IMPLEMENTACIÓ I PRODUCTE FINAL- Projecte El plànol a 2n

A la primera sessió se’ls hi va plantejar als alumnes realitzar el canvi de l’organització de la classe mitjançant un plànol, a partir d’aquí es va començar a parlar sobre quina era la importància de comprendre i realitzar plànols o itineraris mitjançant un bon ús del llenguatge matemàtic, per exemple, entre, enmig, davant, darrere…

A la següent sessió es va treballar en petit grup la còpia del plànol de la classe com s’havia acordat a nivell grupal la sessió anterior.

Les següents sessions es van fer juntament amb la mestra d’educació física. Ens vam coordinar ja que al cicle inicial es treballen de forma autònoma els racons d’aquesta àrea, per tal de treballar transversalment amb tots els àmbits de coneixement. Se’ls hi va proposar organitzar i realitzar aquest plànol que veieu a la fotografia, i posteriorment havien d’explicar com ho havien fet en petit grup.

Un cop treballats els conceptes de la localització i realització d’itineraris o plànols sobre ells mateixos respectant el vocabulari bàsic de relacions espacials, vam encetar un nou repte que va ser si sabien situar els espais de l’escola. Es va donar a cada grup un plànol buit i una llista amb els espais que havien de trobar i localitzar.

Després de cada sessió fèiem una petita valoració del que havíem fet, i en aquesta activitat en concret els alumnes es van adonar que tant el pis de dalt com el de baix eren exactament iguals. A continuació podeu veure una autoavaluació d’un d’ells.

Després de situar els espais, a les següents sessions, amb els mateixos grups havien de seguir dos itineraris, un vermell i un blau, i seguir les indicacions que els hi marcava.  Els itineraris passaven per totes les aules de l’escola que havíem parlat anteriorment.

Finalment, Se’ls hi va demanar als infants que durant el cap de setmana fessin una descripció amb l’ajuda dels seus familiars, per què a la setmana següent poguessin concloure el projecte elaborant el plànol de la seva habitació i entenguessin la seva funcionalitat i els conceptes per expressar-lo.

Per acabar de concloure el projecte es va passar una autoavaluació a cadascun d’ells per tal de veure si havien assolit el que se li demanava al principi del projecte.

L’avaluació és continua i global i s’ha fet una observació directa i sistemàtica amb un full de registre.

Implementació

Gairebé totes les sessions del projecte han seguit una mateixa estructura:

Fèiem un petit recordatori d’allò que havíem après a la sessió anterior.

Segons el tema o la incògnita a resoldre aquell dia, el nen o la nena encarregada exposava a la resta de la classe la informació que havia trobat a casa. La mestra complementava l’explicació feta amb un vídeo aproximadament amb una durada de cinc minuts. Després es passava a completar el dossier, que recollia totes les preguntes que ens havíem plantejat, i el que anàvem aprenent i descobrint. Aquest dossier formava part del producte final del nostre projecte.

Acabàvem sempre la sessió del dia debatin a nivell de gran grup el que havíem escoltat, vist i après.

La darrera sessió del projecte va estar dedicada a recollir tot el que havíem après, escrivint-lo a la pissarra.

La valoració ha estat positiva ja que ens ha permès que els nens i les nenes s’expressessin de manera individual, en gran grup i en petit grup; realitzant activitats o tasques que requereixen un treball cooperatiu.

De cara al curs vinent, caldria treballar més l’agrupament de treball cooperatiu, assignant càrrecs fixes a cada membre del grup, per exemple: portaveu, secretari, coordinador, responsable de material…

Planificació

En una sessió d’assemblea de classe es va fer una votació per triar el tema a treballar durant el 2n trimestre. Entre un ventall de propostes el més votat pels alumnes va ser el triat: l’Univers.
Un cop triat el tema van fer una primera sessió on els nens i les nenes van fer una pluja d’idees per detectar els coneixements previs. Durant aquesta sessió els infants anaven verbalitzant sobre els coneixements que tenien, ho parlaven entre tots i totes, i la mestra anava prenent nota a la pissarra per fer el recull. Una vegada descartades les inquietuts resoltes amb els coneixements previs es planteja la pregunta “què volem saber?”, i es pren nota de les noves inquietuds i dubtes dels nens i nenes.
En la segona sessió es redacta un escrit, adreçat a les famílies, per tal de demanar ajut a l’hora de cercar informació (llibres, dibuixos, contes, fotografies, pàgines web…).


A la tercera sessió es redacten les preguntes pensades del “Què volem saber?” i pensem on podem trobar la informació o si ja l’han portat, diuen on l’han trobat.