METODOLOGIA – Projecte El cos humà a 4t

Partim d’un problema: Com funciona els cos per dins?
Es fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.
Es dóna gran importància al treball cooperatiu amb assignació d’uns càrrecs. Cada grup s’organitza per repartir les tasques i després es posa en comú el resultat d’aquestes. Posteriorment s’elabora col·lectivament el resultat, on la comunicació, el diàleg i la discussió en grup és molt important per construir coneixement de forma compartida.
L’alumnat investiga, cerca informació a través de fonts diverses, la selecciona i la interpreta en forma de murals.
Quant a l’organització dels espais s’aprofita l’aula ordinària, la biblioteca, l’aula d’informàtica i una altra aula polivalent. I pel que fa a l’organització del temps s’utilitza de forma flexible.

JUSTIFICACIÓ I PLANIFICACIÓ – Projecte El cos humà a 4t

Els nens i nenes de 4t, durant les primeres sessions de principi de curs, van estar deliberant sobre quins temes volien investigar, entre d’altres, van triar el cos per dins, ja que a 3r van investigar les plantes, els hi va semblar interessant i van pensar que el cos humà seria un bon tema.
Partint de les tres funcions vitals, ens vam centrar en la nutrició i la reproducció, temes importants per treballar a cicle mitjà, ja que desperten la curiositat de l’alumnat i comencen a entendre la complexitat i relació entre els diferents aparells.

LA VEU DELS ALUMNES – Projecte El plànol a 2n

Com a activitat final se’ls hi va proposar als alumnes que per parelles havien de seguir les indicacions que els hi marcava les targetes. Per exemple, col·loca’t entre el J. I la M. I després ves a la taula del davant i seu a sota.

Després d’aquesta activitat final vam anar dient com ens havíem sentit fent el projecte, que havia estat més complicat, què hem aprés… els infants en la realització de tot el projecte han estat molt motivats i engrescats, això els hi ha facilitat la comprensió del plànol de Nova Lloreda i es van sentir més còmodes i amb més motivació. L’experiència que havien tingut en les sessions anteriors havia fet que els infants tinguessin més confiança.

A tall de conclusió cal dir que els infants han gaudit molt en la realització d’aquest projecte, ja que ha estat en un context pròxim a ells i a més s’ha treballat de forma vivencial. Això fomenta que l’alumnat vagi afavorint conceptes bàsics que han d’anar utilitzant en la seva vida quotidiana.

 

AVALUACIÓ – Projecte El plànol a 2n

L’avaluació dels projectes que  s’han reaitzat han tingut en compte els principis que regulen l’avaluació competencial dels processos d’aprenentatge. Aquests han de ser; contínua i global, amb l ́ observació sistemàtica de l’adquisició de continguts, el docent disposa d’un full de registre; integradora, en les valoracions de totes les àrees, els projectes han estat treballats transversalment en totes les àrees; i globalitzada, en el procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques, és a dir, no només s’avalua el final sinó tot el procés que segueix l’infant.

En la realització de les activitats els alumnes al finalitzar la sessió es feien en algunes ocasions una conversa grupal en la que podíen expressar allò que havíem fet, a partir d’aquí poder anar avaluant si han anat adquirint allò que ens haviem proposat en la realització d’aquest. També han fet rúbriques d’autoavaluació en la que han extret els aspectes positius I negatius I les pròpies conclusions que ha servit de recull per part del docent.

PRODUCTE FINAL BALLEM?

Per acabar el nostre projecte, s’ha fet una representació dels balls que van crear els alumnes als seus pares. A més, com que els hi va agradar tant muntar els balls i tots els pares no van poder assistir, es va decidir gravar tots els balls en uns vídeos i poder-los penjar a la web de la nostra escola perquè els puguin veure tothom.

Aquí teniu les coreografies que es van fer:

Break dance                                                       Fitkid

Hip hop                                                              Robot

Zumba

POSADA EN MARXA DEL PROJECTE:”BALLEM”

Primera Fase:

a) Recerca d’informació d’Alicia Alonso. Infancia i familia i professió, vocació, influència social i la seva trajectoria professional.

b) Decisió per grups de com elaboraran el producte per l’exposició.

c) Organització de l’exposició oral. Qui farà què.

d) Exposició a la classe

 

Segona Fase

a) Demanda dels alumnes de muntar coreografies per grups.

b) Creació de grups en base a motivacions i interesos.

c) Com ens podem documentar: youtube, Pitus (extraescolars de fitness), monitora de zumba

d) Demanem assessorament al mestre d’E.F. Acordem utilitzar sessions d’EF per creació de coreografies i assajos.

e) Classe de zumba d’una monitora que coneix el mestre d’EF

f) Sessions de tutoria, projectes  i educació física per crear i assajar els balls.

g) Filmació dels balls


AVALUACIÓ

Per l’avaluació s’han tingut en compte els següents aspectes:

En la valoració final del projecte

  • L’elaboració de la carpeta d’aprenentatge amb les diferents activitats plantejades.
  • El seguiment diari.
  • El producte final
  • L’exposició oral realitzada per presentar el producte final.

IMPLEMENTACIÓ

1.Idees prèvies i pluja d’idees

Per començar, els diferents grups parlaven d’allò que coneixien en relació amb el mar (història, relació de la humanitat amb el medi, arrels culturals comunes, etc.)  i havien d’enganxar aquests aspectes sobre un mapa de la mediterrània enganxat a la pissarra.

Una vegada decidits els aspectes en petit grup, van acordar entre tot el grup classe, amb les aportacions de tothom, quins són els aspectes més importants que desenvoluparien.

A partir dels aspectes que van sorgir, se’ls va demanar crear un mapa conceptual amb l’eina sketchboard i compartir-lo amb el professorat i la resta de companys i companyes.

2.Presa de decisions

Una vegada aportades les idees en gran grup, van sorgir diferents línies de treball encaminades a realitzar un producte final: la vida al mar, la cura del mediambient, el mar com a espai d’oci, etc.