Arxiu de la categoria: Cronologia

Cultura Maorí

Publicat el per
Respon

Vídeo: “Visita a Whakarewarewa, un poblado maorí”

En aquesta activitat, es presentaven diferents vídeos en que feien un apropament a la cultura maorí. D’una manera visual els nens podien treballar l’expressió oral fent preguntes en aquelles coses que eren del seu interès desprès de veure els vídeos.

L’opinió dels nens i el interès pel tema tenien una importància cabdal en aquest activitat de tot el grup.

La vida a Whakarewa

Haka a Whakarewa

Whakarewarewa, un poblado típico maorí

Hangi ( estil de cuina maorí)

 

Tria del Projecte

Publicat el per
Respon

Per començar el treball per Projectes, vam pensar que per ser la primera vegada que ho feiem de manera diferent a la que fa anys fem…vam pensar que seria bo projetitzar una àrea. Vam triar Medi.

Es va plantejar als nens i nenes quines coses els agradaria aprendre durant aquest trimestre. La metodologia usada va ser que per grups de les taules triessin temes i d’aquests temes hauria de sortir un que agradés a la majoria del grup. D’aquesta manera sortirien sis temes i dels sis temes, hauriem de triar un entre tots.

Els temes que van sortir van ser:

  1. Els animals
  2. Els gossos
  3. La natura
  4. El medi ambient
  5. L’alegria
  6. Les emocions

Vam valorar els pros i els contres de cada tema i finalment vam decidir que ens interessava moltíssim Les Emocions.

Simetria

Publicat el per
Respon

En aquesta activitat es treballa l’àmbit artístic i matemàtic. Desenvolupant una activitat de dibuix de simetria amb un dibuix procedent de la cultura maoría ancestral.

Els nens havien de completar la part que no estava. Art i desenvolupament de l’espai i geometria en una mateixa tasca.

Clica en l’enllaç següent per obtenir una mostra de l’activitat.

Simetria Maori

DISECCIONEM UN PEIX

Publicat el per
Respon

Avui els nens i nenes de 3r i 4t hem realitzat un taller d’experimentació al laboratori. Després de buscar informació i recopilar fotos de com és un peix per fora i per dins, hem pogut experimentar i observar directament les partS externes i els òrgans interns d’un peix.
Primer hem vist com són i quantes aletes tenen, (com es diu cadascuna), tocar les escates, observar com són els ulls i la boca. També hem pogut observar com són les brànquies per on respiren.
Hem tocat la pell i és rugosa i freda. També l’hem olorat i té una olor forta i desagradable.
Després hem disseccionat els peixos i hem anat treient els diferents òrgans de dins dels peixos amb ajuda de les mestres.
Entre tots hem classificat i observat: el cor, el fetge, l’anus, el ronyó, l’intestí i els seus “ossos” que són l’esquelet en forma d’espina.
Ens ha agradat molt aquesta activitat i hem gaudit molt.

Murals

Publicat el per
Respon

ACTIVITATS FINALS

A l’escola el nen de 4t han realitzat murals, tòtems i dibuixos per il·lustrar en imatges la cultura maorí o inclòs similars d’altres parts del món, que tenen similituds amb la cultura maorí.

A més a més, el projecte també tenia un objectiu tranversal en que altres grups de l’escola han implementat el seu treball similar al desenvolupat pels nens/es de 4t. Les diferents ètnies que s’han treballar al llarg del projecte.

 

EXPOSEM , COMPARTIM

Publicat el per
Respon

Per grups , a Cicle Inicial , vam confeccionar uns murals explicatius ,que un cop acabats,vam exposar a la resta de company-es.
Per a confeccionar els murals : Vam triar fotos ,vam retallar i enganxar les preguntes,vam pensar i escriure les respostes i vam decorar com més ens va agradar.

TALLER DE CUINA : FEM PEIXOS

Publicat el per
Respon

Aprofitant el tema de la setmana cultural del Fons Marí vam pensar a fer un taller de cuina conjuntament amb el grup de P3, P4 i P5.
En gran grup es van presentar els ingredients què faríem servir i vam fer una mostra mentre s’explicava el procés d’elaboració. Vam repartir individualment una llesca de pa de motlle amb forma de peix, ganivet de plàstic i per petits grups amb tutores i mestra de reforç anaven untant el paté de tonyina i després li afegíem una rodanxa d’oliva negra que feia d’ull.
Quan tothom va fer el seu canapè se’l van menjar i no va quedar ni un trosset a les safates.
Com a cloenda de l’activitat, en gran grup, vam fer-los participar oralment perquè poguessin valorar la seva experiència: què ha agradat més, que ha costat de fer, el sabor, la textura del pa i del paté…
La valoració ha estat molt positiva perquè van gaudir i participar de bon grat.

Què volem fer o saber sobre els submarins?

Publicat el per
Respon

En primer lloc iniciem una conversa per indagar sobre què volen fer o saber els infants dels submarins. A la conversa sorgeixen idees molt interessants:

Leo: Fer un submarí de cartró.

Gerard: Per què tenen tants botons i palanques? Com pugen i baixen els submarins?

Lucía: Fer un submarí de lego perquè sura.

Irina: Com s’enfonsen els submarins?

Joel: Vull fer un submarí que s’enfonsi.

Leire: Podem fer un cotxe que es transformi en submarí i vull saber com es diu la porta de dalt del submarí.

Naia: Per què els submarins tenen tantes finestres? I dos seients? Tenen lavabo?

Camil: Hi ha vàters als submarins?

Rocío: Per què els submarins tenen volant? Com avancen i frenen?

Julen: Com són els vidres de les finestres dels submarins?

Joana: Als submarins podem portar menjar?

Unai: Vull construir un submarí.

Sergi: Podem construir un submarí de cartró.

Unai: Podem posar aigua. Omplim un got d’aigua i ho fiquem. Una caixa de cartró amb pedretes, aigua i terra. Un submarí que es vegi per les dues bandes (volum).

Asier: A la banyera del Joan podem ficar aigua i el submarí que construirem.

Marta: Podem dibuixar un submarí i penjar-lo perquè tothom sàpiga que este treballant les submarins.

Silvèria: Per darrera del dibuix podríem escriure el que volíem fer.

Alexandra: Dibuixar un submarí en un paper, enganxar en un cartró i el cartró pintat de negre.

Aina: Una balena es pot menjar un submarí?

* A partir de la conversa, s’han extret les idees principals per fer el mapa conceptual.

Els infants han expressat: “Volem aprendre coses dels submarins, fer un submarí en volum per poder jugar i experimentar; fer un altre submarí pla amb fotos i escrits perquè tothom sàpiga que estem treballant els submarins”.

Decidim primer investigar com són i com funcionen per tenir més informació i poder construir millor el nostre submarí.

INVESTIGUEM COM FUNCIONEN ELS SUBMARINS

Camil: Té un forat perquè surti aire i entri aigua.

Guifré: Baixa si té aigua.

Joana: Té una porta per dalt que l’obren i entra l’aigua.

Joel: Té un motor amb aire i aigua i fa que quan vol pujar o baixar l’aire i l’aigua van al seu lloc.

Naia: Pugen, agafen aire i quan baixen treuen l’aire i agafen l’aigua.

Marcel: Pugen i baixen perquè tenen una palanca que els fa pujar o baixar.

Julen: Tenen una hèlix per agafar turbo i això el fa nedar.

Leo: Com el senyor que està conduïnt pot posar l’aigua dins?

Aitor: Quan no hi ha aire puja, quan hi ha aigua baixa.

Asier: Els submarins són vaixells que baixen.

Aitor: S’enfonsen.

Marta: Sense que els entri aigua.

Jaime: Que els submarins s’omplen d’aigua, s’enfonsen i quan estan sense aigua van cap a dalt. Tenen aire.

Sergi: Es mouen amb un ventilador molt petit, quan fiquen aigua baixen i quan la treuen pugen.

Fem grups de tres infants i dissenyem el submarí

Pensem quins materials necessitem i fem una llista. Tot seguit ens posem a treballar en equip.

A partir del material demanat, comencem a construir el nostre submarí. Dediquem un matí sencer a construir-lo i a provar-lo en uns recipients amb aigua. La majoria es proposa que el seu submarí suri i s’enfonsi com fan els de veritat. Durant la construcció hi ha infants que donen més importància al funcionament i d’altres a la part més estètica.

A l’endemà, cada grup comparteix amb la resta de la classe el seu submarí: què volien aconseguir, si l’han aconseguit o si necessiten modificar o ampliar el seu projecte.

Per tal de poder fer les modificacions i acabar-lo de millorar es va dedicar una darrera sessió amb aquesta finalitat.

Molts petits grups treballant simultàniament

Si poses aigua, baixa i si no en té, puja

Les gomes de dins són els salvavides i la canyeta és per mirar el que hi ha dalt

Sura. Hem de posar més Lego perquè s’enfonsi

Fem una exposició dels submarins i una petita documentació del procés seguit.

 

HANGI (MÈTODE DE CUINA MAORÍ)

Publicat el per
Respon

En aquesta activitat es procura ensenyar, mitjançant una comprensió lectora, una tècnica de cuina d’aquesta ètnia dels maorís. La comprensió es realitza a l’àrea de castellà.

Nombre: _______________________________________________

 HANGI

 El “Hāngi” es un método tradicional maorí de cocinar alimentos muy antiguo que ha llegado a nuestros días. Se cocina en ocasiones especiales y todo el proceso lleva varias horas. Típico de Nueva Zelanda.

Cocinar este plato tradicional implica cavar un pozo en el suelo, calentar rocas volcánicas en él con la ayuda de un buen fuego, poner cestas de comida sobre las piedras, y cubrir todo con tierra durante varias horas antes de abrir o levantar el hāngi. Realmente es un método de cocción al vapor pero en la tierra.

Hay muchas variantes y detalles que pueden cambiarse.

INGREDIENTES

  • Camotes
  • Papas
  • Zanahorias
  • Cebollas
  • Otro tipo de verdura a gusto
  • Carne

¿CÓMO COCINAR HANGI?

 Preparar papas, camotes, zanahorias, cebollas y otras verduras de antemano. Lavarlas, pelarlas y cortarlas.

  1. Cavar un hoyo de una profundidad aproximada de medio metro (altura de las rodillas) y de dos metros de
    diámetro.
  2. Llenar el hoyo con madera (de quemado lento y alto contenido energético) y amontonar piedras
    volcánicas (o piezas de acero por encima).
  3. Encender el fuego y dejarlo ardiendo durante unas dos o tres horas hasta que las piedras (o el acero) estén al rojo vivo.
  4. En ese momento quitar las brasas y madera sin quemar.
  5. Preparar las verduras y la carne en 2 canastas independientes, de alambre (malla de alambre).
    La de la carne se debe colocar por debajo de la de las verduras, ya que tardará más tiempo en cocinar.
  6. Cubrir las canastas con telas limpias y blancas (puedes usar sábanas o manteles viejos, pero deben estar limpios), que estén completamente empapadas.
  7. Colocar sacos empapados (de arpillera) sobre las telas para que la comida no se contamine con tierra y con la ayuda de una pala, echar cuidadosamente tierra sobre los sacos. No se debe permitir que el vapor escape. Si se escapa en algún punto, hay que taparlo con tierra.
  8. Dejar cocinar durante tres o cuatro horas. Ante la duda, dejarlo más tiempo que menos.
  9. Cuando llegue el momento de abrir el hangi, se debe extremar el cuidado a la hora de quitar la tierra.
Hangi, tècnica de cuina ancestral maorí

Imatge que mostra com es cuina pels maorís a Nova Zelanda

Conte maorí

Publicat el per
Respon

Activitat d’implementació.

A continuació hi haurà la introducció d’un conte Maorí i s’ha de continuar escrivint el seu nus i el desenllaç amb un dibuix final.

La història de Hinemoa i Tutanekai

La història de Hinemoa i Tutanekai va tenir lloc fa 300 anys. Tutanekai era un jove d’una tribu de l’illa sagrada de Mokoia, Hinemoa era filla d’un important cap d’una tribu que vivia en el que avui és Rotorua, a la riba del Llac Rotorua. El pare de Hinemoa, prohibia la relació de la seva filla amb Tutanekai, per tenir aquest un estatus social dins de la seva tribu massa baix. Les dues tribus, com en tota bona història d’amor que es preï, estaven enfrontades.

Enfront dels impediments, Tutanekai s’asseia a la riba de la seva illa a tocar el seu kōauau (flauta), mentre pensava en Hinemoa, qui per la seva banda escoltava les melodies arribar des Iri Iri Kapua, la seva roca a la vora del llac en terra ferma . El temps passava i la tribu Hinemoa s’esforçava a impedir que la seva relació, retirant de la riba totes les wakas (canoes maoris) perquè no poguessin veure mai més.

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………

FÍ