Què volem fer o saber sobre els submarins?

En primer lloc iniciem una conversa per indagar sobre què volen fer o saber els infants dels submarins. A la conversa sorgeixen idees molt interessants:

Leo: Fer un submarí de cartró.

Gerard: Per què tenen tants botons i palanques? Com pugen i baixen els submarins?

Lucía: Fer un submarí de lego perquè sura.

Irina: Com s’enfonsen els submarins?

Joel: Vull fer un submarí que s’enfonsi.

Leire: Podem fer un cotxe que es transformi en submarí i vull saber com es diu la porta de dalt del submarí.

Naia: Per què els submarins tenen tantes finestres? I dos seients? Tenen lavabo?

Camil: Hi ha vàters als submarins?

Rocío: Per què els submarins tenen volant? Com avancen i frenen?

Julen: Com són els vidres de les finestres dels submarins?

Joana: Als submarins podem portar menjar?

Unai: Vull construir un submarí.

Sergi: Podem construir un submarí de cartró.

Unai: Podem posar aigua. Omplim un got d’aigua i ho fiquem. Una caixa de cartró amb pedretes, aigua i terra. Un submarí que es vegi per les dues bandes (volum).

Asier: A la banyera del Joan podem ficar aigua i el submarí que construirem.

Marta: Podem dibuixar un submarí i penjar-lo perquè tothom sàpiga que este treballant les submarins.

Silvèria: Per darrera del dibuix podríem escriure el que volíem fer.

Alexandra: Dibuixar un submarí en un paper, enganxar en un cartró i el cartró pintat de negre.

Aina: Una balena es pot menjar un submarí?

* A partir de la conversa, s’han extret les idees principals per fer el mapa conceptual.

Els infants han expressat: “Volem aprendre coses dels submarins, fer un submarí en volum per poder jugar i experimentar; fer un altre submarí pla amb fotos i escrits perquè tothom sàpiga que estem treballant els submarins”.

Decidim primer investigar com són i com funcionen per tenir més informació i poder construir millor el nostre submarí.

INVESTIGUEM COM FUNCIONEN ELS SUBMARINS

Camil: Té un forat perquè surti aire i entri aigua.

Guifré: Baixa si té aigua.

Joana: Té una porta per dalt que l’obren i entra l’aigua.

Joel: Té un motor amb aire i aigua i fa que quan vol pujar o baixar l’aire i l’aigua van al seu lloc.

Naia: Pugen, agafen aire i quan baixen treuen l’aire i agafen l’aigua.

Marcel: Pugen i baixen perquè tenen una palanca que els fa pujar o baixar.

Julen: Tenen una hèlix per agafar turbo i això el fa nedar.

Leo: Com el senyor que està conduïnt pot posar l’aigua dins?

Aitor: Quan no hi ha aire puja, quan hi ha aigua baixa.

Asier: Els submarins són vaixells que baixen.

Aitor: S’enfonsen.

Marta: Sense que els entri aigua.

Jaime: Que els submarins s’omplen d’aigua, s’enfonsen i quan estan sense aigua van cap a dalt. Tenen aire.

Sergi: Es mouen amb un ventilador molt petit, quan fiquen aigua baixen i quan la treuen pugen.

Fem grups de tres infants i dissenyem el submarí

Pensem quins materials necessitem i fem una llista. Tot seguit ens posem a treballar en equip.

A partir del material demanat, comencem a construir el nostre submarí. Dediquem un matí sencer a construir-lo i a provar-lo en uns recipients amb aigua. La majoria es proposa que el seu submarí suri i s’enfonsi com fan els de veritat. Durant la construcció hi ha infants que donen més importància al funcionament i d’altres a la part més estètica.

A l’endemà, cada grup comparteix amb la resta de la classe el seu submarí: què volien aconseguir, si l’han aconseguit o si necessiten modificar o ampliar el seu projecte.

Per tal de poder fer les modificacions i acabar-lo de millorar es va dedicar una darrera sessió amb aquesta finalitat.

Molts petits grups treballant simultàniament

Si poses aigua, baixa i si no en té, puja

Les gomes de dins són els salvavides i la canyeta és per mirar el que hi ha dalt

Sura. Hem de posar més Lego perquè s’enfonsi

Fem una exposició dels submarins i una petita documentació del procés seguit.

 

Un projecte ha d’abraçar totes les àrees?

Una de les preguntes més freqüents que ens plantegem els i les mestres que treballem per projectes és: Els projectes han d’abraçar totes les àrees?. Què passa quan una àrea queda despenjada i no la podem introduir de cap de les maneres?.

Des de la nostra experiència constatem que cada projecte desenvolupa el seu propi camí determinat pels interessos de l’alumnat, l’habilitat de l’equip docent per trobar lligams amb el currículum, etc.

Hem d’encaminar els projectes perquè generin diferents situacions que permetin treballar les competències corresponents del currículum. En aquest sentit, el projecte és una excusa, un element motivador i un punt de partida.

Cal donar prioritat a les habilitats, estratègies i als processos que ens permetran poder aplicar i generalitzar l’aprenentatge a altres situacions que es puguin donar tant a l’aula com a la vida quotidiana.

El projecte ens marcarà el camí per decidir quines són les àrees que hi han de participar. A trets generals, ha de tendir a ser el màxim globalitzador, però sense perdre l’objectiu.

S’ha de tenir present el patró metodològic del projecte per extrapolar-lo a altres tipus d’activitats, sigui quina sigui l’àrea o especialitat, és a dir, projectitzar el nostre dia a dia d’aula.

Per poder cobrir tots els aspectes curriculars, potser caldrà trobar alternatives paral·leles i complementàries al treball de projecte (racons, mini-projectes, diferents tipus d’agrupaments…). En aquests altres entorns d’aprenentatge es treballen de manera sistemàtica aspectes que d’altra manera quedarien només dibuixats i  retroalimenten el projecte.

En definitiva, potser un projecte no cal que toqui totes les temàtiques que marca el currículum, però segur que plantejarà grans reptes a resoldre i es posaran en marxa diferents estratègies i habilitats.