Projecte “L’AIGUA”. Planificació

El motiu del projecte està estipulat en l’ordre de continguts a estudiar a segon de primària en el nostre centre. No es va arribar a definir una gran pregunta eix sino que es va fer una pluja d’idees sobre el que sabien, el que creien que sabien de l’aigua i el que volien saber. Amb totes les preguntes resultants jo mateixa vaig anar programant les sessions a mida que anaven avançant. El primer de tot va ser englobar el tema principal en un context d’aprenentatge conegut i establir quines informacions sabien o quines creien saber. Després vam escriure totes les preguntes penjades a la classe per poder veure-les i segons l’activitat anar situant-nos en una o altre. També ens vam adonar que hi havia moltes iguals o similars, relacionades, equivocades de plantejament ja des d’un inici per intentar establir “bones “ preguntes que ens fessin pensar o investigar.

Com a resultat final es va valorar la idea d’anar a un Congrés de ciències que es va portar a terme a la nostra ciutat .

COM ENS HEM PLANIFICAT?

La planificació del projecte no va ser una tasca fàcil, d’una banda no teníem clar amb quins grups podríem portar-ho a terme i tampoc no disposàvem d’una franja específica a l’horari de l’alumnat. Hem de tenir present que amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO ja tenim planificats certs projectes al centre, per la qual cosa això no suposaria cap novetat per a ells. Finalment vam acordar aprofitar les sessions d’un grup flexible d’alumnes de 3r d’ESO que fan les matèries instrumentals en un grup reduït, durant dues setmanes. En total, la temporització constava de 18h que incloïen hores de matèries instrumentals i hores d’una matèria optativa, tot i que finalment es van reduir a 14h per la coincidència amb sortides no previstes.

Una vegada triat el grup d’alumnes, ens vam posar a pensar en el tema. Hem intentat treballar de manera conjunta aprofitant les reunions periòdiques i compartint un document drive amb idees diverses que incorporaven, d’una banda els possibles interessos de l’alumnat, i de l’altra els continguts corresponents a les àrees o matèries del professorat implicat.

Al final, van sorgir tres temes principals: “La contaminació lumínica”, amb un possible objectiu en el que es pogués elaborar un mapa de la contaminació lumínica a la província de Barcelona i una proposta per a redissenyar l’enllumenat públic. Una altra opció era el projecte “Improversem”, un projecte on l’objectiu era crear un espectacle musical amb rap, garrotins, ball… i que inclogués també la decoració de l’escenari i d’altres implicacions organitzatives i artístiques. Finalment, el projecte amb el qual ens vam quedar, “Escola Verda” tenia com a objectiu participar i implicar-se en millorar el nostre entorn, proposar mesures d’estalvi energètic i mitigació de l’impacte ambiental, dissenyar una investigació científica i finalment comunicar els resultats i les conclusions. Tenint en compte que el nostre institut té la distinció d’Escola Verda, ens va semblar un projecte molt interessant per treballar-ho de manera transversal. La proposta passaria perquè cada grup estudiés un recurs diferent. Posteriorment, s’haurien de proposar mesures de mitigació. 

Partiríem doncs d’un encàrrec, potser fet pel director del centre o pel departament, o del propi Programa d’Escoles Verdes. Al final, de manera pràctica, vam fer servir com a disparador una carta manuscrita amb el títol “El meu somni és canviar el món”, que l’alumnat va trobar de manera casual a l’aula. La vam llegir en veu alta i ens vam preguntar qui era l’autora. Això va fomentar una discussió inicial que ens va portar a veure el vídeo de la jove activista Greta Thunberg, a la cimera sobre canvi climàtic COP24 de Katowice. I enmig d’aquest context, un professor va arribar a classe explicant que acabava de reunir-se amb el regidor de medi ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Aquest li havia dit que si no milloràvem el reciclatge a l’institut, ens treurien el títol d’Escola Verda. Per tant, teníem la necessitat de fer una acció al nostre centre per tal de mantenir aquest distintiu i el nostre alumnat estava motivat i disposat a involucrar-se en aquest repte.

Així, el producte final seria la presentació dels resultats obtinguts després d’una investigació feta tant dins com fora del centre i l’elaboració d’una campanya de sensibilització a l’institut. Havia de ser important que aquesta comunicació no només es fes entre els grups de treball sinó que es pogués presentar a la resta de l’alumnat. De fet, al final van assistir tots els delegats mediambientals de cada aula, diversos professors i inclús a la taula rodona va ser convidat també el regidor mediambiental de la ciutat. A part d’aquesta comunicació final, en el procés de recerca i desenvolupament de la seqüència de continguts, s’havien d’elaborar diferents productes o solucions que tinguessin a veure amb la temàtica tractada. Ens va semblar més pràctic que un grup s’encarregués únicament d’organitzar la taula rodona mentre que la resta de grups treballaven en tres problemàtiques diferents.

Els àmbits implicats són les següents:

      • Lingüístic
      • Matemàtic
      • Digital
      • Personal i social
      • Social
      • Científicotecnològic
      • Artístic

I les competències treballades han sigut les següents:

  • CB Social 5.- Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.
  • CB Social 11.-Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.
  • CB Cientificotecnològic: 11: Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

 

  • Competència matemàtica.

 

  • CB Lingüística 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació,coherència, cohesió i correcció lingüística
  • CB Lingüística 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Per tal de desenvolupar tot el projecte i les activitats de manera conjunta, vam fer servir el model experimental de la XCB, “La Ruleta de les Idees”. Partint d’aquí hem pogut acabar de definir tots els punts següents:

 

CURS I TEMA:  3r ESO. ESCOLA VERDA
Objectiu (producte final) MILLORA DEL NOSTRE ENTORN

  • Reduir, reciclar i reutilitzar la quantitat de residus al centre (metall, paper, paper d’alumini, plàstic…)
  • Comunicació dels resultats mitjançant una taula rodona
Matèries implicades Llengua, Socials, Biologia, Tecnologia, Química, Matemàtiques
Duració  2 setmanes 
Connexió amb el món real
    • Revolució estudiantil europea per reclamar solucions reals per evitar el canvi climàtic. https://www.youtube.com/watch?v=HzeekxtyFOY&feature=youtu.be
    • Viure en un entorn més saludable i net: acumular en punts concrets del pati tots els residus generats, separada per reciclar i muntar una visita guiada per alumnes convidant a la reflexió sobre com evitar tants residus.
    • Nova llei europea contra els plàstics.
    • Ecologia i plàstics: Illes de plàstic. Microplàstics i cadena tròfica.
    • Canvi climàtic: patirà el 3r món els efectes de l’escalfament.
    • Treure un benefici real econòmic per millorar el dia a dia a l’institut.
  • Sobirania de consum.
Treball cooperatiu
(Hem previst agrupar els alumnes en equips que permetin el treball cooperatiu i l’aprenentatge significatiu de cadascun dels alumnes, fomentant la discussió per tal d’arribar a consensos per tal d’avançar en el projecte)
1. Que cada grup s’encarregui d’una cosa concreta, per exemple:

    1. Reduir
    2. Reciclar
    3. Reutilitzar
    4. Taula rodona

2. Implicació de l’alumnat. Repartir tasques amb sentit.

3. Aprenentatge de diferents maneres de fer.

4. Benefici mutu. Decidir millores col·lectivament.

5. Solidaritat.

6. Compartir idees.

7. Treball en cadena.

8. Equips d’experts.

Interdisciplinarietat
  1. Àmbit lingüístic, artístic i tecnològic: denúncia, divulgació i educació ambiental mitjançant pòsters, tríptics, falques de ràdio, vídeos…com també xerrades.
  2. Àmbit matemàtic: representació amb gràfics.
  3. Àmbit social: problemàtica social de la contaminació.
  4. Àmbit científic-tecnològic: invenció/fabricació d’algun objecte que ens ajudi a millorar el medi ambient. 
  5. Àmbit artístic (visual): fer visible l’acumulació de residus. Fer servir la creativitat.
Problematització
  • Quins plàstics són reciclables?
  • Compostatge: què és reciclable?
  • És possible prescindir dels envasos?
  • Consum de plàstic a les empreses vs consum de plàstics de la ciutadania.
  • Esgotament de metalls al planeta.
  • Per què s’ha de reciclar?
  • ODS 17 (Objectius Desenvolupament Sostenible)
Creativitat, motivació i autonomia
  1. Impacte del producte, rellevància dels aprenentatges, alumnat protagonista, aplicacions immediates del producte.
  2. Campanyes per conscienciar la resta del centre, o fins i tot anar a altres centres (llocs) per difondre-la.
  3. Sabem quants kg d’alumini generem.
  4. Què fer amb l’alumini/plàstic recollit?
  5. Per un món millor.
  6. Reciclar piles/cartró/plàstic/llaunes i portar una mena de rànquing setmanal del consum i de com ho podríem canviar.
Recerca i indagació
  1. Investigar diferents àmbits
    1. consum a casa
    2. consum a l’insti
    3. consum en societat
  2. Recerca sobre com reduir el consum a l’institut
  3. Què és compostable i què no?
  4. Desmuntar mites, construir coneixement a partir de dades reals i properes
  5. Experiment familiar: un dia sense plàstics!
  6. Tipus de plàstic? PET
  7. Fer estimacions de despesa/estalvi i preveure…
  8. Reflexió/coneixement d’un mateix (hàbits) (què faig bé, què puc millorar…)
  9. Què es pot fer amb els residus? RRR

Així, tenint en compte totes les idees i propostes esmentades, vam acabar desenvolupant una proposta final basada en 4 blocs, per treballar en grups cooperatius:

 

  • Reduir

 

Tenint en compte que el millor residu és el que no es produeix i partint de que després  d’una observació inicial a l’institut vam observar que principalment utilitzem paper d’alumini per embolicar els entrepans, vam buscar una solució al problema. En aquest cas, va ser la producció d’un BOC’N’ROLL i l’elaboració d’una campanya de màrqueting per reduir el consum d’aquest tipus de residu.

 

  • Reutilitzar

 

Partint de l’observació de la gran quantitat de plàstics que veiem, tant a l’institut com al món en general, es va plantejar la manera de donar visibilitat al problema al mateix temps que s’aprofitava aquest plàstic per donar-li una segona vida i altres usos. La proposta va ser la creació d’un jardí vertical al pati fet amb ampolles de plàstic reutilitzades.

 

  • Reciclar

 

També vam observar que ni a l’institut ni moltes vegades a casa no hi ha una manera clara de triar els residus i separar-los per tal de reciclar-los. L’objectiu d’aquest bloc de treball era dissenyar un cubell de reciclatge per a la classe i crear un un tríptic informatiu per tal d’ajudar a reciclar a l’alumnat del centre.

 

  • Taula Rodona

 

Per tal de comunicar els resultats obtinguts, mostrar les seves intervencions i propostes i exposar les conclusions a les quals havien arribat, s’havia d’organitzar una taula de debat. Aquest grup s’encarregaria d’organitzar una taula rodona i fomentar el debat entre els assistents.

JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ – Projecte El cos humà a 4t

Els nens i nenes de 4t, durant les primeres sessions de principi de curs, van estar deliberant sobre quins temes volien investigar, entre d’altres, van triar el cos per dins, ja que a 3r van investigar les plantes, els hi va semblar interessant i van pensar que el cos humà seria un bon tema.
Partint de les tres funcions vitals, ens vam centrar en la nutrició i la reproducció, temes importants per treballar a cicle mitjà, ja que desperten la curiositat de l’alumnat i comencen a entendre la complexitat i relació entre els diferents aparells.

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE “BALLEM?”

Per tal d’escollir la dona, a la classe de quart A, vam basar-nos en el llibre “Històries de bona nit per a nenes rebels” de l’Elena Favilli i Francesca Cavallo. Aquest consisteix en un recull de les biografies de més de cent dones, totes elles acompanyades amb les il·lustracions de seixanta artistes d’arreu del món. A partir d’aquestes biografies i després d’un procés democràtic els infants van triar una dona: Alicia Alonso, una ballarina clàssica extraordinària que després d’un terrible accident que li va provocar ceguera  va seguir dedicant-se al món de la dansa i fins i tot va fundar una escola de ball.

Un cop feta la tria, les nenes i nens van fer una pluja d’idees sobre que els agradaria conèixer i investigar sobre ella. En base a tot el que volien saber d’Alicia Alonso, es van organitzar en grups de recerca que aglutinaven en sis temàtiques diferents tot allò que s’havien proposat descobrir. Els infants van anar escollint la temàtica que més els motivava i així  es van anar configurant els grups de treball cooperatiu. Cada grup estava compost per quatre alumnes i a partir de la informació extreta diferents fonts documentals van elaborar una cartolina amb textos i imatges destacades, amb la qual finalment, acabarien fent una exposició a l’aula.

Gràcies al treball de recerca realitzat va sorgir la necessitat d’entre els alumnes de continuar treballant la temàtica de la dansa, però aquesta vegada des d’una basant més pràctica. Així és com va germinar la idea de crear un ball propi i conseqüentment la segona part del projecte va arrancar. També a partir del treball en grups cooperatius els alumnes van escollir un estil de dansa, una cançó concreta i van crear de nou una coreografia.

Per últim destacar, que paral·lelament s’han anat fent diverses activitats relacionades amb el projecte en assignatures com plàstica o llengua catalana o anglesa.

Sessions de la primera part del projecte “Alicia Alonso”

1ª Sessió: Presentació del tema transversal de l’escola i proposta d’escollir una dona.

2ª Sessió: Visualització del llibre “Contes de bona nit per a nenes rebels” i a partir d’aquí tria d’una dona. Procés democràtic per escollir-la.

3ª Sessió: Pluja d’idees sobre que es vol investigar de la dona.

4ª Sessió: Organització dels temes escollits per a treballar i distribució d’aquests en grups cooperatius de treball.

5ª-10ª Sessió: Recerca d’informació, realització d’una cartolina expositiva i preparació de l’exposició.

11ª Sessió: Exposicions dels grups de treball

Sessions de la segona part del projecte  “Ballem?”

1ª Sessió: Es presenta una persona a ballar zumba en una sessió d’educació física i es mostren diferents videos per youtube.

2ª Sessió: Entre ells parlen sobre allò que els interessa sobre diferents tipus de balls i es generen preguntes sobre el què volen saber.

3ª Sessió: Cada grup busca la informació dels dubtes plantejats de diferents tipus de balls a través de tauletes, ordinadors, netbooks i llibres.

4ª Sessió: Sorgeix la motivació per inventar-se un ball. Cada grup escull un tipus de ball diferent i munten una coreografia, que seria el producte final.

5ª-10ª Sessions: Muntatge i assaig dels balls.

11ª Sessió:Mostra de balls a les famílies.

Planficació_ Projecte Artístic 2n ESO

Al Projecte Artístic de 2n d’ESO hi participen les matèries de Visual i Plàstica i Música, cadascuna d’elles hi dedica 1h a la setmana, sempre en grups desdoblats (de 15 alumnes aproximadament). Fem coincidir en l’horari aquests desdoblaments per poder fer tant sessions per separat, que ens serveixen per donar recursos als nostres alumnes, com sessions conjuntes, on han de posar-los en pràctica realitzant projectes de creació artística en grups cooperatius.

L’objectiu principal d’aquest projecte és desenvolupar la creativitat, per aquesta raó està estructurat en tres blocs de contingut trimestrals formats pels procediments formals bàsics de la creació artística: REPETICIÓ, VARIACIÓ i CONTRAST. Cada trimestre fem una sessió introductòria comú a cadascun d’aquests blocs i un seguit de sessions per separat.

Les últimes setmanes del 1r i 3r trimestres les dediquem a desenvolupar projectes de creació multidisciplinars. El realitzat al primer l’anomenem ‘EXPRESSEM-NOS!’, basat en l’expressió d’emocions a través de l’art i que ens ha ocupat 4 sessions de dues hores. El segon projecte, anomenat ‘FEM DE YOUTUBERS! Vídeo Art-Instal·lació.’, està basat en l’expressió artística mitjançant el llenguatge audiovisual, i ens ha ocupat tot el tercer trimestre que ha durat 5 sessions de dues hores.

 

 

 

Planificació

Procés del projecte

Tot el procés d’un projecte s’ha d’elaborar amb els alumnes. Ells han de ser la part activa del procés. Abans de començar el projecte hem de:

1- Preguntar què sabem del tema triat. (Aquest tema no és necessari triat per l’alumnat.)

Quan la mestra enrregistra el que ells saben s’ha de ser fidels i no canviar el seu vocabulari, expressions, etc. (Tot el que no sigui correcte ens servirà per després recuperar i autocorregir-se)

El mestre pot ajudar a treure la informació però mai a manipular-la. El docent no pot utilitzar la terminologia específica.

JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ – Projecte El plànol a 2n

Aquest any hem celebrat el 50è aniversari del barri de Nova Lloreda a l’escola. A partir d’aquesta idea, el grup de 2n ha treballat el plànol dins d’un projecte que va formar part de la setmana cultural al febrer.

El treball previ es va idear per a facilitar els alumnes la comprensió d’un plànol, el del nostre barri, i poder interpretar-ho correctament i situar diferents serveis de Nova Lloreda.

És important treballar el plànol a cicle inicial per a aprofundir en els conceptes bàsics de l’organització espaial i situació espaial de l’alumne/a respecte a ell/a mateix/a.

Per a que l’aprenentatge fos significatiu es va treballar en base al context proper dels alumnes. Més endavant es presentaran a la seqüència d’activitats.

Planificació del projecte Hort de l´Eugeni d´Ors de Badalona

Amb l’objectiu de posar en marxa el projecte de l’Hort Escolar, es fa imprescindible fer una planificació que sigui el més exhaustiva possible. Hem de dir, que si bé, ara parlarem de la planificació directa de com treballar i quines activitats es faran al l’Hort. Abans d’aquest moment, ja es va fer una planificació relacionada amb el disseny del projecte que anava des de la seva viabilitat i àmbit d’actuació acadèmica (quins alumnes serien els participants) com una assignació de recursos, tant humans com econòmics.

Per resumir, al començament van analitzar i contestar varies preguntes, que finalment,  ens van situar en el camí que ara tenim al davant (Novembre-Desembre de 2018):

–Quins tipus d’Horts podem trobar?

–Què podem fer créixer al l’Hort?

–Quines són les condicions idònies per fer créixer les diferents plantes?

–Quins coneixements previs tenen els nostres alumnes?

–On podem posar l’Hort?

–Quin manteniment cal?

Una vegada analitzar tot això, es va decidir començar amb la posta en marxa i, per tant, calia una planificació general i de l’activitat pròpia de donar classe als alumnes, tant a l’Hort com a l’aula.

Planificació  (Febrer-Març-Abril-Maig de 2019)

1.Una vegada que s’havia decidit on posar l’Hort, van anar a delimitar el seu perímetre, al situació de l’aigua i del lloc amb electricitat.

2.Es va fer una distribució dels llocs on plantar i on poder caminar, així com delimitar àrees de sembra (sol-ombra) i de aromàtiques.

3.Trevallar el terra per retirar pedres grans, remoure i posar compost.

4.Fer inventari de tot el material que calia per l’Hort: eines, aigua, electricitat, tanca, ubicació de les diferents elements que envolten l’Hort com petits arbres i flors.

5.Organització de l’espai d’emmagatzematge d’eines.

6.Col·locació de la tanca i del sistema de reg.

7.Trevallar el terra per fer i distribuir els cavallons.

  1. Plantar.

9.Manteniment de l’Hort i ampliació d’activitats i espai verd.

Temporització

Desembre de 2018: van parlar amb l’escola natura de Badalona per la possada en marxa del Hort i com a guia d’assesorament.

Gener i Febrer de 2019: van analitzar totes les questions que va sorgir amb l’equip docent de 3er B de la ESO i l’equip deirectiu.

 

Març de 2019: van començar a treballar amb els alumnes. Finalment, la temportització setmanal de treball a l’hort va quedar de la següent manera. Des de Ciències Naturals, (4h hores per setmana) és on fem tot el treball de neteja, sembra, reg i manteniment de l’Hort amb els alumnes.

  Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
Treball 1h 1h 1h 1h X

 Tammateix, altres assignatures van fent activitats complemnetàries: Anglès, Català, Música, cCultura i valors, i des de l’aula d’acollida del institut, s’han implicat tant els alumnes de 3er de la ESO com d’altres cursos per fer diferents materials com són els cartels identificatius de les sembres.

Seguim amb aquesta temporització fins que acabi el curs 2018/19, amb la idea de continuar amb aquest projecte el proper curs 2019/20 on actualitzarem la planificació d’activitats i treballs a l’Hort

 

 

 

 

 

 

Com millorar una activitat d’avaluació per afavorir l’adquisició d’aprenentatges competencials?

En un principi vam agafar una activitat d’avaluació relacionada amb el projecte dels policies que estàvem duent a terme amb la classe.
Tot seguit, amb el grup de treball es va comentar l’activitat i es van proposar algunes modificacions a l’activitat per fer-la més competencial:

  • Es va fer una relació entre les activitats i les competències per definir quines d’aquestes serien avaluables
  • En el següent pas, va fer una comparació entre l’activitat plantejada i una activitat que ja havia estat prèviament revisada.
  • Seguidament, es van aplicar modificacions en la metodologia de l’aula. Ja que l’activitat es plantejava amb preguntes tancades tipus test i a partir de la modificació es van incorporar preguntes més obertes
  • En el sisè pas, es va tornar a posar en comú amb les modificacions aplicades i es van redissenyar alguns aspectes metodològics:
    • En aquest punt, es van definir els indicadors d’avaluació i es van tornar a compartir amb el grup de treball.
      Es va dur a terme l’activitat millorada a l’aula i va documentar els resultats a partir de la rúbrica d’avaluació.
      En el novè pas, els alumnes van realitzar una avaluació de l’activitat valorant la seva experiència.

Per últim, la mestra conjuntament amb el grup impulsor, va fer una valoració de l’activitat on a partir de l’experiència a l’aula es planteja allò que ha funcionat millor i el que s’hauria de modificar de cara a fer més competencials activitats futures.