D’ON PARTIM?

L’inici d’aquest context sorgeix en un dels  primers dies d’escola on no es va poder sortir al pati perquè plovia. Aleshores, mentre s’estava fent classe, la pluja va parar, però al moment va tornar a ploure amb força. És aquí, quan la mestra va deixar anar la pregunta: Com pot ser que fa res no plovia i ara torna a ploure? Què és el què ha passat? A partir d’aquí, s’inicia una conversa molt interessant  del què saben els i les alumnes, que comença parlant d’elements com la pluja, la humitat o la boira i que desemboca en els desastres naturals com els huracans i els tornados. Aprofitant la notícia en la que es deia que hi havia hagut un terratrèmol a Mèxic, es reprèn la conversa on els infants es pregunten per què es forma un terratrèmol?, què és un tsunami?,  Arran de l’interès que el tema desperta en els infants, la mestra decideix continuar un altre dia amb una conversa, aquesta vegada dels fenòmens meteorològica. La mestra pregunta què són els volcans, a la que els infants, a través del què han vist, han llegit o els han explicat, fan aportacions encertades, atractives i curioses que dona peu a parlar de la lava, de la cendra i de les erupcions, com també a parlar d’altres fenòmens com els huracans i els tifons i fer conjectures, si són el mateix, com es creen, a on i per què.

La veu dels alumnes

Els alumnes, després de portar a terme i realitzar la festa: L’escola, tot un món ens han donat a conèixer que estan molt contents d’haver pogut participar en un projecte d’aquestes característiques, que s’ho han passat molt bé buscant informació dels països d’on són molts dels seus companys, que han pogut posar en un mapa d’on són molts dels seus millors amics. Que estan contents de poder conèixer de més a prop la vida i curiositats de cada un dels alumnes de la nostra escola, l’Anxaneta.

Finalment, les famílies també ens han donat a conèixer aquesta mteixa satisfacció, fent-nos veure que estan orgullosos que coneguem millor d’on venen i què hi ha allà. Estan molt contents d’haver-los fet partícips en la decoració i posada en escena, contents d’haver participat en la festa multicultural aportant el seu granet de sorra mitjançant balls, contes, històries d’allà on venen.

Avaluació

Partint dels coneixements previs dels alumnes i de tot el procés i desenvolupament del projecte hem progut constatar la tragectòria de cada un dels alumnes. De les coses que sabien i que ara saben. També vam fer una petita autoavaluació als alumnes perquè valoressin el seu grau de satisfacció amb la feina realitzada. La veritat és que tots estaven molt contents amb els resultats obtinguts i contents d’haver pogut participar en menor o major grau en aquesta festa.

Metodologia

En aquest projecte s’ha treballat de formes diverses, la major part de manera cooperativa en petits grups, però també en gran grup, per parelles i alguna petita activitat ha estat planificada més de forma individual.

Els alumnes han estat molt receptius en la recerca d’informació i el desenvolupament de tot el projecte, ja que es parlava d’ells mateixos, del seu país d’origen i de la seva família. Els ha motivat molt ser els principals protagonistes en aquesta aventura.

AVALUACIÓ

Pel que fa a l’avaluació del projecte, cal tenir en compte que els alumnes han desenvolupat habilitats de pensament, lingüístiques, matemàtiques, motrius artístiques i emocionals.

Hem utilitzat diferents instruments d’avaluació:

– un petit diari d’observació del mestre: anota en qualsevol moment, però especialment en els treballs en grup, on es veu com es desenvolupa cada alumne/a en relació amb els/les altres.

una rúbrica sobre l’expressió oral (on es valora el to de veu, la vocalització, la mirada, la posició del cos i el coneixement d’allò que s’explica). Aquesta rúbrica es va fer servir en diferents moments: en la presentació de la maqueta del circ feta per grups o a l’hora d’exposar l’artista triat i el número que es faria davant dels altres. Va ser una manera interessant d’autoavaluar-se i de coavaluar-se. En alguna ocasió es van gravar les exposicions i es van passar posteriorment per veure-les tots i totes.

la diana d’autoavalaució: a principi del projecte i al final d’aquest, per veure l’evolució de cada alumne/a.

un full d’autoavaluació que es va fer en dues o 3 ocasions, després de fer alguna activitat interessant i/o importat pel projecte.

Movem l’ànima. Avaluació

El projecte ha estat avaluat de manera contínua i global amb l’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts en cada una de les fases del projecte, integradora, ja que s’ha avaluat des de les diferents àrees i globalitzada, ja que el procés d’aprenentatge s’ha centrat en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.

Els instruments per l’avaluació formativa que els docents han utilitzat han estat l’observació directe i posterior registre en un diari d’aula i una rúbrica d’avaluació final de tot el projecte i el producte obtingut.

L’avaluació formadora dels alumnes ha estat present al llarg del projecte. En tot moment han rebut retroaccions de qualitat per parts dels docents responsables, i al final del projecte s’han avaluat mitjançant una rúbrica d’autoavaluació i coavaluació.

Tal com s’estableix a l’ordre 164/2016, els docents hem d’avaluar els aprenentatges dels alumnes i, també, la pròpia pràctica docent.  Per fer-ho s’han utilitzat diferents procediments: tenir en compte l’opinió dels alumnes a partir de preguntes al final del projecte, i fer una avaluació final de projecte amb tot l’equip que hi ha treballat. Per fer-ho es reflexionarà al voltant del guió que proposa el Departament d’Ensenyament (2017) en el document Programar per competències a l’Educació Primària.

 

Movem l’ànima. Metodologia

En un primer moment, els alumnes han estat receptors de la proposta conduïda per la terapeuta psicocorporal de l’associació Bellànima: a través del moviment, de la música, de la dansa, del contacte i el massatge els infants i les persones grans han mogut l’ànima mitjançant llenguatges musicals i corporals.

A partir d’aquest primer contacte i la primera carta enviada per les persones grans, sorgeixen preguntes que ens permeten organitzar a l’alumnat en grups d’experts. Tenint en compte els seus interessos i capacitats, es formen cinc grups heterogenis de deu alumnes de les dues línies. Els temes dels grups d’experts són: la música predilecte de les persones grans,  el pas del temps a través de l’escola, diferències entre el passat i el present, com arribar fins al centre de dia MAP i el concepte d’avi/àvia i la família. En tot moment s’han tingut en compte els interessos dels alumnes per tal que els aprenentatge siguin significatius i funcionals.

Cada grup ha hagut d’investigar per posteriorment poder reflexionar, contrastar idees i crear nous coneixements. A partir d’aquest treball, l’alumnat ha pogut crear un producte final per a compartir amb les persones grans del centre de dia MAP. Cada producte final ha estat relacionat amb el camp treballat: creació d’unes maraques, creació d’ampolles sensorials, fabricació de pasta de sal, compartir jocs tradicionals i moderns, lectura de llibres i manualitats.

 

NEIX EL PROJECTE

Aquest projecte surt i es desenvolupa a llengua castellana i literatura de 2n de l’ESO, treball per projectes. En aquest curs fem un intercanvi anomenat «Limando asperezas», amb una ciutat de Madrid, Collado Villalba. Ells venen i després nosaltres hi anem.

Vaig plantejar als alumnes si volien fer alguna cosa relacionada amb l’intercanvi. Els alumnes van respondre afirmativament i van decidir que el que farien seria un regal per donar als companys de l’intercanvi.

Tenim dos objectius principals: d’una banda treballar les competències de castellà; d’una altra banda empatitzar amb el projecte de l’intercanvi «Limando asperezas» (amb el que es poden crear amistats per sempre).

Vam estar tots d’acord; amb el benentès que, atès que estàvem a l’assignatura de castellà, amb allò que es fes s’havien de treballar les competències de castellà. (De veure si les propostes eren viables o no amb les competències de castellà ja m’encarregava jo.)

Després d’una fase prèvia de pluja d’idees, valoracions, votacions, etc. es va decidir fer un pòster on a més d’una imatge representativa de les emocions que ens produïa l’intercanvi hi haguessin uns codis QR que remetessin a unes feines que farien els alumnes i que respondrien a «Què els podem regalar nosaltres que els pugui agradar». Sempre tenint molt clar que ho faríem des de el que nosaltres sentim o fem,  nosaltres funcionem, etc.

Quan ja gairebé havíem acabat, i en veure com havien funcionat les presentacions a Madrid, vam decidir ampliar el producte i fer el pòster igual per a l’altre institut; però també donar el mateix en format targeta per regalar a cada alumne company de l’intercanvi.

Avaluació

L’avaluació que es porta a terme no és només del producte final del projecte sinó que se li dona una importància extrema a tot el procés. Els aspectes que s’avaluen són:

  • Treball per equip : tant per part de les mestres com una autoavaluació. S’observen aspectes com ara si s’han respectat els rols i les tasques distribuïdes, si tots han après sobre aquest tema, si han utilitzat bé els temps, si s’han ajudat i respectat…
  • El tractament i recerca de la informació : també per part dels mestres i de l’alumnat. Si han estat capaços de trobar i seleccionar la informació necessària amb facilitat.
  • Producte final
  • Exposició oral