QUINS BENEFICIS ENS HA APORTAT LA CARPETA D’APRENENTATGE A 4T?

Aquest curs els infants de 4t han implementat l’ús de la carpeta d’aprenentatge en el projecte. La carpeta d’aprenentatge que han confeccionat al llarg del curs es defineix
com un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, mapes conceptuals, dibuixos, etc.) elaborats pels infants. Aquest recull s’ha ordenat cronològicament per tal d’evidenciar l’evolució i el progrés dels infants. També ha servit per reflectir les estratègies de cada nen/a per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

La carpeta d’aprenentatge que s’ha elaborat inclou evidències de l’aprenentatge assumit pels infants i contempla diferents modalitats d’avaluació: autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació. La finalitat de la carpeta és formativa i avaluativa.

En ser el primer any d’implementació, s’ha optat per implementar un model de carpeta d’aprenentatge tancat en  què la mestra ha pautat molt als infants les activitats sobre les quals calia reflexionar i recollir evidències; també ha acompanyat molt aquest procés reflexiu mitjançant preguntes que ajudessin als alumnes a fer el procés metacognitiu.

Iniciar el treball de la carpeta d’aprenentatge amb aquesta modalitat es valora positivament, ja que ha permès guiar als infants en l’ús d’aquesta nova eina i proporcionar-los estratègies per tal de poder-la aplicar. També considerem que ha permès crear una bona base per afavorir que els infants entenguin què vol dir reflexionar sobre el propi aprenentatge i adquireixin estratègies per reflectir i argumentar el seu propi progrés. La reflexió ha girat al voltant del que s’ha treballat, com s’ha treballat, què s’ha après i què s’ha sentit. Evidentment, en els seus inicis, aquesta ha estat una tasca feixuga per als alumnes, a tots ens consta reflexionar sobre com aprenem i deixar-ne constància per escrit. Després ens adonem que és una bona manera d’analitzar, detectar encerts i errors, ratificar o bé reconduir el que estem fent i com ho estem fent. Per tant, a mesura que avançava el curs, es notava més facilitat per dur a terme aquest procés.

Les habilitats adquirides en la confecció de la carpeta d’aprenentatge s’han pogut transferir a altres àmbits no vinculats directament amb el projecte. Dit d’una altra manera, la carpeta ha esdevingut també una eina competencial.

Es preveu que el curs vinent es pugui optar per una modalitat de carpeta d’aprenentatge mixta en la que es fixin algunes parts de la carpeta com a obligatòries per a tots els infants, mentre que altres apartats quedin oberts a l’experiència d’aprenentatge de cada alumne/a i que aquests puguin recollir les reflexions i evidències de la manera que desitgin.

QUÈ HE APRÈS ? COM HO HE APRÈS?: LA CARPETA D’APRENENTAGE A P3

A la classe de P3 els nens i les nenes han reflexionat de manera individual , sobre què han après del projecte  i com ho han après. Per fer-ho, han elaborat una Carpeta d’Aprenentatge, perquè la carpeta ens permet recollir evidències dels aprenentatges fets, aturar-nos i reflexionar, modificar el procés, planificar les accions a fer…

Per això, després d’haver investigat, buscat informació, exposat i treballat cada pregunta que se’ns ha generat, hem fet una parada, tot recordant i plasmant allò que hem après i com hem arribat a fer-ho.

Aquest tipus d’avaluació formativa, la valorem molt positivament. Els alumnes són molt més conscients dels seus aprenentatges i queda molt clar en quin punt del procés d’aprenentatge es troba cada nen/a, així com el grup en general.

Volem posar especial èmfasi en que no totes les Carpetes d’Aprenentatge dels nens/es de la classe són iguals, ja que cada alumne ha decidit com volia reflectir  allò que ha après: a través d’un dibuix, d’una foto, d’un escrit de la mestra,… Tot i tractar-se de P3, en què la majoria de nens/es encara no escriuen, algún/a s’ha aventurat a escriure el que ha après, encara que sigui amb lletres que no corresponen a allò que es volia dir.

Es tracta d’un procés força lent, ja que es va fent d’un a un i comporta buscar el material que cadascú ha triat, però permet una coavaluació amb el/la mestre/a molt planera i creativa, que enforteix complicitats i construeix aprenentatge conjunt.

 

És important destacar que les classes de P4 i P5 també han utilitzat la Carpeta d’Aprenentatge com a eina avaluativa i se’n fa una bona valoració. De fet, es tracta d’això: escampar de mica en mica aquells recursos que han de permetre que la innovació no sigui fer una cosa diferent, sinó fer una cosa que transformi la pràctica educativa per aprendre més i millor.

LA VEU DE LES FAMÍLIES I ELS ALUMNES

Les famílies fan d’espectador i avaluador de l’esdeveniment mitjançant un qüestionari virtual.

Buidatge dels resultats de les enquestes a les famílies:

(1- Gens   2- Poc 3-Bastant   4-Força 5- Molt)

Els alumnes són protagonistes o organitzadors de l’activitat. Han participat tots els alumnes de l’escola.

Buidatge dels resultats de les enquestes als alumnes de cicle superior:

(1- Gens   2- Poc 3-Bastant   4-Força 5- Molt)

 

 

CREEM, JUGUEM I ENS DIVERTIM. COM HO IMPLEMENTEM?

Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. Motivació. 

Abans de començar el projecte ja vam veure que la motivació era la clau.

L’introducció i objectiu del projecte no la van fer els professors, la va fer la tècnica d’educació de l’Ajuntament, els hi va explicar com havia de ser un joc realitzant una activitat de construcció de trencaclosques.

Hi va afegir una gran motivació: Els millors jocs es presentarien a la fira local de Tona “Joc Joc”.

Al següent dia van venir els de la ludoteca a ensenyar  als alumnes jugant, les diferents temàtiques de joc que existeixen.

Per acabar de motivar-los amb el projecte, i abans de començar la part més pràctica van  fer una excursió al Guixot de 8 de Taradell perquè es poguessin inspirar.

CREEM, JUGUEM I ENS DIVERTIM. COM HO PORTEM A LA PRÀCTICA?

Els jocs es crearan en grups heterogenis formats per 4 alumnes (ells mateixos els van fer).

Cada membre del grup tindrà un rol assignat que ells mateixos es repartiran el primer dia del treball.

També tindran una carpeta vermella on quedaran reflectides les tasques que ha de fer cadascú i quan les han de fer.

Aquests són els diferents rols:

  • Coordinador
  • Secretari
  • Ajudant de secretari
  • Portaveu
  • Responsable de material, neteja i sostenibilitat.

El professor serà un facilitador, que ajudarà els alumnes quan calgui.

CREEM, JUGUEM I ENS DIVERTIM. COM HO PLANIFIQUEM?

 

Un cop vam tenir la idea clara la vam traslladar a l’equip docent de 1r ESO i cada professor dels diferents àmbits va proposar una petita tasca que contribuís a l’objectiu final: Crear un joc

Àmbit lingüístic: promoció del joc mitjançant un vídeo (anunci publicitari). Instruccions del joc en 3 idiomes (català, castellà, anglès)

Àmbit social: incloure elements del poble al joc (paratges, edificis, fonts, etc)

Àmbit artístic i educació física: crear la música del spot publicitari i un envoltori pel joc i promoure un bon ambient de joc.

Àmbit matemàtic: Elaborar una llista dels materials i eines necessàries i la seva quantitat i començar a construir el joc. Per l’elaboració tindran una botiga al seu abast on podran comprar tots els materials necessaris fent servir la moneda de l’institut: el Tau (τ )

Els alumnes compren el material que necessiten

La Botiga

 

QUÈ HI DIUEN ELS ALUMNES?

Després d’obtenir infinites impressions per part dels alumnes al llarg del curs, ens quedem amb una reflexió o conclusió final per part de dues alumnes que ens han cridat l’atenció com a resum o idea principal:

“(…) hem pensat quan siguem més grans estudiarem alguna cosa relacionada amb el disseny perquè ens volem associar i crear la nostra pròpia marca de roba”

Chaima i Aya (5èB)

VENEM AL MERCAT DE MANLLEU

Quin és l’objectiu de la venda pels nostres alumnes? doncs, desenvolupar estratègies bàsiques de venda a través d’algunes tècniques de màrqueting, ús dels diners i el tracte amb els clients.

Abans d’anar al mercat de Manlleu el dilluns a vendre els productes finals hem hagut de sol.licitar el permís de venda a l’ajuntament. Un cop ens  han donat la ubicació del punt de venda, hem decorat l’estand perquè fos ben atractiu i ens identifiquem perquè tothom sàpiga que som de l’escola Quatre Vents. Retolem els productes i fem que els preus siguin ben visibles. Ens distribuïm les tasques de caixers, publicitat, torns… .

Finalment els diners serviran per retornar el capital inicial, portar a terme una acció social i desenvolupar una activitat. Ens hem quedat a l’escola a dormir i fins i tot hi hem sopat amb el que hem comprat amb els diners fets entre tots!

Hem après a ser educats i respectar els clients.