Durant tot el procès s’ha portat a terme l’elaboració d’una carpeta d’aprenentatge individual.
Arxiu de la categoria: Implementació
IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE HORT
AIXÒ JA COMENÇA A TENIR FORMA!!!
Un cop feta la planificació inicial on vam deixar distribuïdes les tasques de les diferents activitats d’ensenyament–aprenentatge i les funcions vinculades a cada membre de l’equip, comencem l’execució de les mateixes seguint el calendari de temporalització.
La implementació comença els seus primers passos al mes de Febrer del 2019. En l’apartat de planificació podeu veure amb detall la seqüència de les activitats realitzades i els eixos vertebradors de les competències bàsiques amb els seus àmbits.
En primer lloc, constituïm la infraestructura bàsica, és a dir, la disposició de l’espai i la preparació prèvia per començar el conreu.
Paral·lelament, visitem l’Escola de Natura Angeleta Ferrer de Badalona on l’alumnat ha pogut rebre les primeres nocions bàsiques de què és un hort, com engegar el seu funcionament i com tenir-ne cura.
I de la teoria… a la pràctica !!!!. Mans a la “terra” !!
Els altres membres de l’equip impulsor del projecte també engeguem les tasques prèvies per realitzar les nostres activitats. Així, per exemple, l’equip docent de l’aula d’acollida comença la seva col·laboració amb l’equip de Tecnologia pel que fa a les tasques d’elaboració dels rètols.
Per al disseny digital dels rètols, a les aules d’acollida es fa la selecció i composició d’imatges, i la recerca de noms de cada verdura en diferents llengües. L’equip docent de Tecnologia, un cop confeccionat el rètol, procedeix a cercar la fusta, preparar-la per fer els pals amb que els plantarem a l’hort i cargolar els rètols als mateixos.
Hem destinat dues sessions a la col·locació dels rètols on hem ajuntat l’alumnat d’acollida amb l’alumnat de 3er B fomentant la col·laboració, la solidaritat i la igualtat en la diversitat.
Per altra banda, des de l’aula d’acollida 1 també s’elabora un esquema de verdures on s’inclouen tasques vinculades als diferents àmbits curriculars per tal de poder avaluar les competències.
Comptem també amb la participació d’altres membres de l’equip docent que han establert la seva col·laboració des d’Emprenedoria i Anglès. Una de les seves primeres activitats, a part d’establir les bases per programar i planificar les actuacions, ha estat començar la seva implementació amb una sortida al mercat municipal on han treballat diferents àmbits i competències com el càlcul de preus, el coneixement del medi i la comparativa de preus de mercat segons la llei de l’oferta i la demanda.
Amb posterioritat, han començat a pintar les tanques on, està previst també, escriure el nom de les verdures i algunes frases inspirades en l’hort. En un principi en anglès, però, també, des d’acollida, es planteja la possibilitat d’incorporar altres idiomes com hem fet amb els rètols, on trobem el català, el castellà, l’anglès, la llengua d’origen de l’alumnat (urdú, xinès, àrab, etc..) i el nom científic en llatí.
Finalment, la darrera tasca implementada ha estat la creació d’un grafit que es va començar el dia 6 de Juny.
Amb tot plegat, la implementació d’enguany li ha donat prou forma al projecte per poder tancar el curs 2018-2019 amb aquest nou espai verd per al nostre Institut.
Implementació
Gairebé totes les sessions del projecte han seguit una mateixa estructura:
Fèiem un petit recordatori d’allò que havíem après a la sessió anterior.
Segons el tema o la incògnita a resoldre aquell dia, el nen o la nena encarregada exposava a la resta de la classe la informació que havia trobat a casa. La mestra complementava l’explicació feta amb un vídeo aproximadament amb una durada de cinc minuts. Després es passava a completar el dossier, que recollia totes les preguntes que ens havíem plantejat, i el que anàvem aprenent i descobrint. Aquest dossier formava part del producte final del nostre projecte.
Acabàvem sempre la sessió del dia debatin a nivell de gran grup el que havíem escoltat, vist i après.
La darrera sessió del projecte va estar dedicada a recollir tot el que havíem après, escrivint-lo a la pissarra.
La valoració ha estat positiva ja que ens ha permès que els nens i les nenes s’expressessin de manera individual, en gran grup i en petit grup; realitzant activitats o tasques que requereixen un treball cooperatiu.
De cara al curs vinent, caldria treballar més l’agrupament de treball cooperatiu, assignant càrrecs fixes a cada membre del grup, per exemple: portaveu, secretari, coordinador, responsable de material…
Fem paper reciclat
Com hem comprovat que gastem molt de paper a l’aula, i després de veure un vídeo sobre el procés de reciclatge del paper, ens vam animar a fer nosaltres paper reciclat.
Primerament agafem paper utilitzat i el tallem a trossets ben petits. Després els deixem a un cubell amb una mica d’aigua i, quan ja està tou, remenem amb les mans i després amb una batedora fins que quedi una pasta que posarem a uns tamisos i amb l’ajut d’un rodet i draps, aixafarem la pasta fins que quedi ben pla i ho deixem assecar.
Elaborem els contenidors de reciclatge
Primer de tot hem de parlar dels diferents contenidors de reciclatge que coneixen, si a casa reciclen i si creuen que és important. Després, hem elaborat uns murals amb els diferents contenidors de reciclatge i, amb l’ajuda de totes i tots han que dat molt bé i ja tenim clar on hem de llençar la brossa.
Implementació – Avaluem des de les competències
El grup impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques a l’escola Joan Llongueras hem estat treballant diferents propostes d’avaluació.
Amb la rúbrica que podeu observar a continuació hem generat uns debats pedagògics per tal de donar-li la volta a les nostres activitats i donar-los un caire més competencial.
Una vegada hem debatut i posat en comú els diferents punts de vista del grup impulsor, l’activitat d’avaluació que hem implementat i s’ha dut a terme a l’aula és la següent:
L’alumnat ha respost correctament les activitats. Havent fixat prèviament quines competències volíem avaluar, amb aquest model més competencial ens ha estat més fàcil observar el grau d’assoliment.
Treball en equip dels docents al projecte Els Contenidors
Els membres de l’equip de projectes de primer ens reunim els dilluns per anar superant els obstacles que se’ns presentin durant la implementació del projecte. Val a dir que partim d’una planificació prèvia (d’un any) en la que tots junts hem creat el repte del projecte i hem vist com el podríem desenvolupar. És a dir, no partim de punts de vista diferents que després han confluït, sinó que l’origen de la idea ja integrava totes les àrees a treballar. D’aquesta manera, ja ens hem ocupat de que els objectius d’aprenentatge i els continguts diversos de cada àrea poguessin enllaçar-se per treballar de manera competencial i a nivell transversal a través del tema del reciclatge.
Treball competencial realitzat durant el projecte:
Els docents s’encarregaran de fer de recolzament als alumnes i de guiar-los a través del procés de les distintes fases del projecte. Com que entenem que els processos d’aprenentatge són diversos i que cada alumne té el seu i que cada grup de treball serà diferent, hem optat per posar un professor de suport a l’aula. La idea és fer a l’inrevés d’una classe magistral; enlloc de ser el docent qui doni una informació als alumnes, que siguin aquests mateixos que l’obtinguin gràcies a la guia del professor, i és per això que entenem que el fet que n’hi hagi dos a l’aula serà beneficiós per aplicar aquesta idea.
Pel que fa a la documentació del projecte, comptem amb dos aspectes. En primer lloc, els subproductes que van sorgint a mesura que avança el projecte i que constitueixen el resultat de la seva feina. I, en segon lloc, els «tempos» dels nostres alumnes. És a dir, la nostra intenció és documentar en forma de mini reportatge fotogràfic el procés d’aprenentatge en tots els espais en els que es dugui a terme; l’aula, la planta de reciclatge, l’hort, les instal·lacions del centre, etc.
Implementació del projecte Els Contenidors
La pregunta és: Aconseguirem que l’Ajuntament proveeixi contenidors de reciclatge pel nostre centre? El nostre projecte permet qualsevol solució a la pregunta inicial que plantegem, és a dir, és una pregunta oberta ja que suposa una hipòtesi que haurem de comprovar al llarg de tot el projecte.
Per tant, no partim del supòsit clàssic d’obtenir una informació fent una pregunta i responent-la, sinó que el fet de buscar informació i gestionar-la és l’aprenentatge en sí mateix, ja que l’alumne prendrà consciència del reciclatge i la gestió de residus. De fet, aquesta pregunta inicial només és una altra manera de formular el repte que ens posem en aquest projecte concret.
La incògnita a resoldre és esbrinar quin tipus de residus produim al centre i de quina mena, i veure si així podem aconseguir tenir un sistema de reciclatge a nivell local (vinculat a l’Ajuntament).
Aquesta temàtica és fàcil de relacionar amb coneixements previs dels alumnes ja que enllaça amb el seu propi entorn, amb el seu dia a dia: qui recicla del seu entorn més immediat (els seus pares, els seus tiets, amics, etc.), què es recicla (només plàstic, cartró i brossa, o l’orgànic també, etc.), perquè reciclen a casa seva (importància de preservar el medi ambient), etc. Mitjançant la realitat personal de l’alumne la vinculem a l’entorn, si es vol, més oficial -que seria el centre públic al que acudeixen- i lliguem l’un a l’altre mitjançant el reciclatge.
Per una banda, l’àmbit humanístic s’encarregarà de fer prendre consciència, o si ja hi era, de conscienciar encara més els nostres alumnes sobre la importància del reciclatge i la reutilització en el món del futur, en el seu món. No té sentit que demanem contenidors a l’Ajuntament si no sabem per què els volem. Difícilment podrem apreciar la rellevància i la urgència del reciclatge si no mirem cap al passat i veiem la diferència entre l’impacte mediambiental dels nostres avantpassats i l’actual.
Quan haguem fet aquesta comparació, ens haurem de plantejar el perquè d’aquesta diferència tan gran entre l’actualitat i el passat: Com és que hem arribat fins aquí? Què hem fet malament? Per què ho hem fet així? Totes aquestes preguntes obren una sèrie d’interrogants que es podran resoldre mitjançant el debat, contraposant opinions, valors i maneres de veure el món que es relacionen amb les idees polítiques predominants al món i que podrem comparar amb com les viuen els alumnes a casa seva.
Per l’altra banda, els alumnes veuran que la importància global del reciclatge comença des de ben abaix, des de les cases de cadascú de nosaltres, i que el residu orgànic contribueix al cicle de la matèria del planeta i podran aplicar aquests coneixements a l’institut aprofitant els residus orgànics que es generin a l’institut i al compostador que tenim a l’hort del centre.
De moment estem cobrint les vessants més «teòriques» i «pràctiques» del nostre projecte, que, d’altra banda, donen sentit i són imprescindibles per aconseguir la realització del nostre repte; aconseguir que ens posin contenidors de reciclatge. Per assolir-ho, pretenem enviar a l’Ajuntament una proposta ja feta: analitzarem quins residus es generen a La Bastida, com classificar-los, i si els podem donar una altra sortida que no sigui el reciclatge (reutilització). I, a més, calcularem la mesura dels contenidors, la periodicitat de la seva recollida i de la nostra generació de residus i si surt a compte que ens posin contenidors o no.
I ja per últim, però no menys important, redactarem una carta per demanar la instal·lació dels contenidors al centre i justificar la nostra petició, d’acord amb la nostra preocupació pel canvi climàtic i amb les nostres esperances de poder conservar el medi ambient.
La meta del nostre projecte va més enllà del propi centre, és a dir, implica la col·laboració d’una altra entitat pública que és l’Ajuntament i això fa que l’alumne s’adoni que la seva feina pot tenir conseqüències «reals», «autèntiques», que van més enllà d’assolir uns certs coneixements o idees. I això també ajuda a que se sentin molt més realitzats amb la feina que facin, de tal manera que parin més atenció en si els càlculs estan ben fets o la carta està ben redactada i en si tot s’entén i queda ben clar. Això, creiem, fa que ells mateixos s’autoregulin, ja que tenen un objectiu a assolir que va més enllà d’ells mateixos i que demostra la feina que han estat fent durant tot el projecte.
Creiem que el repte mateix plantejat a l’inici del projecte desvela el caire transversal del mateix. Totes les àrees estan intrínsecament lligades com hem intentat explicar més amunt, ja que unes es necessiten a les altres per fer que tot rutlli i que el repte es pugui complir. No té sentit calcular tots els residus del centre i fer-ne un inventari per reciclar-los si no entens la importància del reciclatge i l’impacte que pot tenir en la teva vida i en el futur de l’ésser humà. De totes maneres, per un adolescent es podria desdibuixar el sentit de tot això, si no fos perquè saben que el resultat de la seva feina tindrà conseqüències, es veurà «premiat» o no per l’assoliment de contenidors a l’institut, i això és el que fa que l’aprenentatge i l’esforç tinguin un sentit.
A part d’aquesta producció final, que ja hem vist que és la que dona el sentit últim a aquest projecte, l’alumne és conscient de la seva feina gràcies als subproductes que va aconseguint mentre va treballant. Aquests, doncs, conformen els documents que demostren el fruit del seu esforç i els fan conscients del seu avenç en el projecte.
D’aquí surten, per exemple, les mostres de les distintes fases d’observació del compostador, els cartells per penjar a classe que sintetitzen el resultat dels debats, el mural digital sobre la proposta de reducció de la petjada ecològica, l’espantaocells o les eines per l’hort que són el resultat del concurs d’idees per reutilitzar residus o les piulades sobre reciclatge que es publiquen al Twitter de La Bastida.
Un tastet d’algunes activitats.
Heus aquí un tastet d’algunes activitats:
A. Dibuix inicial del tigre. A partir d’alguns tigres de joguina i d’un parell de llibres de consulta que hi havia a la biblioteca de l’escola, els infants han fet una representació gràfica de com és un tigre. El resultat d’aquest dibuix inicial el podeu veure tot seguit.
B. Decorem amb màscares de tigres el nostre passadís. Després de saber com és la cara dels tigres, donem color al nostre passadís amb les originals caretes de tigres que cadascú fa. Així tothom en passar sabrà qui habita a l’aula del costat.
C. La pell dels tigres. Amb material que els hem ofert, han simulat la pell d’un tigre.
Però atenció!!! no tots els tigres són així, ja hem vist que hi ha el singular tigre de bengala.
D. Tigres en plastilina. Després de veure alguns vídeos sobre com es desplacen aquests fèlids (com neden, corren, caminen…) decidim fer per parelles els nostres propis tigres i fer de la nostra aula la selva.
E. Una tapa salvatge per les nostres feines. Quan ja gairebé donem per finalitzat el nostre projecte elaborem una tapa pel nostre dossier de feines, una tapa amb els colors de la sabana.
F. Compartim el que hem après. La darrera activitat del projecte consisteix en explicar als nostres companys i companyes de P4 el que hem après dels tigres, per fer-ho utilitzem el mapa conceptual que hem anat confeccionant al llarg de tot el projecte, el qual també ens ha servit per resumir i recordar tot el que hem anat aprenent junts.





















