I l’experimentació, ens ha portat a la següent reflexió:

QUÈ SUPOSA APRENDRE A EXPERIMENTAR SEGUINT EL MÈTODE CIENTÍFIC?

Es podria dir que des de l’inici del plantejament d’un projecte, partint d’un repte, ja ens basem en el mètode científic. En trets generals el mètode científic es caracteritza per una sèrie de passos que podem resumir fàcilment de la següent manera:

1. Identifiquem el problema a resoldre.
2. Cerquem tota la informació possible que ens permetrà resoldre’l.
3. Formulem el nostre problema en forma de pregunta i, a partir d’ell, la nostra hipòtesi de treball.

De fet els nostres projectes tenen el seu inici en un problema-repte. És interessant plantejar-lo com una pregunta i, després de cercar la informació i anar fent hipòtesis de treball, experimentar per treure resultats i conclusions.És el mètode científic el que va donant forma a la manera que tenim de treballar.

També el mètode científic l’emprem en experiments concrets d’aquelles preguntes que van sorgint dins del projecte i ens permet dissenyar experiments per contrastar les hipòtesis que els alumnes es plantegen. D’aquesta manera, els nens i nenes poden treballar aplicant el mètode que actualment la ciència empra per donar resposta contrastada a les incògnites de la vida.

Els alumnes, als quals des de primer de primària se’ls explica els passos del mètode científic, el tenen penjat com a referent a l’aula, i quan es vol resoldre algun problema concret dins del projecte, on es pugui aplicar el mètode científic, el plantegem. En una fitxa van anotant els passos a seguir:

1.-Observació , que ens fa formular certes preguntes-incògnites.

2.-Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenomens.

3.-Experimentació: És la fase en què investiguem, recollim informació.

4.-Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no.

Per tant, es pot concloure que ens atansem al coneixement sempre des d’una perspectiva científica.

La millor manera de verificar totes aquestes hipòtesis és experimentant amb els materials a l’aula d’educació física. Per això, demanem ajut a la mestra especialista, que dedica unes quantes sessions a l’experimentació amb pilotes, raquetes i superfícies de diverses característiques, fins que els nens i nenes arriben a la conclusió que el que han vist a la imatge no deu ser un minitramp, ja que no s’hi pot jugar bé.

Des de les especialitats va molt bé el fet de poder-se afegir al treball iniciat a les tutories, ja que sinó és complicat desenvolupar el treball per projectes pròpiament dit a les especialitats a causa de diversos factors.

És una oportunitat per a poder integrar-se en la vida de l’aula del grup i participar en el desenvolupament de les seves inquietuds o ajudar a resoldre algun dubte de manera més activa i experimental. L’àrea d’educació física ha afegit l’aspecte motriu al treball que s’estava fent dintre de l’aula.

La valoració és molt positiva, ja que d’aquesta manera el treball és globalitzat i les especialitats poden integrar-se perquè normalment són àmbits que queden una mica a part degut a les seves pròpies característiques.