Arxiu d'etiquetes: projecte aigua

Un projecte ha d’abraçar totes les àrees?

Publicat el per
Respon

Una de les preguntes més freqüents que ens plantegem els i les mestres que treballem per projectes és: Els projectes han d’abraçar totes les àrees?. Què passa quan una àrea queda despenjada i no la podem introduir de cap de les maneres?.

Des de la nostra experiència constatem que cada projecte desenvolupa el seu propi camí determinat pels interessos de l’alumnat, l’habilitat de l’equip docent per trobar lligams amb el currículum, etc.

Hem d’encaminar els projectes perquè generin diferents situacions que permetin treballar les competències corresponents del currículum. En aquest sentit, el projecte és una excusa, un element motivador i un punt de partida.

Cal donar prioritat a les habilitats, estratègies i als processos que ens permetran poder aplicar i generalitzar l’aprenentatge a altres situacions que es puguin donar tant a l’aula com a la vida quotidiana.

El projecte ens marcarà el camí per decidir quines són les àrees que hi han de participar. A trets generals, ha de tendir a ser el màxim globalitzador, però sense perdre l’objectiu.

S’ha de tenir present el patró metodològic del projecte per extrapolar-lo a altres tipus d’activitats, sigui quina sigui l’àrea o especialitat, és a dir, projectitzar el nostre dia a dia d’aula.

Per poder cobrir tots els aspectes curriculars, potser caldrà trobar alternatives paral·leles i complementàries al treball de projecte (racons, mini-projectes, diferents tipus d’agrupaments…). En aquests altres entorns d’aprenentatge es treballen de manera sistemàtica aspectes que d’altra manera quedarien només dibuixats i  retroalimenten el projecte.

En definitiva, potser un projecte no cal que toqui totes les temàtiques que marca el currículum, però segur que plantejarà grans reptes a resoldre i es posaran en marxa diferents estratègies i habilitats.

La importància de la conversa

Publicat el per
Respon

En el treball per projectes és bàsic que l’alumnat analitzi, classifiqui i triï de la informació que arriba a l’aula la que considera millor i més útil per continuar fent recerca.

Amb la conversa es poden compartir consignes, estratègies, treballar en equip, aclarir conceptes, planificar en equip. És important donar valor a les prèvies, i fer que l’error sigui una part del procés.

Quin és l’objectiu de la conversa? És bidireccional? S’han de contemplar els torns de paraula? És important regular el temps?.

La conversa esdevé una eina fonamental per contextualitzar els aprenentatges. A partir d’aquesta el mestre o la mestra se n’adona de quines inquietuds tenen les criatures, quins coneixements i què volen aprendre. Entre tots i totes determinen per on el grup pot continuar progressant.

Es plantegen preguntes per cercar nous camins, per avançar, per afrontar nous reptes, per enriquir el treball. Es comenten experiències personals. De manera compartida s’extreuen les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants de les anecdòtiques.

El professorat ha de donar models i referents per enriquir el vocabulari. Els adults hem d’incorporar més lèxic, frases fetes i donar models correctes. Tenir sempre present l’objectiu de la conversa.

S’han de destinar espais per a la conversa en gran i en petit grup, però sempre ha de revertir al gran grup.

En la conversa surten diversitat d’opinions, interpretacions divergents, desacords. Obliga a cercar consensos, estimula la formació de conclusions, la formulació d’arguments, l’anàlisi i la crítica. Tot un seguit d’habilitats de raonament que serveixen per estructurar el pensament que facilita el llenguatge i la comprensió.

Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys i companyes, a col·laborar, a utilitzar recursos visuals, anotacions, etc.. La conversa ens ajuda a conèixer, reconèixer i comprendre’ns.

L’escolta, com a part important de la conversa, permet entendre les necessitats dels infants i serveix per realimentar el projecte obrint nous camins on anar incorporant aspectes del currículum. Amb l’escolta es pren consciència del recorregut, pas a pas. Facilita el coneixement de tot allò que han après i com es pot millorar. És un instrument important d’avaluació.

La posada en comú és la constatació del coneixement individual i de grup, així com la consciència de propi progrés. Ajuda el professorat a valorar i reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, a gestionar l’error perquè sigui font de nous aprenentatges. La finalitat és que els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.

És important la disposició de l’espai per a la conversa, l’estar a prop, veient-se la cara, un ambient relaxat estimula la participació i l’escolta.

Poder exposar el que saben facilita conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement.

Escola Sant Climent

Publicat el per
Respon

Som l’escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat. Ja fa uns quants anys que ens vam plantejar canviar l’enfocament que fèiem del currículum. Havíem fet un primer pas en l’àrea de llengües i el procés de lectoescriptura on enteníem el mètode global però aquest enfocament no acabàvem d’aplicar-lo a les altres àrees, especialment a les matemàtiques on seguíem un mètode d’allò més tradicional.

Teníem molt clara la idea però sempre trobàvem arguments, excuses per anar endarrerint l’afrontar el problema. També és cert que hi havien certs recels al claustre per l’acceptació o no que podien manifestar les famílies al canvi.

Teníem clar el model i vam començar a poc a poc, sense forçar res.

El primer pas va ser trencar el currículum afegint diferents propostes transversals per a tota l’escola que anava més enllà de les clàssiques “assignatures” (projecte filosofia 3-12, eix transversal, treballar un autor o autora, una proposta transversal a treballar a tota l’escola esglaonada en els diferents cursos on tots i totes som protagonistes, el projecte de coeducació, barreja de grups per fer racons i tallers, …)

Tot això ens va portar a adonar-nos que els llibres ens feien nosa i vam començar a treure els llibres de català i castellà. Més tard vam fer una programació cíclica pròpia de l’àrea de medi, basant-nos en el coneixement de l’entorn més proper cosa que ens va dur a prescindir dels llibres de medi.

Vam començar a treballar de manera més globalitzada, però molt rígida, seguint els cànons estàndards dels projectes que es feien en un començament a educació infantil. Ens preocupàvem molt de què els cursos paral·lels portessin el mateix ritme en el projecte, per allò del què diran, d’allargar el projecte per fer-lo durar un curs, d’encabir necessàriament totes les àrees curriculars en el projecte, etc.

Se’ns plantejava el repte de com treballar les matemàtiques atès que seguíem donant-li un caràcter més tradicional, basat en els algoritmes i les respostes més mecàniques als problemes. Ens vam posar en contacte amb un grup de companys i companyes que compartien experiències a la UAB sobre la cultura matemàtica de les persones.

La pràctica, la coordinació i el compartir experiències entre els companys i companyes ens ha dut a relativitzar totes aquestes dificultats. Vam consensuar quina és l’essència del treball per projectes, de l’aprenentatge globalitzat i ens vam adonar que determinades pràctiques sistemàtiques i més tradicionals contaminaven el procés d’aprenentatge.

Partint de com aprenen els nens i les nenes vam elaborar un patró metodològic que ha de ser aplicable a totes les activitats globalitzades, sistemàtiques i dels diferents entorns d’aprenentatge que realitzem a l’escola. És allò que ens van comentar a la primera xerrada de la xarxa de “projectitzar les activitats”.

Vam fer les modificacions organitzatives necessàries i possibles per poder implantar-lo a nivell de distribució d’hores curriculars.

Actualment treballem el currículum de manera globalitzada per projectes en tots els nivells, el treball sistemàtic el treballem en diferents racons d’aprenentatge, on les activitats passen aquest patró metodològic i gaudim d’un bon nivell d’acceptació i satisfacció entre les famílies i un bon nivell a les proves externes d’avaluació.

Com a grup impulsor en aquests moments estem debatent diferents aspectes metodològics per enfortir el treball globalitzat del currículum com per exemple, la importància de la conversa, vinculació del projecte amb totes les àrees del currículum, els elements bàsics del treball per projectes,…