Hem acabat les portes, el resultat final ha estat una mica diferent al dibuix inicial.
I l’experimentació, ens ha portat a la següent reflexió:
QUÈ SUPOSA APRENDRE A EXPERIMENTAR SEGUINT EL MÈTODE CIENTÍFIC?
Es podria dir que des de l’inici del plantejament d’un projecte, partint d’un repte, ja ens basem en el mètode científic. En trets generals el mètode científic es caracteritza per una sèrie de passos que podem resumir fàcilment de la següent manera:
De fet els nostres projectes tenen el seu inici en un problema-repte. És interessant plantejar-lo com una pregunta i, després de cercar la informació i anar fent hipòtesis de treball, experimentar per treure resultats i conclusions.És el mètode científic el que va donant forma a la manera que tenim de treballar.
També el mètode científic l’emprem en experiments concrets d’aquelles preguntes que van sorgint dins del projecte i ens permet dissenyar experiments per contrastar les hipòtesis que els alumnes es plantegen. D’aquesta manera, els nens i nenes poden treballar aplicant el mètode que actualment la ciència empra per donar resposta contrastada a les incògnites de la vida.
Els alumnes, als quals des de primer de primària se’ls explica els passos del mètode científic, el tenen penjat com a referent a l’aula, i quan es vol resoldre algun problema concret dins del projecte, on es pugui aplicar el mètode científic, el plantegem. En una fitxa van anotant els passos a seguir:
1.-Observació , que ens fa formular certes preguntes-incògnites.
2.-Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenomens.
3.-Experimentació: És la fase en què investiguem, recollim informació.
4.-Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no.
Per tant, es pot concloure que ens atansem al coneixement sempre des d’una perspectiva científica.
Ara bé, tot i que la mestra ha participat molt activament en aquest i altres projectes de la nostra cursa d’esports, ens escriu la seva valoració, com a mestra d’educació física, sobre el desenvolupament de projectes a les especialitats.
Es complicat desenvolupar el treball per projectes a les especialitats a causa de diversos factors:
Per tant, des de les especialitats el que s’hauria de fer, sota el meu punt de vista, és adaptar i/o adoptar alguna de les metodologies que implica el treball per projectes a les seves sessions, com per exemple el treball cooperatiu, on l’infant: sigui el protagonista, hagi de prendre decisions, hagi de relacionar-se amb d’altres infants per a trobar solucions…
Per fer aquestes avaluacions la mestra ha fet servir:
Aquí us deixem unes mostres.Rúbriques
Un cop plantejat el projecte de Les emocions, vam fer una conversa amb l’alumnat.
La mestra els va fer les preguntes següents:
Tota aquesta informació la mestra va anotar-la per tenir present quins coneixements previs tenien els infants.
La millor manera de verificar totes aquestes hipòtesis és experimentant amb els materials a l’aula d’educació física. Per això, demanem ajut a la mestra especialista, que dedica unes quantes sessions a l’experimentació amb pilotes, raquetes i superfícies de diverses característiques, fins que els nens i nenes arriben a la conclusió que el que han vist a la imatge no deu ser un minitramp, ja que no s’hi pot jugar bé.
Des de les especialitats va molt bé el fet de poder-se afegir al treball iniciat a les tutories, ja que sinó és complicat desenvolupar el treball per projectes pròpiament dit a les especialitats a causa de diversos factors.
És una oportunitat per a poder integrar-se en la vida de l’aula del grup i participar en el desenvolupament de les seves inquietuds o ajudar a resoldre algun dubte de manera més activa i experimental. L’àrea d’educació física ha afegit l’aspecte motriu al treball que s’estava fent dintre de l’aula.
La valoració és molt positiva, ja que d’aquesta manera el treball és globalitzat i les especialitats poden integrar-se perquè normalment són àmbits que queden una mica a part degut a les seves pròpies característiques.
Els/les alumnes de cada grup, un cop van tenir definit el dibuix de la seva porta van començar el següent procés:
A mida que van començar a pintar, els hi han sortit diferents inconvenients per fer la porta igual al dibuix que els mateixos van anar parlant per poder-los solucionar.
Han hagut de canviar parts de la porta perquè no els hi agradava com els hi quedava, han eliminat parts del dibuix per la dificultat, donar doble capa a alguns colors,…
Aquí podem veure una tarda d’investigació pel barri “Camps Blancs” de Sant Boi amb els nens i les nenes de P3. Per a motivar-los i que l’activitat fos dinàmica, interaccionàvem amb ells fent-los preguntes fàcils com :
Què es allò que hi vegem?; Aquest cotxe es més gran o més petit?; A que venim al metge?;etc.
També vàrem decidir contar graons de les escaleres, contar les motos, els cotxes, vàrem visitar el parc, l’esplai, el metge i l’església.
Els nens i nens de primer i segon van sortir a visitar el barri Casablanca, on van conèixer en Manuel, un gegant que representa l’esperit reivindicatiu, obrer, característic del barri de Casablanca. Amb la informació de la seva alçada (3,50 metres) van realitzar un panell on es pot observar com és d’alt el Manuel.
En una entrada anterior us vàrem mostrar la rúbrica d’avaluació per als grups de treball que es van formar a cada classe. Ara us deixem la rúbrica d’avaluació del treball individual de cada nen i nena.
Rúbrica d’avaluació individual