La televisió dels nostres pares

Producte final

Després d’haver realitzat diverses activitats sobre la televisió: evolució, oficis relacionats, programes de l’època, etc., es va preguntar als alumnes de manera anònima quin producte final els agradaria fer.  Van sortir les següents cinc propostes:

1.Curtmetratge d’una pel·lícula

2.Amb l’enquesta dels pares mirar quina sèrie o pel•lícula els agrada més i fer el curt

3.Crear un propi programa de televisió

4.Fer un ball sobre una pel·lícula musical dels anys 70/80

5.Playback d’algun personatge

Abans de començar a votar es miren alguns programes i musicals ja que hi havia alumnes que desconeixien alguns dels programes que s’havien mencionat .

A continuació vam fer les votacions per tal d’escollir el producte final:

Després de fer el recompte,  hi va haver dues propostes que van bastant igualades. Aleshores, van conversar entre tots, i es va acordar realitzar dos productes finals. Per una banda el curtmetratge d’una pel·lícula i per l’altra fer un ball sobre una pel·lícula musical dels anys 70/80.

A partir d’aquí, es van crear dos grups i aquests es van organitzar independentment per assumir els reptes proposats.

A més, per tal de realitzar les dues propostes escollides, vam comptar amb la col·laboració de la Paloma Nieblas, que treballa com a maquilladora professional a la televisió, i que és una mare d’un alumne del grup. Va ser una manera més de fer participar a les famílies a l’escola i va ser una manera de conèixer més a fons el que es mou darrera de la televisió, ja que li van poder formular preguntes diverses.

Una vegada s’ha elaborat el guió dels dos productes finals es fa un gravació d’ambdós amb la intenció de convidar a les famílies a l’aula per tal de fer el visionat. Els alumnes proposen anomenar aquesta trobada com a “Tarda de cinema!”. A més, després de fer aquesta trobada, es lliura a tots els infants una còpia dels dos productes per tal que els pugin tenir com a record, se n’adonin de tot el que han estat capaços de fer junts i , també, valorin tot l’esforç realitzat.

Reflexions:  Pensem que falten suports i temps per tal de desenvolupar correctament el projecte.  El fet de realitzar-lo a inici de curs és positiu per tal de conèixer a l’alumnat i establir vincles com a grup-classe i tutora, però alhora és una època on els recursos humans són escassos ja que aquests es prioritzen per a l’adaptació de P3. Quant a la falta de temps, sovint costa delimitar el final del projecte, ja que hi ha molts interessos que van sorgint i a vegades costa molt tallar, perquè cal iniciar una nova unitat didàctica.

Per últim, ens trobem que sovint també manca el treball transversal amb els/les especialistes (música, educació física i anglès), i el projecte queda recollit només dins l’aula amb la mestra tutora. Seria més enriquidor poder-ho treballar des de la totalitat de les àrees, però a vegades manquen espais de coordinació.

La televisió dels nostres pares

Implementació

La informació provés dels alumnes, la porten de casa, la cerquen per internet, la pregunten a través de l’enquesta als familiars i a vegades també la proporciona la mestra. Cada grup s’encarrega d’analitzar la informació d’un dels temes.  A mesura que es van aportant noves informacions, aquestes es van penjant a un mural de la classe i es va complementant a mida que avança el projecte, cosa que serveix als alumnes per anar-se adonant del seu procés d’aprenentatge; els fa conscients dels seus avenços i, d’aquesta manera, es relaciona la nova informació amb la prèvia.

Com ja hem comentat anteriorment, els alumnes treballen a través dels equips cooperatius que es formen a través dels seus interessos, i en aquests tenen uns rols establerts; tots vetllen per assolir el seu compromís personal i els objectius d’equip. A més, durant el procés es van coavaluant  i autoavaluant entre ells, i alhora es  fan servir rúbriques per avaluar activitats específiques.

Els alumnes documenten el propi procés de producció a través del dossier que es va confeccionar al llarg del projecte i , a la vegada, s’elabora entre tot el grup-classe un Power Point on s’explica l’evolució del projecte.

Reflexions:  És un procés molt vivencial en el qual tots els alumnes s’impliquen i esdevenen els protagonistes del desenvolupament d’aquest projecte.

La televisió dels nostres pares

Metodologia

Vam iniciar el desenvolupament del projecte portant informació diversa sobre el tema escollit i, a partir d’aquí, ens vam agrupar per interessos per tal d’aprofundir més en el informació que havíem portat i que més curiositat ens generava a nivell personal. Un cop fet això, es van confeccionar els diferents grups cooperatius i es va elaborar un pla d’equip assignant a cada membre del grup un rol per tal de treballar cooperativament i, també, es van formular uns objectius com a equip, els quals van quedar recollir al document del pla d’equip. Els diferents rols de l’equip són: el/la portaveu, el/la secretari/a, el/la de material i el/la coordinador/a. Per dur a terme l’assignació de rols, els nens i nenes van pactar quin rol faria cadascú dins dels grups d’aprenentatge cooperatiu que s’havien configurat.

La formació dels grups va permetre que els/les alumnes estiguessin exposats a una diversitat enriquidora d’experiències i perspectives. A més, l’assignació dels rols als diferents membres del grup va facilitar la implicació de tots els components del grup, ja que pel bon funcionament de l’equip és necessari que cada membre es responsabilitzi de realitzar la seva funció. El treball en grup cooperatiu suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir els resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. El raonament d’un grup acostuma a donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà.

Les tasques que es van dissenyar al llarg del desenvolupament del projecte van partir en tot moment dels interessos i materials que portaven els/les alumnes. Tot i que, alguna activitat la va dissenyar la mestra-tutora, sempre respectant el tema de la televisió, amb la finalitat de treballar certs continguts dels diversos àmbits de coneixement i per crear nous interessos que potser no s’havien plantejat i també eren rellevants.

El paper de la mestra va ser, doncs, el d’organitzar i anticipar les condicions indispensables perquè els infants poguessin desenvolupar el seu potencial investigador i creador. Per tant, els nens i nenes van ser els protagonistes de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge, mentre que la mestra els va acompanyar al llarg del procés, va orientar el treball en grup i individual, va possibilitar un ambient de treball adient, va crear situacions didàctiques, va preparar materials, va proposar reptes cognitius adequats, va donar suport i confiança als alumnes, va ajudar-los a superar petits bloquejos que sorgien durant el procés i va vetllar per la inclusió de tot l’alumnat.

Amb aquesta metodologia pretenem que l’alumne arribi a plantejar-se preguntes sobre el seu propi aprenentatge amb la finalitat de que arribi a ser el més autònom possible aprenent, és a dir, que sigui capaç de reconèixer els seus errors i trobi camins per superar-los, que se n’adoni de la funcionalitat dels aprenentatges, que sigui responsable i s’esforci, que valori les aportacions dels altres i que gaudeixi  adquirint nous continguts.

Reflexions:  Valorem molt positivament la metodologia basada en l’aprenentatge cooperatiu, on l’alumnat és el centre de l’activitat i analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip i pren decisions. Cal tenir present, però, que l’aprenentatge cooperatiu no és només un mètode que ens permet ensenyar millor per tal que els i les alumnes aprenguin més, sinó que alhora és un contingut que cal ensenyar als alumnes tal i com ensenyem la resta de continguts curriculars. Cal realitzar aquest treball de forma sistemàtica per ajudar-los a anar adquirint les competències bàsiques de l’etapa.

La televisió dels nostres pares

Planificació

Tan bon punt vam tornar de vacances, vam fer un escrit on els alumnes podien escriure sobre les vacances o sobre els objectius del curs. Partint d’aquí, vam començar a parlar de diversos temes que ens cridaven l’atenció. A continuació, vam encetar un debat, en el qual hi havia dos temes principals: Les vacunes i La televisió que miraven els nostres pares.

Ens van venir  al cap alguns dibuixos, sèries i pel·lícules que recordàvem i, després d’estar-ne parlant una estona, vam decidir que volíem aprendre una mica més sobre la televisió que miraven els nostres pares i mares. Així doncs, vam proposar la realització d’aquest projecte i entre tota la classe vam anar portant informació i la vam anar classificant en diferents subtemes.  A més a més, a mesura que anàvem aprofundint en el tema que havíem escollit, vam anar treballar els diferents continguts de manera interdisciplinària.

Degut a que a l’inici de curs a la nostra escola no s’inicien les especialitats, ja que per qüestions organitzatives estan col·laborant amb l’adaptació de P3, la mestra-tutora del grup va ser la que principalment va coordinar les diferents activitats de les diverses àrees.

La televisió dels nostres pares

Qui som?

Som l’Escola Marta Mata,  escola pública de Mataró d’educació infantil i primària de doble línia. Aquest serà el tercer any que formem part de la XCB.

Ens definim com a escola activa i les metodologies que emprem es basen en un aprenentatge interdisciplinari on l’atenció  a la diversitat és l’eix vertebrador de la planificació del nostre l’ensenyament.

A la nostra escola conviuen dues metodologies: treballem per racons des d’Infantil fins a Cicle Inicial i l’aprenentatge cooperatiu a Cicle Mitjà i Cicle Superior, tot i que s’inicia a infantil.

El nostre grup impulsor està format per 10 mestres  i aquest curs,  tenim com a objectiu aprofundir i millorar el procés d’avaluació de l’alumnat i aconseguir una avaluació competencial a tots els nivells.

Movem l’ànima. Avaluació

El projecte ha estat avaluat de manera contínua i global amb l’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts en cada una de les fases del projecte, integradora, ja que s’ha avaluat des de les diferents àrees i globalitzada, ja que el procés d’aprenentatge s’ha centrat en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.

Els instruments per l’avaluació formativa que els docents han utilitzat han estat l’observació directe i posterior registre en un diari d’aula i una rúbrica d’avaluació final de tot el projecte i el producte obtingut.

L’avaluació formadora dels alumnes ha estat present al llarg del projecte. En tot moment han rebut retroaccions de qualitat per parts dels docents responsables, i al final del projecte s’han avaluat mitjançant una rúbrica d’autoavaluació i coavaluació.

Tal com s’estableix a l’ordre 164/2016, els docents hem d’avaluar els aprenentatges dels alumnes i, també, la pròpia pràctica docent.  Per fer-ho s’han utilitzat diferents procediments: tenir en compte l’opinió dels alumnes a partir de preguntes al final del projecte, i fer una avaluació final de projecte amb tot l’equip que hi ha treballat. Per fer-ho es reflexionarà al voltant del guió que proposa el Departament d’Ensenyament (2017) en el document Programar per competències a l’Educació Primària.

 

Movem l’ànima. Producte final

Partint del primer contacte amb les persones grans, els alumnes evidencien una problemàtica pròpia de la dimensió social de la persona: les persones grans se senten soles a la residència.

 

Aquest fet genera als alumnes emocions difícils de regular i empatia cap a aquestes persones. A partir d’aquesta evidència s’inicia la segona tasca.

 

 

 

Cada grup d’experts ha obtingut un producte final basant-se en la realització de diferents tasques. Han hagut d’utilitzar diferents habilitats i  competències per tal de poder assolir cada un dels reptes proposats.

 

Les propostes han estat tractades de manera globalitzada incloent-hi continguts, objectius i competències dels diversos àmbits. Els productes finals  van ser fets per als avis i àvies i compartits amb ells i elles, generant així situacions on establir vincles i relacions.

Movem l’ànima. Implementació

La informació s’obté per diverses vies: llibres de consulta, mapes, preguntes a les persones grans del centre de dia, àlbums il·lustrats, recerca de fotografies antigues, cerca a Internet, ús de les eines de Google i música. Les noves informacions es posen en comú entre els grups d’experts i unint-la als coneixements previs, es generen converses molt riques que generen noves preguntes. Els grups d’experts van anotant els descobriments que fan; ja sigui amb un llistat de paraules, el traç d’un itinerari al mapa, un recull de fotografies. Tot aquest material i experiències que van creant, el recolliran en una presentació Google per finalment convidar als alumnes de l’escola a escoltar la seva experiència al voltant del projecte “movem l’ànima”. 

Movem l’ànima. Metodologia

En un primer moment, els alumnes han estat receptors de la proposta conduïda per la terapeuta psicocorporal de l’associació Bellànima: a través del moviment, de la música, de la dansa, del contacte i el massatge els infants i les persones grans han mogut l’ànima mitjançant llenguatges musicals i corporals.

A partir d’aquest primer contacte i la primera carta enviada per les persones grans, sorgeixen preguntes que ens permeten organitzar a l’alumnat en grups d’experts. Tenint en compte els seus interessos i capacitats, es formen cinc grups heterogenis de deu alumnes de les dues línies. Els temes dels grups d’experts són: la música predilecte de les persones grans,  el pas del temps a través de l’escola, diferències entre el passat i el present, com arribar fins al centre de dia MAP i el concepte d’avi/àvia i la família. En tot moment s’han tingut en compte els interessos dels alumnes per tal que els aprenentatge siguin significatius i funcionals.

Cada grup ha hagut d’investigar per posteriorment poder reflexionar, contrastar idees i crear nous coneixements. A partir d’aquest treball, l’alumnat ha pogut crear un producte final per a compartir amb les persones grans del centre de dia MAP. Cada producte final ha estat relacionat amb el camp treballat: creació d’unes maraques, creació d’ampolles sensorials, fabricació de pasta de sal, compartir jocs tradicionals i moderns, lectura de llibres i manualitats.