La veu dels alumnes

En acabar el projecte, vam crear “La llibreta de l’univers”, que és una mena de diari col·lectiu on cada alumne expressava què havia après i què li havia agradat més. Aquest quadern s’ha quedat a l’aula i el poden consultar sempre que vulguin.

El dia de l’exposició a les famílies, també van poder mirar aquesta llibreta juntament amb les aportacions i materials de tots els alumnes. Les famílies assistents ens van transmetre la il·lusió i satisfacció per la feina ben feta.

Els nens i les nenes han valorat molt positivament la realització d’aquest projecte. S’han esforçat, han gaudit fent-lo, s’han implicat molt i han expressat en tot moment que els agradava molt tot el treball que estàvem fent amb el projecte.

Com que qualsevol projecte parteix de les necessitats i els interessos dels nens, aquest és plenament viscut i, per tant, significatiu pels alumnes. Malgrat haver passat ja un temps des de la seva elaboració, encara en continuen parlant i recordant activitats que van desenvolupar.

A mode d’exemple, transcrivim algunes de les opinions que ens han expressat:

“M’ha agradat fer el projecte perquè treballem molt i perquè aprenem moltes coses que no sabíem i, perquè parla de tot.”

“M’agrada treballar amb projectes! M’agraden els projectes perquè són molt bonics i fem moltes coses divertides, i veiem molts vídeos. I perquè a mi m’agrada fer feines i hem treballat molt. Tota la classe hem treballat en equip.”

“M’agraden els projectes perquè faig coses molt xules i també perquè aprenc coses que no sabia.”

“M’agraden els projectes perquè pensem tots, perquè ens ajudem entre tots i perquè aprenem.”

“M’agraden els projectes perquè veiem molts vídeos i els pares venen a veure l’exposició.”

Esperem que la nostra experiència us aporti quelcom positiu.

Avaluació

L’avaluació ha estat global i continua, utilitzant algunes graelles d’observació on s’anotaven els ítems a avaluar, per exemple: el grau de participació, les aportacions, saber treballar en grup, respectar les aportacions dels altres…

No hem elaborat una prova específica per a valorar els aprenentatges assolits, hem utilitzat algunes de les activitats proposades als infants com a instrument d’avaluació.

L’autoavaluació dels alumnes va estar dividida en dues parts:

  1. La sessió dedicada al “Què hem après?”, que va permetre fer una valoració de tot el que havíem assolit i descobert durant el projecte.
  2. La graella d’autoavaluació, on cada infant és conscient de la seva manera de treballar i d’actuar durant el projecte. Els ítems que han de valorar no són de coneixements adquirits sinó d’actitud, participació… Alguns exemples serien:

“He participat i he fet aportacions sobre els diferents temes del projecte”

“He col·laborat i he ajudat als meus companys i companyes”

Producte final

Des d’un bon principi, els nens i les nenes sabien quin seria l’objectiu a aconseguir en acabar aquest projecte: reflectir els aprenentatges en un dossier i en un Lapbook (carpeta d’aprenentatges). Per últim, fer una exposició oral, primer a mode d’assaig als companys/es de nivell, i posteriorment, a les famílies.

Val a dir que l’exposició va ser tot un èxit perquè ja tenien l’experiència del curs passat a primer. La presentació consistia en un Power Point que acompanyava, amb imatges i un petit text, el que els alumnes anaven explicant. En acabar, les famílies van poder veure les fotografies de tot el procés del projecte, així com també tots els murals i maquetes exposats a la classe.

La presentació feta amb Power Point va córrer a càrrec de la mestra. Seria interessant que, de cara al curs vinent, els infants participin també a l’hora de triar què ha de tenir aquest.

Implementació

Gairebé totes les sessions del projecte han seguit una mateixa estructura:

Fèiem un petit recordatori d’allò que havíem après a la sessió anterior.

Segons el tema o la incògnita a resoldre aquell dia, el nen o la nena encarregada exposava a la resta de la classe la informació que havia trobat a casa. La mestra complementava l’explicació feta amb un vídeo aproximadament amb una durada de cinc minuts. Després es passava a completar el dossier, que recollia totes les preguntes que ens havíem plantejat, i el que anàvem aprenent i descobrint. Aquest dossier formava part del producte final del nostre projecte.

Acabàvem sempre la sessió del dia debatin a nivell de gran grup el que havíem escoltat, vist i après.

La darrera sessió del projecte va estar dedicada a recollir tot el que havíem après, escrivint-lo a la pissarra.

La valoració ha estat positiva ja que ens ha permès que els nens i les nenes s’expressessin de manera individual, en gran grup i en petit grup; realitzant activitats o tasques que requereixen un treball cooperatiu.

De cara al curs vinent, caldria treballar més l’agrupament de treball cooperatiu, assignant càrrecs fixes a cada membre del grup, per exemple: portaveu, secretari, coordinador, responsable de material…

Metodologia

A partir de la reflexió del curs anterior, en el qual les informacions aportades pels alumnes eren repetides i havia aspectes que no sortien, aquest curs es va decidir atorgar un pregunta concreta a cada alumne.

El nostre projecte, malgrat que forma part de l’àrea de Coneixement del Medi, l’hem treballat de manera interdisciplinar, globalitzant tots els aprenentatges.

Donada la motivació que va despertar aquest tema, els alumnes ho han viscut d’una manera molt propera, implicant-se molt en la seva realització al igual que les seves famílies. La mestra ha estat coordinadora d’aquestes inquietuds que han anat marcant el fil conductor d’aquest projecte.

L’objectiu final, que ja es va acordar amb els alumnes des d’un principi, era exposar el projecte a les seves famílies i als companys de l’altre grup de 2n.

Al llarg de les sessions de treball es van fer servir diferents tipus d’agrupament: treball individual, parelles,  en petit grup i grup-classe.

Planificació

En una sessió d’assemblea de classe es va fer una votació per triar el tema a treballar durant el 2n trimestre. Entre un ventall de propostes el més votat pels alumnes va ser el triat: l’Univers.
Un cop triat el tema van fer una primera sessió on els nens i les nenes van fer una pluja d’idees per detectar els coneixements previs. Durant aquesta sessió els infants anaven verbalitzant sobre els coneixements que tenien, ho parlaven entre tots i totes, i la mestra anava prenent nota a la pissarra per fer el recull. Una vegada descartades les inquietuts resoltes amb els coneixements previs es planteja la pregunta “què volem saber?”, i es pren nota de les noves inquietuds i dubtes dels nens i nenes.
En la segona sessió es redacta un escrit, adreçat a les famílies, per tal de demanar ajut a l’hora de cercar informació (llibres, dibuixos, contes, fotografies, pàgines web…).


A la tercera sessió es redacten les preguntes pensades del “Què volem saber?” i pensem on podem trobar la informació o si ja l’han portat, diuen on l’han trobat.

Qui som?

Hola companys i companyes!

Aquest és el nostre primer any a la xarxa. Som un grup de mestres, de l’escola Llorens Artigas, situada al barri de Nova Lloreda a Badalona.
El nostre grup impulsor està format per tretze mestres, dones, representants de tots els cicles de l’escola. Som la Lola, l’Eva, la Montse, la Teresa T., Teresa G., la Loli D., la Loli B., la Mia, la Marta, la Yolanda, la Gemma, la Cristina, la Vicky. Les coordinadores son la Victòria i la Celia.
La nostra escola té una manera de fer molt consolidada al llarg dels anys, però sempre oberta a incorporar noves mirades sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge. La nostra preocupació és millorar l’aprenentatge dels nostres nens i nenes, i fer-ho més significatiu, proper i motivador. Tot i que a la nostra escola ja fa temps que hem incorporat el treball per projectes, el fet d’estar a la xarxa ens ajuda a mirar amb uns altres ulls, i reflexionar de forma conjunta sobre la nostra pràctica.
El projecte que us presentem s’ha portat a terme a un dels grups de 2n de primària de la nostra escola. L’ha implementat la Montse. El grup-classe està format per 25 alumnes: 11 nenes i 14 nens, 2 alumnes amb NESE.