Com és que diuen que hem de protegir les abelles?

El projecte interdisciplinari  “Com és que diuen que hem de protegir les abelles?” està adreçat a l’alumnat de 5è de primària. Aquest projecte s’ha portat a terme al segon trimestre i ha tingut una durada de 3 setmanes. El tema s’ha treballat de manera transversal a partir de totes les àrees d’aprenentatge.

L’objectiu principal era conèixer millor a les abelles i d’aquesta manera ampliar els límits de la percepció de l’alumnat, és a dir, intentar canviar la mirada que tenen els nois i noies cap a aquests éssers vius. En general, hi ha desconeixement i un sentiment de por cap a elles, atès que són insectes que piquen quan es troben en perill o amenaça. La canalla acostuma a sortir corrents quan les senten a prop i la realitat és que les abelles són unes grans desconegudes, aquests insectes no només proporcionen productes com la mel, són una peça vital dins els nostre ecosistema pel manteniment de la biodiversitat i producció d’aliments.

El projecte es va presentar a l’alumnat en un context real d’aprenentatge:

 “La Mariona és una nena d’11 anys, que durant l’estiu passat va estar al mas del seu avi, que es situa al Perelló. L’avi, ha treballat durant tota la seva vida els conreus, però ara que els seus  70 anys no li permeten fer massa esforç, es dedica a l’apicultura, perquè des de ben petit li ha fascinat la vida de les abelles.

La Mariona va poder gaudir de prop de com es crien les abelles i va viure com una aventura posar-se el vestit d’apicultor del seu avi i anar al camp a descobrir com feinegen les abelles.

Malgrat tot, la Mariona nota a l’avi preocupat perquè les abelles es troben en perill d’extinció i entre les principals causes de la seva desaparició es troba l’acció humana”.

 L’alumnat va reflexionar, de manera cooperativa, sobre la pregunta:

Què podria passar si les abelles desapareguessin definitivament o no n’hi haguessin prou? 

 

Planificació Projecte Ambit CLIL. Sharing to Learn

Per primer de la ESO hem desenvolupat un projecte dins de l’àmbit CLIL (Content and Language Integrated Learning). Aquest projecte busca que els alumnes elaborin videos educatius en anglés orientats a alumnes de primària que poden utilitzar aquest material com un recurs educatiu útil.

Els objectius d’aprenentatge del projecte són:

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜISTIC

Dimensió comunicació oral

  • Competència 1. Obtenir informació i interpretar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i de l’àmbit acadèmic
  • Competència 2. Planificar i produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa
  • Competència 3. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs

Dimensió expressió escrita

  • Competència 8. Produir textos escrits de diferents tipologies i formats aplicant estratègies de textualització,…

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT DIGITAL

Dimensió instruments i aplicacions

  • Competència 3. Utilitzar les aplicacions bàsiques d’edició d’imatge fixa, so i imatge en moviment per a produccions de documents digitals

Dimensió tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge

  • Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals

Dimensió comunicació interpersonal i col·laboració

  • Competència 7. Participar en entorns de comunicació interpersonal i publicacions virtuals per compartir informació
  • Competència 8. Realitzar activitats en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratiu

CONTINGUTS A TREBALLAR

Verb to be

Verb to have

Personal pronouns

There is and there are

Numbers

Week days

Present simple

TEMPORITZACIÓ

4 setmanes = 24 hores

A meitat del projecte els alumnes faran una avaluació del seguiment i al final del projecte també es farà l’avaluació.

 

 

Dia 1

Presentació 20 min
Instal·lació i explicació inicial del programa d’edició 40 min
Activitat 1. Add Lyrics 1 hora
Dia 2 Activitat 2A Grup 1 1 hora
Dia 2 Activitat 2B. Grup 2 1 hora
Dia 2 Activitat 2A. Grup 2 1 hora
Dia 2 Activitat 2B Grup 1 1 hora
Dia 3 Activitat 3. There is /there are 2 hores
Dia 4 Activitat 4. Preguntes i negatives del verb to be 2 hores
Dia 5 Activitat 5. Nombres 1 hora
Dia 5 Activitat 6. Stop-motion. Dies I mesos de l’any 1 hora
Dia 6 Activitat 6. Stop-motion. Dies I mesos de l’any 1 hora
Dia 6 Activitat 7. Avaluació 2 primeres setmanes 1 hora
Dia 7 Activitat 8. Una entrevista. Simple Present 2 hores
Dia 8 Activitat 9. Programa. Definicions i preguntes fàcils 2 hores
Dia 9 Activitat 10. Jugar al joc 2 hores
Dia 10 Acabar tasques/algun altre video-activitat/cançó 2 hores
Dia 11 Presentació i avaluació final 2 hores

Com s’inicia el projecte de l’aigua a P5?

Els projectes a l’Educació Infantil els iniciem sovint arrel de converses que han estat motivades per curiositats que tenen els infants. De vegades poden ser objectes o imatges que apareixen a l’aula, notícies o contes, sortides o d’altres experiències o fins i tot alguna temàtica que introdueixi el mestre o la mestra.
En aquest cas, el projecte de l’aigua es va iniciar a partir de l’elecció del nom de la classe en una aula de P5. Per mitjà de votacions es va arribar a la presa de la decisió del tema a treballar: L’ AIGUA.

Es va iniciar una conversa sobre els aspectes que es volien tractar relacionats amb aquesta gran temàtica. Per això, els infants van iniciar una reflexió a partir de les següents preguntes:

“Què voleu fer de l’aigua?

Què voleu aprendre o saber sobre l’aigua?”

De les propostes aportades pels infants, van sorgir idees com les de fer una festa de l’aigua, un llibre, un conte, un mural, un submarí, un tsunami o aprendre els animals marins.

Aquestes propostes queden plasmades en un mural a l’aula per poder anar fent el seguiment de les actuacions que es volen portar a terme.

Vinculació del projecte amb el currículum.

El projecte de la cèl·lula a 5è va sorgir a partir d’una conversa derivada d’una visita al Parc Científic de Barcelona.

Al llarg del procés el primer mapa conceptual ha anat desenvolupant-se i ampliant-se a partir de les noves propostes de l’alumnat

 

El contingut vinculat a l’àrea ha anat concretant-se i al mateix temps l’hem anat vinculant  a altres àrees i dimensions

Vinculació amb el currículum:

Competències Medi

  1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats.
  2. Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i descans per aconseguir benestar físic. Per exemple: observació i anàlisi de la piràmide alimentària.
  3. Prendre consciència del propi cos. Per exemple: Experimentació a partir de l’observació d’òrgans d’un xai i de la dissecció dels mateixos. Bufar a través de la tràquea del xai per veure els moviments que realitzen els pulmons en inspirar i expirar.
  4. Prendre decisions sobre higiene i salut per a la prevenció i guariment de malalties. Per exemple: Quan investiguen sobre malalties bacterianes (salmonel·losi, còlera….) i les maneres de prevenir-les.

Continguts Medi

  1. Fases d’una investigació.
  2. Treball d’investigació a partir de qüestions mitjançant el treball cooperatiu.
  3. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
  4. Cerca i contrast d’informació en diferents suports (textos científics, imatges, vídeos…)
  5. Funcions vitals i estructura d’animals, plantes, fongs i éssers unicel·lulars.
  6. Relacions dels éssers vius amb el medi.
  7. Virus i bacteris, causants de diferents tipus de malalties.
  8. Aparells i sistemes del cos humà i les seves funcions.
  9. Hàbits d’higiene i vida saludable.

Continguts Matemàtiques

  1. Selecció i ús de les unitats de mesura adequades per mesurar cèl·lules (cm, mm i micres).
  2. Proporcions i escala (construcció de maquetes)
  3. Ús de nombres decimals. Per exemple: quan llegim les mesures de diferents cèl·lules.
  4. Equivalència d’unitats.
  5. Lectura de nombres grans. Per exemple: quan llegim el nombre de cèl·lules del cos humà.

Continguts Llengua

  1. Conversa com a eix vertebrador de la majoria d’activitats.
  2. Interacció en debats. Per exemple: ”La membrana cel·lular, és totalment impermeable?” Sí/No. Arguments raonats.
  3. Estratègies per a la producció de textos orals a partir d’un esquema en la presentació de diferents parts del projecte: diferències entre cèl·lula animal i vegetal; cèl·lules humanes que formen aparells i sistemes del cos humà; malalties víriques i bacterianes; la cèl·lula més petita i més gran.
  4. Comprensió del sentit global i específic de textos de tipologia diversa: definicions del diccionari, llibres de text, notícies, llibres de divulgació, enciclopèdies digitals…Per exemple: la lectura de diferents “Cuentos de microbios” per parelles i relectura i explicació dels mateixos amb el suport d’un powerpoint amb imatges clau de les idees principals del conte científic. Un altre exemple: la lectura d’una notícia de premsa sobre un cas de salmonel·losis.
  5. Estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora: activació de coneixements previs, identificació de la tipologia textual, lectura d’imatges, elaboració d’hipòtesis, vocabulari clau…
  6. Estratègies per a la producció de textos escrits.
  7. Producció de textos escrits de tipologia diversa: definicions, mapes conceptuals, resums…

Continguts de plàstica

  1. Creació de maquetes i pòsters per presentar diferents punts del projecte. Per exemple: cèl·lula vegetal i animal; aparells del cos humà; malalties bacterianes….

Trets característics del treball per projectes.

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius
  • Inclusió
  • Respecte a la diferència
  • Respecte a la diversitat d’opinions
  • Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.
  • Oberta a la participació i innovacions educatives.
Activitats
  • A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
  • Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.
  • Globals/transversals
  • Que suposin reptes
  • Flexibles.
Participació de l’alumnat
  • Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
  • Gestionar l’espai
Participació de l’adult
  • Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
  • Flexible
  • Trencar inhibicions
  • Adaptar ritmes/planificar
  • Flexible/oberta/no lineal
  • Inventariar i controlar el material/ material divers
  • Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.
  • Coneixedors del currículum
  • Treball en equip.
  • Anticipar
Avaluació
  • Autoavaluació/ coavaluació
  • Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge
  • La correcció l’ha de fer qui s’equivoca
  • Coneixement dels criteris
  • Que l’alumnat coneguin on estan del procés
  • Conèixer l’objectiu i la finalitat
Espais
  • Flexibles
  • Que fomentin conversa
  • Que fomentin treball cooperatiu
  • Oberts, no centrats únicament a l’aula
  • Acollidors, que fomentin un clima agradable
  • Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.
Material
  • Segur/ conegut/ adequat
  • Inventariat/organitzat/classificat
  • Real/ quotidià/ Elements naturals
  • Divers
  • Introduir-lo a poc a poc
  • Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat
  • Objecte de reflexió
Referents
  • Construïts pel grup.
  • Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.
  • Han de facilitar l’autonomia del grup.
Organització
  • Compartir material
  • Compartir referents
  • Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats
  • Organització Vertical/ Interrelació
  • Organització suport atenció diversitat, EE.

 

Interdisciplinarietat

L’escola ha volgut des del principi que les ètnies minoritàries es treballessin a totes les àrees i fos un eix transversal durant tot el curs. És per això que els Jocs Florals que organitzem per motiu de Sant Jordi anaven relacionats amb aquest tema. Vam demanar a tot els alumnes que escrivissin una poesia que tingués relació amb la ètnia de la seva classe, la consigna era que la podien escriure amb la llengua que es sentissin més còmodes: català, castellà o anglès.

L’objectiu de la difusió d’un projecte

En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.

D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.

Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.

Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.

És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.

Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.

Sensibilització i introducció (Institut-Escola Gavà Mar)

Per introduir el tema del projecte “Tots som iguals, tots som diferents” l’equip impulsor, va penjar imatges de nens i nenes de diferents ètnies minoritàries. L’objectiu era despertar la curiositat dels infants.

En un primer moment van sorgir moltes preguntes de l’alumnat cap als docents. Van fer preguntes com: on vivien, com vivien, quina situació social i econòmica els envoltava, preguntes totes que ens van ajudar a connectar els interessos dels alumnes amb l’objectiu del projecte. I poder vincular-ho amb la festa del carnestoltes. Ja que nosaltres vam disfressar-nos de diferents ètnies. Grups ètnics petits i en vies de desaparició.

Les diferents ètnies eren: P3 Sioux (Nord-Amèrica), P4 Quitxé (Guatemala), P5 Massai (Kènia), 1r Zulus (Sud-Àfrica), 2n Inuit (Groenlàndia), 3r Buyei (Xina), 4t Maori (Nova Zelanda), 5è Simbus (Nova Guinea), 6è Dong (Xina), 1r ESO Zíngars (Romania).

 

 

Un projecte ha d’abraçar totes les àrees?

Una de les preguntes més freqüents que ens plantegem els i les mestres que treballem per projectes és: Els projectes han d’abraçar totes les àrees?. Què passa quan una àrea queda despenjada i no la podem introduir de cap de les maneres?.

Des de la nostra experiència constatem que cada projecte desenvolupa el seu propi camí determinat pels interessos de l’alumnat, l’habilitat de l’equip docent per trobar lligams amb el currículum, etc.

Hem d’encaminar els projectes perquè generin diferents situacions que permetin treballar les competències corresponents del currículum. En aquest sentit, el projecte és una excusa, un element motivador i un punt de partida.

Cal donar prioritat a les habilitats, estratègies i als processos que ens permetran poder aplicar i generalitzar l’aprenentatge a altres situacions que es puguin donar tant a l’aula com a la vida quotidiana.

El projecte ens marcarà el camí per decidir quines són les àrees que hi han de participar. A trets generals, ha de tendir a ser el màxim globalitzador, però sense perdre l’objectiu.

S’ha de tenir present el patró metodològic del projecte per extrapolar-lo a altres tipus d’activitats, sigui quina sigui l’àrea o especialitat, és a dir, projectitzar el nostre dia a dia d’aula.

Per poder cobrir tots els aspectes curriculars, potser caldrà trobar alternatives paral·leles i complementàries al treball de projecte (racons, mini-projectes, diferents tipus d’agrupaments…). En aquests altres entorns d’aprenentatge es treballen de manera sistemàtica aspectes que d’altra manera quedarien només dibuixats i  retroalimenten el projecte.

En definitiva, potser un projecte no cal que toqui totes les temàtiques que marca el currículum, però segur que plantejarà grans reptes a resoldre i es posaran en marxa diferents estratègies i habilitats.

LA CÈL·LULA: Com iniciem el projecte.

Fem de científics i científiques!

Aquest projecte es desenvolupa amb l’alumnat de 5è.
Donat que el grup no aportava cap idea motivadora que engresqués a engegar un projecte d’aula, l’equip docent de cicle programem una sortida al Parc Científic de Barcelona amb la idea que serveixi de font d’inspiració i que a la vegada formés part de currículum.
A la sortida participen d’alguns experiments com l’extracció de l’ADN de la saliva i l’observació de cèl·lules vegetals extretes de la ceba.

Després de la sortida es realitza una conversa en gran grup, en la qual recordem conceptes i idees que van sortir a partir de la realització dels diferents experiments i de la visita al Parc.
Posteriorment a la conversa sorgeixen dubtes i en petit grup fan una pluja d’idees sobre les mateixes.
A continuació es fa una posada en comú en gran grup. Aquí teniu alguns dels interrogants que van sorgir:
“Com són les cèl·lules vegetals?”
“Són iguals les cèl·lules vegetals i les animals?”
“Totes les cèl·lules humanes són iguals?”
“Què els passa a les cèl·lules humanes perquè després es desenvolupin malalties com el Parkinson, Alzheimer,… ?”
“Com és de gran la cèl·lula més petita que existeix?”
“Quantes cèl·lules hi ha en el cos humà?”

A partir dels dubtes es fa una classificació tot agrupant idees que puguin estar relacionades, i elaborem el següent mapa conceptual que servirà de punt de partida del projecte.