En acabar el projecte els alumnes valoren molt positivament aquest treball perquè segons les seves explicacions:
– “Treballem en grup, ens ajudem a buscar informació i ens ho passem molt bé”.
– “Hem après moltes coses i hem fet uns murals molt xulos”.
– “Hem treballat molt i al meu grup a vegades ens ha costat posar-nos d’acord però al final ha anat molt bé. Hem après moltes paraules noves”.
– “Tothom ha fet molt bé les explicacions i quan algú no ha entès alguna cosa, ha preguntat i el company i companya que ho havia explicat ho ha tornat a explicar i s’ha entès molt bé”.
AVALUACIÓ – Projecte El cos humà a 4t
L’avaluació al llarg del projecte ha estat contínua, global, formativa i formadora.
Ha estat contínua perquè s’ha avaluat el procés.
Ha estat global, ja que s’ha avaluat des de diferents àmbits: el lingüístic, de coneixement del medi, l’artístic i l’educació en valors.
Ha estat formadora perquè els alumnes al llarg de tot el procés han pogut avaluar com ha anat durant el procés cada sessió.

Ha estat formativa per poder identificar dificultats i anar ajustant l’acompanyament de les mestres durant el procés.
PRODUCTE FINAL – Projecte El cos humà a 4t
IMPLEMENTACIÓ – Projecte El cos humà a 4t
Per començar el projecte hem mirat la pel·lícula Ósmosis Jons, per tal d’engrescar-los més en la investigació del funcionament intern del cos. A partir d’aquí han sorgit moltes preguntes.
A la següent sessió per tal d’activar els coneixements previs, s’ha fet un recordatori de què és un ésser viu. D’aquí ho han relacionat amb el què ells sabien sobre les plantes i han començat a realitzar un mapa conceptual sobre quines són les funcions vitals i els aparells que intervenen.

A continuació, en una altra sessió, per grups han accedit a l’aula d’informàtica i a la biblioteca per tal d’investigar quins són els aparells que formen parts en cada funció vital dels éssers humans.

Després, en una altra sessió, s’ha fet la posada en comú i correcció del mapa conceptual.
A partir d’aquí, en les sessions posteriors, cada grup ha investigat sobre un aparell en concret: la seva funció, els òrgans que intervenen, hàbits saludables per tenir-ne cura i les malalties.

Entremig d’aquest treball d’investigació i tractament de la informació, hem vist vídeos de cada aparell i la relació amb la resta d’aparells i sistemes del cos humà.
Per acabar s’han fet els aparells en un mural en volum amb les seves informacions.
METODOLOGIA – Projecte El cos humà a 4t
Partim d’un problema: Com funciona els cos per dins?
Es fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.
Es dóna gran importància al treball cooperatiu amb assignació d’uns càrrecs. Cada grup s’organitza per repartir les tasques i després es posa en comú el resultat d’aquestes. Posteriorment s’elabora col·lectivament el resultat, on la comunicació, el diàleg i la discussió en grup és molt important per construir coneixement de forma compartida.
L’alumnat investiga, cerca informació a través de fonts diverses, la selecciona i la interpreta en forma de murals.
Quant a l’organització dels espais s’aprofita l’aula ordinària, la biblioteca, l’aula d’informàtica i una altra aula polivalent. I pel que fa a l’organització del temps s’utilitza de forma flexible.
JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ – Projecte El cos humà a 4t
Els nens i nenes de 4t, durant les primeres sessions de principi de curs, van estar deliberant sobre quins temes volien investigar, entre d’altres, van triar el cos per dins, ja que a 3r van investigar les plantes, els hi va semblar interessant i van pensar que el cos humà seria un bon tema.
Partint de les tres funcions vitals, ens vam centrar en la nutrició i la reproducció, temes importants per treballar a cicle mitjà, ja que desperten la curiositat de l’alumnat i comencen a entendre la complexitat i relació entre els diferents aparells.
LA VEU DELS ALUMNES – Projecte El plànol a 2n
Com a activitat final se’ls hi va proposar als alumnes que per parelles havien de seguir les indicacions que els hi marcava les targetes. Per exemple, col·loca’t entre el J. I la M. I després ves a la taula del davant i seu a sota.
Després d’aquesta activitat final vam anar dient com ens havíem sentit fent el projecte, que havia estat més complicat, què hem aprés… els infants en la realització de tot el projecte han estat molt motivats i engrescats, això els hi ha facilitat la comprensió del plànol de Nova Lloreda i es van sentir més còmodes i amb més motivació. L’experiència que havien tingut en les sessions anteriors havia fet que els infants tinguessin més confiança.
A tall de conclusió cal dir que els infants han gaudit molt en la realització d’aquest projecte, ja que ha estat en un context pròxim a ells i a més s’ha treballat de forma vivencial. Això fomenta que l’alumnat vagi afavorint conceptes bàsics que han d’anar utilitzant en la seva vida quotidiana.
AVALUACIÓ – Projecte El plànol a 2n
L’avaluació dels projectes que s’han reaitzat han tingut en compte els principis que regulen l’avaluació competencial dels processos d’aprenentatge. Aquests han de ser; contínua i global, amb l ́ observació sistemàtica de l’adquisició de continguts, el docent disposa d’un full de registre; integradora, en les valoracions de totes les àrees, els projectes han estat treballats transversalment en totes les àrees; i globalitzada, en el procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques, és a dir, no només s’avalua el final sinó tot el procés que segueix l’infant.
En la realització de les activitats els alumnes al finalitzar la sessió es feien en algunes ocasions una conversa grupal en la que podíen expressar allò que havíem fet, a partir d’aquí poder anar avaluant si han anat adquirint allò que ens haviem proposat en la realització d’aquest. També han fet rúbriques d’autoavaluació en la que han extret els aspectes positius I negatius I les pròpies conclusions que ha servit de recull per part del docent.
PRODUCTE FINAL BALLEM?
Per acabar el nostre projecte, s’ha fet una representació dels balls que van crear els alumnes als seus pares. A més, com que els hi va agradar tant muntar els balls i tots els pares no van poder assistir, es va decidir gravar tots els balls en uns vídeos i poder-los penjar a la web de la nostra escola perquè els puguin veure tothom.
Aquí teniu les coreografies que es van fer:
Zumba
POSADA EN MARXA DEL PROJECTE:”BALLEM”
Primera Fase:
a) Recerca d’informació d’Alicia Alonso. Infancia i familia i professió, vocació, influència social i la seva trajectoria professional.
b) Decisió per grups de com elaboraran el producte per l’exposició.
c) Organització de l’exposició oral. Qui farà què.
d) Exposició a la classe
Segona Fase
a) Demanda dels alumnes de muntar coreografies per grups.
b) Creació de grups en base a motivacions i interesos.
c) Com ens podem documentar: youtube, Pitus (extraescolars de fitness), monitora de zumba
d) Demanem assessorament al mestre d’E.F. Acordem utilitzar sessions d’EF per creació de coreografies i assajos.
e) Classe de zumba d’una monitora que coneix el mestre d’EF
f) Sessions de tutoria, projectes i educació física per crear i assajar els balls.
g) Filmació dels balls















