METODOLOGIA – Projecte El cos humà a 4t

Partim d’un problema: Com funciona els cos per dins?
Es fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.
Es dóna gran importància al treball cooperatiu amb assignació d’uns càrrecs. Cada grup s’organitza per repartir les tasques i després es posa en comú el resultat d’aquestes. Posteriorment s’elabora col·lectivament el resultat, on la comunicació, el diàleg i la discussió en grup és molt important per construir coneixement de forma compartida.
L’alumnat investiga, cerca informació a través de fonts diverses, la selecciona i la interpreta en forma de murals.
Quant a l’organització dels espais s’aprofita l’aula ordinària, la biblioteca, l’aula d’informàtica i una altra aula polivalent. I pel que fa a l’organització del temps s’utilitza de forma flexible.

METODOLOGIA DEL PROJECTE “BALLEM?”

S’ha treballat amb diferents dinàmiques cooperatives (1-2-4, full giratori…) per buscar informació sobre Alicia Alonso. De cara a la creació de balls s’han constituit grups base  de 4/5 alumnes atenent a motivacions, coneixements previs, habilitats, pràctiques motrius. Cada nen/a ha tingut un rol determinat.

Per aconseguir els objectius ha estat necessari interactuar i treballar de manera coordinada tant amb el mestre d’Educació Física com professionals externs: monitora de zumba. L’objectiu ha estat sempre comú i s’ha aconseguit ja que cada alumne/a ha realitzat amb èxit la seva  part de la feina.

 

METODOLOGIA – Projecte El plànol a 2n

La finalitat de la metodologia ha estat possibilitar l’aprenentatge de tot l’alumnat i l’assoliment dels objectius plantejats. Aquest projecte està enfocat a la vivència i experimentació que permet la participació i implicació de l’alumnat en contextos propers de la seva vida quotidiana, com és l’escola.

Es dona importància a les estructures d’aprenentatge cooperatiu per tal de fer les activitats més competencials. Mitjançant aquestes estratègies es dona l’oportunitat de que els alumnes, a partir de la resolució conjunta de les tasques, tinguin un aprenentatge recíproc que els serà útil en el treball següent del barri de Nova Lloreda.

La gestió d’aula, quant a organització dels espais i el temps, ha tingut la llibertat de fer servir tot el recinte escolar. Els alumnes han treballat en diferents espais com la seva habitació, la seva classe i la ubicació d’altres classes de l’escola.

Els agrupaments per a elaborar aquest projecte han estat per petit grup i treball per parelles. No obstant, cada sessió s’ha iniciat amb una conversa grupal en gran grup.

Metodologia – Què li passa a aquesta maduixa?

Hem treballat fent servir una metodologia activa, participativa i globalitzada partint del coneixement previs per tal de crear un aprenentatge significatiu i funcional mitjançant l’experimentació i el joc.

El que més els hi ha agradat ha estat l’experimentació, vam fer un batut de maduixes i també les vam menjar amb nata i xocolata.

Vam intentar involucrar als pares i mares preguntant com es deia “maduixa” en la seva llengua i com les menjaven a casa. En general, la majoria de famílies van participar en l’activitat i tots vam aprendre noves formes de dir la paraula maduixa.

A l’hora d’organitzar la classe, hem fet diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portaven a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles.

A partir de les diferents informacions hem anat elaborant un mapa conceptual del nostre projecte.

Li hem dedicat 3 sessions setmanals durant 2 mesos.

Metodologia

Hem format grups heterogenis amb un total de 50 alumnes de 3r de primària i hem treballat de forma cooperativa tal com recomana en Pere Pujolàs.

Hem planificat 6 blocs sobre la ciutat de Badalona i cada grup a treballat els 6 blocs utilitzant una graella de planificació del treball de recerca d’informació. A on cada membre del grup s’ha repartit la informació fent-se responsable de la seva tasca.

 

METODOLOGIA

 

La pregunta “Què té el tauró per dins?” va sorgir a partir de l’interès que va despertar el tauró en els nens i nenes de P4 durant una sortida que van fer a l’Aquàrium de Barcelona. Les activitats han estat fonamentalment:

  • Converses de grup, en les quals hem transformat afirmacions en preguntes investigables, hem compartit coneixements, hem contrastat idees, hem formulat hipòtesis, hem planificat actuacions i hem arribat a conclusions.
  • Activitats d’observació i experimentació, a través de comparar la mida de de diferents taurons  en relació al nostre cos, la dissecció d’un verat i l’observació d’un cap de tauró que ens van donar a la peixateria.
  • Activitats de recerca: Taller d’experts de sisè, documentals curts sobre taurons, consulta de llibres, observació de fotografies i petites exposicions amb el suport de murals que els nens i nenes han preparat a casa amb l’ajut de la família.

Hem intentat crear situacions en les que els infants puguin vivenciar  i compartir idees, experiències i descobertes, i sobretot, situacions en les que gaudeixin aprenent.