JUGUEM I APRENEM AMB EL KAHOOT

Publicat el per
Respon

Cada dia dedicareu una franja horària a preparar i pensar les preguntes del Kahoot. Treballareu diferents temàtiques, les quals es troben marcades en l’horari del projecte. Per això, us proposem que us organitzeu de la següent manera:

  1. La primera part la dedicareu a la recerca, al drive hi trobareu informació i enllaços sobre:
    1. El recorregut del riu Ter (des del seu naixement fins a la desembocadura).
    2. La fauna i flora que podem trobar al voltant del riu Ter.
    3. La velocitat de l’aigua

Haureu d’elaborar un document individual on hi hagi un resum amb la informació més rellevant de cada tema. Aquest document s’haurà de lliurar al professor i comptarà com a nota individual.

  1. Els últims 20 minuts, amb l’estructura del FOLI GIRATORI, haureu d’escriure cadascú de vosaltres 2 preguntes amb les corresponents respostes, sobre el tema del dia. Així ja tindreu 8 preguntes pel vostre Kahoot.
  2. L’últim dia elaborareu el Kahoot seleccionant 20 preguntes del total que hagueu fet durant la setmana.

El dia de la presentació haureu de fer jugar els vostres companys al Kahoot que haureu elaborat.

CÀLCUL DE LA VELOCITAT DE L’AIGUA DEL CANAL DE MANLLEU

Publicat el per
Respon

Els alumnes de primer d’ESO vàrem fer una pràctica que consistia en calcular la velocitat a la que circulava l’aigua del canal de Manlleu.

Aquesta pràctica la vam dur a terme durant la setmana del projecte de primavera que tenia com a tema principal el nostre riu, el Ter.

Inicialment, per grups, vam investigar la manera de calcular la velocitat a la que circulava l’aigua, per fer-ho necessitàvem un objecte i dues dades, un espai fixe i el temps que trigava l’objecte a recórrer aquest espai,  ja que la velocitat és el resultat de dividir l’espai entre el temps. Un cop vam tenir clar com ho havíem de calcular ens vàrem desplaçar fins el  canal per dur a terme la pràctica i recollir les dades que necessitàvem.

V = e/t

El material que vàrem utilitzar  per dur a terme la pràctica va ser:

  • Una cinta mètrica per mesurar la distància.
  • Un cronòmetre per mesurar el temps.
  • Algun element orgànic per tirar al canal i mesurar-ne la velocitat, en el nostre cas vam utilitzar taps de suro. (És important que sigui un cos orgànic que suri i pugui descompondre’s per respectar el medi ambient i no alterar l’ecosistema.)

Procediment:

Un cop vam arribar al canal, el primer que vam fer va ser utilitzar la cinta mètrica per mesurar  la distància que hi havia entre el pont des d’on volíem  tirar els taps de suro i el punt on paràvem el cronòmetre. En total eren 30 metres.

Seguidament, ens  vam col·locar dos membres del grup a l’inici del tram amb els taps de suro i els altres dos a l’altre extrem amb el cronòmetre.

Vam deixar caure el tap de suro a l’aigua i vam anotar els segons que trigava a recórrer l’espai determinat.

Vam repetir la mateixa operació 5 vegades per tal de minimitzar els errors.

Finalment, amb els resultats de les mesures que havíem  anat anotant vam calcular el temps mitjà.

 

Espai recorregut 30 metres
Nombre de mesures realitzades 5 mesures

 

Taula de valors:

t1 t2 t3 t4 t5 Temps mitjà (segons)
73 78 68 72 65 71

Per obtenir el valor de la velocitat de l’aigua fluint pel canal  vam dividir els metres que havien recorregut els taps (30 metres) entre el temps mitjà que havien  trigat a recórrer-los. El resultat que varem obtenir és la velocitat de l’aigua en metres per segon (m/s).

     Velocitat mitjana (m/s): 0,42 m/s

Les escenografies de les llegendes en el projecte VoraTer

Publicat el per
Respon

En Xavier Margenat, en el llibre El Tresor del Ter, es refereix a un jove aventurer que, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Així, els alumnes de 1r d’ESO, per poder construir l’escenografia, han triat: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani i el serpent de Manlleu. Tot seguit a l’adjudicació de les llegendes, les han representat amb tècniques d’expressió graficoplàstica. Per a dur a terme aquest procés de creació de l’obra artística han seguit unes fases, des de l’esbós al producte final, combinant el treball individual i cooperatiu amb l’estructura 1-2-4. Per últim, han ubicat el panell de l’escenografia de 2mts X 1,220mts a l’arborètum i, tot seguit, els grups hi han actuat i representat la llegenda treballada. A més a més, han enregistrat i editat l’actuació en suport vídeo.

Entrevista a una dona treballadora d’una fàbrica de Manlleu.

Publicat el per
Respon

Va venir una senyora d’avançada edat i va explicar la vida en una fàbrica i les conseqüències del dia a dia i el pensament de la gent en aquell moment. El més rellevant és la diferència de vida en una colònia que en una fàbrica en el poble i els rols diferenciats entre els homes i les dones. Aquesta persona formava part de la immigració provinent del sud d’Espanya i va explicar en quines condicions van tirar endavant desprès de la seva arribada a Manlleu.

TALLER “UNA MAJORIA INVISIBLE”

Publicat el per
Respon

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.

DEBAT SOBRE EL PAPER DE LA DONA A LA SOCIETAT

Publicat el per
Respon

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada.

PRACTICOGRAMA

Publicat el per
Respon

Els alumnes de 4A han realitzat el Projecte Vora Ter del 19 al 23 de Març de 2018. Durant tots aquests dies han hagut de realitzar diverses activitats de diferents assignatures (com anglès, català, castellà, socials…) relacionades amb el tema del projecte, la dona treballadora. Prèviament els alumnes van assistir al Museu del Ter per visitar una majoria invisible.

El producte final del projecte era realitzar un practicograma resultat final de tot el què han après al llarg de la setmana referent a la dona treballadora i l’evolució de la dona fins als nostres dies.

La valoració final dels alumnes un cop feta la presentació del practicograma ha estat molt satisfactòria pels dos grups cooperatius que l’han realitzat, valorant molt positivament el fet que és una activitat molt manipulativa.

La metodologia SCAP està impregnada en aquesta activitat donat que hi ha una significativitat real en els aprenentatges, una comunicació entre tots els integrants del grup, una acció a realitzar i finalment una projecció del practicograma, és a dir, penjar-lo a les xarxes com a producte final.

Com a tutora de 4A considero molt encertada aquesta activitat que hem realitzat, ja que els alumnes s’han mostrat molt motivats des del principi i amb ganes d’aprendre més al respecte. Recomano que es pugui realitzar en propers anys.

 

 

 

 

 

Presentació de l’Escola Quatre Vents de Manlleu

Publicat el per
Respon

És una escola pública, ubicada a la població de Manlleu. Actualment l’escola té uns 480 alumnes d’infantil i primària, i un claustre de 41 mestres. És un centre de dues línies però amb alguns cursos triplicats. Es fa la sisena hora i és un centre amb característiques de complexitat. Som el centre més nou de la població i fa 12 anys que vàrem iniciar la nostra tasca pedagògica.

Ens considerem un centre innovador. Apliquem una metodologia matemàtica manipulativa, competencial… avalats per el Departament de Matemàtiques de la Universitat de Vic amb una trajectòria de formació de 6 cursos. Fa 9 anys que el centre també està dins el projecte PACBAL de l’escola Estel de Vic (actualment el Departament d’Ensenyament ha reconegut el projecte com a innovador).  També tenim el pla estratègic de la ILEC de llengua del Departament d’Ensenyament.

La nostra motivació és anar creixent i treballant amb l’assessorament i l’ajuda de la Xarxa de Competències.

Resultat d'imatges de escola quatre vents manlleu imatges

ESCOLA JOAN XXIII

Publicat el per
Respon

Aquest és el segon curs que participem a la Xarxa. N’estem molt satisfets perquè sota el lema ” Els petits canvis són poderosos” hem anat avançant cap a la introducció de noves  metodologies que hem pogut acordar entre tots. Encara ens queda molt camí, però estem il·lusionats en seguir-lo.

El curs passat el nostre grup impulsor estava format per 8 persones de diferents cicles i ara en sóm 22, és a dir la majoria del claustre. Les trobades del grup ens facilita   la feina i ens és molt enriquidor.

 

dav

dav

dav

dav

Metodologia- Escola Gafarró

Publicat el per
Respon

Per treballar tenint en compte els seus interessos i les seves inquietuds es va creure necessari fer-ho a partir d’assemblees. Aquestes assemblees permetien organitzar-se, resoldre dubtes, tenir debats sobre diferents opinions, reflexionar i arribar a acords entre tots i totes.

La nostra intenció va ser que el nostre treball fos participatiu, diferenciat i significatiu.

L’alumnat va decidir  realitzar grups de treballs de diferents nivells per fer-ho de forma cooperativa. A partir d’un mapa conceptual sobre el treball d’una revista els i les alumnes es van autogestionar la repartició de les tasques a fer, tenint en compte la pròpia estructura: entrevista, jocs… Per tant, es van pactar les diferents tasques i responsabilitats: redacció, publicitat, correcció… Tot això, per aconseguir el resultat final de l’elaboració d’una revista dedicada a l’educació emocional.

Com es podia fer per endinsar-los al món de la revista i les emocions? La introducció del tema es començaria a partir de la troballa d’un element significatiu per l’alumnat, la llàntia. A més, es dedicaria un espai d’exposició de diferents revistes que permetria a l’alumnat fer un anàlisi més profund. També s’organitzaria la visita d’una mare que col·labora en la revista local explicant el paper de les diferents persones que hi intervenen. Això permetria dedicar un espai a fer-li diferents preguntes i resoldre dubtes.

Com podíem implicar-los? Els i les alumnes van treballar la creativitat a partir de la imaginació, les arts plàstiques i les diferents eines digitals.

En finalitzar, el projecte es valorarien a partir de determinades rúbriques d’avaluació i un diari digital d’aula sobre tot el que s’ha fet.