Es proposa als alumnes fer una reflexió a l’inici i al final de cada dia del projecte. Aquesta avaluació està pensada per realitzar-la de manera individual i en equip.
La primera part es realitza al final del dia en equips cooperatius, i la segona part és una autoavaluació del treball diari, per tant, a l’inici del dia han de pensar com s’organitzaran i quina tasca realitzarà cadascú i al final del dia valoren la realització de les tasques planificades.
Les darreres hores del dia les dedicarem a preparar-nos per explicar una rondalla en veu alta. Les rondalles escollides són les que hi ha en el llibre El tresor del Ter, per tant, que tenen una vinculació amb el nostre riu Ter.
Aquí teniu les pautes per fer la teatralització:
llegenda en text que es pugui explicar oralment i, si és possible, representar en
algunes escenes.
papers, qui diu què, i apreneu-vos- ho de memòria. No cal memoritzar frases sinó que cal memoritzar idees!
Quan ho tingueu tot après i assajat, caldrà que en feu un vídeo.
Quines llegendes es descriuen a El Tresor del Ter d’en Xavier Margenat?
El jove aventurer, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Entre d’altres destaquem: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, els encantats, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani, el saüc de Setcases, el serpent de Manlleu, els rentants, el salt de la minyona…
Com ho fareu per representar les idees?
Tot seguit a l’adjudicació de la llegenda, l’haureu de representar amb tècniques d’expressió graficoplàstica mitjançant una obra artística pautada que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu combinant el treball individual i cooperatiu -l’estructura cooperativa 1-2-4- que us ajudarà en el procés d’esbossos i projecte.
FASES
Tingueu en compte que podeu fer servir materials diversos com, per exemple, pintura, papers, fustes, plàstics… D’altra banda, potser una obra artística que pertanyi a qualsevol estil: realisme, hiperrealisme, art objectual, etc.
Com ho presentareu?
El panell de l’escenografia s’ubicarà a l’arborètum i, tot seguit, els grups haureu d’actuar i representar la llegenda treballada. A més a més, enregistrareu i editareu l’actuació en suport vídeo.
Cada dia dedicareu una franja horària a preparar i pensar les preguntes del Kahoot. Treballareu diferents temàtiques, les quals es troben marcades en l’horari del projecte. Per això, us proposem que us organitzeu de la següent manera:
Haureu d’elaborar un document individual on hi hagi un resum amb la informació més rellevant de cada tema. Aquest document s’haurà de lliurar al professor i comptarà com a nota individual.
El dia de la presentació haureu de fer jugar els vostres companys al Kahoot que haureu elaborat.
Els alumnes de primer d’ESO vàrem fer una pràctica que consistia en calcular la velocitat a la que circulava l’aigua del canal de Manlleu.
Aquesta pràctica la vam dur a terme durant la setmana del projecte de primavera que tenia com a tema principal el nostre riu, el Ter.
Inicialment, per grups, vam investigar la manera de calcular la velocitat a la que circulava l’aigua, per fer-ho necessitàvem un objecte i dues dades, un espai fixe i el temps que trigava l’objecte a recórrer aquest espai, ja que la velocitat és el resultat de dividir l’espai entre el temps. Un cop vam tenir clar com ho havíem de calcular ens vàrem desplaçar fins el canal per dur a terme la pràctica i recollir les dades que necessitàvem.
V = e/t
El material que vàrem utilitzar per dur a terme la pràctica va ser:
Procediment:
Un cop vam arribar al canal, el primer que vam fer va ser utilitzar la cinta mètrica per mesurar la distància que hi havia entre el pont des d’on volíem tirar els taps de suro i el punt on paràvem el cronòmetre. En total eren 30 metres.
Seguidament, ens vam col·locar dos membres del grup a l’inici del tram amb els taps de suro i els altres dos a l’altre extrem amb el cronòmetre.
Vam deixar caure el tap de suro a l’aigua i vam anotar els segons que trigava a recórrer l’espai determinat.
Vam repetir la mateixa operació 5 vegades per tal de minimitzar els errors.
Finalment, amb els resultats de les mesures que havíem anat anotant vam calcular el temps mitjà.
| Espai recorregut | 30 metres |
| Nombre de mesures realitzades | 5 mesures |
Taula de valors:
| t1 | t2 | t3 | t4 | t5 | Temps mitjà (segons) |
| 73 | 78 | 68 | 72 | 65 | 71 |
Per obtenir el valor de la velocitat de l’aigua fluint pel canal vam dividir els metres que havien recorregut els taps (30 metres) entre el temps mitjà que havien trigat a recórrer-los. El resultat que varem obtenir és la velocitat de l’aigua en metres per segon (m/s).
Velocitat mitjana (m/s): 0,42 m/s
En Xavier Margenat, en el llibre El Tresor del Ter, es refereix a un jove aventurer que, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Així, els alumnes de 1r d’ESO, per poder construir l’escenografia, han triat: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani i el serpent de Manlleu. Tot seguit a l’adjudicació de les llegendes, les han representat amb tècniques d’expressió graficoplàstica. Per a dur a terme aquest procés de creació de l’obra artística han seguit unes fases, des de l’esbós al producte final, combinant el treball individual i cooperatiu amb l’estructura 1-2-4. Per últim, han ubicat el panell de l’escenografia de 2mts X 1,220mts a l’arborètum i, tot seguit, els grups hi han actuat i representat la llegenda treballada. A més a més, han enregistrat i editat l’actuació en suport vídeo.
Va venir una senyora d’avançada edat i va explicar la vida en una fàbrica i les conseqüències del dia a dia i el pensament de la gent en aquell moment. El més rellevant és la diferència de vida en una colònia que en una fàbrica en el poble i els rols diferenciats entre els homes i les dones. Aquesta persona formava part de la immigració provinent del sud d’Espanya i va explicar en quines condicions van tirar endavant desprès de la seva arribada a Manlleu.
Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.
Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:
En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.
Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?
Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.
Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.
Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:
En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.
Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?
Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.
Els alumnes de 4A han realitzat el Projecte Vora Ter del 19 al 23 de Març de 2018. Durant tots aquests dies han hagut de realitzar diverses activitats de diferents assignatures (com anglès, català, castellà, socials…) relacionades amb el tema del projecte, la dona treballadora. Prèviament els alumnes van assistir al Museu del Ter per visitar una majoria invisible.
El producte final del projecte era realitzar un practicograma resultat final de tot el què han après al llarg de la setmana referent a la dona treballadora i l’evolució de la dona fins als nostres dies.
La valoració final dels alumnes un cop feta la presentació del practicograma ha estat molt satisfactòria pels dos grups cooperatius que l’han realitzat, valorant molt positivament el fet que és una activitat molt manipulativa.
La metodologia SCAP està impregnada en aquesta activitat donat que hi ha una significativitat real en els aprenentatges, una comunicació entre tots els integrants del grup, una acció a realitzar i finalment una projecció del practicograma, és a dir, penjar-lo a les xarxes com a producte final.
Com a tutora de 4A considero molt encertada aquesta activitat que hem realitzat, ja que els alumnes s’han mostrat molt motivats des del principi i amb ganes d’aprendre més al respecte. Recomano que es pugui realitzar en propers anys.
