… PERÒ, SEMPRE?

Ara bé, tot i que la mestra ha participat molt activament en aquest i altres projectes de la nostra cursa d’esports, ens escriu la seva valoració, com a mestra d’educació física, sobre el desenvolupament de projectes a les especialitats.

Es complicat desenvolupar el treball per projectes a les especialitats a causa de diversos factors:

  • Està limitat el temps (sessions d’una hora i dues sessions a la setmana)
  • Està limitat el contingut o els centres d’interès a treballar, ja que l’especialitat té uns continguts específics a desenvolupar que no sempre es podrien treballar.
  • Està limitada la manera de treballar, ja que s’hauria de deixar espai per al diàleg (conversa, assemblea) i l’experimentació a través de l’assaig-error dels infants i això comporta disposar de temps per a poder aprofundir en allò que els infants volen saber.
  • Els infants necessiten del joc i del moviment (autoimatge, autoconeixement, augment i perfeccionament del seu bagatge motor…) en el seu desenvolupament. El treball per projectes no sempre necessita d’aquest aspecte de l’aprenentatge.

Per tant, des de les especialitats el que s’hauria de fer, sota el meu punt de vista, és adaptar i/o adoptar alguna de les metodologies que implica el treball per projectes a les seves sessions, com per exemple el treball cooperatiu, on l’infant: sigui el protagonista, hagi de prendre decisions, hagi de relacionar-se amb d’altres infants per a trobar solucions…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *