegades costa molt tallar, perquè cal iniciar una nova unitat didàctica.

Per últim, ens trobem que sovint també manca el treball transversal amb els/les especialistes (música, educació física i anglès), i el projecte queda recollit només dins l’aula amb la mestra tutora. Seria més enriquidor poder-ho treballar des de la totalitat de les àrees, però a vegades manquen espais de coordinació.

La televisió dels nostres pares

Publicat el per
Respon

Implementació

La informació provés dels alumnes, la porten de casa, la cerquen per internet, la pregunten a través de l’enquesta als familiars i a vegades també la proporciona la mestra. Cada grup s’encarrega d’analitzar la informació d’un dels temes.  A mesura que es van aportant noves informacions, aquestes es van penjant a un mural de la classe i es va complementant a mida que avança el projecte, cosa que serveix als alumnes per anar-se adonant del seu procés d’aprenentatge; els fa conscients dels seus avenços i, d’aquesta manera, es relaciona la nova informació amb la prèvia.

Com ja hem comentat anteriorment, els alumnes treballen a través dels equips cooperatius que es formen a través dels seus interessos, i en aquests tenen uns rols establerts; tots vetllen per assolir el seu compromís personal i els objectius d’equip. A més, durant el procés es van coavaluant  i autoavaluant entre ells, i alhora es  fan servir rúbriques per avaluar activitats específiques.

Els alumnes documenten el propi procés de producció a través del dossier que es va confeccionar al llarg del projecte i , a la vegada, s’elabora entre tot el grup-classe un Power Point on s’explica l’evolució del projecte.

Reflexions:  És un procés molt vivencial en el qual tots els alumnes s’impliquen i esdevenen els protagonistes del desenvolupament d’aquest projecte.

La televisió dels nostres pares

Publicat el per
Respon

Metodologia

Vam iniciar el desenvolupament del projecte portant informació diversa sobre el tema escollit i, a partir d’aquí, ens vam agrupar per interessos per tal d’aprofundir més en el informació que havíem portat i que més curiositat ens generava a nivell personal. Un cop fet això, es van confeccionar els diferents grups cooperatius i es va elaborar un pla d’equip assignant a cada membre del grup un rol per tal de treballar cooperativament i, també, es van formular uns objectius com a equip, els quals van quedar recollir al document del pla d’equip. Els diferents rols de l’equip són: el/la portaveu, el/la secretari/a, el/la de material i el/la coordinador/a. Per dur a terme l’assignació de rols, els nens i nenes van pactar quin rol faria cadascú dins dels grups d’aprenentatge cooperatiu que s’havien configurat.

La formació dels grups va permetre que els/les alumnes estiguessin exposats a una diversitat enriquidora d’experiències i perspectives. A més, l’assignació dels rols als diferents membres del grup va facilitar la implicació de tots els components del grup, ja que pel bon funcionament de l’equip és necessari que cada membre es responsabilitzi de realitzar la seva funció. El treball en grup cooperatiu suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir els resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. El raonament d’un grup acostuma a donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà.

Les tasques que es van dissenyar al llarg del desenvolupament del projecte van partir en tot moment dels interessos i materials que portaven els/les alumnes. Tot i que, alguna activitat la va dissenyar la mestra-tutora, sempre respectant el tema de la televisió, amb la finalitat de treballar certs continguts dels diversos àmbits de coneixement i per crear nous interessos que potser no s’havien plantejat i també eren rellevants.

El paper de la mestra va ser, doncs, el d’organitzar i anticipar les condicions indispensables perquè els infants poguessin desenvolupar el seu potencial investigador i creador. Per tant, els nens i nenes van ser els protagonistes de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge, mentre que la mestra els va acompanyar al llarg del procés, va orientar el treball en grup i individual, va possibilitar un ambient de treball adient, va crear situacions didàctiques, va preparar materials, va proposar reptes cognitius adequats, va donar suport i confiança als alumnes, va ajudar-los a superar petits bloquejos que sorgien durant el procés i va vetllar per la inclusió de tot l’alumnat.

Amb aquesta metodologia pretenem que l’alumne arribi a plantejar-se preguntes sobre el seu propi aprenentatge amb la finalitat de que arribi a ser el més autònom possible aprenent, és a dir, que sigui capaç de reconèixer els seus errors i trobi camins per superar-los, que se n’adoni de la funcionalitat dels aprenentatges, que sigui responsable i s’esforci, que valori les aportacions dels altres i que gaudeixi  adquirint nous continguts.

Reflexions:  Valorem molt positivament la metodologia basada en l’aprenentatge cooperatiu, on l’alumnat és el centre de l’activitat i analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip i pren decisions. Cal tenir present, però, que l’aprenentatge cooperatiu no és només un mètode que ens permet ensenyar millor per tal que els i les alumnes aprenguin més, sinó que alhora és un contingut que cal ensenyar als alumnes tal i com ensenyem la resta de continguts curriculars. Cal realitzar aquest treball de forma sistemàtica per ajudar-los a anar adquirint les competències bàsiques de l’etapa.

La televisió dels nostres pares

Publicat el per
Respon

Planificació

Tan bon punt vam tornar de vacances, vam fer un escrit on els alumnes podien escriure sobre les vacances o sobre els objectius del curs. Partint d’aquí, vam començar a parlar de diversos temes que ens cridaven l’atenció. A continuació, vam encetar un debat, en el qual hi havia dos temes principals: Les vacunes i La televisió que miraven els nostres pares.

Ens van venir  al cap alguns dibuixos, sèries i pel·lícules que recordàvem i, després d’estar-ne parlant una estona, vam decidir que volíem aprendre una mica més sobre la televisió que miraven els nostres pares i mares. Així doncs, vam proposar la realització d’aquest projecte i entre tota la classe vam anar portant informació i la vam anar classificant en diferents subtemes.  A més a més, a mesura que anàvem aprofundint en el tema que havíem escollit, vam anar treballar els diferents continguts de manera interdisciplinària.

Degut a que a l’inici de curs a la nostra escola no s’inicien les especialitats, ja que per qüestions organitzatives estan col·laborant amb l’adaptació de P3, la mestra-tutora del grup va ser la que principalment va coordinar les diferents activitats de les diverses àrees.

La televisió dels nostres pares

Publicat el per
Respon

Qui som?

Som l’Escola Marta Mata,  escola pública de Mataró d’educació infantil i primària de doble línia. Aquest serà el tercer any que formem part de la XCB.

Ens definim com a escola activa i les metodologies que emprem es basen en un aprenentatge interdisciplinari on l’atenció  a la diversitat és l’eix vertebrador de la planificació del nostre l’ensenyament.

A la nostra escola conviuen dues metodologies: treballem per racons des d’Infantil fins a Cicle Inicial i l’aprenentatge cooperatiu a Cicle Mitjà i Cicle Superior, tot i que s’inicia a infantil.

El nostre grup impulsor està format per 10 mestres  i aquest curs,  tenim com a objectiu aprofundir i millorar el procés d’avaluació de l’alumnat i aconseguir una avaluació competencial a tots els nivells.

Movem l’ànima. Avaluació

Publicat el per
Respon

El projecte ha estat avaluat de manera contínua i global amb l’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts en cada una de les fases del projecte, integradora, ja que s’ha avaluat des de les diferents àrees i globalitzada, ja que el procés d’aprenentatge s’ha centrat en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.

Els instruments per l’avaluació formativa que els docents han utilitzat han estat l’observació directe i posterior registre en un diari d’aula i una rúbrica d’avaluació final de tot el projecte i el producte obtingut.

L’avaluació formadora dels alumnes ha estat present al llarg del projecte. En tot moment han rebut retroaccions de qualitat per parts dels docents responsables, i al final del projecte s’han avaluat mitjançant una rúbrica d’autoavaluació i coavaluació.

Tal com s’estableix a l’ordre 164/2016, els docents hem d’avaluar els aprenentatges dels alumnes i, també, la pròpia pràctica docent.  Per fer-ho s’han utilitzat diferents procediments: tenir en compte l’opinió dels alumnes a partir de preguntes al final del projecte, i fer una avaluació final de projecte amb tot l’equip que hi ha treballat. Per fer-ho es reflexionarà al voltant del guió que proposa el Departament d’Ensenyament (2017) en el document Programar per competències a l’Educació Primària.

 

Movem l’ànima. Producte final

Publicat el per
Respon

Partint del primer contacte amb les persones grans, els alumnes evidencien una problemàtica pròpia de la dimensió social de la persona: les persones grans se senten soles a la residència.

 

Aquest fet genera als alumnes emocions difícils de regular i empatia cap a aquestes persones. A partir d’aquesta evidència s’inicia la segona tasca.

 

 

 

Cada grup d’experts ha obtingut un producte final basant-se en la realització de diferents tasques. Han hagut d’utilitzar diferents habilitats i  competències per tal de poder assolir cada un dels reptes proposats.

 

Les propostes han estat tractades de manera globalitzada incloent-hi continguts, objectius i competències dels diversos àmbits. Els productes finals  van ser fets per als avis i àvies i compartits amb ells i elles, generant així situacions on establir vincles i relacions.