La veu dels alumnes

Després de fer el projecte els alumnes han elaborat les següents conclusions:

Durant el projecte hem demostrat interès pels power points, documents word i altres activitats que hem fet per grups, individualment i per parelles.

En aquest projecte hem après oficis de la televisió, per exemple: productor (que fa el pressupost), guionista (pensa què passarà al programa), realitzador (planifica la gravació),… quins programes es veuen més , la història de la televisió, etc.

A banda d’aquests aspectes hem pogut reflexionar sobre com mirem la televisió i algunes malalties.

També hi havia diferents sintonies que servien per anar a dormir, que van anar canviant a mesura que passaven els anys, actualment no hi ha cap sintonia que serveixi per anar a dormir.

Hem fet enquestes que ens han servit per treure conclusions com ara que abans es veia menys la televisió, veure com antigament hi havia pocs canals de televisió i els nostres pares coincidien a l’hora de mirar els programes.

Avui en dia hi ha molts més canals de televisió.

Ens hem adonat que programes, canals i la televisió ha evolucionat molt pel que fa la forma, mida, color i la qualitat . Ens ha sorprès que els programes  que s’enviaven cartes per a poder participar en els programes, en comptes de fer ús de les noves tecnologies.

Hem conegut què és la Torre de Collserola i hem après que és l’antena que hi ha a Barcelona.

Finalment dir que ens ha agradat molt conèixer sèries, concursos, dibuixos animats,… antics.

Ens ha agradat molt fer el ball de Grease i el curt. Hem pres consciència de la feina que implica.

La televisió dels nostres pares

Avaluació

Primer de tot, cal tenir present que l’avaluació és necessària realitzar-la al llarg de tot el procés educatiu, ja que d’aquesta manera obtenim informació dels avenços que dia a dia es van consolidant, però també de les possibles dificultats que puguin sorgir i és llavors, gràcies a aquesta avaluació continuada, que estarem a temps d’establir les mesures que es considerin més adients per fer que tot l’alumnat avanci. És per aquest motiu que, al llarg del desenvolupament del projecte, vam anar realitzant activitats diverses d’avaluació, tant formatives com formadores.

En primer lloc, al final de cada sessió es realitzava una reflexió del punt en què es trobava el procés de recerca de cada equip cooperatiu per tal de fer conscients als alumnes del seu progrés i del que encara tenien pendent. En aquesta conversa es donava peu a que els/les alumnes poguessin compartir el seu procés d’aprenentatge a nivell de grup cooperatiu, revisar els objectius inicials, contrastar idees i reflexionar sobre el treballar que s’estava duent a terme.

En segon lloc, els i les alumnes s’avaluaven tenint en compte el seu pla d’equip, ja que en aquest s’establien uns objectius de grup, uns propòsits quant al càrrec a desenvolupar i també uns objectius a nivell personal (compromís personal), els quals eren valorats per un mateix i alhora per la resta de membres de l’equip, els quals donaven la seva opinió i respectiva valoració. Les preguntes emprades per avaluar aquests aspectes eren: Hem assolit els objectius d’equip? Hem exercit correctament el nostre càrrec? Hem complert cadascú el seu compromís? (vegeu imatge següent).

En tercer lloc,  al llarg de les sessions també es van crear unes rúbriques amb els alumnes per coavaluar-se a nivell oral en dues activitats que vam realitzar d’exposició oral. Pel tal de crear les rúbriques vam partir d’unes rúbriques ja creades pel Departament i, a partir d’aquí, les vam modificar conjuntament per tal de que els i les alumnes se les fessin seves i fossin conscient sobre de què serien avaluats i la importància d’aquests ítems.  Entre tots vam identificar tots els possibles criteris que vam considerar que eren necessaris per avaluar als companys i companyes i, seguidament, vam acordar assignar un valor numèric a cada criteri d’acord amb el nivell d’execució  de cadascun dels apartats.

Per acabar,  es conclou el projecte realitzant una autoavaluació i una avaluació sumativa. L’autoavaluació consisteix en elaborar unes conclusions en les quals l’alumnat analitza les diferents tasques que ha dut a terme i subratlla allò que ha après. Es realitza un dossier en el qual s’observa tot el procés de treball i es confecciona un índex d’aquest. Alhora, es realitza una avaluació sumativa ja que es té en compte tot el procés d’aprenentatge, les diverses activitats realitzades individualment, per parelles i en equip, i s’analitza l’evolució personal de cada infant.

Reflexions: El fet de que els/les alumnes confeccionin la rúbrica i se’ls hi faciliti abans de fer les exposicions orals fa que els infants s’impliquin en el procés d’ensenyament i aprenentatge i, alhora, permet oferir a l’alumne informació del què i del com se l’avaluarà a les exposicions orals.

No obstant, com a proposta de millora, creiem que no ha estat encertat avaluar assignat un valor numèric, sinó que  considerem que s’haurien d’haver coavaluat seguint la nomenclatura establerta al Decret 119/2015, de 23 de juny, i tenint present les especificacions de l’Ordre ENS/164/2014, del 14 de juny, és a dir, amb AE, AN, AS i NoA.

També, creiem que abans s’hauria d’haver elaborat la base d’orientació i seguidament, partint d’aquesta, s’hauria d’haver elaborat la rúbrica, la qual hauria de tenir quatre nivells d’assoliment (seguint la nomenclatura abans mencionada) i com a màxim seria aconsellable que comptés amb quatre apartats molt ben definits per a avaluar de forma més clara, concreta i precisa.

La televisió dels nostres pares

Producte final

Després d’haver realitzat diverses activitats sobre la televisió: evolució, oficis relacionats, programes de l’època, etc., es va preguntar als alumnes de manera anònima quin producte final els agradaria fer.  Van sortir les següents cinc propostes:

1.Curtmetratge d’una pel·lícula

2.Amb l’enquesta dels pares mirar quina sèrie o pel•lícula els agrada més i fer el curt

3.Crear un propi programa de televisió

4.Fer un ball sobre una pel·lícula musical dels anys 70/80

5.Playback d’algun personatge

Abans de començar a votar es miren alguns programes i musicals ja que hi havia alumnes que desconeixien alguns dels programes que s’havien mencionat .

A continuació vam fer les votacions per tal d’escollir el producte final:

Després de fer el recompte,  hi va haver dues propostes que van bastant igualades. Aleshores, van conversar entre tots, i es va acordar realitzar dos productes finals. Per una banda el curtmetratge d’una pel·lícula i per l’altra fer un ball sobre una pel·lícula musical dels anys 70/80.

A partir d’aquí, es van crear dos grups i aquests es van organitzar independentment per assumir els reptes proposats.

A més, per tal de realitzar les dues propostes escollides, vam comptar amb la col·laboració de la Paloma Nieblas, que treballa com a maquilladora professional a la televisió, i que és una mare d’un alumne del grup. Va ser una manera més de fer participar a les famílies a l’escola i va ser una manera de conèixer més a fons el que es mou darrera de la televisió, ja que li van poder formular preguntes diverses.

Una vegada s’ha elaborat el guió dels dos productes finals es fa un gravació d’ambdós amb la intenció de convidar a les famílies a l’aula per tal de fer el visionat. Els alumnes proposen anomenar aquesta trobada com a “Tarda de cinema!”. A més, després de fer aquesta trobada, es lliura a tots els infants una còpia dels dos productes per tal que els pugin tenir com a record, se n’adonin de tot el que han estat capaços de fer junts i , també, valorin tot l’esforç realitzat.

Reflexions:  Pensem que falten suports i temps per tal de desenvolupar correctament el projecte.  El fet de realitzar-lo a inici de curs és positiu per tal de conèixer a l’alumnat i establir vincles com a grup-classe i tutora, però alhora és una època on els recursos humans són escassos ja que aquests es prioritzen per a l’adaptació de P3. Quant a la falta de temps, sovint costa delimitar el final del projecte, ja que hi ha molts interessos que van sorgint i a vegades costa molt tallar, perquè cal iniciar una nova unitat didàctica.

Per últim, ens trobem que sovint també manca el treball transversal amb els/les especialistes (música, educació física i anglès), i el projecte queda recollit només dins l’aula amb la mestra tutora. Seria més enriquidor poder-ho treballar des de la totalitat de les àrees, però a vegades manquen espais de coordinació.

La televisió dels nostres pares

Implementació

La informació provés dels alumnes, la porten de casa, la cerquen per internet, la pregunten a través de l’enquesta als familiars i a vegades també la proporciona la mestra. Cada grup s’encarrega d’analitzar la informació d’un dels temes.  A mesura que es van aportant noves informacions, aquestes es van penjant a un mural de la classe i es va complementant a mida que avança el projecte, cosa que serveix als alumnes per anar-se adonant del seu procés d’aprenentatge; els fa conscients dels seus avenços i, d’aquesta manera, es relaciona la nova informació amb la prèvia.

Com ja hem comentat anteriorment, els alumnes treballen a través dels equips cooperatius que es formen a través dels seus interessos, i en aquests tenen uns rols establerts; tots vetllen per assolir el seu compromís personal i els objectius d’equip. A més, durant el procés es van coavaluant  i autoavaluant entre ells, i alhora es  fan servir rúbriques per avaluar activitats específiques.

Els alumnes documenten el propi procés de producció a través del dossier que es va confeccionar al llarg del projecte i , a la vegada, s’elabora entre tot el grup-classe un Power Point on s’explica l’evolució del projecte.

Reflexions:  És un procés molt vivencial en el qual tots els alumnes s’impliquen i esdevenen els protagonistes del desenvolupament d’aquest projecte.

La televisió dels nostres pares

Metodologia

Vam iniciar el desenvolupament del projecte portant informació diversa sobre el tema escollit i, a partir d’aquí, ens vam agrupar per interessos per tal d’aprofundir més en el informació que havíem portat i que més curiositat ens generava a nivell personal. Un cop fet això, es van confeccionar els diferents grups cooperatius i es va elaborar un pla d’equip assignant a cada membre del grup un rol per tal de treballar cooperativament i, també, es van formular uns objectius com a equip, els quals van quedar recollir al document del pla d’equip. Els diferents rols de l’equip són: el/la portaveu, el/la secretari/a, el/la de material i el/la coordinador/a. Per dur a terme l’assignació de rols, els nens i nenes van pactar quin rol faria cadascú dins dels grups d’aprenentatge cooperatiu que s’havien configurat.

La formació dels grups va permetre que els/les alumnes estiguessin exposats a una diversitat enriquidora d’experiències i perspectives. A més, l’assignació dels rols als diferents membres del grup va facilitar la implicació de tots els components del grup, ja que pel bon funcionament de l’equip és necessari que cada membre es responsabilitzi de realitzar la seva funció. El treball en grup cooperatiu suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir els resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. El raonament d’un grup acostuma a donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà.

Les tasques que es van dissenyar al llarg del desenvolupament del projecte van partir en tot moment dels interessos i materials que portaven els/les alumnes. Tot i que, alguna activitat la va dissenyar la mestra-tutora, sempre respectant el tema de la televisió, amb la finalitat de treballar certs continguts dels diversos àmbits de coneixement i per crear nous interessos que potser no s’havien plantejat i també eren rellevants.

El paper de la mestra va ser, doncs, el d’organitzar i anticipar les condicions indispensables perquè els infants poguessin desenvolupar el seu potencial investigador i creador. Per tant, els nens i nenes van ser els protagonistes de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge, mentre que la mestra els va acompanyar al llarg del procés, va orientar el treball en grup i individual, va possibilitar un ambient de treball adient, va crear situacions didàctiques, va preparar materials, va proposar reptes cognitius adequats, va donar suport i confiança als alumnes, va ajudar-los a superar petits bloquejos que sorgien durant el procés i va vetllar per la inclusió de tot l’alumnat.

Amb aquesta metodologia pretenem que l’alumne arribi a plantejar-se preguntes sobre el seu propi aprenentatge amb la finalitat de que arribi a ser el més autònom possible aprenent, és a dir, que sigui capaç de reconèixer els seus errors i trobi camins per superar-los, que se n’adoni de la funcionalitat dels aprenentatges, que sigui responsable i s’esforci, que valori les aportacions dels altres i que gaudeixi  adquirint nous continguts.

Reflexions:  Valorem molt positivament la metodologia basada en l’aprenentatge cooperatiu, on l’alumnat és el centre de l’activitat i analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip i pren decisions. Cal tenir present, però, que l’aprenentatge cooperatiu no és només un mètode que ens permet ensenyar millor per tal que els i les alumnes aprenguin més, sinó que alhora és un contingut que cal ensenyar als alumnes tal i com ensenyem la resta de continguts curriculars. Cal realitzar aquest treball de forma sistemàtica per ajudar-los a anar adquirint les competències bàsiques de l’etapa.

La televisió dels nostres pares

Planificació

Tan bon punt vam tornar de vacances, vam fer un escrit on els alumnes podien escriure sobre les vacances o sobre els objectius del curs. Partint d’aquí, vam començar a parlar de diversos temes que ens cridaven l’atenció. A continuació, vam encetar un debat, en el qual hi havia dos temes principals: Les vacunes i La televisió que miraven els nostres pares.

Ens van venir  al cap alguns dibuixos, sèries i pel·lícules que recordàvem i, després d’estar-ne parlant una estona, vam decidir que volíem aprendre una mica més sobre la televisió que miraven els nostres pares i mares. Així doncs, vam proposar la realització d’aquest projecte i entre tota la classe vam anar portant informació i la vam anar classificant en diferents subtemes.  A més a més, a mesura que anàvem aprofundint en el tema que havíem escollit, vam anar treballar els diferents continguts de manera interdisciplinària.

Degut a que a l’inici de curs a la nostra escola no s’inicien les especialitats, ja que per qüestions organitzatives estan col·laborant amb l’adaptació de P3, la mestra-tutora del grup va ser la que principalment va coordinar les diferents activitats de les diverses àrees.

La televisió dels nostres pares

Qui som?

Som l’Escola Marta Mata,  escola pública de Mataró d’educació infantil i primària de doble línia. Aquest serà el tercer any que formem part de la XCB.

Ens definim com a escola activa i les metodologies que emprem es basen en un aprenentatge interdisciplinari on l’atenció  a la diversitat és l’eix vertebrador de la planificació del nostre l’ensenyament.

A la nostra escola conviuen dues metodologies: treballem per racons des d’Infantil fins a Cicle Inicial i l’aprenentatge cooperatiu a Cicle Mitjà i Cicle Superior, tot i que s’inicia a infantil.

El nostre grup impulsor està format per 10 mestres  i aquest curs,  tenim com a objectiu aprofundir i millorar el procés d’avaluació de l’alumnat i aconseguir una avaluació competencial a tots els nivells.