METODOLOGIA

 

La pregunta “Què té el tauró per dins?” va sorgir a partir de l’interès que va despertar el tauró en els nens i nenes de P4 durant una sortida que van fer a l’Aquàrium de Barcelona. Les activitats han estat fonamentalment:

  • Converses de grup, en les quals hem transformat afirmacions en preguntes investigables, hem compartit coneixements, hem contrastat idees, hem formulat hipòtesis, hem planificat actuacions i hem arribat a conclusions.
  • Activitats d’observació i experimentació, a través de comparar la mida de de diferents taurons  en relació al nostre cos, la dissecció d’un verat i l’observació d’un cap de tauró que ens van donar a la peixateria.
  • Activitats de recerca: Taller d’experts de sisè, documentals curts sobre taurons, consulta de llibres, observació de fotografies i petites exposicions amb el suport de murals que els nens i nenes han preparat a casa amb l’ajut de la família.

Hem intentat crear situacions en les que els infants puguin vivenciar  i compartir idees, experiències i descobertes, i sobretot, situacions en les que gaudeixin aprenent.

 

Planificació del projecte Hort de l´Eugeni d´Ors de Badalona

Amb l’objectiu de posar en marxa el projecte de l’Hort Escolar, es fa imprescindible fer una planificació que sigui el més exhaustiva possible. Hem de dir, que si bé, ara parlarem de la planificació directa de com treballar i quines activitats es faran al l’Hort. Abans d’aquest moment, ja es va fer una planificació relacionada amb el disseny del projecte que anava des de la seva viabilitat i àmbit d’actuació acadèmica (quins alumnes serien els participants) com una assignació de recursos, tant humans com econòmics.

Per resumir, al començament van analitzar i contestar varies preguntes, que finalment,  ens van situar en el camí que ara tenim al davant (Novembre-Desembre de 2018):

–Quins tipus d’Horts podem trobar?

–Què podem fer créixer al l’Hort?

–Quines són les condicions idònies per fer créixer les diferents plantes?

–Quins coneixements previs tenen els nostres alumnes?

–On podem posar l’Hort?

–Quin manteniment cal?

Una vegada analitzar tot això, es va decidir començar amb la posta en marxa i, per tant, calia una planificació general i de l’activitat pròpia de donar classe als alumnes, tant a l’Hort com a l’aula.

Planificació  (Febrer-Març-Abril-Maig de 2019)

1.Una vegada que s’havia decidit on posar l’Hort, van anar a delimitar el seu perímetre, al situació de l’aigua i del lloc amb electricitat.

2.Es va fer una distribució dels llocs on plantar i on poder caminar, així com delimitar àrees de sembra (sol-ombra) i de aromàtiques.

3.Trevallar el terra per retirar pedres grans, remoure i posar compost.

4.Fer inventari de tot el material que calia per l’Hort: eines, aigua, electricitat, tanca, ubicació de les diferents elements que envolten l’Hort com petits arbres i flors.

5.Organització de l’espai d’emmagatzematge d’eines.

6.Col·locació de la tanca i del sistema de reg.

7.Trevallar el terra per fer i distribuir els cavallons.

  1. Plantar.

9.Manteniment de l’Hort i ampliació d’activitats i espai verd.

Temporització

Desembre de 2018: van parlar amb l’escola natura de Badalona per la possada en marxa del Hort i com a guia d’assesorament.

Gener i Febrer de 2019: van analitzar totes les questions que va sorgir amb l’equip docent de 3er B de la ESO i l’equip deirectiu.

 

Març de 2019: van començar a treballar amb els alumnes. Finalment, la temportització setmanal de treball a l’hort va quedar de la següent manera. Des de Ciències Naturals, (4h hores per setmana) és on fem tot el treball de neteja, sembra, reg i manteniment de l’Hort amb els alumnes.

  Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Treball 1h 1h 1h 1h X

 Tammateix, altres assignatures van fent activitats complemnetàries: Anglès, Català, Música, cCultura i valors, i des de l’aula d’acollida del institut, s’han implicat tant els alumnes de 3er de la ESO com d’altres cursos per fer diferents materials com són els cartels identificatius de les sembres.

Seguim amb aquesta temporització fins que acabi el curs 2018/19, amb la idea de continuar amb aquest projecte el proper curs 2019/20 on actualitzarem la planificació d’activitats i treballs a l’Hort

 

 

 

 

 

 

La veu dels alumnes de l´Eugeni d´Ors de Badalona

Com ja sabeu, aquest curs a l’Eugeni d’Ors  ens hem iniciat en l’aprenentatge per projectes i una qüestió que ens interessa molt des de l’inici és l’opinió que tenen els alumnes sobre el projecte en sí i sobre el seu procés d’aprenentatge durant el projecte. Aquesta valoració ens serveix per saber què opinen els veritables protagonistes de com ha anat tot i quines són les seves propostes de millora de cara a propers cursos.

Tot i no haver treballat per projectes abans,  la majoria dels alumnes van mostrar una bona predisposició e interès per aquesta nova forma de treballar. Sí és cert que, després,  tot al llarg del procés, els hi van anar sorgint alguns dubtes i dificultats. Però es senten molt orgullosos d’haver-los  afrontat i solucionat tots junts, ajudant-se els uns als altres.

Agraeixen el fet d’haver pogut treballar amb els seus companys de classe  d’una manera diferent… aprenent així a coordinar-se i a ser responsables per no perjudicar el grup.  A la majoria d’ells, la responsabilitat d’haver d’acabar una feina entre tots, els va fer sentir importants i entregats per la causa.

En general, el alumnes estan molt contents de l’organització i funcionament del projecte. Reconeixen que ha estat una experiència molt enriquidora i que valoren molt positivament en molt sentits. Apart d’aprendre com fer i cuidar un hort, el projecte els hi ha ensenyat una molt bona lliçó de vida: la importància de valorar les coses; d’ esforçar-se i treballar fort per aconseguir fruits i, per tant, després, sentir-se satisfets per la feina ben feta…

 

Com millorar una activitat d’avaluació per afavorir l’adquisició d’aprenentatges competencials?

En un principi vam agafar una activitat d’avaluació relacionada amb el projecte dels policies que estàvem duent a terme amb la classe.
Tot seguit, amb el grup de treball es va comentar l’activitat i es van proposar algunes modificacions a l’activitat per fer-la més competencial:

  • Es va fer una relació entre les activitats i les competències per definir quines d’aquestes serien avaluables
  • En el següent pas, va fer una comparació entre l’activitat plantejada i una activitat que ja havia estat prèviament revisada.
  • Seguidament, es van aplicar modificacions en la metodologia de l’aula. Ja que l’activitat es plantejava amb preguntes tancades tipus test i a partir de la modificació es van incorporar preguntes més obertes
  • En el sisè pas, es va tornar a posar en comú amb les modificacions aplicades i es van redissenyar alguns aspectes metodològics:
    • En aquest punt, es van definir els indicadors d’avaluació i es van tornar a compartir amb el grup de treball.
      Es va dur a terme l’activitat millorada a l’aula i va documentar els resultats a partir de la rúbrica d’avaluació.
      En el novè pas, els alumnes van realitzar una avaluació de l’activitat valorant la seva experiència.

Per últim, la mestra conjuntament amb el grup impulsor, va fer una valoració de l’activitat on a partir de l’experiència a l’aula es planteja allò que ha funcionat millor i el que s’hauria de modificar de cara a fer més competencials activitats futures.

Avaluació

L’avaluació ha estat global i continua, utilitzant algunes graelles d’observació on s’anotaven els ítems a avaluar, per exemple: el grau de participació, les aportacions, saber treballar en grup, respectar les aportacions dels altres…

No hem elaborat una prova específica per a valorar els aprenentatges assolits, hem utilitzat algunes de les activitats proposades als infants com a instrument d’avaluació.

L’autoavaluació dels alumnes va estar dividida en dues parts:

  1. La sessió dedicada al “Què hem après?”, que va permetre fer una valoració de tot el que havíem assolit i descobert durant el projecte.
  2. La graella d’autoavaluació, on cada infant és conscient de la seva manera de treballar i d’actuar durant el projecte. Els ítems que han de valorar no són de coneixements adquirits sinó d’actitud, participació… Alguns exemples serien:

“He participat i he fet aportacions sobre els diferents temes del projecte”

“He col·laborat i he ajudat als meus companys i companyes”

Planificació – Què li passa a aquesta maduixa?

L’escola està dins del Pla de Consum de Fruita, una vegada al mes arriba fruita a l’escola i els grans les reparteixen per totes les classes.

A l’abril van arribar les maduixes a l’escola i els nens/es de P-3 es van posar molt contents. La majoria d’ells ja havien menjat maduixes a casa, i els hi agraden molt.

Asseguts a la rotllana, abans de menjar-les, les van observar i van trobar una maduixa podrida, a partir d’aquí van començar a interessar-se… Per què ara es d’aquest color? Què li ha passat? Són totes vermelles?

Aprofitant aquest interès van decidir iniciar el Projecte: “Què li passa a aquesta maduixa?”

 

Escola Rosselló Pòrcel

Hola de nou!!!

Som l’escola Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, situada al barri del Fondo. Som un centre d’una línia i l’equip impulsor el formem 9 mestres.

Aquest és el nostre segon curs a la Xarxa de Competències. Vam valorar molt positivament la feina que vam fer el primer any, amb molt bones idees que venien de la Xarxa i amb el temps de reflexió que vam tenir en les nostres reunions. D’aquestes idees i reflexions vam acordar, entre d’altres coses, un eix vertrebador per tots els projectes que es fessin a l’escola, el podeu veure al document adjunt.

Projectes Rosselló

El projecte que documentarem aquest curs serà “Què li passa a aquesta maduixa?” que farà la classe de P3.

El projecte del curs passat el podeu consultar aquí

Esperem seguir compartint idees i dubtes amb vosaltres.

Podeu visitar la nostra web aquí.

QUI SOM?

Som l’equip de mestres de l’escola Pere de Tera de Badalona que aquest curs participem per primer any a la Xarxa de Competències bàsiques. En aquest bloc recollirem el projecte realitzat a la classe de 4t A : “Ballem?” , que ha sorgit a  partir del treball sobre Alícia Alonso, una ballerina de renom, escollida pels alumnes en el marc del treball vertebrador de Centre,  “Les dones a través de la història”.