Dificultats d’organització del professorat Projecte “Saps on ets?” Ins Camps Blancs

Com ja hem parlat en altres entrades d’altres aspectes del nostre Projecte, en aquesta entrada ens agradaria compartir amb vosaltres les dificultats que ens hem trobat en relació a l’organització de l’Equip docent.

La major dificultat que hem hagut de superar ha estat poder trobar moments per reunir-nos. Aquest any el nostre centre ens ha permès tenir dintre del nostre horari una hora de Treball per projectes que ens permetia dedicar aquesta hora per treballar en els projectes, però cada professor se la distribuïa dintre del seu horari i per tant no era una hora de trobada amb la resta de companys.

Per poder tirar endavant el projecte, a part de les reunions convocades dintre de les hores de reunions (dimeres a la tarda) es necessitaven més hores, i els professors es van anar trobant en hores de permanència, hores lliures,… per poder crear, consensuar, compartir… amb altres companys del projecte les activitats a realitzar, els materials necessaris, la configuració de les rúbriques,…

Per a l’any vinent s’intentarà millorar aquest aspecte, però encara no sabem com fer-ho, alguna proposta???

 

LES FAMÍLIES HI COL·LABOREN

Sense les famílies no podríem construir una bona escola. Les famílies són l’agent número 1, són les que eduquen als infants abans que entrin al centre. Les famílies sí que saben acompanyar els seus fills/es en tot el allò que té a veure amb l’escola.

Al Pla de les Vinyes mares, pares, avis… han col·laborat de manera activa en més d’un projecte, a través de diferents activitats. En aquest preojecte, una mare es va posar en contacte amb el delegat del 360 ball a Catalunya i gràcies a la seva col·laboració vam fer el taller a l’escola.

Les famílies, quan han entrat a l’espai aula, s’han sentit segures, acompanyades, i han pogut observar com funcionen les coses; és a dir, han pogut veure l’escola de manera diferent, com un espai on l’infant pot créixer i on se sentirà estimat.

Aquesta  col·laboració reporta uns beneficis al grup classe, millora la disposició cap a l’aprenentatge i fa que pares i mares tinguin més confiança en el centre i en els docents.

Implementació

Comencen a elaborar els guions de les seves pel·lícules.

Un cop fets els guions veuen que han d’assajar. Després volen filmar però s’adonen que no saben fer-ho i es decideix demanar ajuda a un expert.

Per grups de pel·lícules assisteixen a 2 sessions amb l’expert per conèixer els elements bàsics d’una filmació.

Un cop acabades les sessions amb l’expert, es fa una posada en comú a l’aula de tot el que han après i es fa un cartell recordatori que es penja a l’aula.

Quan es va realitzar l’edició de la pel·lícula, vam demanar un altre cop l’ajuda de l’expert per poder tallar i empalmar.

IMPLEMENTACIÓ

El primer pas que vam fer, va ser fer un buidatge dels coneixements previs dels alumnes on cadascú deia el que sabia o intuïa a partir de la foto triada.

A partir d’aquest buidatge van començar a sorgir dubtes sobre coses que no sabien i tenien interès per conèixer. D’aquests dubtes vam confegir les preguntes concretes dels temes que volien saber.

Cada taula, mitjançant el debat, es va posar d’acord per triar una única preguntar a treballar. En van sorgir 5, una per taula:

  • Com mengen i què mengen
  • Perquè tenen ulls allargats
  • Com és una família a la Xina
  • Com és la Xina
  • Com vesteixen a la Xina

Durant un període de mes i mig els alumnes van estar portant informació i resposta a la pregunta que havia tocat a la seva taula. Conforme aquestes respostes arribaven, prèviament treballades a casa, els infants feien una explicació a la resta de companys. Un cop feta aquesta explicació la taula en concret s’encarregava de plasmar aquesta informació per afegir-la a la carpeta d’aula.

SOM CIENTÍFICS!!

I l’experimentació, ens ha portat a la següent reflexió:

QUÈ SUPOSA APRENDRE A EXPERIMENTAR SEGUINT EL MÈTODE CIENTÍFIC?

Es podria dir que des de l’inici del plantejament d’un projecte, partint d’un repte, ja ens basem en el mètode científic. En trets generals el mètode científic es caracteritza per una sèrie de passos que podem resumir fàcilment de la següent manera:

  1. Identifiquem el problema a resoldre.
  2. Cerquem tota la informació possible que ens permetrà resoldre’l.
  3. Formulem el nostre problema en forma de pregunta i, a partir d’ell, la nostra hipòtesi de treball.

De fet els nostres projectes tenen el seu inici en un problema-repte. És interessant plantejar-lo com una pregunta i, després de cercar la informació i anar fent hipòtesis de treball, experimentar per treure resultats i conclusions.És el mètode científic el que va donant forma a la manera que tenim de treballar.

També el mètode científic l’emprem en experiments concrets d’aquelles preguntes que van sorgint dins del projecte i ens permet dissenyar experiments per contrastar les hipòtesis que els alumnes es plantegen. D’aquesta manera, els nens i nenes poden treballar aplicant el mètode que actualment la ciència empra per donar resposta contrastada a les incògnites de la vida.

Els alumnes, als quals des de primer de primària se’ls explica els passos del mètode científic, el tenen penjat com a referent a l’aula, i quan es vol resoldre algun problema concret dins del projecte, on es pugui aplicar el mètode científic, el plantegem. En una fitxa van anotant els passos a seguir:

1.-Observació , que ens fa formular certes preguntes-incògnites.

2.-Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenomens.

3.-Experimentació: És la fase en què investiguem, recollim informació.

4.-Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no.

Per tant, es pot concloure que ens atansem al coneixement sempre des d’una perspectiva científica.

… PERÒ, SEMPRE?

Ara bé, tot i que la mestra ha participat molt activament en aquest i altres projectes de la nostra cursa d’esports, ens escriu la seva valoració, com a mestra d’educació física, sobre el desenvolupament de projectes a les especialitats.

Es complicat desenvolupar el treball per projectes a les especialitats a causa de diversos factors:

  • Està limitat el temps (sessions d’una hora i dues sessions a la setmana)
  • Està limitat el contingut o els centres d’interès a treballar, ja que l’especialitat té uns continguts específics a desenvolupar que no sempre es podrien treballar.
  • Està limitada la manera de treballar, ja que s’hauria de deixar espai per al diàleg (conversa, assemblea) i l’experimentació a través de l’assaig-error dels infants i això comporta disposar de temps per a poder aprofundir en allò que els infants volen saber.
  • Els infants necessiten del joc i del moviment (autoimatge, autoconeixement, augment i perfeccionament del seu bagatge motor…) en el seu desenvolupament. El treball per projectes no sempre necessita d’aquest aspecte de l’aprenentatge.

Per tant, des de les especialitats el que s’hauria de fer, sota el meu punt de vista, és adaptar i/o adoptar alguna de les metodologies que implica el treball per projectes a les seves sessions, com per exemple el treball cooperatiu, on l’infant: sigui el protagonista, hagi de prendre decisions, hagi de relacionar-se amb d’altres infants per a trobar solucions…

ELS ESPECIALISTES, TAMBÉ

La millor manera de verificar totes aquestes hipòtesis és experimentant amb els materials a l’aula d’educació física. Per això, demanem ajut a la mestra especialista, que dedica unes quantes sessions a l’experimentació amb pilotes, raquetes i superfícies de diverses característiques, fins que els nens i nenes arriben a la conclusió que el que han vist a la imatge no deu ser un minitramp, ja que no s’hi pot jugar bé.

Des de les especialitats va molt bé el fet de poder-se afegir al treball iniciat a les tutories, ja que sinó és complicat desenvolupar el treball per projectes pròpiament dit a les especialitats a causa de diversos factors.

És una oportunitat per a poder integrar-se en la vida de l’aula del grup i participar en el desenvolupament de les seves inquietuds o ajudar a resoldre algun dubte de manera més activa i experimental. L’àrea d’educació física ha afegit l’aspecte motriu al treball que s’estava fent dintre de l’aula.

La valoració és molt positiva, ja que d’aquesta manera el treball és globalitzat i les especialitats poden integrar-se perquè normalment són àmbits que queden una mica a part degut a les seves pròpies característiques.

COM PINTEM LES PORTES

Els/les alumnes de cada grup, un cop van tenir definit el dibuix de la seva porta van començar el següent procés:

  • dividir la porta en les mateixes parts que van dividir el dibuix
  • van fer l’escala del dibuix a la porta
  • van començar a pintar segons el dibuix que havien fet.

A mida que van començar a pintar, els hi han sortit diferents inconvenients per fer la porta igual al dibuix que els mateixos van anar parlant per poder-los solucionar.

Han hagut de canviar parts de la porta perquè no els hi agradava com els hi quedava, han eliminat parts del dibuix per la dificultat, donar doble capa a alguns colors,…

 

Escola Montbaig: Vine a conèixer Sant Boi!

Infantil: P5

Els nens i nenes de P5 escara estan bocabadats… un meteorit ha caigut al ben mig de la nostra classe i ens arribat un missatge on uns àliens necessiten la nostra ajuda.  Hem fet la geolocalització del nostre barri, Camps Blancs, i enviat les coordenades a la nau espacial!

Escola Montbaig: Vine a conèixer Sant Boi!

Infantil: P4

A P4 hem fet unes hipòtesis sobre què hi ha al barri que estem estudiant. Els alumnes han fet una pluja d’idees i ho hem anat escrivint. Per tal de corroborar-ho, una tarda vam sortir a fer una passejada i posteriorment vam comprovar si el que pensàvem era cert o no.