Acabem el projecte amb una reflexió final. No només serveix per avaluar el grau d’assoliment dels aprenentatges dels nens i nenes, sinó que ens permet recollir molta informació útil per a la planificació del projecte següent.
Arxiu de l'autor: MARTA GARCIA ALBERT
QUÈ EN PENSEU, FAMÍLIA?
Des que l’escola va iniciar el treballar per projectes el “ quadern d’aprenentatge” de l’alumne ha esdevingut una eina fonamental d’avaluació i aprenentatge. Els alumnes recullen totes les evidències de les activitats que van realitzant en forma de resum, dibuixos, notícies, esquemes, fotos… Una riquesa d’informacions importants a l’hora, no només de fer l’avaluació de cada nen o nena, sinó també de mostrar a les famílies el que estem fent a l’aula.
Quan acabem de fer el projecte l’alumnat porta el seu quadern a casa, l’ensenya i explica com ha anat, què ha fet i, en definitiva, què ha après.
La família disposa d’un lloc al quadern per escriure les seves impressions. Ens trobem respostes de tota mena, felicitacions, suggerències, satisfacció , sorpresa. El cert és que la majoria d’elles ens serveixen per millorar els projectes posteriors i establir una relació escola-família que ens ajuda a tothom.
VALORACIONS METODOLÒGIQUES
Valoració del treball cooperatiu
Gràcies a aquest tipus d’organització, a l’aula ja no hi ha tants conflictes, sorgeixen més idees, millora el debat i també serveix per poder exposar els treballs entre els diferents equips. També podem detectar aquells/es que tenen problemes d’acceptació, altres que són tolerants, els que saben compartir i no, els que no compleixen els rols, líders que no esperaves, etc. Per millorar la relació entre els membres dels equips de treball cal abordar els temes de cohesió de grup a tutoria.
El projecte d’aquesta manera es va enriquint en opinions, diversitat , iniciativa i autonomia. Trobem que tot esdevé una tasca més competencial per als alumnes.
Valoració de l’ús del quadern d’aprenentatge
Ara que ja estem acabant el projecte, valorem molt positivament l’ús del quadern, perquè :
- Facilita l’organització als alumnes amb dificultats en aquest aspecte.
- Permet, en tot moment, tenir una visió global del procés.
- Esdevé una eina molt personal, motivadora i valuosa per als infants.
- Es crea un lligam entre la família i l’escola (de tant en tant els nens i nenes porten la llibreta a casa per explicar el procés).
VARIETAT D’INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
JUGUEM AL 360 BALL AMB EL MATERIAL OFICIAL!!
Després de converses i experimentacions per deduir de quins materials estan fets els diferents elements, després d’investigar i adaptar les regles del joc, després d’aprendre a siuar al mapa els llocs on es juga, després de l’esforç per dibuixar els camps amb la forma i les mides adients, després de descobrir per què es diu 360 ball, i després de molts altres després… arriba el dia esperat: el Robert, delegat a Catalunya del 360 ball, ve a l’escola a fer-nos un taller.
LES FAMÍLIES HI COL·LABOREN
Sense les famílies no podríem construir una bona escola. Les famílies són l’agent número 1, són les que eduquen als infants abans que entrin al centre. Les famílies sí que saben acompanyar els seus fills/es en tot el allò que té a veure amb l’escola.
Al Pla de les Vinyes mares, pares, avis… han col·laborat de manera activa en més d’un projecte, a través de diferents activitats. En aquest preojecte, una mare es va posar en contacte amb el delegat del 360 ball a Catalunya i gràcies a la seva col·laboració vam fer el taller a l’escola.
Les famílies, quan han entrat a l’espai aula, s’han sentit segures, acompanyades, i han pogut observar com funcionen les coses; és a dir, han pogut veure l’escola de manera diferent, com un espai on l’infant pot créixer i on se sentirà estimat.
Aquesta col·laboració reporta uns beneficis al grup classe, millora la disposició cap a l’aprenentatge i fa que pares i mares tinguin més confiança en el centre i en els docents.
TENIM UN REPTE!!
Cal saber fer una circumferència per poder dibuixar un camp de 5,8m de diàmetre
És el moment d’introduir nous conceptes geomètrics i de descobrir procediments i estris que permetin dibuixar circumferències, grans i petites. D’entrada, no se’ls explica com es fa, sinó que a partir d’un procés d’assaig i error, i amb l’ajut de la tutora, que de mica en mica va estirant del fil, els nens i nenes descobreixen que amb un guix, un cordill i una cinta mètrica poden dibuixar el camp de joc.
PER PODER JUGAR, HEU DE DIBUIXAR EL CAMP
SOM CIENTÍFICS!!
I l’experimentació, ens ha portat a la següent reflexió:
QUÈ SUPOSA APRENDRE A EXPERIMENTAR SEGUINT EL MÈTODE CIENTÍFIC?
Es podria dir que des de l’inici del plantejament d’un projecte, partint d’un repte, ja ens basem en el mètode científic. En trets generals el mètode científic es caracteritza per una sèrie de passos que podem resumir fàcilment de la següent manera:
- Identifiquem el problema a resoldre.
- Cerquem tota la informació possible que ens permetrà resoldre’l.
- Formulem el nostre problema en forma de pregunta i, a partir d’ell, la nostra hipòtesi de treball.
De fet els nostres projectes tenen el seu inici en un problema-repte. És interessant plantejar-lo com una pregunta i, després de cercar la informació i anar fent hipòtesis de treball, experimentar per treure resultats i conclusions.És el mètode científic el que va donant forma a la manera que tenim de treballar.
També el mètode científic l’emprem en experiments concrets d’aquelles preguntes que van sorgint dins del projecte i ens permet dissenyar experiments per contrastar les hipòtesis que els alumnes es plantegen. D’aquesta manera, els nens i nenes poden treballar aplicant el mètode que actualment la ciència empra per donar resposta contrastada a les incògnites de la vida.
Els alumnes, als quals des de primer de primària se’ls explica els passos del mètode científic, el tenen penjat com a referent a l’aula, i quan es vol resoldre algun problema concret dins del projecte, on es pugui aplicar el mètode científic, el plantegem. En una fitxa van anotant els passos a seguir:
1.-Observació , que ens fa formular certes preguntes-incògnites.
2.-Formulació d’hipòtesis: donar raons lògiques que justifiquin per què passen aquests fenomens.
3.-Experimentació: És la fase en què investiguem, recollim informació.
4.-Extracció de conclusions: Per veure si la hipòtesi inicial es confirma o no.
Per tant, es pot concloure que ens atansem al coneixement sempre des d’una perspectiva científica.
… PERÒ, SEMPRE?
Ara bé, tot i que la mestra ha participat molt activament en aquest i altres projectes de la nostra cursa d’esports, ens escriu la seva valoració, com a mestra d’educació física, sobre el desenvolupament de projectes a les especialitats.
Es complicat desenvolupar el treball per projectes a les especialitats a causa de diversos factors:
- Està limitat el temps (sessions d’una hora i dues sessions a la setmana)
- Està limitat el contingut o els centres d’interès a treballar, ja que l’especialitat té uns continguts específics a desenvolupar que no sempre es podrien treballar.
- Està limitada la manera de treballar, ja que s’hauria de deixar espai per al diàleg (conversa, assemblea) i l’experimentació a través de l’assaig-error dels infants i això comporta disposar de temps per a poder aprofundir en allò que els infants volen saber.
- Els infants necessiten del joc i del moviment (autoimatge, autoconeixement, augment i perfeccionament del seu bagatge motor…) en el seu desenvolupament. El treball per projectes no sempre necessita d’aquest aspecte de l’aprenentatge.
Per tant, des de les especialitats el que s’hauria de fer, sota el meu punt de vista, és adaptar i/o adoptar alguna de les metodologies que implica el treball per projectes a les seves sessions, com per exemple el treball cooperatiu, on l’infant: sigui el protagonista, hagi de prendre decisions, hagi de relacionar-se amb d’altres infants per a trobar solucions…