DISECCIONEM UN PEIX

Avui els nens i nenes de 3r i 4t hem realitzat un taller d’experimentació al laboratori. Després de buscar informació i recopilar fotos de com és un peix per fora i per dins, hem pogut experimentar i observar directament les partS externes i els òrgans interns d’un peix.
Primer hem vist com són i quantes aletes tenen, (com es diu cadascuna), tocar les escates, observar com són els ulls i la boca. També hem pogut observar com són les brànquies per on respiren.
Hem tocat la pell i és rugosa i freda. També l’hem olorat i té una olor forta i desagradable.
Després hem disseccionat els peixos i hem anat treient els diferents òrgans de dins dels peixos amb ajuda de les mestres.
Entre tots hem classificat i observat: el cor, el fetge, l’anus, el ronyó, l’intestí i els seus “ossos” que són l’esquelet en forma d’espina.
Ens ha agradat molt aquesta activitat i hem gaudit molt.

TALLER DE CUINA : FEM PEIXOS

Aprofitant el tema de la setmana cultural del Fons Marí vam pensar a fer un taller de cuina conjuntament amb el grup de P3, P4 i P5.
En gran grup es van presentar els ingredients què faríem servir i vam fer una mostra mentre s’explicava el procés d’elaboració. Vam repartir individualment una llesca de pa de motlle amb forma de peix, ganivet de plàstic i per petits grups amb tutores i mestra de reforç anaven untant el paté de tonyina i després li afegíem una rodanxa d’oliva negra que feia d’ull.
Quan tothom va fer el seu canapè se’l van menjar i no va quedar ni un trosset a les safates.
Com a cloenda de l’activitat, en gran grup, vam fer-los participar oralment perquè poguessin valorar la seva experiència: què ha agradat més, que ha costat de fer, el sabor, la textura del pa i del paté…
La valoració ha estat molt positiva perquè van gaudir i participar de bon grat.

Trets característics del treball per projectes.

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius
  • Inclusió
  • Respecte a la diferència
  • Respecte a la diversitat d’opinions
  • Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.
  • Oberta a la participació i innovacions educatives.
Activitats
  • A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
  • Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.
  • Globals/transversals
  • Que suposin reptes
  • Flexibles.
Participació de l’alumnat
  • Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
  • Gestionar l’espai
Participació de l’adult
  • Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
  • Flexible
  • Trencar inhibicions
  • Adaptar ritmes/planificar
  • Flexible/oberta/no lineal
  • Inventariar i controlar el material/ material divers
  • Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.
  • Coneixedors del currículum
  • Treball en equip.
  • Anticipar
Avaluació
  • Autoavaluació/ coavaluació
  • Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge
  • La correcció l’ha de fer qui s’equivoca
  • Coneixement dels criteris
  • Que l’alumnat coneguin on estan del procés
  • Conèixer l’objectiu i la finalitat
Espais
  • Flexibles
  • Que fomentin conversa
  • Que fomentin treball cooperatiu
  • Oberts, no centrats únicament a l’aula
  • Acollidors, que fomentin un clima agradable
  • Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.
Material
  • Segur/ conegut/ adequat
  • Inventariat/organitzat/classificat
  • Real/ quotidià/ Elements naturals
  • Divers
  • Introduir-lo a poc a poc
  • Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat
  • Objecte de reflexió
Referents
  • Construïts pel grup.
  • Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.
  • Han de facilitar l’autonomia del grup.
Organització
  • Compartir material
  • Compartir referents
  • Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats
  • Organització Vertical/ Interrelació
  • Organització suport atenció diversitat, EE.

 

CERCANT INFORMACIÓ , APRENENT

Dins el projecte interdisciplinar del FONS MARí,per parelles ,hem anat a buscar informació a l’aula d’informàtica.
Cada parella havia triat un animal del fons marí i havia de respondre tres preguntes:
-On viu?
-Què menja i com s’alimenta?
-Com neix i/o es reprodueix ?
Han estat força motivats,amb ganes de poder respondre les preguntes i de saber més sobre l’animal triat.
Hem pogut avaluar com han utilitzat diverses estrategias per tal d’arribar a respondre, com utilitzar l’ordinador : escriure-hi bé el nom de l’animal i llegir la información per poder destriar-la i copiar-la a mà en un full on hi havien les preguntes.

Hem pogut copsar un bon ambient de feina on era important la col.laboració dels dos membres de la parella i on posar-se d’acord era necessari.

Avaluació Analògica. Una manera d’avaluar

Una de les maneres d’avaluar a la nostra escola des de fa uns quants cursos és l’avaluació analògica.

Es tracta de triar una sèrie d’imatges, objectes, paraules, que per analògia ens permeten avaluar algun dels aspectes vinculats a l’aprenentatge, ja siguin curriculars o emocionals.

Ens permet treballar diferents habilitats de pensament com ara l’observació, la descripció, la comparació, l’argumentació, el buscar semblances i diferències, etc.

És una eina molt útil, tant per l’alumnat que es pot expressar de manera espontània, com pel professorat que pot fer-la servir per avaluar les habilitats de pensament i alguns aspectes emocionals que en el dia a dia poden passar desapercebuts.

Per realitzar aquesta dinàmica és convenient aprofitar els moments de dos docents a l’aula. Un per dirigir la conversa i l’altre per fer la transcripció de la sessió.

És interessant després fer el retorn de la transcripció al grup perquè l’alumnat prengui consciència d’allò que ha dit i perquè poden aparèixer altres temes, punt de partida de nous aprenentatges.

Us presentem una activitat com a exemple que es va dur a terme a primer durant el segon trimestre.

Volíem avaluar les següents habilitats de pensament:
• La descripció
• La comparació
• L’argumentació

Vam fer servir com a objecte de l’avaluació: “COM EM SENTO A LES ESTONES DE PATI?”.
Cal dir que era la primera vegada que aquest grup realitzava aquesta dinàmica.
Hem presentat aquestes imatges i hem encetat una conversa. Per començar hem descrit breument cada paisatge.

     

 1

4

 2

5

 3

6

     

1:
GISELA: ÉS UN BOSC QUE TÉ MOLTS ARBRES I UN CAMÍ PERQUÈ LA GENT PASSI.
2:
IAN: ÉS UN DESERT, ES VEU SORRA.
3:
MARTINA: VEIG 3 ARBRES, UNA LLUM I COM SI FOSSIN VIES.
4:
YAFA: BOSC, MOLTS ARBRES I PLANTES, I TAMBÉ ES VEU UNA PERSONA.
5:
VÍCTOR: UNES ONADES. ESTEM AL MAR.
6:
HELENA: ÉS UN LLAC QUE HI HA TERRA I PEDRES.
MIGUEL: UNA MUNTANYA NEVADA I PEDRES.Seguidament, tornem a mirar les imatges una a una i expliquem quina sensació ens produeixen. Demanem que justifiquin el perquè de la seva elecció.1:
MAR: ALEGRIA, PERQUÈ TÉ MOLT SOL.
LAIA: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA MOLT SOL I TÉ MOLTS ARBRES; HI POTS ANAR A DINAR O D’EXCURSIÓ, A PRENDRE EL SOL A L’ESTIU.
GUILLEM: ALEGRIA PERQUÈ ELS ARBRES FAN OMBRA I NO VEUS CASES NI RES AL COSTAT.
PAULA: CONTENTA PERQUÈ ES VEU EL SOL PEL FORAT DEL FONS.
2:
LUCÍA: ESTAR SOLA, PERQUÈ SI ESTIC AL DESERT I NO HI HA GENT, EM SENTIRIA SOLA.
EMMA: SOLA, PERQUÈ ESTÀS SOL I NO HI HA RES PER JUGAR NI PER FER.
BLAI: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA EL SOL I NO HI HA GENT.3:
MIGUEL: POR, PERQUÈ ALLÀ DALT SEMBLA QUE HI HAGI UNA PERSONA MORTA, COM UN FANTASMA.
MARCO: SOL, PERQUÈ EM TROBARIA AMB UNA MÒMIA.
LÍAM: SOL, PERQUÈ NO HI HA GENT I HI HA POQUETA LLUM.
HUGO: POR, PERQUÈ M’IMAGINARIA ASSASSINS.
4:
JULEN: POR, PERQUÈ ON HI HA L’ARBRE GRAN SEMBLA SEMBLA QUE HI HA UN HOME, I EM FARIA POR.
MARC: CONTENT, PERQUÈ ESTARIA FOSC I FARIA FOC I UNA TENDA DE CAMPANYA. FARIA UN COTXE AMB BRANQUES.
SURA: BÉ, TRANQUIL•LITAT PERQUÈ ÉS UN LLOC TRANQUIL.
5:
ROGER: BÉ, ALEGRE, PERQUÈ PODRIA PORTAR LA TAULA DE SURF I SURFEJAR.
AARÓN: BÉ, CONTENT PERQUÈ PODRIA JUGAR PER SOTA LES ONES.
MARTINA: ALEGRIA, PERQUÈ EM POSARIA AL MAR.
6:
NORA: CONTENTA, PERQUÈ M’AGRADARIA PUJAR A DALT DE LA MUNTANYA.
ALBA: MOLT BÉ PERQUÈ JUGARIA CONTENTA.
AINOA: BÉ, CONTENTA PERQUÈ PODRIA PUJAR A DALT D´’UNA MUNTANYA I POSAR UNA BANDERA.
Seguidament ve la part més difícil. Es tracta de trobar analògies i contestar a la pregunta: “QUINA D’AQUESTES FOTOS TRIARIES PER EXPLICAR COM ET SENTS A L’HORA DEL PATI I PER QUÈ”?HUGO: LA 5 PERQUÈ JUGO MOLT I EM SENTO ALEGRE.
JULEN: LA 5 PERQUÈ ESTIC CONTENT; AVUI HE ESTAT AMB L’HELENA I ESTAVA CONTENT.
LUCÍA: LA 1 PERQUÈ SEMPRE ESTIC JUGANT AMB LES MEVES AMIGUES A L’”ESCONDITE” I AMB EL MEU GERMÀ I EM SENTO TRANQUIL•LA.
EMMA: LA 1 PERQUÈ PUC CORRE, JUGO I M’HO PASSO BÉ. TAMBÉ EM SENTO EXCITADA.
MARC: LA 6 PERQUÈ ESTIC GENIAL, PODRIA PUJAR A LA MUNTANYA, BANYAR-ME, FER UN COTXE… AL PATI M’ENCANTA L’ESTRUCTURA PERQUÈ S’ASSEMBLA A UNA MUNTANYA.
SURA: LA 1 PERQUÈ ES POT CÓRRER. AL PATI EM SENTO CONTENTA.
YAFA: LA 2 PERQUÈ TÉ MOLTA SORRA. AL PATI ESTIC GENIAL PERQUÈ M’AGRADA CONSTRUIR COSES AMB LA SORRA.
GUILLEM: LA 1 PERQUÈ CORRO I JUGUEM A LA PESTE ALTA I ESTIC ALEGRE.
IAN: LA 2 PERQUÈ PUC JUGAR AL SORRAL.
VÍCTOR: LA 2 PERQUÈ PODRIA FER UN CASTELL GEGANT, AL PATI HO FAIG AMB PEDRA I SORRA, EM SENTO CONTENT.
AINOA: LA 1 PERQUÈ AL PATI EM SENTO TRANQUIL•LA I JUGO A MOLTS JOCS.
GISELA: LA1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ CORRO MOLT.
MIGUEL: LA 1 EM SENTO BÉ, ALEGRE, PERQUÈ JUGO AMB ELS AMICS (GUILLEM, MARCOS, LÍAM, HUGO) A LA PESTE ALTA I A L’”ESCONDITE”.
ROGER: LA 5. EM SENTO ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT I DE VEGADES FAIG CASTELLS DE SORRA.
AARÓN: LA 5; EM SENTO CONTENT PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LAIA: LA. 1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ JUGO AMB LES MEVES AMIGUES.
PAULA: LA 1 PERQUÈ CORRO MOLT FELIÇ.
MAR: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LÍAM: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
ALBA: LA 1. JUGO AMB LES MEVES AMIGUES I ESTIC MOLT ALEGRE.
MARTINA: LA 1. ESTIC FELIÇ PERQUÈ DE VEGADES CORRO.
MARTINA: LA 1. ESTIC ALEGRE, PERQUÈ CORRO MOLT.
NORA: ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT.
MARCO: LA 5 PERQUÈ ESTIC AMB ELS MEUS AMICS I DE VEGADES EM MOLESTEN I EM SENTO RABIÓS.
HELENA: LA 5, ESTIC CONTENTA PERQUÈ M’AGRADA JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I PUC JUGAR SOLA.
BLAI: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT AMB ELS MEUS AMICS.
HUGO: TAMBÉ LA 3. EM SENTO TRIST PERQUÈ DE VEGADES EM XINXEN.
LUCÍA: TAMBÉ LA 3 EM SENTO SOLA PERQUÈ DE VEGADES JUGUEM A UNA COSA AVORRIDA.
JULEN: TAMBÉ LA 3. DE VEGADES EM SENTO TRIST PERQUÈ HE ESTAT JUGANT I UN NEN ENS HA PEGAT.
AINOA: TAMBÉ LA5, ESTIC CONTENTA QUAN ESTEM JUGANT AMB AMIGUES I ESTEM JUNTS.
EMMA: TAMBÉ LA 5 EM SENTO SOLA I TRISTA QUAN EM DIUEN QUE NO PUC JUGAR.
ROGER: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ DE VEGADES EM PEGUEN I ESTIC ENRABIAT.
MIGUEL: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ UN DIA UN NEN EM VA PEGAR I ESTAVA ENFADAT.
LAIA: TAMBÉ LA 5 . ESTIC TRISTA PERQUÈ DE VEGADES QUAN VULL JUGAR LES AMIGUES EM DIUEN QUE ÉS UN CLUB AMB CONTRASENYA.
MARCO: TAMBÉ LA 4, EM SENTO ENRABIAT QUAN EM DIUEN “LENTO Y FLOJO”.
EMMA: AL PATI EM DIUEN “LO” DE LA CONTRASENYA, EM DIUEN QUE SÓN MÉS RÀPIDS QUE JO.
AINOA: QUAN ENS ENFADEM EM SENTO ENFADADA.
ALBA: AL PATI JUGUEM MOLT BÉ.
MARCO: “ALGUNAS VECES HACEN BROMAS”.
LUCÍA: QUAN JUGUEM ENS FEM UNA MICA DE MAL I ENS DEMANEM PERDÓ.
JULEN: HE VIST QUE ALGUN NEN DE VEGADES TIRA PEDRES.
MAR: QUAN NO VOLEN JUGAR AMB MI EM SENTO TRISTA.
BLAI: JO EM SENTO SOL PERQUÈ NO VOLEN JUGAR AMB MI.
MARC: JO M’ENFADO PERQUÈ EM FAN TRAMPES.

Tenim una graella amb les habilitats de pensament que hem de treballar i a partir d’aquesta activitat anem complementant-la.

La importància de la conversa

En el treball per projectes és bàsic que l’alumnat analitzi, classifiqui i triï de la informació que arriba a l’aula la que considera millor i més útil per continuar fent recerca.

Amb la conversa es poden compartir consignes, estratègies, treballar en equip, aclarir conceptes, planificar en equip. És important donar valor a les prèvies, i fer que l’error sigui una part del procés.

Quin és l’objectiu de la conversa? És bidireccional? S’han de contemplar els torns de paraula? És important regular el temps?.

La conversa esdevé una eina fonamental per contextualitzar els aprenentatges. A partir d’aquesta el mestre o la mestra se n’adona de quines inquietuds tenen les criatures, quins coneixements i què volen aprendre. Entre tots i totes determinen per on el grup pot continuar progressant.

Es plantegen preguntes per cercar nous camins, per avançar, per afrontar nous reptes, per enriquir el treball. Es comenten experiències personals. De manera compartida s’extreuen les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants de les anecdòtiques.

El professorat ha de donar models i referents per enriquir el vocabulari. Els adults hem d’incorporar més lèxic, frases fetes i donar models correctes. Tenir sempre present l’objectiu de la conversa.

S’han de destinar espais per a la conversa en gran i en petit grup, però sempre ha de revertir al gran grup.

En la conversa surten diversitat d’opinions, interpretacions divergents, desacords. Obliga a cercar consensos, estimula la formació de conclusions, la formulació d’arguments, l’anàlisi i la crítica. Tot un seguit d’habilitats de raonament que serveixen per estructurar el pensament que facilita el llenguatge i la comprensió.

Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys i companyes, a col·laborar, a utilitzar recursos visuals, anotacions, etc.. La conversa ens ajuda a conèixer, reconèixer i comprendre’ns.

L’escolta, com a part important de la conversa, permet entendre les necessitats dels infants i serveix per realimentar el projecte obrint nous camins on anar incorporant aspectes del currículum. Amb l’escolta es pren consciència del recorregut, pas a pas. Facilita el coneixement de tot allò que han après i com es pot millorar. És un instrument important d’avaluació.

La posada en comú és la constatació del coneixement individual i de grup, així com la consciència de propi progrés. Ajuda el professorat a valorar i reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, a gestionar l’error perquè sigui font de nous aprenentatges. La finalitat és que els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.

És important la disposició de l’espai per a la conversa, l’estar a prop, veient-se la cara, un ambient relaxat estimula la participació i l’escolta.

Poder exposar el que saben facilita conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement.

EXPERIMENTAR AMB AIGUA

Vam dividir en tres grups el taller d’experiments. En cada grup hi havia una mestra i els alumnes anaven rotant amb la supervisió d’una altra persona, per portar un ordre de participació, tant a nivell oral com manipulatiu.
En el primer espai es treballaven les temperatures de l’aigua (freda, tèbia i calenta) i la textura de la sorra seca i mullada.
En el segon espai i hi havien dos recipients plens d’aigua i amb molts elements que escollien lliurement (petxines, pedres, suros, botons, pinces de roba, bales, monedes, pilotes de diferents materials, etc.). Havien de pensar si surarien o no i després comprovaven si havien encertat o no.
I en el tercer espai es va treballar la coloració i el gust utilitzant sal, sucre, oli, vinagre i colacao. Comprovaven com quedava la barreja i si els hi agradava el sabor i escollien el què més i el que menys havia estat del seu gust. També hi havia dos gots amb aigua, un amb sabó i l’altre sense, i amb una canyeta havien de bufar. En un got sortien moltes bombolles que es quedaven agrupades i a l’altre poques, desapareixien ben ràpid.
Com a cloenda de l’activitat, en gran grup, vam anar verbalitzant individualment la seva pròpia experiència.

Escola Sant Climent

Som l’escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat. Ja fa uns quants anys que ens vam plantejar canviar l’enfocament que fèiem del currículum. Havíem fet un primer pas en l’àrea de llengües i el procés de lectoescriptura on enteníem el mètode global però aquest enfocament no acabàvem d’aplicar-lo a les altres àrees, especialment a les matemàtiques on seguíem un mètode d’allò més tradicional.

Teníem molt clara la idea però sempre trobàvem arguments, excuses per anar endarrerint l’afrontar el problema. També és cert que hi havien certs recels al claustre per l’acceptació o no que podien manifestar les famílies al canvi.

Teníem clar el model i vam començar a poc a poc, sense forçar res.

El primer pas va ser trencar el currículum afegint diferents propostes transversals per a tota l’escola que anava més enllà de les clàssiques “assignatures” (projecte filosofia 3-12, eix transversal, treballar un autor o autora, una proposta transversal a treballar a tota l’escola esglaonada en els diferents cursos on tots i totes som protagonistes, el projecte de coeducació, barreja de grups per fer racons i tallers, …)

Tot això ens va portar a adonar-nos que els llibres ens feien nosa i vam començar a treure els llibres de català i castellà. Més tard vam fer una programació cíclica pròpia de l’àrea de medi, basant-nos en el coneixement de l’entorn més proper cosa que ens va dur a prescindir dels llibres de medi.

Vam començar a treballar de manera més globalitzada, però molt rígida, seguint els cànons estàndards dels projectes que es feien en un començament a educació infantil. Ens preocupàvem molt de què els cursos paral·lels portessin el mateix ritme en el projecte, per allò del què diran, d’allargar el projecte per fer-lo durar un curs, d’encabir necessàriament totes les àrees curriculars en el projecte, etc.

Se’ns plantejava el repte de com treballar les matemàtiques atès que seguíem donant-li un caràcter més tradicional, basat en els algoritmes i les respostes més mecàniques als problemes. Ens vam posar en contacte amb un grup de companys i companyes que compartien experiències a la UAB sobre la cultura matemàtica de les persones.

La pràctica, la coordinació i el compartir experiències entre els companys i companyes ens ha dut a relativitzar totes aquestes dificultats. Vam consensuar quina és l’essència del treball per projectes, de l’aprenentatge globalitzat i ens vam adonar que determinades pràctiques sistemàtiques i més tradicionals contaminaven el procés d’aprenentatge.

Partint de com aprenen els nens i les nenes vam elaborar un patró metodològic que ha de ser aplicable a totes les activitats globalitzades, sistemàtiques i dels diferents entorns d’aprenentatge que realitzem a l’escola. És allò que ens van comentar a la primera xerrada de la xarxa de “projectitzar les activitats”.

Vam fer les modificacions organitzatives necessàries i possibles per poder implantar-lo a nivell de distribució d’hores curriculars.

Actualment treballem el currículum de manera globalitzada per projectes en tots els nivells, el treball sistemàtic el treballem en diferents racons d’aprenentatge, on les activitats passen aquest patró metodològic i gaudim d’un bon nivell d’acceptació i satisfacció entre les famílies i un bon nivell a les proves externes d’avaluació.

Com a grup impulsor en aquests moments estem debatent diferents aspectes metodològics per enfortir el treball globalitzat del currículum com per exemple, la importància de la conversa, vinculació del projecte amb totes les àrees del currículum, els elements bàsics del treball per projectes,…