Avaluació
Primer de tot, cal tenir present que l’avaluació és necessària realitzar-la al llarg de tot el procés educatiu, ja que d’aquesta manera obtenim informació dels avenços que dia a dia es van consolidant, però també de les possibles dificultats que puguin sorgir i és llavors, gràcies a aquesta avaluació continuada, que estarem a temps d’establir les mesures que es considerin més adients per fer que tot l’alumnat avanci. És per aquest motiu que, al llarg del desenvolupament del projecte, vam anar realitzant activitats diverses d’avaluació, tant formatives com formadores.
En primer lloc, al final de cada sessió es realitzava una reflexió del punt en què es trobava el procés de recerca de cada equip cooperatiu per tal de fer conscients als alumnes del seu progrés i del que encara tenien pendent. En aquesta conversa es donava peu a que els/les alumnes poguessin compartir el seu procés d’aprenentatge a nivell de grup cooperatiu, revisar els objectius inicials, contrastar idees i reflexionar sobre el treballar que s’estava duent a terme.
En segon lloc, els i les alumnes s’avaluaven tenint en compte el seu pla d’equip, ja que en aquest s’establien uns objectius de grup, uns propòsits quant al càrrec a desenvolupar i també uns objectius a nivell personal (compromís personal), els quals eren valorats per un mateix i alhora per la resta de membres de l’equip, els quals donaven la seva opinió i respectiva valoració. Les preguntes emprades per avaluar aquests aspectes eren: Hem assolit els objectius d’equip? Hem exercit correctament el nostre càrrec? Hem complert cadascú el seu compromís? (vegeu imatge següent).
En tercer lloc, al llarg de les sessions també es van crear unes rúbriques amb els alumnes per coavaluar-se a nivell oral en dues activitats que vam realitzar d’exposició oral. Pel tal de crear les rúbriques vam partir d’unes rúbriques ja creades pel Departament i, a partir d’aquí, les vam modificar conjuntament per tal de que els i les alumnes se les fessin seves i fossin conscient sobre de què serien avaluats i la importància d’aquests ítems. Entre tots vam identificar tots els possibles criteris que vam considerar que eren necessaris per avaluar als companys i companyes i, seguidament, vam acordar assignar un valor numèric a cada criteri d’acord amb el nivell d’execució de cadascun dels apartats.
Per acabar, es conclou el projecte realitzant una autoavaluació i una avaluació sumativa. L’autoavaluació consisteix en elaborar unes conclusions en les quals l’alumnat analitza les diferents tasques que ha dut a terme i subratlla allò que ha après. Es realitza un dossier en el qual s’observa tot el procés de treball i es confecciona un índex d’aquest. Alhora, es realitza una avaluació sumativa ja que es té en compte tot el procés d’aprenentatge, les diverses activitats realitzades individualment, per parelles i en equip, i s’analitza l’evolució personal de cada infant.
Reflexions: El fet de que els/les alumnes confeccionin la rúbrica i se’ls hi faciliti abans de fer les exposicions orals fa que els infants s’impliquin en el procés d’ensenyament i aprenentatge i, alhora, permet oferir a l’alumne informació del què i del com se l’avaluarà a les exposicions orals.
No obstant, com a proposta de millora, creiem que no ha estat encertat avaluar assignat un valor numèric, sinó que considerem que s’haurien d’haver coavaluat seguint la nomenclatura establerta al Decret 119/2015, de 23 de juny, i tenint present les especificacions de l’Ordre ENS/164/2014, del 14 de juny, és a dir, amb AE, AN, AS i NoA.
També, creiem que abans s’hauria d’haver elaborat la base d’orientació i seguidament, partint d’aquesta, s’hauria d’haver elaborat la rúbrica, la qual hauria de tenir quatre nivells d’assoliment (seguint la nomenclatura abans mencionada) i com a màxim seria aconsellable que comptés amb quatre apartats molt ben definits per a avaluar de forma més clara, concreta i precisa.