El debat del projecte Vora Ter

Publicat el per
Respon

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada

EL PRACTICOGRAMA

Publicat el per
Respon

A 4t d’ESO el Projecte vora Ter girava a l’entorn de l’evolució de la dona treballadora des del segle XIX fins a l’actualitat. Per tal d’avaluar els coneixements adquirits, com a resultat final, es demanava l’elaboració d’un practigroma que reflectís, en els diferents períodes històrics, aquesta evolució.

Un practigroma no és res més que la presentació d’un tema per mitjà d’un vídeo amb dibuixos elaborats pels propis alumnes. Aquesta tasca va engrescar la majoria de l’alumnat, ja que va permetre potenciar les diferents habilitats dins del grup, des des de la més artística (elaboració dels dibuixos) a la més estrictament acadèmica (elaboració del guió històric). D’aquesta manera, tots els membres del grup es van poder sentir part d’un mateix objectiu comú.

Per tal d’arribar al resultat final, els alumnes van participar en dos tallers sobre el tema organitzats pel Museu Industrial del Ter de Manlleu i un dossier amb activitats que els havien de servir de guia per elaborar el guió del practicograma. L’alumnat va valorar molt positivament tant els tallers com el dossier, ja que pautaven molt clarament allò que es demanava en el resultat final.

Per acabar-ho d’arrodonir, el projecte va acabar amb un debat final sobre el paper de la dona en la societat actual a partir de la reflexió que permetien diversos articles periodístics i curtmetratges, de manera que l’alumnat va poder comparar i qüestionar el paper de la dona ens els diferents períodes històrics, també en l’actual.

Creiem que l’objectiu final de qualsevol projecte ha de ser fomentar l’esperit crític de l’alumnat. És important, doncs, trobar maneres d’atraure l’atenció dels alumnes que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius. Recursos d’aquesta mena ens permeten arribar al grau de reflexió que perseguim amb la implicació de l’alumnat. Val la pena de fomentar-los, doncs.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE: TEATRALITZACIÓ DE POEMES A 4t

Publicat el per
Respon

El projecte es titula “Teatralització dels poemes de la Núria Freixa” i s’ha treballat al llarg de quinze sessions, amb la temporalització següent:
– Primera sessió : visita de l’autora a l’aula i presentació del llibre “Versos a galet”.
– Onze sessions de treball: lectura, comprensió i activitats de recitació dels poemes.
– Tres sessions dedicades a la planificació de la posada en escena dels poemes (vestimenta, decoració, temps…)
– Una sessió final de teatralització dels poemes, oberta a les famílies, i a la qual hi assiteix també l’autora dels poemes.

Aquest projecte s’ha treballat des dels àmbits següents:
-Àmbit lingüístic – Català
-Àmbit artístic – Música
-Àmbit artísitc – Plàtica
-Àmbit d’Educació Física
-Àmbit d’Educació en valors
-Competències relatives a Iniciativa i Autonomia personal, i a Aprendre a aprendre

Objecius d’aprenetatge:
– Millorar la comunicació oral aplicant diverses metodologies.
– Memoritzar poemes aplicant diferents tècniques
– Comprendre els diferents poemes a partir de la lectura.
– Interactuar a través de l’expressió i la comunicació corporal.
– Saber treballar, tant a nivell individual com en grup
– Desenvolupar habilitats personals i emocionals


Planifiquem

Publicat el per
Respon

Un dels projectes que treballem a la nostra escola és la Cooperativa a cinquè curs de primària.

La nostra escola es va adherir a aquest projecte, ofert per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu. Aquest té una trajectòria de treball pautada en la qual s’ha creat a cada curs una cooperativa d’alumnes fictícia  per poder fer un producte de venda.

Es va escollir el projecte de la cooperativa  pels següents motius:

  • La metodologia de treball cooperatiu s’adequa molt a la nostra manera de treballar.
  • El vincle de l’escola amb el poble.
  • La possibilitat d’engrescar als alumnes i a les famílies amb un projecte proper per tots ells.
  • És un treball totalment competencial.
  • Augment de l’autoestima i la confiancia de tot l’alumnat (cada alumne pot aportar i destacar en l’àmbit que s’identifica més).
  • Descoberta d’un mateix i dels companys.
  • Estimulació de la creativitat.
  • Altruisme, responsabilitat, participació en entitats sense ànim de lucre.(Part dels beneficis aconseguits mitjançant la venda dels productes són destinats a entitats benèfiques del poble).
  • Reconeixement de la tasca (amb els beneficis de la venda dels productes, els alumnes s’autofinancen una sortida).

El fet que els productes dels alumnes es comercialitzin dins un context real,  amb una venda al mercat setmanal del poble, fa que sigui una feina funcional pels alumnes.

Al ser el primer curs que es realitza la cooperativa anem descobrint quines matèries lliguen més amb el projectes i gratament s’han treballat en més o menys mesura totes les àrees troncals (Llengua catalana, Llengua castellana, matemàtiques, ciències socials, naturals i plàstica).

A partir d’aquí ha sorgit la necessitat pel proper curs de crear un espai de coordinació de projectes dins l’horari no lectiu del professorat.

 

 

 

Metodologia- Escola Aurora

Publicat el per
Respon

A la nostra escola moltes de les activitats i projectes que realitzem els decidim en assemblea. És per això que des d’inici de curs vàrem votar a dos titulars i dos suplents de president/a i secretari/a, que són els/les encarregats/des de portar les reunions amb tots els alumnes de l’escola i de recollir totes i cada una de les propostes consensuades. Els alumnes elegibles evidentment van ser els més grans de l’escola, per tant la directora i la secretària són dues alumnes de 6è.

Davant el repte de qualsevol projecte, el primer que fem és plantejar-ho a tots els alumnes i és amb les seves suggerències, propostes i idees, que tirem endavant.

Vàrem fer una primera assemblea per fer un tanteig amb tots els alumnes proposant-los-hi què podríem millorar o canviar del projecte del revist@ll (revista elaborada per tots els alumnes de la ZER). A continuació vàrem plantejar el repte de redissenyar la revista feta fins ara. En aquesta assemblea es va decidir què i com es volia fer.

Donat que els alumnes varen dir que tenien ganes de fer una revista en format diari, els mestres vàrem decidir que abans de res calia que els nostres alumnes remenessin molts diaris, es familiaritzessin amb tot el què implica l’elaboració d’un diari per parts dels alumnes.

El format diari i el repte de fer la revista va suposar que ens plantegéssim quines activitats faria cada grup d’alumnes i vam decidir (perquè és el què ens semblava més viable tenint alumnes de P3 a 6è) que només els alumnes de cicle mitjà i cicle superior treballessin per grups cooperatius, (un alumne de cada curs per grup). Els alumnes de cicle inicial i d’educació infantil van treballar a nivell de grup-classe i individualment, depenent de l’activitat a realitzar. Cada grup-classe  va elaborar els articles decidits en assemblea i a més a més varen treballar activitats complementàries entorn el tema de la premsa escrita.

L’equip docent teníem força dubtes vers la maquetació en format columnes i amb la inclusió de les seccions escollides pels alumnes. Per això, vàrem crear unes plantilles on els alumnes redactaven els articles.

La maquetació de la revista (diari) va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior.

L’equip docent juntament amb els alumnes més grans ens vam adonar que les assemblees generals no tenien la dinàmica positiva necessària, sobretot, per manca de participació dels alumnes més petits de l’escola. Va ser llavors que vàrem acordar que abans de fer una assemblea general, cada grup-classe en faria una a la seva aula per tractar els temes proposats i així poder participar amb propostes adequades i factibles a la general.

La maquetació, distribució de seccions, articles i correcció del diari va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior amb l’ajuda imprescindible dels mestres.

Els/les mestres vàrem ser els que vàrem decidir com es faria l’avaluació del projecte: mitjançant observació de la feina feta dels alumnes en cada moment del dia, llibretes del projecte on hi havia la valoració per parts dels alumnes de la feina feta diàriament  i sobretot amb unes rúbriques proposades i consensuades pels alumnes i mestres de la feina feta del projecte. Per completar l’avaluació del projecte es va tenir molt present la valoració feta pels alumnes a l’assemblea de cloenda del projecte.

METODOLOGIA:”EL PATI DELS NOSTRES SOMNIS”- Escola Terra Nostra

Publicat el per
Respon

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu; en la interpretació de dades i en la capacitat d’elaborar uns petits textos expositius en forma de vídeo i de manera cooperativa.

El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca i reorientació del procés de treball.

Els alumnes han treballat molt en grups cooperatius i en ocasions, en petits grups i en parella.

Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic i coneixement del medi)

Per fer arribar a les famílies tot aquest treballi es pengen notícies al bloc de l’escola.

Per finalitzar tota la tasca, un dia es farà una reflexió sobre els canvis del pati i es passarà en forma de rúbrica una graella valorant aquests canvis si han sigut positius, si realment era allò que s’esperaven, …

 

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DIÀRIA

Publicat el per
Respon

Es proposa als alumnes fer una reflexió a l’inici i al final de cada dia del projecte. Aquesta avaluació està pensada per realitzar-la de manera individual i en equip.

La primera part es realitza al final del dia en equips cooperatius, i la segona part és una autoavaluació del treball diari, per tant, a l’inici del dia han de pensar com s’organitzaran i quina tasca realitzarà cadascú i al final del dia valoren la realització de les tasques planificades.

EXPLIQUEM UNA RONDALLA EN VEU ALTA

Publicat el per
Respon

Les darreres hores del dia les dedicarem a preparar-nos per explicar una rondalla en veu alta. Les rondalles escollides són les que hi ha en el llibre El tresor del Ter, per tant, que tenen una vinculació amb el nostre riu Ter.

Aquí teniu les pautes per fer la teatralització:

  1. Llegir-vos la llegenda i assegurar-vos que tots els membres del grup l’heu entesa.
  2. Tenint en compte com és un text teatral, que ja hem vist a classe, convertir la

llegenda en text que es pugui explicar oralment i, si és possible, representar en

algunes escenes.

  1. Una vegada tingueu el text escrit, demaneu al professor o professora que se’l miri.
  2. Quan ja tingueu el text definitiu amb les correccions entrades, repartiu-vos els

papers, qui diu què, i apreneu-vos- ho de memòria. No cal memoritzar frases sinó que cal memoritzar idees!

  1. Assageu les vegades que faci falta fins que creieu que el resultat és immillorable.
  2. Penseu que ha de captar l’atenció d’un públic infantil.

Quan ho tingueu tot après i assajat, caldrà que en feu un vídeo.

ESCENOGRAFIES DE LES LLEGENDES

Publicat el per
Respon

Quines llegendes es descriuen a El Tresor del Ter d’en Xavier Margenat?

El jove aventurer, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Entre d’altres destaquem: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, els encantats, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani, el saüc de Setcases, el serpent de Manlleu, els rentants, el salt de la minyona…

Com ho fareu per representar les idees?

Tot seguit a l’adjudicació de la llegenda, l’haureu de representar amb tècniques d’expressió graficoplàstica mitjançant una obra artística pautada que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu combinant el treball individual i cooperatiu -l’estructura cooperativa 1-2-4- que us ajudarà en el procés d’esbossos i projecte.

FASES

  1. Tria de la llegenda. Els alumnes escollireu la llegenda segons el vostre interès sobre la temàtica. Tot seguit, analitzareu les idees i imatges clau representables de la llegenda.
  2. Pluja d’idees. Proposareu diferents idees i les consensuareu.
  3. Dibuix bàsic. Haureu de realitzar esbossos i primeres tries del material.
  4. Dibuix detallat. Definireu amb exactitud el dibuix escollit i hi sobreposareu una quadrícula, de manera que es pugui traspassar al panell.
  5. Collage i/o pintura. Representareu el dibuix detallat a un panell de 2mts X 1,220mts i el tractareu plàsticament.

Tingueu en compte que podeu fer servir materials diversos com, per exemple, pintura, papers, fustes, plàstics… D’altra banda, potser una obra artística que pertanyi a qualsevol estil: realisme, hiperrealisme,  art objectual, etc.

Com ho presentareu?

El panell de l’escenografia s’ubicarà a l’arborètum i, tot seguit, els grups haureu d’actuar i representar la llegenda treballada. A més a més, enregistrareu i editareu l’actuació en suport vídeo.