Planificació – Què li passa a aquesta maduixa?

L’escola està dins del Pla de Consum de Fruita, una vegada al mes arriba fruita a l’escola i els grans les reparteixen per totes les classes.

A l’abril van arribar les maduixes a l’escola i els nens/es de P-3 es van posar molt contents. La majoria d’ells ja havien menjat maduixes a casa, i els hi agraden molt.

Asseguts a la rotllana, abans de menjar-les, les van observar i van trobar una maduixa podrida, a partir d’aquí van començar a interessar-se… Per què ara es d’aquest color? Què li ha passat? Són totes vermelles?

Aprofitant aquest interès van decidir iniciar el Projecte: “Què li passa a aquesta maduixa?”

 

Escola Rosselló Pòrcel

Hola de nou!!!

Som l’escola Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, situada al barri del Fondo. Som un centre d’una línia i l’equip impulsor el formem 9 mestres.

Aquest és el nostre segon curs a la Xarxa de Competències. Vam valorar molt positivament la feina que vam fer el primer any, amb molt bones idees que venien de la Xarxa i amb el temps de reflexió que vam tenir en les nostres reunions. D’aquestes idees i reflexions vam acordar, entre d’altres coses, un eix vertrebador per tots els projectes que es fessin a l’escola, el podeu veure al document adjunt.

Projectes Rosselló

El projecte que documentarem aquest curs serà “Què li passa a aquesta maduixa?” que farà la classe de P3.

El projecte del curs passat el podeu consultar aquí

Esperem seguir compartint idees i dubtes amb vosaltres.

Podeu visitar la nostra web aquí.

QUI SOM?

Som l’equip de mestres de l’escola Pere de Tera de Badalona que aquest curs participem per primer any a la Xarxa de Competències bàsiques. En aquest bloc recollirem el projecte realitzat a la classe de 4t A : “Ballem?” , que ha sorgit a  partir del treball sobre Alícia Alonso, una ballerina de renom, escollida pels alumnes en el marc del treball vertebrador de Centre,  “Les dones a través de la història”.

Producte final

Des d’un bon principi, els nens i les nenes sabien quin seria l’objectiu a aconseguir en acabar aquest projecte: reflectir els aprenentatges en un dossier i en un Lapbook (carpeta d’aprenentatges). Per últim, fer una exposició oral, primer a mode d’assaig als companys/es de nivell, i posteriorment, a les famílies.

Val a dir que l’exposició va ser tot un èxit perquè ja tenien l’experiència del curs passat a primer. La presentació consistia en un Power Point que acompanyava, amb imatges i un petit text, el que els alumnes anaven explicant. En acabar, les famílies van poder veure les fotografies de tot el procés del projecte, així com també tots els murals i maquetes exposats a la classe.

La presentació feta amb Power Point va córrer a càrrec de la mestra. Seria interessant que, de cara al curs vinent, els infants participin també a l’hora de triar què ha de tenir aquest.

Implementació

Gairebé totes les sessions del projecte han seguit una mateixa estructura:

Fèiem un petit recordatori d’allò que havíem après a la sessió anterior.

Segons el tema o la incògnita a resoldre aquell dia, el nen o la nena encarregada exposava a la resta de la classe la informació que havia trobat a casa. La mestra complementava l’explicació feta amb un vídeo aproximadament amb una durada de cinc minuts. Després es passava a completar el dossier, que recollia totes les preguntes que ens havíem plantejat, i el que anàvem aprenent i descobrint. Aquest dossier formava part del producte final del nostre projecte.

Acabàvem sempre la sessió del dia debatin a nivell de gran grup el que havíem escoltat, vist i après.

La darrera sessió del projecte va estar dedicada a recollir tot el que havíem après, escrivint-lo a la pissarra.

La valoració ha estat positiva ja que ens ha permès que els nens i les nenes s’expressessin de manera individual, en gran grup i en petit grup; realitzant activitats o tasques que requereixen un treball cooperatiu.

De cara al curs vinent, caldria treballar més l’agrupament de treball cooperatiu, assignant càrrecs fixes a cada membre del grup, per exemple: portaveu, secretari, coordinador, responsable de material…

PROJECTE HORT DE L´INSTITUT EUGENI D´ORS DE BADALONA

PRESENTACIÓ

Amb l´objectiu de crear un projecte  engrescador i, a la vegada, suficientment atractiu per implicar a l´alumnat en la participació i col·laboració de les diferents tasques, hem engegat aquest curs 2019-2020  a l´Institut EUGENI D`ORS   l`elaboració i manteniment d´un hort.

Els professors que estem implicat en aquest projecte som Aleix Auge i Cristina Steegmann, professors de matemàtiques, Ferran Avià, professor de català, Maria Pilar Jiménez, professora d’anglès, Antoni Llobera Pascual professor de música, Sílvia Roca Vila, professora de català, Júlia Yúfera Pérez, psicopedagoga i, finalment, tutor de 3rB  i coordinador del grup, Francisco Javier Santiago López, professor de ciències naturals.

METODOLOGIA

La metodologia de treball d’aquest projecte busca potenciar la participació, el treball en equip i l’assumpció de responsabilitats.

Les sessions de treball a l’hort es basen en:

  • Grups reduïts on cadascú realitza una tasca diferent
  • Dues o tres sessions setmanals d’una hora
  • Sessions de treball paral·leles amb els altres membres del grup on s’aplicaran les diverses especialitats  o bé es realitzaran tasques de reforç de les activitats principals a l’hort. També es realitzaran activitats complementàries, com la visita al mercat de Sant Roc.

El projecte s’inicia al mes de febrer i es desenvolupa al llarg de tot el curs.

Taller: “bèsties i bestioles del riu”

A l’aula ha vingut la Núria a fer-nos el taller “bèsties i bestioles del riu” on ens ha parlat de les diferents parts dels rius i les seves característiques i de quins animals hi podem viure. Ha sigut molt interessant perquè hem après el nom d’animals que podem trobar al riu Besós i també hem reflexionat sobre la importància de mantenir els rius nets per tal que animals i plantes puguin viure bé.

Els contenidors del nostre barri

Decidides i decidits, hem anat a fer una volta pel barri per tal d’observar quants contenidors de reciclatge hi ha al nostre voltant (alguns de vells i d’altres molt nous), ens hem fixat si algú reciclava i si havia brossa pel terra. Al tornar a l’escola hem arribat a la conclusió que al barri de Llefià hi ha molts contenidors de reciclatge i que la gent no llença brossa a fora.