COM TREBALLEM?

 

Un cop formulada la pregunta que guiaria el nostre projecte, “Millor cova o cabana”?, vam establir els gups de treball cooperatiu. Les tutores vam triar als coordinadors/es de taula i ells/es van ser els encarregats i encarregades de triar els tres companys/es amb la següent premissa: formar un grup heterogeni en tots els aspectes (sexe, nivell acadèmic, actitud, personalitat…).

Així doncs, els equips estaven formats per 4 membres i cadascun d’ells tenia un rol: coordinador, controlador del soroll, controlador del temps i portaveu. Aquests rols rotaven cada 4 dies de manera que en finalitzar el projecte tot l’alumnat hagi exercit cada rol amb responsabilitat.

Tot seguit, vam començar el projecte amb la projeció d’un vídeo on mostrava l’evolució de l’espècie humana amb la intenció que generés moltes preguntes, dubtes i inquietuds en els nois i noies. També ens va estar molt útil  perquè cada equip triés el seu nom (Australopithecus, Homo Habilis, Homo Erectus, Homo Antecessor, Homo Neardhentalensis i Homo Sapiens). Un cop feta la composició de grups, les tutores vam repartir les targetes identificatives que havien de portar els alumnes i les alumnes durant tot el projecte.

A partir d’aquest moment, vam fomentar i potenciar la participació activa en el procés d’aprenentatge ja que vam activar els coneixements previs, després van adquirir nous coneixements i per últim, els van poder aplicar.

Per últim, fer esment de les tècniques de treball coperatiu utilitzades com ara el llapis en mig de la taula, la roda d’escriptura, quatre lectors i un text…, potenciant sempre  la reflexió, la deducció, l’experimentació i, sobretot, la diversió. El paper de les tutores va ser de guia, de mediadores, de dinamitzadores del grup i facilitadores de recursos.

 

Escola Sant Climent

Som l’escola Sant Climent de Sant Climent de Llobregat. Ja fa uns quants anys que ens vam plantejar canviar l’enfocament que fèiem del currículum. Havíem fet un primer pas en l’àrea de llengües i el procés de lectoescriptura on enteníem el mètode global però aquest enfocament no acabàvem d’aplicar-lo a les altres àrees, especialment a les matemàtiques on seguíem un mètode d’allò més tradicional.

Teníem molt clara la idea però sempre trobàvem arguments, excuses per anar endarrerint l’afrontar el problema. També és cert que hi havien certs recels al claustre per l’acceptació o no que podien manifestar les famílies al canvi.

Teníem clar el model i vam començar a poc a poc, sense forçar res.

El primer pas va ser trencar el currículum afegint diferents propostes transversals per a tota l’escola que anava més enllà de les clàssiques “assignatures” (projecte filosofia 3-12, eix transversal, treballar un autor o autora, una proposta transversal a treballar a tota l’escola esglaonada en els diferents cursos on tots i totes som protagonistes, el projecte de coeducació, barreja de grups per fer racons i tallers, …)

Tot això ens va portar a adonar-nos que els llibres ens feien nosa i vam començar a treure els llibres de català i castellà. Més tard vam fer una programació cíclica pròpia de l’àrea de medi, basant-nos en el coneixement de l’entorn més proper cosa que ens va dur a prescindir dels llibres de medi.

Vam començar a treballar de manera més globalitzada, però molt rígida, seguint els cànons estàndards dels projectes que es feien en un començament a educació infantil. Ens preocupàvem molt de què els cursos paral·lels portessin el mateix ritme en el projecte, per allò del què diran, d’allargar el projecte per fer-lo durar un curs, d’encabir necessàriament totes les àrees curriculars en el projecte, etc.

Se’ns plantejava el repte de com treballar les matemàtiques atès que seguíem donant-li un caràcter més tradicional, basat en els algoritmes i les respostes més mecàniques als problemes. Ens vam posar en contacte amb un grup de companys i companyes que compartien experiències a la UAB sobre la cultura matemàtica de les persones.

La pràctica, la coordinació i el compartir experiències entre els companys i companyes ens ha dut a relativitzar totes aquestes dificultats. Vam consensuar quina és l’essència del treball per projectes, de l’aprenentatge globalitzat i ens vam adonar que determinades pràctiques sistemàtiques i més tradicionals contaminaven el procés d’aprenentatge.

Partint de com aprenen els nens i les nenes vam elaborar un patró metodològic que ha de ser aplicable a totes les activitats globalitzades, sistemàtiques i dels diferents entorns d’aprenentatge que realitzem a l’escola. És allò que ens van comentar a la primera xerrada de la xarxa de “projectitzar les activitats”.

Vam fer les modificacions organitzatives necessàries i possibles per poder implantar-lo a nivell de distribució d’hores curriculars.

Actualment treballem el currículum de manera globalitzada per projectes en tots els nivells, el treball sistemàtic el treballem en diferents racons d’aprenentatge, on les activitats passen aquest patró metodològic i gaudim d’un bon nivell d’acceptació i satisfacció entre les famílies i un bon nivell a les proves externes d’avaluació.

Com a grup impulsor en aquests moments estem debatent diferents aspectes metodològics per enfortir el treball globalitzat del currículum com per exemple, la importància de la conversa, vinculació del projecte amb totes les àrees del currículum, els elements bàsics del treball per projectes,…