Partint del primer contacte amb les persones grans, els alumnes evidencien una problemàtica pròpia de la dimensió social de la persona: les persones grans se senten soles a la residència.

Aquest fet genera als alumnes emocions difícils de regular i empatia cap a aquestes persones. A partir d’aquesta evidència s’inicia la segona tasca.

Cada grup d’experts ha obtingut un producte final basant-se en la realització de diferents tasques. Han hagut d’utilitzar diferents habilitats i  competències per tal de poder assolir cada un dels reptes proposats.

Les propostes han estat tractades de manera globalitzada incloent-hi continguts, objectius i competències dels diversos àmbits. Els productes finals  van ser fets per als avis i àvies i compartits amb ells i elles, generant així situacions on establir vincles i relacions.