Els membres de l’equip de projectes de primer ens reunim els dilluns per anar superant els obstacles que se’ns presentin durant la implementació del projecte. Val a dir que partim d’una planificació prèvia (d’un any) en la que tots junts hem creat el repte del projecte i hem vist com el podríem desenvolupar. És a dir, no partim de punts de vista diferents que després han confluït, sinó que l’origen de la idea ja integrava totes les àrees a treballar. D’aquesta manera, ja ens hem ocupat de que els objectius d’aprenentatge i els continguts diversos de cada àrea poguessin enllaçar-se per treballar de manera competencial i a nivell transversal a través del tema del reciclatge.

Treball competencial realitzat durant el projecte:

Els docents s’encarregaran de fer de recolzament als alumnes i de guiar-los a través del procés de les distintes fases del projecte. Com que entenem que els processos d’aprenentatge són diversos i que cada alumne té el seu i que cada grup de treball serà diferent, hem optat per posar un professor de suport a l’aula. La idea és fer a l’inrevés d’una classe magistral; enlloc de ser el docent qui doni una informació als alumnes, que siguin aquests mateixos que l’obtinguin gràcies a la guia del professor, i és per això que entenem que el fet que n’hi hagi dos a l’aula serà beneficiós per aplicar aquesta idea.

Pel que fa a la documentació del projecte, comptem amb dos aspectes. En primer lloc, els subproductes que van sorgint a mesura que avança el projecte i que constitueixen el resultat de la seva feina. I, en segon lloc, els «tempos» dels nostres alumnes. És a dir, la nostra intenció és documentar en forma de mini reportatge fotogràfic el procés d’aprenentatge en tots els espais en els que es dugui a terme; l’aula, la planta de reciclatge, l’hort, les instal·lacions del centre, etc.

La pregunta és: Aconseguirem que l’Ajuntament proveeixi contenidors de reciclatge pel nostre centre? El nostre projecte permet qualsevol solució a la pregunta inicial que plantegem, és a dir, és una pregunta oberta ja que suposa una hipòtesi que haurem de comprovar al llarg de tot el projecte.

Per tant, no partim del supòsit clàssic d’obtenir una informació fent una pregunta i responent-la, sinó que el fet de buscar informació i gestionar-la és l’aprenentatge en sí mateix, ja que l’alumne prendrà consciència del reciclatge i la gestió de residus. De fet, aquesta pregunta inicial només és una altra manera de formular el repte que ens posem en aquest projecte concret.

La incògnita a resoldre és esbrinar quin tipus de residus produim al centre i de quina mena, i veure si així podem aconseguir tenir un sistema de reciclatge a nivell local (vinculat a l’Ajuntament).

Descoberta dels residus produïts al centre

Aquesta temàtica és fàcil de relacionar amb coneixements previs dels alumnes ja que enllaça amb el seu propi entorn, amb el seu dia a dia: qui recicla del seu entorn més immediat (els seus pares, els seus tiets, amics, etc.), què es recicla (només plàstic, cartró i brossa, o l’orgànic també, etc.), perquè reciclen a casa seva (importància de preservar el medi ambient), etc. Mitjançant la realitat personal de l’alumne la vinculem a l’entorn, si es vol, més oficial -que seria el centre públic al que acudeixen- i lliguem l’un a l’altre mitjançant el reciclatge.

Observació amb la lupa binocular

Per una banda, l’àmbit humanístic s’encarregarà de fer prendre consciència, o si ja hi era, de conscienciar encara més els nostres alumnes sobre la importància del reciclatge i la reutilització en el món del futur, en el seu món. No té sentit que demanem contenidors a l’Ajuntament si no sabem per què els volem. Difícilment podrem apreciar la rellevància i la urgència del reciclatge si no mirem cap al passat i veiem la diferència entre l’impacte mediambiental dels nostres avantpassats i l’actual.

Quan haguem fet aquesta comparació, ens haurem de plantejar el perquè d’aquesta diferència tan gran entre l’actualitat i el passat: Com és que hem arribat fins aquí? Què hem fet malament? Per què ho hem fet així? Totes aquestes preguntes obren una sèrie d’interrogants que es podran resoldre mitjançant el debat, contraposant opinions, valors i maneres de veure el món que es relacionen amb les idees polítiques predominants al món i que podrem comparar amb com les viuen els alumnes a casa seva.

Per l’altra banda, els alumnes veuran que la importància global del reciclatge comença des de ben abaix, des de les cases de cadascú de nosaltres, i que el residu orgànic contribueix al cicle de la matèria del planeta i podran aplicar aquests coneixements a l’institut aprofitant els residus orgànics que es generin a l’institut i al compostador que tenim a l’hort del centre.

De moment estem cobrint les vessants més «teòriques» i «pràctiques» del nostre projecte, que, d’altra banda, donen sentit i són imprescindibles per aconseguir la realització del nostre repte; aconseguir que ens posin contenidors de reciclatge. Per assolir-ho, pretenem enviar a l’Ajuntament una proposta ja feta: analitzarem quins residus es generen a La Bastida, com classificar-los, i si els podem donar una altra sortida que no sigui el reciclatge (reutilització). I, a més, calcularem la mesura dels contenidors, la periodicitat de la seva recollida i de la nostra generació de residus i si surt a compte que ens posin contenidors o no.

I ja per últim, però no menys important, redactarem una carta per demanar la instal·lació dels contenidors al centre i justificar la nostra petició, d’acord amb la nostra preocupació pel canvi climàtic i amb les nostres esperances de poder conservar el medi ambient.

La meta del nostre projecte va més enllà del propi centre, és a dir, implica la col·laboració d’una altra entitat pública que és l’Ajuntament i això fa que l’alumne s’adoni que la seva feina pot tenir conseqüències «reals», «autèntiques», que van més enllà d’assolir uns certs coneixements o idees. I això també ajuda a que se sentin molt més realitzats amb la feina que facin, de tal manera que parin més atenció en si els càlculs estan ben fets o la carta està ben redactada i en si tot s’entén i queda ben clar. Això, creiem, fa que ells mateixos s’autoregulin, ja que tenen un objectiu a assolir que va més enllà d’ells mateixos i que demostra la feina que han estat fent durant tot el projecte.

Contenidors nous gràcies al projecte

Creiem que el repte mateix plantejat a l’inici del projecte desvela el caire transversal del mateix. Totes les àrees estan intrínsecament lligades com hem intentat explicar més amunt, ja que unes es necessiten a les altres per fer que tot rutlli i que el repte es pugui complir. No té sentit calcular tots els residus del centre i fer-ne un inventari per reciclar-los si no entens la importància del reciclatge i l’impacte que pot tenir en la teva vida i en el futur de l’ésser humà. De totes maneres, per un adolescent es podria desdibuixar el sentit de tot això, si no fos perquè saben que el resultat de la seva feina tindrà conseqüències, es veurà «premiat» o no per l’assoliment de contenidors a l’institut, i això és el que fa que l’aprenentatge i l’esforç tinguin un sentit.

A part d’aquesta producció final, que ja hem vist que és la que dona el sentit últim a aquest projecte, l’alumne és conscient de la seva feina gràcies als subproductes que va aconseguint mentre va treballant. Aquests, doncs, conformen els documents que demostren el fruit del seu esforç i els fan conscients del seu avenç en el projecte.

D’aquí surten, per exemple, les mostres de les distintes fases d’observació del compostador, els cartells per penjar a classe que sintetitzen el resultat dels debats, el mural digital sobre la proposta de reducció de la petjada ecològica, l’espantaocells o les eines per l’hort que són el resultat del concurs d’idees per reutilitzar residus o les piulades sobre reciclatge que es publiquen al Twitter de La Bastida.