Metodologia – Què li passa a aquesta maduixa?

Hem treballat fent servir una metodologia activa, participativa i globalitzada partint del coneixement previs per tal de crear un aprenentatge significatiu i funcional mitjançant l’experimentació i el joc.

El que més els hi ha agradat ha estat l’experimentació, vam fer un batut de maduixes i també les vam menjar amb nata i xocolata.

Vam intentar involucrar als pares i mares preguntant com es deia “maduixa” en la seva llengua i com les menjaven a casa. En general, la majoria de famílies van participar en l’activitat i tots vam aprendre noves formes de dir la paraula maduixa.

A l’hora d’organitzar la classe, hem fet diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portaven a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles.

A partir de les diferents informacions hem anat elaborant un mapa conceptual del nostre projecte.

Li hem dedicat 3 sessions setmanals durant 2 mesos.

Metodologia

Hem format grups heterogenis amb un total de 50 alumnes de 3r de primària i hem treballat de forma cooperativa tal com recomana en Pere Pujolàs.

Hem planificat 6 blocs sobre la ciutat de Badalona i cada grup a treballat els 6 blocs utilitzant una graella de planificació del treball de recerca d’informació. A on cada membre del grup s’ha repartit la informació fent-se responsable de la seva tasca.

 

METODOLOGIA

 

La pregunta “Què té el tauró per dins?” va sorgir a partir de l’interès que va despertar el tauró en els nens i nenes de P4 durant una sortida que van fer a l’Aquàrium de Barcelona. Les activitats han estat fonamentalment:

  • Converses de grup, en les quals hem transformat afirmacions en preguntes investigables, hem compartit coneixements, hem contrastat idees, hem formulat hipòtesis, hem planificat actuacions i hem arribat a conclusions.
  • Activitats d’observació i experimentació, a través de comparar la mida de de diferents taurons  en relació al nostre cos, la dissecció d’un verat i l’observació d’un cap de tauró que ens van donar a la peixateria.
  • Activitats de recerca: Taller d’experts de sisè, documentals curts sobre taurons, consulta de llibres, observació de fotografies i petites exposicions amb el suport de murals que els nens i nenes han preparat a casa amb l’ajut de la família.

Hem intentat crear situacions en les que els infants puguin vivenciar  i compartir idees, experiències i descobertes, i sobretot, situacions en les que gaudeixin aprenent.

 

Metodologia del projecte hort de l´Eugeni d´Ors (Badalona)

La metodologia de treball d’aquest projecte busca potenciar la participació, el treball en equip i l’assumpció de responsabilitats.

Les sessions de treball a l’hort es basen en:

  • Grups reduïts on cadascú realitza una tasca diferent
  • Dues o tres sessions setmanals d’una hora
  • Sessions de treball paral·leles amb els altres membres del grup on s’aplicaran les diverses especialitats  o bé es realitzaran tasques de reforç de les activitats principals a l’hort. També es realitzaran activitats complementàries, com la visita al mercat de Sant Roc.

El projecte s’inicia al mes de febrer i es desenvolupa al llarg de tot el curs.

Metodologia del projecte Els Contenidors

Formació dels grups

Els alumnes porten des d’inici de curs treballant per projectes, el projecte dels residus correspondria al quart projecte del curs. A cada projecte els grups canvien, de manera que tots els alumnes tinguin oportunitat de treballar amb la gran majoria dels seus  companys de classe, d’aquesta forma es fomenta el respecte i la coneixença dels alumnes, així com la cohesió de grup.

El alumnes, a principi de curs, van triar l’ordre dels rols en els quals volien treballar (portaveu, secretari, encarregat de material, informàtic@, mediador). De la mateixa manera que els grups canvien a cada projecte, també ho fan els càrrecs, per tal que tots puguin tenir l’oportunitat de conèixer i fer diferents tipus de tasques.

Temporització

El projecte està dissenyat per dur-lo a terme al llarg de 6 setmanes, això correspon a 12 sessions en les matèries que dediquen 2 hores setmanals o a 18 sessions a les que hi dediquen 3 hores.

Disseny de tasques

Cada matèria dissenya el seu propi dossier de tasques, però aquestes es dissenyen de forma que alhora que es treballen continguts de les àrees implicades en el projecte, es faci de forma competencial i interrelacionada amb la resta de matèries.

Les activitats estan guiades però de forma que permeti a l’alumne anar descobrint per ell mateix els coneixements que li permetran extreure les seves pròpies conclusions sobre un tema tan important pel seu futur com és el medi ambient. En aquest sentit, es va fer una sortida a la planta de reciclatge de Sant Adrià del Besòs perquè veiessin  “in situ” què es feia dels residus que no s’han reciclat anteriorment, ja que en aquesta planta van a parar tots els residus de part de l’àrea metropolitana (entre ells, els de Santa Coloma) del contenidor gris.

En aquesta sortida, també es fa una anàlisi dels residus que podem trobar a la platja (en aquest cas a la platja del Fòrum), treballant conjuntament les àrees de matemàtiques, tecnologia i ciències naturals.

Al llarg de l’última setmana del projecte es va programar una xerrada per part de dos experts en la matèria sobre què fem amb els nostres residus, la nostra manera de consumir en l’actualitat  i com afecta al canvi climàtic, on els alumnes no només van poder preguntar dubtes que hi tenien, sinó que van dir les seves pròpies idees i reflexions, com per exemple el paper que juga la moda en el consumisme i què en podem fer amb la roba que ja no els hi agrada però que encara està bé.

Xerrada d’experts en canvi climàtic

Tot i que les activitats estan planificades, aquestes poden ser modificades en temps o continguts, ja que quantificar els residus i disposar dels contenidors adequats no era una qüestió fàcil de programar. D’igual manera, fer arribar la carta a l’ajuntament de Sta. Coloma, explicant i argumentant la demanda dels contenidors de reciclatge en el nostre institut, no se sap amb exactitud la resposta per part d’aquest.

De totes formes, creiem que això és bo per l’alumnat , que s’ha d’acostumar també a aquestes modificacions i a saber que algunes qüestions no es poden resoldre d’immediat i s’ha de saber esperar.

Metodologia

A partir de la reflexió del curs anterior, en el qual les informacions aportades pels alumnes eren repetides i havia aspectes que no sortien, aquest curs es va decidir atorgar un pregunta concreta a cada alumne.

El nostre projecte, malgrat que forma part de l’àrea de Coneixement del Medi, l’hem treballat de manera interdisciplinar, globalitzant tots els aprenentatges.

Donada la motivació que va despertar aquest tema, els alumnes ho han viscut d’una manera molt propera, implicant-se molt en la seva realització al igual que les seves famílies. La mestra ha estat coordinadora d’aquestes inquietuds que han anat marcant el fil conductor d’aquest projecte.

L’objectiu final, que ja es va acordar amb els alumnes des d’un principi, era exposar el projecte a les seves famílies i als companys de l’altre grup de 2n.

Al llarg de les sessions de treball es van fer servir diferents tipus d’agrupament: treball individual, parelles,  en petit grup i grup-classe.