Un cop ja sabíem què era el que volíem produir, els alumnes es van agrupar segons les seves preferències, gustos, aficions, sensibilitats. Un grup tenia com a tema el futbol, perquè hi jugaven; un altre la gastronomia; un altre la moda; un altre les cançons; un altre els videojocs; un altre les festes del seu barri o de Mataró, etc. El nombre d’alumnes per grup depenia de quants alumnes tenien preferència per un tema dels que ells mateixos proposaven i si n’hi havia molts es proposava que es muntessin dos amb el mateix tema perquè es podia tractar de formes diferents, perquè no fossin més d’uns sis alumnes per grup, (amb preferència de quatre).

Fets els grups, van fer un recordatori del que era el treball cooperatiu i el treball per projectes. Ja havien treballat de forma cooperativa i per projectes abans, i amb una sessió de coneixements previs i uns vídeos va haver-hi prou.

Primer, a cada grup, van fer pluja d’idees, reflexió, valoració… fins saber quin producte que es pogués remetre en un codi QR farien. Després ho van posar en comú amb el grup classe perquè recolzessin la idea, valoressin els pros i contres, aportessin altres idees… Aquí va haver-hi alumnes que van voler canviar de grup perquè els atreia més la proposta d’un altre grup que la seva, altres que van decidir interactuar entre grups… Els grups no estan tancats, estan vius i en moviment: un alumne pot estar al seu grup i participar també a un altre, un grup pot ajudar com a grup a un altre grup, els alumnes poden anar a un altre grup (o persona) a demanar consell o ajuda i a oferir-la, etc. Això durant tot el projecte.

Un cop van saber quin producte farien, van decidir els rols que necessitarien per treballar de forma cooperativa en aquella producció concreta.

Després, en una sessió vam proposar que havíem de deixar clar com ens avaluaríem. Els grups van fer propostes al gran grup i van decidir que avaluarien el seguiment de la feina, i que ho farien de la següent manera: Quan comencés la sessió de feina, qui fos coordinador d’aquella sessió revisaria que els objectius previstos fins a aquell dia estiguessin complerts, així com les tasques individuals. (Primer autoavaluació i després coavaluació.) Els coordinadors (rol rotatiu) posaven en comú el diari de feina i valoraven si calia fer alguna intervenció amb algun grup o amb alguna persona i com ho farien (només els coordinadors perquè així la resta d’alumnes avança amb la feina). La intervenció sempre ha de començar essent d’ajuda, però pot acabar en sanció: van arribar a expulsar a un alumne del projecte per no treballar i molestar, amb un condicionant per poder tornar. Al final va tornar, pels consells i l’ajuda dels companys. També vam decidir que avaluaríem el producte final, i vam decidir que es faria de la següent manera: el grup que tingués un projecte acabat el mostraria a la resta i es faria l’autoavaluació i la coavaluació en funció dels criteris prefixats.

Mentre s’està fent el producte hi ha moments on s’ha de mostrar al grup classe per compartir-lo i rebre i donar impressions.

Un cop resolt com es faria l’avaluació, i com s’organitzarien (rols, temporització, diari de seguiment, tasques…) comença la fase de desenvolupament del projecte.

En aquest punt, el professor va passant pels grups i va «endreçant» els continguts del  currículum (ja s’havien permès els productes on es veia que els continguts hi eren presents); per exemple: «Nois, si feu un vídeo penseu en posar subtítols per a sords…» així a través del respecte i la visibilitat de les persones diferents (persones sordes) treballen l’ortografia. Revisem que s’estigui gestionant bé el grup cooperatiu, que les diferents taques siguin rotatives, que no es desviïn… i que tothom estigui treballant totes les competències que es tenien previstes. També mirem si hi ha continguts que no teniem previstos i després pensem com gestionar-los, per exemple un grup va decidir regalar als companys de Madrid un vídeo on ells mateixos feien la versió que cuinaven a casa seva de dolços tradicionals catalans. Des de la perspectiva de com es vivia a casa aquesta experiència de fer panellets. Aquí tenim el text instructiu (que entra en el currículum de l’assignatura de llengua espanyola) així que vam dir-los que expliquessin als altres grups com havien fet la recepta perquè hi participessin perquè a cada casa es fa diferent i vam treballar el text instructiu en profunditat tot el grup classe; mitjançant l’experiència personal, el voler compartir, l’empatia…).

Quan els professors ho consideren oportú es fa una reflexió conjunta sobre el que estem aprenent, que ells ens diguin i nosaltres diem. Perquè sovint no són conscients del que estan aprenent perquè estan gaudint fent el seu producte i creiem que és bo que el alumnes siguin conscients d’allò que estan aprenent.

També fem aturades de reflexió per reconduir en funció del que estigui passant. Per exemple: Quan vam tornar de Madrid com ells ens van regalar un detallet individual vam repensar el producte i vam decidir que a més del pòster donaríem com el pòster en targeta a cada company de Collado Villalba. Una targeta per cada alumne de l’intercanvi i un pòster per l’institut.

Busquem la complicitat d’altres àmbits.

Els altres grups de castellà que no són els del grup de projectes també hi participen enviant el seu codi QR.

Els grups que acaben primer comencen amb el muntatge del pòster.