Primer de tot hem de parlar dels diferents contenidors de reciclatge que coneixen, si a casa reciclen i si creuen que és important. Després, hem elaborat uns murals amb els diferents contenidors de reciclatge i, amb l’ajuda de totes i tots han que dat molt bé i ja tenim clar on hem de llençar la brossa.
A continuació us presentem el segon projecte de la nostra escola.
Durant aquest segon trimestre les nenes i els nens de 2n hem iniciat el projecte de les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar) ja que ens vam adonar de la quantitat de plàstic que utilitzem al llarg del dia i dels efectes que té a la natura. així que ens vam decidir a treballar a fons aquest tema i veure quines coses podem fer nosaltres per a millorar la salut de la natura i sobretot dels nostres mars.
Primerament vam fer una pluja d’idees per veure els contenidors de reciclatge que coneixíem i que havíem vist pel carrer i si els fèiem servir gaire sovint. Després vam llegir el conte de la girafa Ona i vam veure un episodi de “les tres bessones i les 3R”.
Hem treballat a partir dels interessos dels nens i de manera interdisciplinar, utilitzant llibres de consulta, visualitzant vídeos, realitzant petits experiments, elaborant murals i sobretot, creant converses a l’aula.
La seqüència d’activitats que s’ha fet és aquesta:
En relació a l’avaluació, els instruments que hem fet servir per avaluar aquest projecte són:
El grup impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques a l’escola Joan Llongueras hem estat treballant diferents propostes d’avaluació.
Amb la rúbrica que podeu observar a continuació hem generat uns debats pedagògics per tal de donar-li la volta a les nostres activitats i donar-los un caire més competencial.
Una vegada hem debatut i posat en comú els diferents punts de vista del grup impulsor, l’activitat d’avaluació que hem implementat i s’ha dut a terme a l’aula és la següent:
L’alumnat ha respost correctament les activitats. Havent fixat prèviament quines competències volíem avaluar, amb aquest model més competencial ens ha estat més fàcil observar el grau d’assoliment.
Com ja hem comentat, aquest curs hem iniciat l’aprenentatge per projectes i una qüestió que ens interessa molt des de l’inici és l’opinió que tenen els alumnes sobre el seu procés d’aprenentatge. Alguns d’ells ja havien treballat per projectes a l’educació primària, però la majoria havia fet petites experiències amb aquest mètode de treball.
Els alumnes ja des del primer projecte van mostrar una bona predisposició per aquesta forma de treball i ens ho han fet saber durant les activitats d’avaluació i coavaluació i durant els moments d’aturada per reflexionar sobre el propi aprenentatge.
Ús dels espantaocells a l’hort de l’institut
Estan força contents d’aquesta forma de treballar en grup que van canviant a cada projecte i en tasques que poden ser des d’individuals (parelles), en petit grup o en gran grup (4-5 alumnes). Agraeixen els moments on poden comentar si s’estan coordinant bé, si algun membre del grup no està essent responsable, si algú té dificultats o alguna problemàtica concreta… El fet d’haver de respondre de la feina feta davant d’iguals els fa ser més responsables per no perjudicar el grup. També, la responsabilitat d’haver d’entregar alguna tasca o projecte entre tots els fa sentir-se més importants en el paper o càrrec que els toca desenvolupar.
Sortida a l’Ecoparc 3
En general tots es mostren molts contents de l’organització i funcionament dels projectes i han pogut donar la seva opinió sobre el desenvolupament dels projectes a les diferents àrees implicades, aportant en alguns casos molt bones idees o fent crítiques molt constructives de cara al proper curs. Realment, tots estem aprenent de tots.
L’avaluació de l’alumnat durant el projecte s’ha fet al llarg de tot el procés. Des de l’avaluació inicial mitjançant diferents instruments com pot ser un qüestionari en anglès, una pluja d’idees en socials o recordar el que ja havien après en tecnologia per exemple, que permeten situar els docents en el punt de partida i anticipar recursos i eines per abordar la diversitat que se’ns presenta. Seguint amb aturades durant el projecte que permeten regular i ajustar el procés i finalitzant amb diferents tasques que permeten que l’alumnat s’hagi d’enfrontar amb diferents instruments d’avaluació; proves escrites competencials, murals digitals, carta a l’ajuntament, etc que els hi permet fer una reflexió sobre el seu aprenentatge i implicació en el treball en grup.
Mural d’anglès
Hem fet una avaluació formadora on l’alumnat juga un paper protagonista en l’avaluació des de l’inici, ja que és el protagonista del procés d’ensenyament aprenentatge i l’avaluació jugar un paper principal en aquest procés. I per aconseguir-ho es comparteix amb ells els objectius d’aprenentatge des del començament. Se’ls hi explica què n’aprendran i per a què i a l’hora de fer les diferents tasques que fan i per a què ho faran. I que se n’espera d’ells o el que és el mateix, quin són les regles del joc per aconseguir els millors resultats en cada instrument d’avaluació. A més el fet que les tasques estan interrelacionades entre les diferents matèries permet que l’alumne tingui una visió global i significativa del que està fent i amb quin objectiu ho està fent. A més, es converteix en un aprenentatge significatiu que podran aplicar en altres situacions de la seva vida.
Tot i que hi ha aspectes que degut a la temporalització no s’han pogut consensuar amb l’alumnat com seria ideal, com per exemple els criteris d’avaluació que recullen algunes de les rúbriques, sí s’han treballat en projectes anteriors, i encara que no hagin sortit del consens entre el docent i l’alumnat sí s’ha compartit i especificat amb ells, el que se’ls demana per l’assoliment satisfactori del seu aprenentatge.
Com ja hem comentat durant la metodologia emprada, cada matèria dissenya les seves tasques i selecciona per tant les competències pròpies de cada àmbit que seran avaluades. Aquestes tasques queden recollides en el que nosaltres anomenem dossier d’aprenentatge, però no és una altra cosa que una carpeta d’aprenentatge on es recullen les diferents activitats i tasques al llarg del projecte. Aquest dossier d’aprenentatge permet l’avaluació i la gradació de l’assoliment de les competències de cada àmbit que han de ser assolides durant tota l’ESO, per tant és imprescindible la selecció i gradació per part del docent ja que tal i com hem explicat amb anterioritat, el gruix de les matèries implicades en els projectes de primer hi dediquen la totalitat de les seves hores lectives.
Dossier d’aprenentatge de Ciències Naturals
Aquestes tasques tenen una doble vessant ja que permeten treballar i avaluar les competències pròpies de cada àmbit i a més estan interelacionades directament amb el producte final que és aconseguir els contenidors de reciclatge i més enllà d’això que prenguin consciència del seu paper com a ciutadans responsables amb el seu entorn.
Producte parcial d’anglès
A més d’aquest dossiers d’aprenentatge on es recull el procés d’aprenentatge de l’alumnat, mitjançant l’observació i la reflexió tant del professorat com de l’alumnat, mitjançant diferents instruments; el diari de classe, posades en comú, rúbriques d’autoavaluació i coavaluació, els docents de les diferents matèries dissenyen un subproducte competencial i significatiu per l’alumnat. Aquest subproducte és un instrument d’avaluació en sí, diferent en cada àmbit però interrelacionat entre tots els àmbits i que dona significat al producte final, i permet l’avaluació del professorat i l’autoavaluació i coavaluació de l’alumnat que veu el resultat i el procés que han dut a terme per realitzar-lo, les dificultats que els hi han sorgit, la implicació dels membres del grup, els resultats obtinguts, etc. Per tant es recullen dades tan de les tasques individuals, com del treball en grup, des de l’observació i la reflexió del propi alumnat, no del resultat final del subproducte o de la tasca en si, sinó del procés. D’aquesta forma també té una funció reguladora, que permet fer modificacions per donar resposta a les necessitats que sorgeixen durant el procés d’ensenyament – aprenentatge. En aquest sentit el càrrec de mediador té un paper significatiu ja que analitza mitjançant la rúbrica o la posada en comú les dificultats que van apareixent durant les diferents tasques i busca solucions, si cal amb l’ajuda del docent en un paper d’orientador.
Des dels diferents departaments que formen part de l’Equip Impulsor de Projectes, es realitzen diferents models de productes però alhora estan interrelacionats entre les diferents disciplines i giren entorn un eix comú: el reciclatge.
A continuació es detallen els productes que cada matèria proposa:
Tecnologia:
Des de l’àrea de Tecnologia el producte final consisteix en fer una recollida de dades numèriques sobre el tipus de residus generats diàriament al centre i la seva quantitat, amb l’objectiu de poder justificar i recolzar la petició de contenidors de reciclatge a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Es tracta d’un model de producte col·lectiu que alhora és la suma d’esforços individuals i grupals amb un objectiu comú. A més a més és inclusiu, en el sentit que acull les diferents habilitats de l’alumnat.
Els resultats obtinguts seran publicitats a la pàgina web del centre i també es plasmaran en la carta que es dirigirà a l’Alcaldessa de l’Ajuntament.
Un altre producte que es genera és la creació d’objectes a partir de reaprofitar residus que generen els alumnes, com ara l’espantaocells fet a partir d’ampolles buides de plàstic i plaques fotovoltaiques del projecte anterior.
Les famílies poden tenir accés al producte final perquè els alumnes el poden portar a casa per ensenyar-lo. També es penja un vídeo a la web del dia de la prova final: tots els espantaocells plantats al terra de l’hort funcionant a la vegada.
Espantaocells amb material reciclat
Matemàtiques:
Des de l’àrea de Matemàtiques el producte final consisteix en conèixer el volum de residus generats a l’institut i arran d’aquesta informació, conèixer quants contenidors caldrien a l’institut i amb quina periodicitat haurien de venir les brigades de neteja a recollir la brossa acumulada.
Activitat de matemàtiques al pati
El producte final està lligat als productes d’altres àrees, és a dir, vol justificar la petició de contenidors de reciclatge a l’Ajuntament i, a més a més, aporta informació molt pràctica i útil quant al nombre aproximat de dipòsits que caldrien.
Ciències Naturals:
El producte final s’emmarca perfectament dins del projecte central de reciclatge i tracta sobre l’estudi del material que integra els diferents residus i especialment sobre la fracció orgànica. Un repte real atès que els alumnes han de tractar de primera mà aquestes restes (per exemple amb la recollida de mostres a la platja, amb les diferents pràctiques al laboratori, etc.). I és alhora un producte final inclusiu ja que contempla les diferents habilitats i interessos de l’alumnat.
Llengua catalana:
El producte final des de l’àrea de Llengua Catalana és escriure una carta a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la qual anirà acompanyada d’un decàleg que serveixi per a, d’una banda, sol·licitar la instal·lació d’uns contenidors de reciclatge al centre i, d’altra banda, per a conscienciar la gent de la seva importància en la nostra qualitat de vida.
Llengua castellana:
Des de la matèria de Llengua Castellana es farà una notícia que pugui resumir tot allò que s’ha après a totes les altres assignatures sobre el reciclatge, tant a Santa Coloma com a La Bastida. I a més a més, una piulada amb la mateixa temàtica per a penjar al Twitter que apareix a la página web del nostre institut.
Ciències Socials:
Des de l’àrea de Ciències Socials el producte final és la creació d’un mural digital que serà, d’una banda, un recull d’aportacions de tot allò treballat al llarg del projecte i, d’altra, una manera de documentar i justificar la necessitat de reduir la petjada ecològica i efectuar canvis per a protegir el nostre planeta.
Llengua anglesa:
L’assignatura de Llengua Anglesa proposa com a producte final l’ elaboració d’uns pòsters que recullin les tres Rs: Reuse, Reduce , Recycle. Aquests pòsters contenen missatges escrits de manera individual per cada alumne/a i volen reflectir la feina global que s’ha fet al llarg del projecte, amb recomanacions sobre el que hauríem i no hauríem de fer en termes d’ecologia i medi ambient.
Mural d’anglès:
Els membres de l’equip de projectes de primer ens reunim els dilluns per anar superant els obstacles que se’ns presentin durant la implementació del projecte. Val a dir que partim d’una planificació prèvia (d’un any) en la que tots junts hem creat el repte del projecte i hem vist com el podríem desenvolupar. És a dir, no partim de punts de vista diferents que després han confluït, sinó que l’origen de la idea ja integrava totes les àrees a treballar. D’aquesta manera, ja ens hem ocupat de que els objectius d’aprenentatge i els continguts diversos de cada àrea poguessin enllaçar-se per treballar de manera competencial i a nivell transversal a través del tema del reciclatge.
Treball competencial realitzat durant el projecte:
Els docents s’encarregaran de fer de recolzament als alumnes i de guiar-los a través del procés de les distintes fases del projecte. Com que entenem que els processos d’aprenentatge són diversos i que cada alumne té el seu i que cada grup de treball serà diferent, hem optat per posar un professor de suport a l’aula. La idea és fer a l’inrevés d’una classe magistral; enlloc de ser el docent qui doni una informació als alumnes, que siguin aquests mateixos que l’obtinguin gràcies a la guia del professor, i és per això que entenem que el fet que n’hi hagi dos a l’aula serà beneficiós per aplicar aquesta idea.
Pel que fa a la documentació del projecte, comptem amb dos aspectes. En primer lloc, els subproductes que van sorgint a mesura que avança el projecte i que constitueixen el resultat de la seva feina. I, en segon lloc, els «tempos» dels nostres alumnes. És a dir, la nostra intenció és documentar en forma de mini reportatge fotogràfic el procés d’aprenentatge en tots els espais en els que es dugui a terme; l’aula, la planta de reciclatge, l’hort, les instal·lacions del centre, etc.
La pregunta és: Aconseguirem que l’Ajuntament proveeixi contenidors de reciclatge pel nostre centre? El nostre projecte permet qualsevol solució a la pregunta inicial que plantegem, és a dir, és una pregunta oberta ja que suposa una hipòtesi que haurem de comprovar al llarg de tot el projecte.
Per tant, no partim del supòsit clàssic d’obtenir una informació fent una pregunta i responent-la, sinó que el fet de buscar informació i gestionar-la és l’aprenentatge en sí mateix, ja que l’alumne prendrà consciència del reciclatge i la gestió de residus. De fet, aquesta pregunta inicial només és una altra manera de formular el repte que ens posem en aquest projecte concret.
La incògnita a resoldre és esbrinar quin tipus de residus produim al centre i de quina mena, i veure si així podem aconseguir tenir un sistema de reciclatge a nivell local (vinculat a l’Ajuntament).
Descoberta dels residus produïts al centre
Aquesta temàtica és fàcil de relacionar amb coneixements previs dels alumnes ja que enllaça amb el seu propi entorn, amb el seu dia a dia: qui recicla del seu entorn més immediat (els seus pares, els seus tiets, amics, etc.), què es recicla (només plàstic, cartró i brossa, o l’orgànic també, etc.), perquè reciclen a casa seva (importància de preservar el medi ambient), etc. Mitjançant la realitat personal de l’alumne la vinculem a l’entorn, si es vol, més oficial -que seria el centre públic al que acudeixen- i lliguem l’un a l’altre mitjançant el reciclatge.
Observació amb la lupa binocular
Per una banda, l’àmbit humanístic s’encarregarà de fer prendre consciència, o si ja hi era, de conscienciar encara més els nostres alumnes sobre la importància del reciclatge i la reutilització en el món del futur, en el seu món. No té sentit que demanem contenidors a l’Ajuntament si no sabem per què els volem. Difícilment podrem apreciar la rellevància i la urgència del reciclatge si no mirem cap al passat i veiem la diferència entre l’impacte mediambiental dels nostres avantpassats i l’actual.
Quan haguem fet aquesta comparació, ens haurem de plantejar el perquè d’aquesta diferència tan gran entre l’actualitat i el passat: Com és que hem arribat fins aquí? Què hem fet malament? Per què ho hem fet així? Totes aquestes preguntes obren una sèrie d’interrogants que es podran resoldre mitjançant el debat, contraposant opinions, valors i maneres de veure el món que es relacionen amb les idees polítiques predominants al món i que podrem comparar amb com les viuen els alumnes a casa seva.
Per l’altra banda, els alumnes veuran que la importància global del reciclatge comença des de ben abaix, des de les cases de cadascú de nosaltres, i que el residu orgànic contribueix al cicle de la matèria del planeta i podran aplicar aquests coneixements a l’institut aprofitant els residus orgànics que es generin a l’institut i al compostador que tenim a l’hort del centre.
De moment estem cobrint les vessants més «teòriques» i «pràctiques» del nostre projecte, que, d’altra banda, donen sentit i són imprescindibles per aconseguir la realització del nostre repte; aconseguir que ens posin contenidors de reciclatge. Per assolir-ho, pretenem enviar a l’Ajuntament una proposta ja feta: analitzarem quins residus es generen a La Bastida, com classificar-los, i si els podem donar una altra sortida que no sigui el reciclatge (reutilització). I, a més, calcularem la mesura dels contenidors, la periodicitat de la seva recollida i de la nostra generació de residus i si surt a compte que ens posin contenidors o no.
I ja per últim, però no menys important, redactarem una carta per demanar la instal·lació dels contenidors al centre i justificar la nostra petició, d’acord amb la nostra preocupació pel canvi climàtic i amb les nostres esperances de poder conservar el medi ambient.
La meta del nostre projecte va més enllà del propi centre, és a dir, implica la col·laboració d’una altra entitat pública que és l’Ajuntament i això fa que l’alumne s’adoni que la seva feina pot tenir conseqüències «reals», «autèntiques», que van més enllà d’assolir uns certs coneixements o idees. I això també ajuda a que se sentin molt més realitzats amb la feina que facin, de tal manera que parin més atenció en si els càlculs estan ben fets o la carta està ben redactada i en si tot s’entén i queda ben clar. Això, creiem, fa que ells mateixos s’autoregulin, ja que tenen un objectiu a assolir que va més enllà d’ells mateixos i que demostra la feina que han estat fent durant tot el projecte.
Contenidors nous gràcies al projecte
Creiem que el repte mateix plantejat a l’inici del projecte desvela el caire transversal del mateix. Totes les àrees estan intrínsecament lligades com hem intentat explicar més amunt, ja que unes es necessiten a les altres per fer que tot rutlli i que el repte es pugui complir. No té sentit calcular tots els residus del centre i fer-ne un inventari per reciclar-los si no entens la importància del reciclatge i l’impacte que pot tenir en la teva vida i en el futur de l’ésser humà. De totes maneres, per un adolescent es podria desdibuixar el sentit de tot això, si no fos perquè saben que el resultat de la seva feina tindrà conseqüències, es veurà «premiat» o no per l’assoliment de contenidors a l’institut, i això és el que fa que l’aprenentatge i l’esforç tinguin un sentit.
A part d’aquesta producció final, que ja hem vist que és la que dona el sentit últim a aquest projecte, l’alumne és conscient de la seva feina gràcies als subproductes que va aconseguint mentre va treballant. Aquests, doncs, conformen els documents que demostren el fruit del seu esforç i els fan conscients del seu avenç en el projecte.
D’aquí surten, per exemple, les mostres de les distintes fases d’observació del compostador, els cartells per penjar a classe que sintetitzen el resultat dels debats, el mural digital sobre la proposta de reducció de la petjada ecològica, l’espantaocells o les eines per l’hort que són el resultat del concurs d’idees per reutilitzar residus o les piulades sobre reciclatge que es publiquen al Twitter de La Bastida.
Formació dels grups
Els alumnes porten des d’inici de curs treballant per projectes, el projecte dels residus correspondria al quart projecte del curs. A cada projecte els grups canvien, de manera que tots els alumnes tinguin oportunitat de treballar amb la gran majoria dels seus companys de classe, d’aquesta forma es fomenta el respecte i la coneixença dels alumnes, així com la cohesió de grup.
El alumnes, a principi de curs, van triar l’ordre dels rols en els quals volien treballar (portaveu, secretari, encarregat de material, informàtic@, mediador). De la mateixa manera que els grups canvien a cada projecte, també ho fan els càrrecs, per tal que tots puguin tenir l’oportunitat de conèixer i fer diferents tipus de tasques.
Temporització
El projecte està dissenyat per dur-lo a terme al llarg de 6 setmanes, això correspon a 12 sessions en les matèries que dediquen 2 hores setmanals o a 18 sessions a les que hi dediquen 3 hores.
Disseny de tasques
Cada matèria dissenya el seu propi dossier de tasques, però aquestes es dissenyen de forma que alhora que es treballen continguts de les àrees implicades en el projecte, es faci de forma competencial i interrelacionada amb la resta de matèries.
Les activitats estan guiades però de forma que permeti a l’alumne anar descobrint per ell mateix els coneixements que li permetran extreure les seves pròpies conclusions sobre un tema tan important pel seu futur com és el medi ambient. En aquest sentit, es va fer una sortida a la planta de reciclatge de Sant Adrià del Besòs perquè veiessin “in situ” què es feia dels residus que no s’han reciclat anteriorment, ja que en aquesta planta van a parar tots els residus de part de l’àrea metropolitana (entre ells, els de Santa Coloma) del contenidor gris.
En aquesta sortida, també es fa una anàlisi dels residus que podem trobar a la platja (en aquest cas a la platja del Fòrum), treballant conjuntament les àrees de matemàtiques, tecnologia i ciències naturals.
Al llarg de l’última setmana del projecte es va programar una xerrada per part de dos experts en la matèria sobre què fem amb els nostres residus, la nostra manera de consumir en l’actualitat i com afecta al canvi climàtic, on els alumnes no només van poder preguntar dubtes que hi tenien, sinó que van dir les seves pròpies idees i reflexions, com per exemple el paper que juga la moda en el consumisme i què en podem fer amb la roba que ja no els hi agrada però que encara està bé.
Xerrada d’experts en canvi climàtic
Tot i que les activitats estan planificades, aquestes poden ser modificades en temps o continguts, ja que quantificar els residus i disposar dels contenidors adequats no era una qüestió fàcil de programar. D’igual manera, fer arribar la carta a l’ajuntament de Sta. Coloma, explicant i argumentant la demanda dels contenidors de reciclatge en el nostre institut, no se sap amb exactitud la resposta per part d’aquest.
De totes formes, creiem que això és bo per l’alumnat , que s’ha d’acostumar també a aquestes modificacions i a saber que algunes qüestions no es poden resoldre d’immediat i s’ha de saber esperar.
