Arxiu d'etiquetes: avaluació

Què volem fer o saber sobre els submarins?

Publicat el per
Respon

En primer lloc iniciem una conversa per indagar sobre què volen fer o saber els infants dels submarins. A la conversa sorgeixen idees molt interessants:

Leo: Fer un submarí de cartró.

Gerard: Per què tenen tants botons i palanques? Com pugen i baixen els submarins?

Lucía: Fer un submarí de lego perquè sura.

Irina: Com s’enfonsen els submarins?

Joel: Vull fer un submarí que s’enfonsi.

Leire: Podem fer un cotxe que es transformi en submarí i vull saber com es diu la porta de dalt del submarí.

Naia: Per què els submarins tenen tantes finestres? I dos seients? Tenen lavabo?

Camil: Hi ha vàters als submarins?

Rocío: Per què els submarins tenen volant? Com avancen i frenen?

Julen: Com són els vidres de les finestres dels submarins?

Joana: Als submarins podem portar menjar?

Unai: Vull construir un submarí.

Sergi: Podem construir un submarí de cartró.

Unai: Podem posar aigua. Omplim un got d’aigua i ho fiquem. Una caixa de cartró amb pedretes, aigua i terra. Un submarí que es vegi per les dues bandes (volum).

Asier: A la banyera del Joan podem ficar aigua i el submarí que construirem.

Marta: Podem dibuixar un submarí i penjar-lo perquè tothom sàpiga que este treballant les submarins.

Silvèria: Per darrera del dibuix podríem escriure el que volíem fer.

Alexandra: Dibuixar un submarí en un paper, enganxar en un cartró i el cartró pintat de negre.

Aina: Una balena es pot menjar un submarí?

* A partir de la conversa, s’han extret les idees principals per fer el mapa conceptual.

Els infants han expressat: “Volem aprendre coses dels submarins, fer un submarí en volum per poder jugar i experimentar; fer un altre submarí pla amb fotos i escrits perquè tothom sàpiga que estem treballant els submarins”.

Decidim primer investigar com són i com funcionen per tenir més informació i poder construir millor el nostre submarí.

INVESTIGUEM COM FUNCIONEN ELS SUBMARINS

Camil: Té un forat perquè surti aire i entri aigua.

Guifré: Baixa si té aigua.

Joana: Té una porta per dalt que l’obren i entra l’aigua.

Joel: Té un motor amb aire i aigua i fa que quan vol pujar o baixar l’aire i l’aigua van al seu lloc.

Naia: Pugen, agafen aire i quan baixen treuen l’aire i agafen l’aigua.

Marcel: Pugen i baixen perquè tenen una palanca que els fa pujar o baixar.

Julen: Tenen una hèlix per agafar turbo i això el fa nedar.

Leo: Com el senyor que està conduïnt pot posar l’aigua dins?

Aitor: Quan no hi ha aire puja, quan hi ha aigua baixa.

Asier: Els submarins són vaixells que baixen.

Aitor: S’enfonsen.

Marta: Sense que els entri aigua.

Jaime: Que els submarins s’omplen d’aigua, s’enfonsen i quan estan sense aigua van cap a dalt. Tenen aire.

Sergi: Es mouen amb un ventilador molt petit, quan fiquen aigua baixen i quan la treuen pugen.

Fem grups de tres infants i dissenyem el submarí

Pensem quins materials necessitem i fem una llista. Tot seguit ens posem a treballar en equip.

A partir del material demanat, comencem a construir el nostre submarí. Dediquem un matí sencer a construir-lo i a provar-lo en uns recipients amb aigua. La majoria es proposa que el seu submarí suri i s’enfonsi com fan els de veritat. Durant la construcció hi ha infants que donen més importància al funcionament i d’altres a la part més estètica.

A l’endemà, cada grup comparteix amb la resta de la classe el seu submarí: què volien aconseguir, si l’han aconseguit o si necessiten modificar o ampliar el seu projecte.

Per tal de poder fer les modificacions i acabar-lo de millorar es va dedicar una darrera sessió amb aquesta finalitat.

Molts petits grups treballant simultàniament

Si poses aigua, baixa i si no en té, puja

Les gomes de dins són els salvavides i la canyeta és per mirar el que hi ha dalt

Sura. Hem de posar més Lego perquè s’enfonsi

Fem una exposició dels submarins i una petita documentació del procés seguit.

 

Vinculació del projecte amb el currículum.

Publicat el per
Respon

El projecte de la cèl·lula a 5è va sorgir a partir d’una conversa derivada d’una visita al Parc Científic de Barcelona.

Al llarg del procés el primer mapa conceptual ha anat desenvolupant-se i ampliant-se a partir de les noves propostes de l’alumnat

 

El contingut vinculat a l’àrea ha anat concretant-se i al mateix temps l’hem anat vinculant  a altres àrees i dimensions

Vinculació amb el currículum:

Competències Medi

  1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats.
  2. Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i descans per aconseguir benestar físic. Per exemple: observació i anàlisi de la piràmide alimentària.
  3. Prendre consciència del propi cos. Per exemple: Experimentació a partir de l’observació d’òrgans d’un xai i de la dissecció dels mateixos. Bufar a través de la tràquea del xai per veure els moviments que realitzen els pulmons en inspirar i expirar.
  4. Prendre decisions sobre higiene i salut per a la prevenció i guariment de malalties. Per exemple: Quan investiguen sobre malalties bacterianes (salmonel·losi, còlera….) i les maneres de prevenir-les.

Continguts Medi

  1. Fases d’una investigació.
  2. Treball d’investigació a partir de qüestions mitjançant el treball cooperatiu.
  3. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
  4. Cerca i contrast d’informació en diferents suports (textos científics, imatges, vídeos…)
  5. Funcions vitals i estructura d’animals, plantes, fongs i éssers unicel·lulars.
  6. Relacions dels éssers vius amb el medi.
  7. Virus i bacteris, causants de diferents tipus de malalties.
  8. Aparells i sistemes del cos humà i les seves funcions.
  9. Hàbits d’higiene i vida saludable.

Continguts Matemàtiques

  1. Selecció i ús de les unitats de mesura adequades per mesurar cèl·lules (cm, mm i micres).
  2. Proporcions i escala (construcció de maquetes)
  3. Ús de nombres decimals. Per exemple: quan llegim les mesures de diferents cèl·lules.
  4. Equivalència d’unitats.
  5. Lectura de nombres grans. Per exemple: quan llegim el nombre de cèl·lules del cos humà.

Continguts Llengua

  1. Conversa com a eix vertebrador de la majoria d’activitats.
  2. Interacció en debats. Per exemple: ”La membrana cel·lular, és totalment impermeable?” Sí/No. Arguments raonats.
  3. Estratègies per a la producció de textos orals a partir d’un esquema en la presentació de diferents parts del projecte: diferències entre cèl·lula animal i vegetal; cèl·lules humanes que formen aparells i sistemes del cos humà; malalties víriques i bacterianes; la cèl·lula més petita i més gran.
  4. Comprensió del sentit global i específic de textos de tipologia diversa: definicions del diccionari, llibres de text, notícies, llibres de divulgació, enciclopèdies digitals…Per exemple: la lectura de diferents “Cuentos de microbios” per parelles i relectura i explicació dels mateixos amb el suport d’un powerpoint amb imatges clau de les idees principals del conte científic. Un altre exemple: la lectura d’una notícia de premsa sobre un cas de salmonel·losis.
  5. Estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora: activació de coneixements previs, identificació de la tipologia textual, lectura d’imatges, elaboració d’hipòtesis, vocabulari clau…
  6. Estratègies per a la producció de textos escrits.
  7. Producció de textos escrits de tipologia diversa: definicions, mapes conceptuals, resums…

Continguts de plàstica

  1. Creació de maquetes i pòsters per presentar diferents punts del projecte. Per exemple: cèl·lula vegetal i animal; aparells del cos humà; malalties bacterianes….

Trets característics del treball per projectes.

Publicat el per
Respon

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius
  • Inclusió
  • Respecte a la diferència
  • Respecte a la diversitat d’opinions
  • Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.
  • Oberta a la participació i innovacions educatives.
Activitats
  • A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
  • Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.
  • Globals/transversals
  • Que suposin reptes
  • Flexibles.
Participació de l’alumnat
  • Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
  • Gestionar l’espai
Participació de l’adult
  • Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
  • Flexible
  • Trencar inhibicions
  • Adaptar ritmes/planificar
  • Flexible/oberta/no lineal
  • Inventariar i controlar el material/ material divers
  • Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.
  • Coneixedors del currículum
  • Treball en equip.
  • Anticipar
Avaluació
  • Autoavaluació/ coavaluació
  • Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge
  • La correcció l’ha de fer qui s’equivoca
  • Coneixement dels criteris
  • Que l’alumnat coneguin on estan del procés
  • Conèixer l’objectiu i la finalitat
Espais
  • Flexibles
  • Que fomentin conversa
  • Que fomentin treball cooperatiu
  • Oberts, no centrats únicament a l’aula
  • Acollidors, que fomentin un clima agradable
  • Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.
Material
  • Segur/ conegut/ adequat
  • Inventariat/organitzat/classificat
  • Real/ quotidià/ Elements naturals
  • Divers
  • Introduir-lo a poc a poc
  • Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat
  • Objecte de reflexió
Referents
  • Construïts pel grup.
  • Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.
  • Han de facilitar l’autonomia del grup.
Organització
  • Compartir material
  • Compartir referents
  • Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats
  • Organització Vertical/ Interrelació
  • Organització suport atenció diversitat, EE.

 

L’objectiu de la difusió d’un projecte

Publicat el per
Respon

En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.

D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.

Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.

Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.

És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.

Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.

Projecte la cèl·lula: Els bacteris ens envolten

Publicat el per
Respon

L’activitat que s’exposa a continuació desenvolupa una part del projecte de la cèl·lula que es realitza a cinquè. En aquest moment s’està treballant els éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.

Algú comenta que la Marató de TV3 està dedicada a les malalties infeccioses i els proposo investigar sobre algunes d’aquestes malalties ocasionades per bacteris, els éssers vius més abundants al planeta!!!

Es genera una conversa en la qual els infants posen en comú els seus coneixements previs sobre aquestes malalties. Posteriorment, decidim les malalties a treballar (tuberculosi, pneumònia, salmonel·losi, còlera i tètanus), la forma d’organitzar-nos (per petits grups) i l’estructura de la investigació (nom del bacteri, via de contagi, símptomes, prevenció i tractament).

Cada grup de treball organitza la cerca de la informació que necessita per desenvolupar els diferents punts. L’aporten a la classe i es treballa la comprensió de la mateixa i la manera d’expressar-la per fer-la entenedora.

Per últim, l’objectiu de l’activitat és presentar a la resta de companys la malaltia treballada amb el suport d’un mural explicatiu realitzat prèviament.

Durant aquestes exposicions, l’alumnat utilitza una graella elaborada conjuntament, on s’acorden els aspectes a avaluar a l’exposició oral.

 

         
Contingut
entenedor i interessant
Volum
veu i postura corporal adequades
Mural atractiu
i ben presentat
Mural amb
contingut complet
Mural amb
imatges adequades

Avaluació Analògica. Una manera d’avaluar

Publicat el per
Respon

Una de les maneres d’avaluar a la nostra escola des de fa uns quants cursos és l’avaluació analògica.

Es tracta de triar una sèrie d’imatges, objectes, paraules, que per analògia ens permeten avaluar algun dels aspectes vinculats a l’aprenentatge, ja siguin curriculars o emocionals.

Ens permet treballar diferents habilitats de pensament com ara l’observació, la descripció, la comparació, l’argumentació, el buscar semblances i diferències, etc.

És una eina molt útil, tant per l’alumnat que es pot expressar de manera espontània, com pel professorat que pot fer-la servir per avaluar les habilitats de pensament i alguns aspectes emocionals que en el dia a dia poden passar desapercebuts.

Per realitzar aquesta dinàmica és convenient aprofitar els moments de dos docents a l’aula. Un per dirigir la conversa i l’altre per fer la transcripció de la sessió.

És interessant després fer el retorn de la transcripció al grup perquè l’alumnat prengui consciència d’allò que ha dit i perquè poden aparèixer altres temes, punt de partida de nous aprenentatges.

Us presentem una activitat com a exemple que es va dur a terme a primer durant el segon trimestre.

Volíem avaluar les següents habilitats de pensament:
• La descripció
• La comparació
• L’argumentació

Vam fer servir com a objecte de l’avaluació: “COM EM SENTO A LES ESTONES DE PATI?”.
Cal dir que era la primera vegada que aquest grup realitzava aquesta dinàmica.
Hem presentat aquestes imatges i hem encetat una conversa. Per començar hem descrit breument cada paisatge.

     

 1

4

 2

5

 3

6
     

1:
GISELA: ÉS UN BOSC QUE TÉ MOLTS ARBRES I UN CAMÍ PERQUÈ LA GENT PASSI.
2:
IAN: ÉS UN DESERT, ES VEU SORRA.
3:
MARTINA: VEIG 3 ARBRES, UNA LLUM I COM SI FOSSIN VIES.
4:
YAFA: BOSC, MOLTS ARBRES I PLANTES, I TAMBÉ ES VEU UNA PERSONA.
5:
VÍCTOR: UNES ONADES. ESTEM AL MAR.
6:
HELENA: ÉS UN LLAC QUE HI HA TERRA I PEDRES.
MIGUEL: UNA MUNTANYA NEVADA I PEDRES.Seguidament, tornem a mirar les imatges una a una i expliquem quina sensació ens produeixen. Demanem que justifiquin el perquè de la seva elecció.1:
MAR: ALEGRIA, PERQUÈ TÉ MOLT SOL.
LAIA: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA MOLT SOL I TÉ MOLTS ARBRES; HI POTS ANAR A DINAR O D’EXCURSIÓ, A PRENDRE EL SOL A L’ESTIU.
GUILLEM: ALEGRIA PERQUÈ ELS ARBRES FAN OMBRA I NO VEUS CASES NI RES AL COSTAT.
PAULA: CONTENTA PERQUÈ ES VEU EL SOL PEL FORAT DEL FONS.
2:
LUCÍA: ESTAR SOLA, PERQUÈ SI ESTIC AL DESERT I NO HI HA GENT, EM SENTIRIA SOLA.
EMMA: SOLA, PERQUÈ ESTÀS SOL I NO HI HA RES PER JUGAR NI PER FER.
BLAI: TRANQUIL•LITAT PERQUÈ HI HA EL SOL I NO HI HA GENT.3:
MIGUEL: POR, PERQUÈ ALLÀ DALT SEMBLA QUE HI HAGI UNA PERSONA MORTA, COM UN FANTASMA.
MARCO: SOL, PERQUÈ EM TROBARIA AMB UNA MÒMIA.
LÍAM: SOL, PERQUÈ NO HI HA GENT I HI HA POQUETA LLUM.
HUGO: POR, PERQUÈ M’IMAGINARIA ASSASSINS.
4:
JULEN: POR, PERQUÈ ON HI HA L’ARBRE GRAN SEMBLA SEMBLA QUE HI HA UN HOME, I EM FARIA POR.
MARC: CONTENT, PERQUÈ ESTARIA FOSC I FARIA FOC I UNA TENDA DE CAMPANYA. FARIA UN COTXE AMB BRANQUES.
SURA: BÉ, TRANQUIL•LITAT PERQUÈ ÉS UN LLOC TRANQUIL.
5:
ROGER: BÉ, ALEGRE, PERQUÈ PODRIA PORTAR LA TAULA DE SURF I SURFEJAR.
AARÓN: BÉ, CONTENT PERQUÈ PODRIA JUGAR PER SOTA LES ONES.
MARTINA: ALEGRIA, PERQUÈ EM POSARIA AL MAR.
6:
NORA: CONTENTA, PERQUÈ M’AGRADARIA PUJAR A DALT DE LA MUNTANYA.
ALBA: MOLT BÉ PERQUÈ JUGARIA CONTENTA.
AINOA: BÉ, CONTENTA PERQUÈ PODRIA PUJAR A DALT D´’UNA MUNTANYA I POSAR UNA BANDERA.
Seguidament ve la part més difícil. Es tracta de trobar analògies i contestar a la pregunta: “QUINA D’AQUESTES FOTOS TRIARIES PER EXPLICAR COM ET SENTS A L’HORA DEL PATI I PER QUÈ”?HUGO: LA 5 PERQUÈ JUGO MOLT I EM SENTO ALEGRE.
JULEN: LA 5 PERQUÈ ESTIC CONTENT; AVUI HE ESTAT AMB L’HELENA I ESTAVA CONTENT.
LUCÍA: LA 1 PERQUÈ SEMPRE ESTIC JUGANT AMB LES MEVES AMIGUES A L’”ESCONDITE” I AMB EL MEU GERMÀ I EM SENTO TRANQUIL•LA.
EMMA: LA 1 PERQUÈ PUC CORRE, JUGO I M’HO PASSO BÉ. TAMBÉ EM SENTO EXCITADA.
MARC: LA 6 PERQUÈ ESTIC GENIAL, PODRIA PUJAR A LA MUNTANYA, BANYAR-ME, FER UN COTXE… AL PATI M’ENCANTA L’ESTRUCTURA PERQUÈ S’ASSEMBLA A UNA MUNTANYA.
SURA: LA 1 PERQUÈ ES POT CÓRRER. AL PATI EM SENTO CONTENTA.
YAFA: LA 2 PERQUÈ TÉ MOLTA SORRA. AL PATI ESTIC GENIAL PERQUÈ M’AGRADA CONSTRUIR COSES AMB LA SORRA.
GUILLEM: LA 1 PERQUÈ CORRO I JUGUEM A LA PESTE ALTA I ESTIC ALEGRE.
IAN: LA 2 PERQUÈ PUC JUGAR AL SORRAL.
VÍCTOR: LA 2 PERQUÈ PODRIA FER UN CASTELL GEGANT, AL PATI HO FAIG AMB PEDRA I SORRA, EM SENTO CONTENT.
AINOA: LA 1 PERQUÈ AL PATI EM SENTO TRANQUIL•LA I JUGO A MOLTS JOCS.
GISELA: LA1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ CORRO MOLT.
MIGUEL: LA 1 EM SENTO BÉ, ALEGRE, PERQUÈ JUGO AMB ELS AMICS (GUILLEM, MARCOS, LÍAM, HUGO) A LA PESTE ALTA I A L’”ESCONDITE”.
ROGER: LA 5. EM SENTO ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT I DE VEGADES FAIG CASTELLS DE SORRA.
AARÓN: LA 5; EM SENTO CONTENT PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LAIA: LA. 1 EM SENTO FELIÇ PERQUÈ JUGO AMB LES MEVES AMIGUES.
PAULA: LA 1 PERQUÈ CORRO MOLT FELIÇ.
MAR: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
LÍAM: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ PERQUÈ JUGO AMB ELS MEUS AMICS.
ALBA: LA 1. JUGO AMB LES MEVES AMIGUES I ESTIC MOLT ALEGRE.
MARTINA: LA 1. ESTIC FELIÇ PERQUÈ DE VEGADES CORRO.
MARTINA: LA 1. ESTIC ALEGRE, PERQUÈ CORRO MOLT.
NORA: ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT.
MARCO: LA 5 PERQUÈ ESTIC AMB ELS MEUS AMICS I DE VEGADES EM MOLESTEN I EM SENTO RABIÓS.
HELENA: LA 5, ESTIC CONTENTA PERQUÈ M’AGRADA JUGAR AMB ELS MEUS AMICS I PUC JUGAR SOLA.
BLAI: LA 1. ESTIC ALEGRE PERQUÈ CORRO MOLT AMB ELS MEUS AMICS.
HUGO: TAMBÉ LA 3. EM SENTO TRIST PERQUÈ DE VEGADES EM XINXEN.
LUCÍA: TAMBÉ LA 3 EM SENTO SOLA PERQUÈ DE VEGADES JUGUEM A UNA COSA AVORRIDA.
JULEN: TAMBÉ LA 3. DE VEGADES EM SENTO TRIST PERQUÈ HE ESTAT JUGANT I UN NEN ENS HA PEGAT.
AINOA: TAMBÉ LA5, ESTIC CONTENTA QUAN ESTEM JUGANT AMB AMIGUES I ESTEM JUNTS.
EMMA: TAMBÉ LA 5 EM SENTO SOLA I TRISTA QUAN EM DIUEN QUE NO PUC JUGAR.
ROGER: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ DE VEGADES EM PEGUEN I ESTIC ENRABIAT.
MIGUEL: TAMBÉ LA 4 PERQUÈ UN DIA UN NEN EM VA PEGAR I ESTAVA ENFADAT.
LAIA: TAMBÉ LA 5 . ESTIC TRISTA PERQUÈ DE VEGADES QUAN VULL JUGAR LES AMIGUES EM DIUEN QUE ÉS UN CLUB AMB CONTRASENYA.
MARCO: TAMBÉ LA 4, EM SENTO ENRABIAT QUAN EM DIUEN “LENTO Y FLOJO”.
EMMA: AL PATI EM DIUEN “LO” DE LA CONTRASENYA, EM DIUEN QUE SÓN MÉS RÀPIDS QUE JO.
AINOA: QUAN ENS ENFADEM EM SENTO ENFADADA.
ALBA: AL PATI JUGUEM MOLT BÉ.
MARCO: “ALGUNAS VECES HACEN BROMAS”.
LUCÍA: QUAN JUGUEM ENS FEM UNA MICA DE MAL I ENS DEMANEM PERDÓ.
JULEN: HE VIST QUE ALGUN NEN DE VEGADES TIRA PEDRES.
MAR: QUAN NO VOLEN JUGAR AMB MI EM SENTO TRISTA.
BLAI: JO EM SENTO SOL PERQUÈ NO VOLEN JUGAR AMB MI.
MARC: JO M’ENFADO PERQUÈ EM FAN TRAMPES.

Tenim una graella amb les habilitats de pensament que hem de treballar i a partir d’aquesta activitat anem complementant-la.

Un projecte ha d’abraçar totes les àrees?

Publicat el per
Respon

Una de les preguntes més freqüents que ens plantegem els i les mestres que treballem per projectes és: Els projectes han d’abraçar totes les àrees?. Què passa quan una àrea queda despenjada i no la podem introduir de cap de les maneres?.

Des de la nostra experiència constatem que cada projecte desenvolupa el seu propi camí determinat pels interessos de l’alumnat, l’habilitat de l’equip docent per trobar lligams amb el currículum, etc.

Hem d’encaminar els projectes perquè generin diferents situacions que permetin treballar les competències corresponents del currículum. En aquest sentit, el projecte és una excusa, un element motivador i un punt de partida.

Cal donar prioritat a les habilitats, estratègies i als processos que ens permetran poder aplicar i generalitzar l’aprenentatge a altres situacions que es puguin donar tant a l’aula com a la vida quotidiana.

El projecte ens marcarà el camí per decidir quines són les àrees que hi han de participar. A trets generals, ha de tendir a ser el màxim globalitzador, però sense perdre l’objectiu.

S’ha de tenir present el patró metodològic del projecte per extrapolar-lo a altres tipus d’activitats, sigui quina sigui l’àrea o especialitat, és a dir, projectitzar el nostre dia a dia d’aula.

Per poder cobrir tots els aspectes curriculars, potser caldrà trobar alternatives paral·leles i complementàries al treball de projecte (racons, mini-projectes, diferents tipus d’agrupaments…). En aquests altres entorns d’aprenentatge es treballen de manera sistemàtica aspectes que d’altra manera quedarien només dibuixats i  retroalimenten el projecte.

En definitiva, potser un projecte no cal que toqui totes les temàtiques que marca el currículum, però segur que plantejarà grans reptes a resoldre i es posaran en marxa diferents estratègies i habilitats.

LA CÈL·LULA: Com iniciem el projecte.

Publicat el per
Respon

Fem de científics i científiques!

Aquest projecte es desenvolupa amb l’alumnat de 5è.
Donat que el grup no aportava cap idea motivadora que engresqués a engegar un projecte d’aula, l’equip docent de cicle programem una sortida al Parc Científic de Barcelona amb la idea que serveixi de font d’inspiració i que a la vegada formés part de currículum.
A la sortida participen d’alguns experiments com l’extracció de l’ADN de la saliva i l’observació de cèl·lules vegetals extretes de la ceba.

Després de la sortida es realitza una conversa en gran grup, en la qual recordem conceptes i idees que van sortir a partir de la realització dels diferents experiments i de la visita al Parc.
Posteriorment a la conversa sorgeixen dubtes i en petit grup fan una pluja d’idees sobre les mateixes.
A continuació es fa una posada en comú en gran grup. Aquí teniu alguns dels interrogants que van sorgir:
“Com són les cèl·lules vegetals?”
“Són iguals les cèl·lules vegetals i les animals?”
“Totes les cèl·lules humanes són iguals?”
“Què els passa a les cèl·lules humanes perquè després es desenvolupin malalties com el Parkinson, Alzheimer,… ?”
“Com és de gran la cèl·lula més petita que existeix?”
“Quantes cèl·lules hi ha en el cos humà?”

A partir dels dubtes es fa una classificació tot agrupant idees que puguin estar relacionades, i elaborem el següent mapa conceptual que servirà de punt de partida del projecte.

La importància de la conversa

Publicat el per
Respon

En el treball per projectes és bàsic que l’alumnat analitzi, classifiqui i triï de la informació que arriba a l’aula la que considera millor i més útil per continuar fent recerca.

Amb la conversa es poden compartir consignes, estratègies, treballar en equip, aclarir conceptes, planificar en equip. És important donar valor a les prèvies, i fer que l’error sigui una part del procés.

Quin és l’objectiu de la conversa? És bidireccional? S’han de contemplar els torns de paraula? És important regular el temps?.

La conversa esdevé una eina fonamental per contextualitzar els aprenentatges. A partir d’aquesta el mestre o la mestra se n’adona de quines inquietuds tenen les criatures, quins coneixements i què volen aprendre. Entre tots i totes determinen per on el grup pot continuar progressant.

Es plantegen preguntes per cercar nous camins, per avançar, per afrontar nous reptes, per enriquir el treball. Es comenten experiències personals. De manera compartida s’extreuen les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants de les anecdòtiques.

El professorat ha de donar models i referents per enriquir el vocabulari. Els adults hem d’incorporar més lèxic, frases fetes i donar models correctes. Tenir sempre present l’objectiu de la conversa.

S’han de destinar espais per a la conversa en gran i en petit grup, però sempre ha de revertir al gran grup.

En la conversa surten diversitat d’opinions, interpretacions divergents, desacords. Obliga a cercar consensos, estimula la formació de conclusions, la formulació d’arguments, l’anàlisi i la crítica. Tot un seguit d’habilitats de raonament que serveixen per estructurar el pensament que facilita el llenguatge i la comprensió.

Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys i companyes, a col·laborar, a utilitzar recursos visuals, anotacions, etc.. La conversa ens ajuda a conèixer, reconèixer i comprendre’ns.

L’escolta, com a part important de la conversa, permet entendre les necessitats dels infants i serveix per realimentar el projecte obrint nous camins on anar incorporant aspectes del currículum. Amb l’escolta es pren consciència del recorregut, pas a pas. Facilita el coneixement de tot allò que han après i com es pot millorar. És un instrument important d’avaluació.

La posada en comú és la constatació del coneixement individual i de grup, així com la consciència de propi progrés. Ajuda el professorat a valorar i reflexionar sobre l’evolució del treball i els resultats obtinguts, a gestionar l’error perquè sigui font de nous aprenentatges. La finalitat és que els nens i les nenes tinguin l’oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat.

És important la disposició de l’espai per a la conversa, l’estar a prop, veient-se la cara, un ambient relaxat estimula la participació i l’escolta.

Poder exposar el que saben facilita conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement.

Memory “Under the sea”

Publicat el per
Respon

El passat mes de març, a l’escola Juan Salamero, vam realitzar el projecte del “Fons marí”. A l’àrea de llengua anglesa, el vam anomenar “Under the sea”.

Després d’haver treballat durant dues setmanes el vocabulari del fons marí, els alumnes de cicle inicial van poder gaudir d’un joc, semblant al Memory, on havien d’associar la paraula en anglès amb la seva imatge. Aquesta activitat també va donar peu a fer una versió diferent del joc; vam posar totes les imatges sobre la taula i el responsable de grup ensenyava una paraula. La resta del grup havia de buscar la imatge que representava aquella paraula, havien d’estar molt ràpids!

En acabar el joc vam fer una valoració de l’activitat. Tothom estava content de com havia sortit, deien que alguna paraula era difícil de recordar, però que finalment havien pogut reomplir el Memory.