Implementació 2

L’equip de professors va programar el projecte identificant les competències i continguts que es treballarien de cada matèria.

Competències que treballarem

Visual i plàstica

CC3. Elements bàsics de les produccions artístiques. 

  • Composició i ordenació de l’espai i del temps. 
  • La llum i el color

CC7. Expressió i comunicació. 

  • Art, disseny i comunicació visual

Ciències socials

Àmbit cultural i artístic.

CC13. Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics,  simbòlics i audiovisuals.

Àmbit geogràfic.

CC18. Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports. Eines d’orientació espacial.

BiG

  • CC10. Model d’ésser viu
  • CC12. Model d’ecosistema

Tecnologia

  • CC17. Objectes tecnològics de la vida quotidiana.

Matemàtiques

  • CC2. Raonament proporcional
  • CC11: Magnitud i mesura

Llengües

  • CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.
  • CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.
  • CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i multimèdia:
  • l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.
  • CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.
  • CC7. Elements prosòdics i no verbals.
  • CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

 

 

Implementació 1

L’alumnat del centre coneixia l’existència d’ocells al parc perquè en el seu dia a dia convivien amb ells. El projecte els va servir per aprendre aspectes més científics de la vida, del hàbitat i de tot el que envoltava el món dels ocells i donar resposta a totes les preguntes que ells havien plantejat.

El seguiment diari del professorat i l’espai diari de reflexió individual va afavorir l’autoregulació del treball que calia realitzar. L’alumnat, en l’espai diari de reflexió prenia consciència del que estava aprenent. A l’inici del projecte van respondre un qüestionari que recollia el que sabien del tema i al final del projecte el van revisar i van poder copsar tot el que havien après.

Metodologia-Implementació

METODOLOGIA: Treball cooperatiu en grups heterogenis. Els nostres alumnes estan començant a treballar amb petits grups. S’aprofiten les sessions on a l’aula hi ha dos docents per poder atendre les demandes dels diferents grups creats a l’aula
IMPLEMENTACIÓ:
En un principi la idea del tutor era desenvolupar-lo al llarg de tot el curs, durant una sessió de medi, setmanalment. A mida que passaven els dies va observar que era un projecte molt ambiciós i que no podia desenvolupar-lo correctament amb aquesta periodicitat, per tant va reduir el volum de preguntes i de temes centrant-se bàsicament en els transports i el nostre entorn més proper.

Còm s’ha fet “La vida és un conte”?

Es va generar un Google Sites on està penjada tota la informació del projecte i on els alumnes tenen tota la informació necessària per fer el projecte, recursos, llocs de lliurament,…. L’enllaç és aquest:

https://sites.google.com/xtec.cat/lavidaesunconte

A cada equip se li va donar un dossier d’equip, tot i que poden accedir a ell des del sites.

L’organització de les tasques pels alumnes al llarg dels dies: Document

L’organització i planificació pels docents durant la setmana va ser:

  Dilluns 8 d’abril de 2019 Dimarts 9 d’abril Dimecres 10 d’abril Dijous 11 d’abril Divendres 12 d’abril
8:30-10:30 1) Comunicació dels grups de treball.

2) Visualització del Videoencàrrec

Realitzar conversa exploratòria per a extreure el objectius del projecte:

●    REDACCIÓ I IL·LUSTRACIÓ D’UN CONTE

●    REPRESENTACIÓ DEL CONTE                 

●    GRAVACIÓ DE LA REPRESENTACIÓ

●    CREACIÓ DEL PÒSTER PUBLICITARI

3) Lliurament del quadern.

– Fer referència a les rúbriques per saber què s’avaluarà.

– Explicació dels rols i distribució dels rols al dossier.

-Comentar amb els alumnes el cronograma del quadern.

1) Estudi dels éssers vius i el seu hàbitat. Els alumnes han de informar-se dels éssers vius que han d’aparèixer al conte i dels seus hàbitats a través dels recursos del Google sites. Llavors ho han de passar al quadern de l’equip. (p.8)

 

2) Creació i descripció del personatges i dels ambients en castellà en el quadern. (p.21)

 

3) Creació de la història (pluja d’idees).

 

1) Lliurament del conte escrit a mà.

Dinàmica post-its per suggerir propostes de millora. S’utilitza la rúbrica. (1a h.)

 

2) Reescriptura del conte.

 

3) Escriptura del guió de la representació del conte. (p.12)

1) Estudi del guió.

 

 

2) Enregistrament del vídeo.

ASSAIG de la representació de contes davant dels companys/es i d’espais (decoració, disfresses…).

 

 

10:50-12:50 1) Realització d’un joc de pistes per a trobar les condicions del conte. (P.5)

Condicions:

●    Nom d’un protagonista.

●    Edat d’un protagonista.

●    Ésser viu que ha d’aparèixer al conte.

●    Cita literària que ha d’aparèixer al conte.

2) Dinàmica de pensament. (P.7)

1) Escriptura de l’esbós del conte al quadern de l’equip. (p.9)

2) Planejar il·lustració del conte (p.11)

 3) Pensar idees de la representació, attrezzo.

* Sessió expressió corporal (Professorat d’Educació Física passa per les aules).

 

Assaig de la representació. 1) Edició del vídeo.

 

2) Lliurament del vídeo: tasca moodle.

 

3) Redacció  i il·lustració final del conte.

REPRESENTACIÓ dels contes l’avaluació per part del professorat i coavaluació de l’alumnat.

*L’alumnat votarà els grups que més els hi ha agradat (sortirà un grup premiat de cada aula).

PATI (11:50-13:05)
13:05-15:05 1) Visualització de dos contes i anàlisi de l’estructura. (p.8)

 

Individual→ parella→ grup→ grup classe

 

2) Diari de Treball (p.18)

1) Creació de materials per a la representació del conte.

2) Creació d’una proposta de cartell del conte.

3) Diari de Treball (p.18)

4) Auto i coavaluació.

1)Fabricació de l’attrezzo.

2)Il·lustració del conte escrit.

3)Lliurament del conte escrit a ordinador: tasca moodle.

4) Diari de Treball. (p.19)

1) Preparació de l’espectacle de contes.

2) Diari de Treball (p.19)

3) Auto i coavaluació.

LLIURAMENT DE PREMIS a cada grup (al més original, al personatge més tendre…).

Horari reduït (Acabem 14 h).

Making off del projecte:

Com implementem el treball a l’escola?

La implementació es va dur a terme amb tot el claustre i vàrem necessitar diferents sessions. volíem provocar el debat , el treball col·lectiu i que tothom veies que quan fem projectes tots tenim punts forts i febles i cal compartir-ho per entre tots millorar .

La primera sessió  es va demanar els mestres que per cicles portessin una activitat que es treballaven amb els seu alumnes, un cop escollida havien de valorar si era prou competencial, seguin els referents que ens varen donar a la formació de xarxes, per comprovar si l’activitat complia els requisits competencials i fer els canvis necessaris per millorar-la.

En una altre sessió vàrem presentar un projecte que s’havia fet a l’escola el curs anterior amb els alumnes de segon. Tots junts vàrem anar buscant aquells punts que creiem que es podia millorar, com fer-se preguntes, marcar objectius, presentar activitats…Amb la idea de millorar el projecte entre tots i totes.

En una altre sessió, que va durar tres dies, amb grups de 3 o 4 mestres, vàrem programar un projecte seguin el model  de xarxa de competències era important per anar seguint tots els passos i poder familiaritzar-nos amb diferents aspectes de la programació com els objectius d’ aprenentatge, criteris d’avaluació, àmbits i dimensions…va servir per parlar de totes les parts i no deixar-nos cap.

Amb aquests tipus d’ implementació el claustre valora molt positivament les diferents sessions, per què fomenta el debat, en fa prendre consciència del que podem millorar permet intercanviar idees, inquietuds i sobretot  acords.

Aquí us deixem alguns dels documentes que vàrem fer, alguns ens han ajudat a poder iniciar la programació d’un projecte que era un neguit de la majoria del claustre.

Documents implementació a l’escola.

IMPLEMENTACIÓ

IMPLEMENTACIÓ

El repte inicial parteix d’un problema real com és la malària al món i les seves conseqüències, fa reflexionar sobre la relació entre algunes malalties i aspectes com la distribució geogràfica i la situació socio-econòmica d’alguns països, fa plantejar-se les desigualtats al món i ens dona l’oportunitat de crear solucions múltiples a la pregunta inicial…Com podem combatre la malària?

El projecte anomenat “Anem a Lluitar Contra la Malària” permet adquirir coneixement dels àmbits de la Biologia, la Geologia i les Ciències Socials, a més, durant la implementació del projecte s’afegeix la matèria de Visual i Plàstica que decideix col·laborar amb nosaltres i guiar-nos en la creació del repte, aportant coneixements sobre la part més artística i creativa.

Portada del dossier de treball

IMPLEMENTACIÓ

Els nens de tercer per treballar el projecte “Les cultures de l’Ítaca” van haver d’investigar ajudant-se de llibres que va portar el professorat i l’alumnat, utilitzant els ordinadors per tal de buscar per internet,  elaborant diferents  preguntes per tal d’entrevistar a les famílies que van venir a l’escola. Pares, avis, germans grans… van col·laborar explicant les diferents indumentàries de cada país, les llegendes, els plats típics, els jocs, l’escola dels seus països…

Durant la realització del projecte es va anar omplint un diari de grup. L’alumne encarregat anotava tot allò que es feia durant la recerca de la informació

Cada grup va buscar informació del seu tema i el va explicar.  Per acabar el projecte entre tots van elaborar un dossier on es troba la informació de tots els temes.

Com veus el Montalbán? La nostra pregunta mobilitzadora, els temes sorgits i la temporalització

 «COM VEUS EL MONTALBAN?»

 Va ser triada com la pregunta inicial del projecte globalitzador de continguts de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán. Prou senzilla per a què tot l’alumnat pogués sentir-se capaç de respondre i prou oberta per no limitar prèviament els aspectes que des d’una perspectiva més formal de la institució o del professorat podria excloure aspectes significatius per l’alumnat.

 Els temes apareguts han estat molt diversos. Per una banda alguns clarament «estructurals» com les instal·lacions, els horaris, els desdoblaments, la SIEI o les festes. Altres temes eren d’una vessant més pedagògica i metodològica com el projecte de lectura, el projecte de llengües, el de coeducació, el de reciclatge, l’ús del Classroom, els Treballs de síntesi i les sortides escolars o la First Lego League. 

Alguns grups van proposar temes que podríem anomenar de funcionament intern: la comissió de mediació i disciplina, el servei de mediació entre iguals, les reunions de delegats, el funcionament de les taquilles o el programa de gestió de faltes i de comunicació amb les famílies (GESTIN).

La Temporització

El projecte ha quedat organitzat en 3 fases.

Una fase inicial, abans de Setmana Santa, per presentar el projecte a l’alumnat, recollir interessos de l’alumnat i fer les parelles. 

Una segona fase, en la que s’ha informat l’alumnat dels equips de treball, s’han repassat algunes característiques del projecte (especialment organització i avaluació) i han començat la recerca d’informació i presa de decisions respecte al que volien fer i al producte final. 

Una tercera fase, al juny, on han finalitzat el projecte, preparant l’exposició oral i el producte final.

IMPLEMENTACIÓ

El projecte dissenyat es du a terme durant el treball de síntesi a final de juny. Durant 8 dies (s´augmenta així l´horari respecte a projectes anteriors) amb jornada intensiva, 6 hores al dia, l´alumnat deixa de treballar per matèries i passa a realitzar el projecte. Es dissenya una pàgina web on estan tots els passos a seguir, així l´alumnat pot ser autònom i es millora la coordinació de les diferents classes. A més també ens permet que els projectes estiguin ben documentats per dur-los a terme el curs vinent.

Aquí deixem l´enllaç per poder consultar-lo:

A 1r d´ESO la planificació els la donem feta i no hi ha opcions a proposar canvis de part de l´alumnat. Hem estat reflexionant que hauríem de millorar aquest aspecte. Si volem alumnat més autònom haurien de ser capaços de planificar-se i organitzar-se. Malauradament un factor juga en contra, el temps, organitzar el projecte com un treball de síntesi ens obliga a donar feta la planificació per poder acabar així dins del calendari. El curs vinent reflexionarem com ho fem.

Així l´alumnat hauria de seguir aquest pla de treball:D´aquesta forma, pas a pas, l´alumnat va assolint els objectius plantejats. Cada el grup va adquirint els continguts i relacionant-los per poder realitzar els productes. A més, una vegada acabada la fase s´han d´autoavaluar per poder reelaborar i millorar les activitats que els ajudaran en el seu aprenentatge. Si ho han fet correctament poden passar a la següent fase.

Tot aquest procés és acompanyat pel professorat que passa a fer tot el seu horari en un grup classe. Dins d´ell l´assignen 1-2 grups dels qui s´encarregarà de guiar-los i avaluar-los dels que serà tutor/a. S´afavoreix així la codocència ja que quasi sempre hi ha 2 professors/es dins l´aula.