Arxiu de la categoria: Centres docents

Com s’inicia el projecte de l’aigua a P5?

Publicat el per
Respon

Els projectes a l’Educació Infantil els iniciem sovint arrel de converses que han estat motivades per curiositats que tenen els infants. De vegades poden ser objectes o imatges que apareixen a l’aula, notícies o contes, sortides o d’altres experiències o fins i tot alguna temàtica que introdueixi el mestre o la mestra.
En aquest cas, el projecte de l’aigua es va iniciar a partir de l’elecció del nom de la classe en una aula de P5. Per mitjà de votacions es va arribar a la presa de la decisió del tema a treballar: L’ AIGUA.

Es va iniciar una conversa sobre els aspectes que es volien tractar relacionats amb aquesta gran temàtica. Per això, els infants van iniciar una reflexió a partir de les següents preguntes:

“Què voleu fer de l’aigua?

Què voleu aprendre o saber sobre l’aigua?”

De les propostes aportades pels infants, van sorgir idees com les de fer una festa de l’aigua, un llibre, un conte, un mural, un submarí, un tsunami o aprendre els animals marins.

Aquestes propostes queden plasmades en un mural a l’aula per poder anar fent el seguiment de les actuacions que es volen portar a terme.

Balls Ètnies al Carnestoltes

Publicat el per
Respon

CARNESTOLTES GAVÀ MAR 2018

Al carnestoltes vam escollir balls aprofitant les diferents ètnies que cada curs tenia. Vam lligar el projecte que desenvolupen per 4t, per poder experimentar de manera interdiscliplinària a les classes d’educació física per tota l’escola.

Aquest va ser el funcionament i la dinàmica, així com la llista de difernts balls de les ètnies del món, que desenvolupem al llarg del nostra projecte.

Kwaheri Kenia (Massais)

Les danses africanes promouen la participació de tots els seus integrants. Sobretot domina els sons de percussió i de les veus dels seus propis ballarins. El so i el ritme expressen l’estat d’ànim dels seus participants.

El poble massai és una tribu seminòmada, que no viuen en un lloc en concret, sinó que se’n van amb les cases i tot a perseguir animals, cultivar terres… Està formada per més de 350.000 persones que habiten a l’Àfrica; especialment a Kenya i Tanzània

In the street (Inuit)

Són un grup humà de l’Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia. De fet, són una de les dues branques dels pobles esquimals. Una dansa festiva d’aquesta ètnia van portar a terme.

Ena Bushi (Buyei)

Una dansa que ens porta a la recollida de l’arròs en països orientals.  Els buyei són una minoria ètnica, una de les 56 oficials reconegudes pel govern xinès.

HAKA (Maorís)

Un haka és un ball tradicional de grup d’origen maori, però hom sol referir-se amb aquest nom concretament a la dansa de guerra maori. Actualment abans de cada partit dels  All Blacks, l’equip nacional de rugbi de Nova Zelanda, acostuma a ballar aquesta haka.

Els All black utilitzen aquesta lletra:

Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!

Ka mate! Ka mate! Ka ora! Ka ora!

Tenei te tangata puhuru huru

Nana nei i tiki mai

Whakawhiti te ra

A upa … ne! ka upa … ne!

A upane kaupane whiti te ra! Hi !!!

La traducció al català seria:

Moro! Moro! Visc! visc!

Moro! Moro! Visc! visc!

Aquest és l’home hirsut*

Que portà el sol

I el feu novament lluir

Un pas cap amunt! Un altre pas cap amunt!

Un pas cap amunt, un altre ….. el Sol resplendeix!

Els maoris són una  ètnia autòctona de les illes de Nova Zelanda, a l’Oceà Pacífic sud. La paraula maori significa “comú, normal”, en la llengua maori .

Simbus

Ètnia de Papua Nova Guinea Simbu, pronunciat ”Sipuuuu” en el dialecte local, significa “gràcies”. Les danses dels esquelets van sorgir per intimidar les tribus enemigues.

Dong

Los dong són un grup ètnic, reconeguts per la República popular de Xina. El poblat xinès  tradicional consisteix en grups de 20 o 30 persones. Els Dong són famosos per la seva habilitat en la construcció fent servir la fusta.

ZINGAROS

El poble gitano o romanís és un grup ètnic divers que viu a l’Orient mitjà i Turquia.

Segueix de manera fidel els seus costums, però també s’han adaptat, especialment a Andalusia, on els gitanos es van fer seus el cant i el ball flamencs, enriquint-los i aportant infinitat de “cantaors” o “bailaors” o guitarristes a la cultura andalusa i espanyola.

Mapa conceptual Projecte Ètnies del món

Publicat el per
Respon

Les diferents ètnies tenen unes característiques comunes entre tots nosaltres. Com viuen?, com són? Quins són els seus trets culturals? Rols Socials, Què activitats econòmiques realitzen?… La seva manera de vestir, de menjar o com veuen ell món més modern que tenen al seu voltant.

La manera com conserven la seva cultura, moltes vegades mil·lenària. Moltes preguntes i idees que al llarg del projecte aniran sortint de ben segur. Potser no donarà temps a trobar les respostes a tots aquests conceptes, però moltes coses són, en definitiva, igual que a la nostra vida. Només que d’una manera de viure diferent.

Mapa conceptual Ètnies del Món

Vinculació del projecte amb el currículum.

Publicat el per
Respon

El projecte de la cèl·lula a 5è va sorgir a partir d’una conversa derivada d’una visita al Parc Científic de Barcelona.

Al llarg del procés el primer mapa conceptual ha anat desenvolupant-se i ampliant-se a partir de les noves propostes de l’alumnat

 

El contingut vinculat a l’àrea ha anat concretant-se i al mateix temps l’hem anat vinculant  a altres àrees i dimensions

Vinculació amb el currículum:

Competències Medi

  1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats.
  2. Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i descans per aconseguir benestar físic. Per exemple: observació i anàlisi de la piràmide alimentària.
  3. Prendre consciència del propi cos. Per exemple: Experimentació a partir de l’observació d’òrgans d’un xai i de la dissecció dels mateixos. Bufar a través de la tràquea del xai per veure els moviments que realitzen els pulmons en inspirar i expirar.
  4. Prendre decisions sobre higiene i salut per a la prevenció i guariment de malalties. Per exemple: Quan investiguen sobre malalties bacterianes (salmonel·losi, còlera….) i les maneres de prevenir-les.

Continguts Medi

  1. Fases d’una investigació.
  2. Treball d’investigació a partir de qüestions mitjançant el treball cooperatiu.
  3. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.
  4. Cerca i contrast d’informació en diferents suports (textos científics, imatges, vídeos…)
  5. Funcions vitals i estructura d’animals, plantes, fongs i éssers unicel·lulars.
  6. Relacions dels éssers vius amb el medi.
  7. Virus i bacteris, causants de diferents tipus de malalties.
  8. Aparells i sistemes del cos humà i les seves funcions.
  9. Hàbits d’higiene i vida saludable.

Continguts Matemàtiques

  1. Selecció i ús de les unitats de mesura adequades per mesurar cèl·lules (cm, mm i micres).
  2. Proporcions i escala (construcció de maquetes)
  3. Ús de nombres decimals. Per exemple: quan llegim les mesures de diferents cèl·lules.
  4. Equivalència d’unitats.
  5. Lectura de nombres grans. Per exemple: quan llegim el nombre de cèl·lules del cos humà.

Continguts Llengua

  1. Conversa com a eix vertebrador de la majoria d’activitats.
  2. Interacció en debats. Per exemple: ”La membrana cel·lular, és totalment impermeable?” Sí/No. Arguments raonats.
  3. Estratègies per a la producció de textos orals a partir d’un esquema en la presentació de diferents parts del projecte: diferències entre cèl·lula animal i vegetal; cèl·lules humanes que formen aparells i sistemes del cos humà; malalties víriques i bacterianes; la cèl·lula més petita i més gran.
  4. Comprensió del sentit global i específic de textos de tipologia diversa: definicions del diccionari, llibres de text, notícies, llibres de divulgació, enciclopèdies digitals…Per exemple: la lectura de diferents “Cuentos de microbios” per parelles i relectura i explicació dels mateixos amb el suport d’un powerpoint amb imatges clau de les idees principals del conte científic. Un altre exemple: la lectura d’una notícia de premsa sobre un cas de salmonel·losis.
  5. Estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora: activació de coneixements previs, identificació de la tipologia textual, lectura d’imatges, elaboració d’hipòtesis, vocabulari clau…
  6. Estratègies per a la producció de textos escrits.
  7. Producció de textos escrits de tipologia diversa: definicions, mapes conceptuals, resums…

Continguts de plàstica

  1. Creació de maquetes i pòsters per presentar diferents punts del projecte. Per exemple: cèl·lula vegetal i animal; aparells del cos humà; malalties bacterianes….

Trets característics del treball per projectes.

Publicat el per
Respon

Tot projecte neix de l’interès i necessitat d’entendre el món que ens envolta.

Cada projecte parteix de la realitat de cada un dels grups dels infants i de com s’aprèn a partir de l’observació, experimentació, formulació d’hipòtesis, comprovació, raonament, comunicació,…

Un dels objectius que ens hem proposat és extreure aquells elements que són bàsics en el procés d’aprenentatge mitjançant la metodologia globalitzadora dels projectes per poder aplicar a totes les activitats i diferents entorns d’aprenentatge.

Elements del patró metodològic:

Aspectes Característiques
Trets identificatius
  • Inclusió
  • Respecte a la diferència
  • Respecte a la diversitat d’opinions
  • Adaptar l’exigència de l’esforç: Gestionar-ho per aconseguir satisfacció.
  • Oberta a la participació i innovacions educatives.
Activitats
  • A partir de la conversa/dels interessos/ vinculació amb la realitat/significatives
  • Que tothom hi pugui participar/diverses/variades/que permetin diferents agrupaments/canvis de ritmes (moviment)/trencar els ritmes.
  • Globals/transversals
  • Que suposin reptes
  • Flexibles.
Participació de l’alumnat
  • Subjectes actius/treball en grup /interrelació /reflexió /analític /autonomia /esperit de superació.
  • Gestionar l’espai
Participació de l’adult
  • Despertar i provocar curiositat/ motivar observador/ guia/ orientador
  • Flexible
  • Trencar inhibicions
  • Adaptar ritmes/planificar
  • Flexible/oberta/no lineal
  • Inventariar i controlar el material/ material divers
  • Reflexió i autoavaluació de la nostra funció.
  • Coneixedors del currículum
  • Treball en equip.
  • Anticipar
Avaluació
  • Autoavaluació/ coavaluació
  • Aprofitar l’errada com a part de l’aprenentatge
  • La correcció l’ha de fer qui s’equivoca
  • Coneixement dels criteris
  • Que l’alumnat coneguin on estan del procés
  • Conèixer l’objectiu i la finalitat
Espais
  • Flexibles
  • Que fomentin conversa
  • Que fomentin treball cooperatiu
  • Oberts, no centrats únicament a l’aula
  • Acollidors, que fomentin un clima agradable
  • Permetin la mobilitat en funció de l’activitat.
Material
  • Segur/ conegut/ adequat
  • Inventariat/organitzat/classificat
  • Real/ quotidià/ Elements naturals
  • Divers
  • Introduir-lo a poc a poc
  • Manipulable/ accessible/ Versàtil/ Actualitzat
  • Objecte de reflexió
Referents
  • Construïts pel grup.
  • Han de passar amb el grup fins que estiguin incorporats.
  • Han de facilitar l’autonomia del grup.
Organització
  • Compartir material
  • Compartir referents
  • Franges horàries/ Diferents agrupaments/ Activitats
  • Organització Vertical/ Interrelació
  • Organització suport atenció diversitat, EE.

 

Interdisciplinarietat

Publicat el per
Respon

L’escola ha volgut des del principi que les ètnies minoritàries es treballessin a totes les àrees i fos un eix transversal durant tot el curs. És per això que els Jocs Florals que organitzem per motiu de Sant Jordi anaven relacionats amb aquest tema. Vam demanar a tot els alumnes que escrivissin una poesia que tingués relació amb la ètnia de la seva classe, la consigna era que la podien escriure amb la llengua que es sentissin més còmodes: català, castellà o anglès.

CERCANT INFORMACIÓ , APRENENT

Publicat el per
Respon

Dins el projecte interdisciplinar del FONS MARí,per parelles ,hem anat a buscar informació a l’aula d’informàtica.
Cada parella havia triat un animal del fons marí i havia de respondre tres preguntes:
-On viu?
-Què menja i com s’alimenta?
-Com neix i/o es reprodueix ?
Han estat força motivats,amb ganes de poder respondre les preguntes i de saber més sobre l’animal triat.
Hem pogut avaluar com han utilitzat diverses estrategias per tal d’arribar a respondre, com utilitzar l’ordinador : escriure-hi bé el nom de l’animal i llegir la información per poder destriar-la i copiar-la a mà en un full on hi havien les preguntes.

Hem pogut copsar un bon ambient de feina on era important la col.laboració dels dos membres de la parella i on posar-se d’acord era necessari.

L’objectiu de la difusió d’un projecte

Publicat el per
Respon

En primer lloc cal aclarir què entenem per “difusió”. Aquesta terminologia té diferents vessants per tal d’ajustar aquest concepte a les diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Així doncs, entenem la difusió, per una banda, com a mecanisme d’avaluació tant per part del docent, com per part dels alumnes. En el primer cas, el docent afavorint una situació adequada pot fer servir l’acte de difusió d’un projecte com a eina d’autoavaluació, heteroavaluació o coavaluació. I d’altra banda l’alumnat a l’expressar i difondre allò treballat exerceix una activitat de reorganització de les idees per tal de fer-se entendre afavorint així la seva autoavaluació.

D’altra banda, també entenem la difusió com a eina per comunicar a altres persones. És a dir, mostrar els processos que s’han dut a terme, l’objectiu final i vincular a altres persones al projecte. En ocasions, l’objectiu final, fins i tot, pot ser fer la difusió.

Lligat a aquesta idea és molt important la difusió que es realitza cap a les famílies, considerant-se aquesta necessària per tal de vincular la família al projecte, fer entenedores les tasques que es realitzen a l’aula, veure el fil conductor del projecte, així com fer una difusió de caire més informatiu.

Una vegada hem aclarit què entenem nosaltres, com a professionals de l’educació, per difusió també considerem molt important el punt de vista dels propis alumnes respecte a aquest concepte.

És treballant amb aquesta metodologia global i significativa que l’alumne veu la difusió com un aspecte intrínsec a la manera de treballar, i té “la necessitat d’explicar” allò aprés, el procés, el resultat final del projecte a les persones del seu entorn, ja siguin famílies, altres aules, altres companys o companyes,… i conseqüentment volent donar valor a tot el treball realitzat. D’aquí la idea que “un projecte no ha de quedar-se dins de les parets de l’aula”. I aquesta necessitat de difondre considerem que ha de néixer principalment dels popis infants i, evidentment, tenint en compte les diferències en els nivells aquests tindran més o menys autonomia i per tant necessitaran més o menys guiatge de l’adult.

Un altre aspecte a tenir en compte sobre la difusió és el moment en la que es realitza. Aquest pot ser molt variat: en un moment inicial, durant la realització del projecte o posterior al projecte. Tot dependrà de les necessitats i intencionalitat del propi grup d’alumnes com del projecte en si.

Sensibilització i introducció (Institut-Escola Gavà Mar)

Publicat el per
Respon

Per introduir el tema del projecte “Tots som iguals, tots som diferents” l’equip impulsor, va penjar imatges de nens i nenes de diferents ètnies minoritàries. L’objectiu era despertar la curiositat dels infants.

En un primer moment van sorgir moltes preguntes de l’alumnat cap als docents. Van fer preguntes com: on vivien, com vivien, quina situació social i econòmica els envoltava, preguntes totes que ens van ajudar a connectar els interessos dels alumnes amb l’objectiu del projecte. I poder vincular-ho amb la festa del carnestoltes. Ja que nosaltres vam disfressar-nos de diferents ètnies. Grups ètnics petits i en vies de desaparició.

Les diferents ètnies eren: P3 Sioux (Nord-Amèrica), P4 Quitxé (Guatemala), P5 Massai (Kènia), 1r Zulus (Sud-Àfrica), 2n Inuit (Groenlàndia), 3r Buyei (Xina), 4t Maori (Nova Zelanda), 5è Simbus (Nova Guinea), 6è Dong (Xina), 1r ESO Zíngars (Romania).

 

 

Projecte la cèl·lula: Els bacteris ens envolten

Publicat el per
Respon

L’activitat que s’exposa a continuació desenvolupa una part del projecte de la cèl·lula que es realitza a cinquè. En aquest moment s’està treballant els éssers unicel·lulars i pluricel·lulars.

Algú comenta que la Marató de TV3 està dedicada a les malalties infeccioses i els proposo investigar sobre algunes d’aquestes malalties ocasionades per bacteris, els éssers vius més abundants al planeta!!!

Es genera una conversa en la qual els infants posen en comú els seus coneixements previs sobre aquestes malalties. Posteriorment, decidim les malalties a treballar (tuberculosi, pneumònia, salmonel·losi, còlera i tètanus), la forma d’organitzar-nos (per petits grups) i l’estructura de la investigació (nom del bacteri, via de contagi, símptomes, prevenció i tractament).

Cada grup de treball organitza la cerca de la informació que necessita per desenvolupar els diferents punts. L’aporten a la classe i es treballa la comprensió de la mateixa i la manera d’expressar-la per fer-la entenedora.

Per últim, l’objectiu de l’activitat és presentar a la resta de companys la malaltia treballada amb el suport d’un mural explicatiu realitzat prèviament.

Durant aquestes exposicions, l’alumnat utilitza una graella elaborada conjuntament, on s’acorden els aspectes a avaluar a l’exposició oral.

 

         
Contingut
entenedor i interessant
Volum
veu i postura corporal adequades
Mural atractiu
i ben presentat
Mural amb
contingut complet
Mural amb
imatges adequades