Documentació d’un Projecte a l’INS Les Cinc Sénies

Hola a tothom,

Som l’equip impulsor de l’Ins Les Cinc Sénies. A continuació us facilitem l’enllaç que dóna accés a la documentació del Projecte que hem realitzat per a aquest curs de la Xarxa de Competències Bàsiques 2, 2018-2019.

Hem decidit registrar i compartir un Projecte que hem dut a terme durant l’actual curs 18-19 i que es titula “Rocafonda és Bella”.

Per a nosaltres és un plaer compartir-lo amb tota la comunitat de la XCB2, us convidem a explorar-lo per conèixer la nostra metodologia.

Esperem que us agradi i en podeu extreure idees per a futurs projectes als vostres respectius centres.

Cordialment,

L’equip impulsor de la XCB2 de l’INS Les Cinc Sénies.

https://docs.google.com/document/d/1I1RCU3YF4cnqlyCeppxVNHaCwoydohqzDzQ7LtUshbM/edit#heading=h.gjdgxs

METODOLOGIA DE L’ESCOLA I DE L’AULA

Tot el que passa a la vida és objecte de possibles experiències que esdevinguin aprenentatges. Per això, de manera deliberada, el/la mestre/a es proposa que a les aules es construeixi socialment una vida rica en vivències, sorgides de les necessitats i els interessos de totes les persones que en formen part (que no vol dir que tots els alumnes coincideixin sempre amb els mateixos interessos ni amb la mateixa intensitat), que esdevindran històries o contextos d’ensenyament i aprenentatge que aniran evolucionant en funció de les interaccions entre els membres del col·lectiu i d’aquests amb els sabers.

 

Aquests contextos tindran diverses característiques, en funció de les decisions que membres del grup (mestre/a i alumnes/as) vagin prenent sobre la seva durada, l’aprofundiment, la intensitat, l’organització social de l’aula, les activitats a realitzar, la metodologia a emprar, els recursos que calen, etc.

 

Aquesta visió aposta de manera convençuda, doncs, per unes aules en les que sorgeixen o es plantegen preguntes, reptes, problemes, qüestions, necessitats, fites… que requereixen dels sabers curriculars per ser abordades. Per tant, el sentit dels continguts curriculars pren forma i rellevància en aquest marc, ja que necessitarem aprendre, repassar, transferir i, especialment, mobilitzar coneixements per tractar i/o resoldre les històries que la comunitat d’aula s’hagi proposat.

 

La manera o les maneres (ja que sempre hi ha diverses possibilitats) d’abordar aquestes històries també formaran part dels aprenentatges a realitzar. Per això, progressivament i en la mesura que sigui possible, l’alumnat anirà implicant-se en la responsabilització de les decisions de gestió que els grups requereixin.

 

Aquests són els principals criteris que els contextos han d’acomplir, cadascun en la seva mesura:

 

– que siguin propostes que permetin activitats obertes i flexibles en les que tot l’alumnat hi pugui participar (cadascú al màxim de les seves possibilitats i necessitats).

– que parteixin i permetin que sorgeixin propostes i preguntes que els infants es plantegin .

– que requereixin una organització de la classe que afavoreixi que els alumnes col·laborin entre si, s’ajudin i s’organitzin de manera autònoma .

– que potenciïn que el grup classe organitzi i documenti els coneixements que té sobre un tema, fet, pregunta… determinat.

– que les activitats no s’encaminin a “saber” sinó a comprendre el món.

– que les propostes requereixin anar més enllà de l’aula, en quant a coneixements, espais i persones (cerca i tractament de la informació; sortides pel centre, la localitat i el país; altres persones: alumnes, professorat, famílies, persones de l’entorn, experts…).

 

La KPSI emprada com a eina d’avaluació que ens ajuda a tenir consciència que del que poden arribar a saber els alumnes abans d’iniciar una tasca i en finalitzar-la, ja que en aquest cas es va repetir per poder corroborar que allò que es va fer a l’inici del procés tenia sentit i sobretot havia consolidat com un aprenentatge.

 

En aquest cas els alumnes omplen la seva kpsi individual de tal manera que a mode de prèvia puguin pensar i reflexionar sobre el que creuen que saben dels fenòmens meteorològics. Tot i així no és qüestió només de que els alumnes ho omplin, si no d’oferir temps per poder-ne parlar ja que és important compartir els nostres pensaments i reflexions de tal manera que entre tots i totes coneguem el que pensem i cada vegada sigui més compartida cada idea.

En finalitzar el procés es presenta la mateixa kpsi perquè els alumnes puguin respondre les mateixes preguntes i se n’adonin que ara, saben més que no pas a l’inici, almenys aquesta és la intenció. Després de fer-ho cal dedicar, i ara sí encara és més important parlar del que havíem posat a l’inici i del que posem ara, doncs només quan ho verbalitzem i expliquem perquè pensem les coses que pensem podem construir significats i coneixements potents, i si a més ho compartim amb altres persones encara és més significatiu i real.

 

La intenció de tot plegat doncs, era poder realitzar el seguiment dels alumnes d’una forma més personalitzada on cadascú sigui verdaderament capaç d’identificar què creu que sap i com creu que avança per poder detectar millor quines són les necessitats reals i poder-les identificar i actuar. Això no passa o no pot passar si no li dediquem temps a la reflexió i a la posada en comú de les necessitats pròpies i del que anem coneixent, compartint i aprenent. El coneixement col·lectiu és molt més potent que no pas l’individual i aïllat.


 

 

 

 

Metodologia

En aquest projecte s’ha treballat de formes diverses, la major part de manera cooperativa en petits grups, però també en gran grup, per parelles i alguna petita activitat ha estat planificada més de forma individual.

Els alumnes han estat molt receptius en la recerca d’informació i el desenvolupament de tot el projecte, ja que es parlava d’ells mateixos, del seu país d’origen i de la seva família. Els ha motivat molt ser els principals protagonistes en aquesta aventura.

METODOLOGIA

Podríem dir que hi ha 4  blocs que han guiat aquest projecte:

Les TAC: a partir de codis QR es va fer una gincama engrescadora i motivadora per als nens i nenes. També va ser molt útil la PDI per poder veure videos on es podia analitzar i observar com, del no res, es construïa una carpa de circ i tots els elements necessaris. A més a més, l’ordinador va ser útil també per buscar informació del circ, dels artistes, imatges diverses d’aquest món. La PDI també va ser util per visualitzar les diverses votacions que s’anaven fent al llarg del projecte.

El llenguatge oral. Element clau per poder fer tots i cadascun dels passos d’aquest llarg projecte. Les votacions, les assemblees, la presa de decisions, el compartir, el donar la seva opinió, el saber escoltar l’altre, la imaginació, les idees..; totes aquestes situacions requerien de l’expressió oral de tots i totes.

Una rúbrica de com expressar-se davant dels i les altres ens va ajudar. Un altre punt important és que el nou vocabulari que anava sorgint, s’anava integrant i afegint en una xarxa de relacions que estava en el suro de l’aula. Una altra activitat que es va fer sovint va ser la rutina de pensament:  “Jo veig, jo penso i jo em pregunto” utilitzant imatges relacionades amb el circ.

La manipulació. La part creativa, de construcció, de disseny, de confecció, de preparació, de decoració; el pintar, retallar, enganxar. En fi, tot el material de què disposavem per poder fer realitat totes les nostres idees. La plastilina, la pintura, els colors, la cola, les cartolines, els punxons, papers d’embalar, els fulls de colors,…; tot aquest material i molt més ha anat apareixent al llarg del procés per poder crear allò imaginat.

El treball cooperatiu. Una gran part de totes aquestes activitats vivencials, experimentals, manipulatives, properes i reals s’han confeccionat i dut a terme a aprtir dels 5 grups que s’han fet durant tot el procés. Cada membre del grup tenia un càrrec: el secretari, l’encarregat de material, l’encarregat del temps i el moderador.

Cada grup va realitzar una maqueta del circ, la confecció de l’artista i del número que voldrien representar. Van fer l’exposició oral de les seves propostes davant dels altres, van pensar i assajar el seu número d’espectacle; tot això i més, ha estat a partir del treball en equip!

 

La televisió dels nostres pares

Metodologia

Vam iniciar el desenvolupament del projecte portant informació diversa sobre el tema escollit i, a partir d’aquí, ens vam agrupar per interessos per tal d’aprofundir més en el informació que havíem portat i que més curiositat ens generava a nivell personal. Un cop fet això, es van confeccionar els diferents grups cooperatius i es va elaborar un pla d’equip assignant a cada membre del grup un rol per tal de treballar cooperativament i, també, es van formular uns objectius com a equip, els quals van quedar recollir al document del pla d’equip. Els diferents rols de l’equip són: el/la portaveu, el/la secretari/a, el/la de material i el/la coordinador/a. Per dur a terme l’assignació de rols, els nens i nenes van pactar quin rol faria cadascú dins dels grups d’aprenentatge cooperatiu que s’havien configurat.

La formació dels grups va permetre que els/les alumnes estiguessin exposats a una diversitat enriquidora d’experiències i perspectives. A més, l’assignació dels rols als diferents membres del grup va facilitar la implicació de tots els components del grup, ja que pel bon funcionament de l’equip és necessari que cada membre es responsabilitzi de realitzar la seva funció. El treball en grup cooperatiu suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir els resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. El raonament d’un grup acostuma a donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà.

Les tasques que es van dissenyar al llarg del desenvolupament del projecte van partir en tot moment dels interessos i materials que portaven els/les alumnes. Tot i que, alguna activitat la va dissenyar la mestra-tutora, sempre respectant el tema de la televisió, amb la finalitat de treballar certs continguts dels diversos àmbits de coneixement i per crear nous interessos que potser no s’havien plantejat i també eren rellevants.

El paper de la mestra va ser, doncs, el d’organitzar i anticipar les condicions indispensables perquè els infants poguessin desenvolupar el seu potencial investigador i creador. Per tant, els nens i nenes van ser els protagonistes de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge, mentre que la mestra els va acompanyar al llarg del procés, va orientar el treball en grup i individual, va possibilitar un ambient de treball adient, va crear situacions didàctiques, va preparar materials, va proposar reptes cognitius adequats, va donar suport i confiança als alumnes, va ajudar-los a superar petits bloquejos que sorgien durant el procés i va vetllar per la inclusió de tot l’alumnat.

Amb aquesta metodologia pretenem que l’alumne arribi a plantejar-se preguntes sobre el seu propi aprenentatge amb la finalitat de que arribi a ser el més autònom possible aprenent, és a dir, que sigui capaç de reconèixer els seus errors i trobi camins per superar-los, que se n’adoni de la funcionalitat dels aprenentatges, que sigui responsable i s’esforci, que valori les aportacions dels altres i que gaudeixi  adquirint nous continguts.

Reflexions:  Valorem molt positivament la metodologia basada en l’aprenentatge cooperatiu, on l’alumnat és el centre de l’activitat i analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip i pren decisions. Cal tenir present, però, que l’aprenentatge cooperatiu no és només un mètode que ens permet ensenyar millor per tal que els i les alumnes aprenguin més, sinó que alhora és un contingut que cal ensenyar als alumnes tal i com ensenyem la resta de continguts curriculars. Cal realitzar aquest treball de forma sistemàtica per ajudar-los a anar adquirint les competències bàsiques de l’etapa.

Movem l’ànima. Metodologia

En un primer moment, els alumnes han estat receptors de la proposta conduïda per la terapeuta psicocorporal de l’associació Bellànima: a través del moviment, de la música, de la dansa, del contacte i el massatge els infants i les persones grans han mogut l’ànima mitjançant llenguatges musicals i corporals.

A partir d’aquest primer contacte i la primera carta enviada per les persones grans, sorgeixen preguntes que ens permeten organitzar a l’alumnat en grups d’experts. Tenint en compte els seus interessos i capacitats, es formen cinc grups heterogenis de deu alumnes de les dues línies. Els temes dels grups d’experts són: la música predilecte de les persones grans,  el pas del temps a través de l’escola, diferències entre el passat i el present, com arribar fins al centre de dia MAP i el concepte d’avi/àvia i la família. En tot moment s’han tingut en compte els interessos dels alumnes per tal que els aprenentatge siguin significatius i funcionals.

Cada grup ha hagut d’investigar per posteriorment poder reflexionar, contrastar idees i crear nous coneixements. A partir d’aquest treball, l’alumnat ha pogut crear un producte final per a compartir amb les persones grans del centre de dia MAP. Cada producte final ha estat relacionat amb el camp treballat: creació d’unes maraques, creació d’ampolles sensorials, fabricació de pasta de sal, compartir jocs tradicionals i moderns, lectura de llibres i manualitats.

 

Ens organitzem?

La metodologia emprada ha estat variada depenent de l’activitat. Treball individual, en parelles i en desdoblaments de 12 alumnes.

S’ha treballat de forma cooperativa i tenint en compte la diversitat del nostre alumnat.

Tot neix de la visita al museu i del seu propi autoretrat per parelles.

Investiguem sobre Picasso ( la seva vida i la seva obra ) a través de contes a l’hora del pla lector i de l´expressió escrita i oral a català. Ara que ja coneixem el pintor, entren en joc les matemàtiques per entendre el cubisme a través de la realització de màscares, de retrats amb aquarel·les i de plats en volum.

 

DE CAP A LA TASCA!

Un cop ja sabíem què era el que volíem produir, els alumnes es van agrupar segons les seves preferències, gustos, aficions, sensibilitats. Un grup tenia com a tema el futbol, perquè hi jugaven; un altre la gastronomia; un altre la moda; un altre les cançons; un altre els videojocs; un altre les festes del seu barri o de Mataró, etc. El nombre d’alumnes per grup depenia de quants alumnes tenien preferència per un tema dels que ells mateixos proposaven i si n’hi havia molts es proposava que es muntessin dos amb el mateix tema perquè es podia tractar de formes diferents, perquè no fossin més d’uns sis alumnes per grup, (amb preferència de quatre).

Fets els grups, van fer un recordatori del que era el treball cooperatiu i el treball per projectes. Ja havien treballat de forma cooperativa i per projectes abans, i amb una sessió de coneixements previs i uns vídeos va haver-hi prou.

Primer, a cada grup, van fer pluja d’idees, reflexió, valoració… fins saber quin producte que es pogués remetre en un codi QR farien. Després ho van posar en comú amb el grup classe perquè recolzessin la idea, valoressin els pros i contres, aportessin altres idees… Aquí va haver-hi alumnes que van voler canviar de grup perquè els atreia més la proposta d’un altre grup que la seva, altres que van decidir interactuar entre grups… Els grups no estan tancats, estan vius i en moviment: un alumne pot estar al seu grup i participar també a un altre, un grup pot ajudar com a grup a un altre grup, els alumnes poden anar a un altre grup (o persona) a demanar consell o ajuda i a oferir-la, etc. Això durant tot el projecte.

Un cop van saber quin producte farien, van decidir els rols que necessitarien per treballar de forma cooperativa en aquella producció concreta.

Després, en una sessió vam proposar que havíem de deixar clar com ens avaluaríem. Els grups van fer propostes al gran grup i van decidir que avaluarien el seguiment de la feina, i que ho farien de la següent manera: Quan comencés la sessió de feina, qui fos coordinador d’aquella sessió revisaria que els objectius previstos fins a aquell dia estiguessin complerts, així com les tasques individuals. (Primer autoavaluació i després coavaluació.) Els coordinadors (rol rotatiu) posaven en comú el diari de feina i valoraven si calia fer alguna intervenció amb algun grup o amb alguna persona i com ho farien (només els coordinadors perquè així la resta d’alumnes avança amb la feina). La intervenció sempre ha de començar essent d’ajuda, però pot acabar en sanció: van arribar a expulsar a un alumne del projecte per no treballar i molestar, amb un condicionant per poder tornar. Al final va tornar, pels consells i l’ajuda dels companys. També vam decidir que avaluaríem el producte final, i vam decidir que es faria de la següent manera: el grup que tingués un projecte acabat el mostraria a la resta i es faria l’autoavaluació i la coavaluació en funció dels criteris prefixats.

Mentre s’està fent el producte hi ha moments on s’ha de mostrar al grup classe per compartir-lo i rebre i donar impressions.

Un cop resolt com es faria l’avaluació, i com s’organitzarien (rols, temporització, diari de seguiment, tasques…) comença la fase de desenvolupament del projecte.

En aquest punt, el professor va passant pels grups i va «endreçant» els continguts del  currículum (ja s’havien permès els productes on es veia que els continguts hi eren presents); per exemple: «Nois, si feu un vídeo penseu en posar subtítols per a sords…» així a través del respecte i la visibilitat de les persones diferents (persones sordes) treballen l’ortografia. Revisem que s’estigui gestionant bé el grup cooperatiu, que les diferents taques siguin rotatives, que no es desviïn… i que tothom estigui treballant totes les competències que es tenien previstes. També mirem si hi ha continguts que no teniem previstos i després pensem com gestionar-los, per exemple un grup va decidir regalar als companys de Madrid un vídeo on ells mateixos feien la versió que cuinaven a casa seva de dolços tradicionals catalans. Des de la perspectiva de com es vivia a casa aquesta experiència de fer panellets. Aquí tenim el text instructiu (que entra en el currículum de l’assignatura de llengua espanyola) així que vam dir-los que expliquessin als altres grups com havien fet la recepta perquè hi participessin perquè a cada casa es fa diferent i vam treballar el text instructiu en profunditat tot el grup classe; mitjançant l’experiència personal, el voler compartir, l’empatia…).

Quan els professors ho consideren oportú es fa una reflexió conjunta sobre el que estem aprenent, que ells ens diguin i nosaltres diem. Perquè sovint no són conscients del que estan aprenent perquè estan gaudint fent el seu producte i creiem que és bo que el alumnes siguin conscients d’allò que estan aprenent.

També fem aturades de reflexió per reconduir en funció del que estigui passant. Per exemple: Quan vam tornar de Madrid com ells ens van regalar un detallet individual vam repensar el producte i vam decidir que a més del pòster donaríem com el pòster en targeta a cada company de Collado Villalba. Una targeta per cada alumne de l’intercanvi i un pòster per l’institut.

Busquem la complicitat d’altres àmbits.

Els altres grups de castellà que no són els del grup de projectes també hi participen enviant el seu codi QR.

Els grups que acaben primer comencen amb el muntatge del pòster.

Metodologia

Treballarem mitjançant els equips base cooperatius amb els que han treballat des de l’inici del curs. Aquests equips estan formats per part del professorat que intervé dins de l’aula, d’una forma molt curosa, atenent els diferents perfils, estils i necessitats d’aprenentatge. En tenim set, formats per quatre membres cadascun.    Dins d’aquests equips, cada membre té un rol assignat en forma de càrrec: secretari, portaveu, coordinador i material i ordre. A més a més, s’han establert uns compromisos personals.

Un cop elaborada la graella de recerca d’informació, els explicarem en què consisteix el mètode o estructura dels grups d’experts. Utilitzant la tècnica cooperativa del full giratori, cada grup haurà d’elaborar un llistat d’ítems que han de quedar reflectits a la graella de recerca d’informació.

Després, ho posarem en comú. Quan ja estigui elaborada la graella, es designen uns experts en alguns d’aquest ítem, agrupats per temes. Així, per exemple, trobarem un expert en:

  • transport, allotjament, diners, itinerari
  • llocs per visitar, guia de viatge, transport dins de la ciutat, planificació dels dies
  • àpats, idioma, frases útils
  • equipatge, temps atmosfèric i durada

Un cop designats els temes, els grups d’experts de cada equip es reuneixen i estableixen els criteris de recerca en cada àmbit. Són ells qui, posteriorment han de comunicar aquests paràmetres a la resta dels companys d’equip.

Així doncs, per exemple, els experts en transport determinen que tots els equips poden utilitzar el transport que vulguin excepte en el viatge d’anada on han d’anar en autocar sigui quin sigui el seu destí. Aquests límits o normes han de ser respectats per tots els equips base.

A partir d’aquí, es comença la recerca activa utilitzant les tablets i els portàtils dels que disposa l’escola, informació proporcionada per agències de viatge i sempre,  procurant que hi hagi dues mestres dins l’aula per tal d’acompanyar en aquesta fase del projecte.

PROJECTE “SOU ON SOU?”

Aquest curs, des de l’equip impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques de l’escola, hem decidit documentar un dels projectes desenvolupats amb els nostres alumnes de 5è de Primària: “Sou on sou?”.

Aquest projecte parteix de la recepció d’un missatge misteriós amb un codi secret, que havia de ser desxifrat de manera cooperativa.

En el següent enllaç trobareu, en document Word, tots els detalls del projecte!