Arxiu de la categoria: Cronologia

Movem l’ànima. Planificació

Publicat el per
Respon

El projecte s’inicia a partir d’una carta que els infants reben a l’escola, on són convidats a visitar el centre de dia MAP i fer una activitat de ball amb les persones que es troben cada dia en el centre. El Projecte Bellànima neix amb l’objectiu d’aproximar els i les  alumnes a les persones grans i acompanyar-los a moure l’ànima mitjançant la dansa i la creació d’espais on compartir entre diferents generacions.

La informació sobre les persones grans que posteriorment podran investigar i treballar: anys de naixement, música predilecte, estima cap als infants, etc. Des d’aquest primer moment es genera molt d’interès en la proposta.

Prèviament, les docents encarregades del projecte i la terapeuta psicocorporal de l’associació Bellànima ens vam trobar per tal de dissenyar les línies que seguiria el projecte i establir els objectius inicials:

  • Desenvolupar actituds de servei tot assumint compromisos que facilitin i promoguin la convivència.
  • Adquirir habilitats socials, cognitives i emocionals que ajudin a orientar les pròpies vides, desenvolupant la capacitat de viure amb plenitud i de conviure amb harmonia.

El projecte s’ha treballar de manera globalitzada per tal d’establir interconnexions i interrelacions entre els  aprenentatges. A cada sessió s’han abordat continguts propis de l’àmbit d’educació en valors, l’àmbit lingüístic, l’àmbit matemàtic, l’àmbit de coneixement del medi, l’àmbit artístic i l’àmbit digital. Es presentaran de manera transversal i en funció del producte final.

També s’han treballar de manera transversal les vuit competències bàsiques: Competència comunicativa lingüística i audiovisual, Competència matemàtica, Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, Competència artística i cultural, Competència digital, Competència social i ciutadana, competència d’aprendre a aprendre i Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

Al tractar-se d’una escola amb un índex d’immigració molt alt i on la llengua materna no acostuma a ser el català, el treball es durà a terme mitjançant l’expressió oral i promovent així l’ús del català en contextos reals i significatius per l’alumnat.

Al tractar-se d’una escola amb un índex d’immigració molt alt i on la llengua materna no acostuma a ser el català, el treball es durà a terme mitjançant l’expressió oral i promovent així l’ús del català en contextos reals i significatius per l’alumnat.

Gràcies a aquesta carta motivacional, obtenen la col·laboració de l’escola en el Projecte

Movem l’ànima. Qui som

Publicat el per
Respon

Germanes Bertomeu és una escola pública, de doble línia, creada l’any 1969. Està situada al bell mig del barri de Rocafonda, a la perifèria del nord de Mataró. Consta de dos edificis per encabir 18 grups i 360 alumnes aproximadament.
El teixit social del barri de Rocafonda presenta un índex alt de famílies nouvingudes, principalment persones de cultura magrebina, centreafricana, llatinoamericana i xinesa. L’alumnat de l’escola és bàsicament així: un reflex de les cultures i les llengües del barri, on la presència de catalanoparlants a les aules és minoritària.
El projecte “movem l’ànima” neix de la inquietud de diferents professionals per desenvolupar activitats innovadores en l’àmbit de les persones gran a fi de millorar el seu benestar social. Partint d’aquesta idea els infants de segon de primària (7 / 8 anys) han realitzat diverses activitats intergeneracionals juntament amb la terapeuta Psicocorporal de l’associació Bellànima.

 

Ens organitzem?

Publicat el per
Respon

La metodologia emprada ha estat variada depenent de l’activitat. Treball individual, en parelles i en desdoblaments de 12 alumnes.

S’ha treballat de forma cooperativa i tenint en compte la diversitat del nostre alumnat.

Tot neix de la visita al museu i del seu propi autoretrat per parelles.

Investiguem sobre Picasso ( la seva vida i la seva obra ) a través de contes a l’hora del pla lector i de l´expressió escrita i oral a català. Ara que ja coneixem el pintor, entren en joc les matemàtiques per entendre el cubisme a través de la realització de màscares, de retrats amb aquarel·les i de plats en volum.

 

Comença l’art

Publicat el per
Respon

Així que dit i fet, i fil a l’agulla. Ens ha faltat temps per preparar un taller de màscares africanes, autoretrats amb tècniques on hem utilitzat vidres, dibuix linial aprenent a usar el regles i les aquarel·les, autoretrats usant eines  digitals amb simetries i un taller de plats de fang amb cares picassianes.

Tot això amenitzat amb contes que expliquen la vida de Picasso, i no hem perdut de vista aspectes matemàtics com la geometria,, endinsant-nos en el món cubista i també surrealista.

 

Som Picasso

Publicat el per
Respon

Som un grup de mestres de l’escola Cirera de Mataró que continuem amb el treball que vam començar el curs 2016/2017.

Aquest any el nostre projecte “SOM PICASSO” el durem a terme a primer de primària.

Aquest projecte és fruit dels interessos dels nens i nenes de primer. Neix després d’anar a la visita del museu Picasso. Els nostres alumnes van voler sentir-se com Picasso i ens van demanar que volien pintar com el malagueny.

QUI SOM

Publicat el per
Respon

Som una escola catalana d’Educació Infantil i Primària creada al 1983 i situada al barri de Cerdanyola, de la ciutat de Mataró. El nostre centre destaca per tenir unes instal·lacions d’un entorn natural privilegiat i amb una conservació perfecte, per una renovació profunda del nostre projecte curricular de centre, per un pla d’acció tutorial que ens serveix per atendre totes les necessitats de la relació entre alumnes-famílies i mestres i per un treball d’inclusió complert amb un pla de treball de fa més de 20 anys amb l’escola d’educació especial de Les Aigües.

L’equip impulsor està format per 14 mestres, representants dels diferents cicles, dels quals dues d’elles són les coordinadores del grup. Les nostres sessions les dediquem a treballar els diferents projectes de centre i a debatre sobre millores pedagògiques i organitzatives del propi centre.

Com equip, aquest curs ens hem decidit a presentar dos projectes, cadascú d’ells amb unes característiques molt diferents, però amb una riquesa de pràctiques, metodologies i dinàmiques a l’aula que ens han enriquit professionalment. Aquests projectes es titulen “El musical: Somriures i llàgrimes” realitzat per l’alumnat de P5 per preparar un musical a l’escola i “CUEME” un projecte d’emprenedoria realitzat per l’alumnat de 5è.

En definitiva, la varietat de propostes d’idees, d’organització, de reunions, de decisions, etc., ens ha permès fer una procés de millora de cara el treball futur de la xarxa dins del centre.

 

El nostre projecte:

Aquest projecte neix arran d’un altre projecte, CUEME. A cinquè, vam fer un projecte d’emprenedoria on la nostra escola hi particpa. Vam fer una donació a l’ONG Sonrisas de Bombai. Aquest any en el tema de l’any de l’escola treballem els somnis. A partir d’aquí és quan neix el nostre somni, el de viatjar a ÀSIA, en concret India.

Aquest projecte va lligat a un altre projecte concret de l’ONG, pensat per treballar els valors a les escoles “Escuelas Sonrientes”. Treballarem els dos projectes de manera simultània.

 

DE CAP A LA TASCA!

Publicat el per
Respon

Un cop ja sabíem què era el que volíem produir, els alumnes es van agrupar segons les seves preferències, gustos, aficions, sensibilitats. Un grup tenia com a tema el futbol, perquè hi jugaven; un altre la gastronomia; un altre la moda; un altre les cançons; un altre els videojocs; un altre les festes del seu barri o de Mataró, etc. El nombre d’alumnes per grup depenia de quants alumnes tenien preferència per un tema dels que ells mateixos proposaven i si n’hi havia molts es proposava que es muntessin dos amb el mateix tema perquè es podia tractar de formes diferents, perquè no fossin més d’uns sis alumnes per grup, (amb preferència de quatre).

Fets els grups, van fer un recordatori del que era el treball cooperatiu i el treball per projectes. Ja havien treballat de forma cooperativa i per projectes abans, i amb una sessió de coneixements previs i uns vídeos va haver-hi prou.

Primer, a cada grup, van fer pluja d’idees, reflexió, valoració… fins saber quin producte que es pogués remetre en un codi QR farien. Després ho van posar en comú amb el grup classe perquè recolzessin la idea, valoressin els pros i contres, aportessin altres idees… Aquí va haver-hi alumnes que van voler canviar de grup perquè els atreia més la proposta d’un altre grup que la seva, altres que van decidir interactuar entre grups… Els grups no estan tancats, estan vius i en moviment: un alumne pot estar al seu grup i participar també a un altre, un grup pot ajudar com a grup a un altre grup, els alumnes poden anar a un altre grup (o persona) a demanar consell o ajuda i a oferir-la, etc. Això durant tot el projecte.

Un cop van saber quin producte farien, van decidir els rols que necessitarien per treballar de forma cooperativa en aquella producció concreta.

Després, en una sessió vam proposar que havíem de deixar clar com ens avaluaríem. Els grups van fer propostes al gran grup i van decidir que avaluarien el seguiment de la feina, i que ho farien de la següent manera: Quan comencés la sessió de feina, qui fos coordinador d’aquella sessió revisaria que els objectius previstos fins a aquell dia estiguessin complerts, així com les tasques individuals. (Primer autoavaluació i després coavaluació.) Els coordinadors (rol rotatiu) posaven en comú el diari de feina i valoraven si calia fer alguna intervenció amb algun grup o amb alguna persona i com ho farien (només els coordinadors perquè així la resta d’alumnes avança amb la feina). La intervenció sempre ha de començar essent d’ajuda, però pot acabar en sanció: van arribar a expulsar a un alumne del projecte per no treballar i molestar, amb un condicionant per poder tornar. Al final va tornar, pels consells i l’ajuda dels companys. També vam decidir que avaluaríem el producte final, i vam decidir que es faria de la següent manera: el grup que tingués un projecte acabat el mostraria a la resta i es faria l’autoavaluació i la coavaluació en funció dels criteris prefixats.

Mentre s’està fent el producte hi ha moments on s’ha de mostrar al grup classe per compartir-lo i rebre i donar impressions.

Un cop resolt com es faria l’avaluació, i com s’organitzarien (rols, temporització, diari de seguiment, tasques…) comença la fase de desenvolupament del projecte.

En aquest punt, el professor va passant pels grups i va «endreçant» els continguts del  currículum (ja s’havien permès els productes on es veia que els continguts hi eren presents); per exemple: «Nois, si feu un vídeo penseu en posar subtítols per a sords…» així a través del respecte i la visibilitat de les persones diferents (persones sordes) treballen l’ortografia. Revisem que s’estigui gestionant bé el grup cooperatiu, que les diferents taques siguin rotatives, que no es desviïn… i que tothom estigui treballant totes les competències que es tenien previstes. També mirem si hi ha continguts que no teniem previstos i després pensem com gestionar-los, per exemple un grup va decidir regalar als companys de Madrid un vídeo on ells mateixos feien la versió que cuinaven a casa seva de dolços tradicionals catalans. Des de la perspectiva de com es vivia a casa aquesta experiència de fer panellets. Aquí tenim el text instructiu (que entra en el currículum de l’assignatura de llengua espanyola) així que vam dir-los que expliquessin als altres grups com havien fet la recepta perquè hi participessin perquè a cada casa es fa diferent i vam treballar el text instructiu en profunditat tot el grup classe; mitjançant l’experiència personal, el voler compartir, l’empatia…).

Quan els professors ho consideren oportú es fa una reflexió conjunta sobre el que estem aprenent, que ells ens diguin i nosaltres diem. Perquè sovint no són conscients del que estan aprenent perquè estan gaudint fent el seu producte i creiem que és bo que el alumnes siguin conscients d’allò que estan aprenent.

També fem aturades de reflexió per reconduir en funció del que estigui passant. Per exemple: Quan vam tornar de Madrid com ells ens van regalar un detallet individual vam repensar el producte i vam decidir que a més del pòster donaríem com el pòster en targeta a cada company de Collado Villalba. Una targeta per cada alumne de l’intercanvi i un pòster per l’institut.

Busquem la complicitat d’altres àmbits.

Els altres grups de castellà que no són els del grup de projectes també hi participen enviant el seu codi QR.

Els grups que acaben primer comencen amb el muntatge del pòster.

NEIX EL PROJECTE

Publicat el per
Respon

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vaig plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja m’encarregava jo.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

LA FONT D’INSPIRACIÓ

Publicat el per
Respon

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vam plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja ens encarregavam els professors.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

QUI SOM?

Publicat el per
Respon

Al Institut Josep Puig i Cadafalch som un claustre nombrós – 70 persones –  impartint ensenyament secundari obligatori i post obligatori,  batxillerat i cicles formatius.  Estem situats en una zona de Mataró allunyada del centre, a la part nord oest de la ciutat.  Acollim a 750 alumnes de la part alta de la ciutat i treballem junts amb molta il·lusió per tal que esdevinguin ciutadans autònoms, responsables, solidaris i altament competents.

Aquest curs hem encetat un programa pilot tot  formant dos grups per nivell tant a segon com a tercer on s’imparteixen les assignatures troncals (matemàtiques i llengües) per projectes. Per afavorir aquesta metodologia a l’horari s’han establert sessions de dues hores. Els grups de projectes son heterogenis pel que fa a les capacitats acadèmiques i aptituds/ actituds però sempre amb el consentiment de les famílies i el desig dels alumnes de participar-hi.