L’avaluació del projecte ha estat contínua durant tot el projecte. I s’han utilitzat diferents instrument d’avaluació, depenent del cicle i d’activitat.
Instruments d’avaluació:
Fent referència als objectius inicials i a l’avaluació del projecte podem concloure que:
El nostre projecte ha tingut una durada de dos trimestres. S’ha dut a terme durant 2 hores setmanals, on els tres cicles coincidíem en el mateix horari. (dijous de 9 a 11h).
Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, creativitat, reflexió i crítica constant. El recorregut del treball ha sigut marcat pels propis alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.
En la fase d’implementació del projecte es pot dir que s’ha portat a terme en dos blocs d’activitats: les realitzades a la classe i les realitzades a l’espai exterior del pati. I els alumnes sempre han treballat de forma cooperativa, guiats i supervisats pels mestres.
En el primer trimestre es va treballar més la fase del disseny del pati. En el segon trimestre es va treballar més la fase de creació dels dissenys creats pels alumnes.
Es va iniciar el projecte fent un observació del pati actual i com els agradaria millorar-lo tenint en compte els diferents espais, fer que es convertís en un lloc lúdic però a la vegada un lloc d’aprenentatge. A partir d’aquí van començar a pensar i reflexionar com els agradaria que fos el seu pati.
Cada cicle va fer les seves propostes i les vam posar en comú tot agrupant-les per temàtiques (naturista, joc, manteniment i descans).
Tots els alumnes van votar els temes que més els agradaven i els cinc més votats es van repartir per cicles.
Cicle inicial: (manteniment / joc)
fer unes papereres noves pel pati i situar-les en un lloc més útil i pràctic.
pintar jocs al terra (tres en ratlla i mar/terra)
Fer un inventari del material del sorral per comprar-ne de nou.
Cicle Mitjà: (naturista)
Construcció d’un galliner. Van dissenyar com el volien fer, quins materials utilitzarien,… però al final de donar-hi moltes voltes i moltes dificultats, van pensar que la millor manera de veure si un galliner seria útil, bonic, rentable, constructiu, … en una escola; seria demanar-lo algú que en tingués i si els hi podia deixar. I així va ser, va ser una persona propera a l’escola. Llavors els alumnes el que van fer va ser muntar-lo i restaurar-lo.
Construcció d’unes caixes niu (assessorats per Camadoca, Centre de recuperació d’animals. )
Construcció d’una bassa ( assessorats per Camadoca, Centre de recuperació d’animals. )
Cicle superior: (descans)
Construcció d’un chill out. Els nens, a partir de grups cooperatius, van haver de dissenyar el seu chill out , explicant quin tipus de material utilitzarien, a quin lloc el destinarien del pati,… Seguidament van fer les pròpies exposicions de les diferents propostes i entre tots, per assemblea, es va votar. A continuació del disseny seleccionat, de forma individual, van haver de fer el dibuix tècnic del croquis definitiu i fer-lo a escala.
En el moment de la construcció es van adonar que necessiterien ajuda externa i van demanar-ho a la brigada del poble fent una sol.licitud a l’ajuntament. També va ser aquest el motiu on van haver de fer un text instructiu de cada mobiliari del chill out perquè sapiguessin com anava muntat i quin material necessitarien.
La veu dels alumnes ha set el principal motor del projecte. A partir del que ells deien pensàven i suggerien s’anava desenvolupant, en la mesura del possbile, el projecte.
A contínuació tenim els últims enregistraments fets sobre el projecte dels oficis on els infants expressen què els agradaria ser de grans.
El procés d’avaluació del projecte que portem a terme comença ja des del primer dia. Els alumnes tenen a la seva disposició una base d’orientació que els guia en el procés.
Així mateix, hem procurat que al llarg de tot el projecte els feedbacks siguin instantanis, o gairebé, donant pautes concretes o a través de petits enigmes i exemples.
Podem afirmar que l’autoavaluació i una avaluació eminentment formativa ha ajudat als alumnes a reeixir en el projecte
El procés de coavaluació no l’hem implementat fins les darreres setmanes del projecte. Tots aquests processos d’avaluació es realitzen amb rúbriques que es relacionen estretament amb la base d’orientació que els alumnes tenen a la seva disposició.
El Cicle Superior està format per 4 grups (2 grups de 6è i 2 de 5è curs). Per tal d’organitzar els grups de treball vam plantejar una pregunta inicial: Què volem saber dels aliments? Es van fer pluges d’idees a las diferents classes i, a partir d’aquestes, es va elaborar un formulari de Google que permetia als alumnes escollir quin dels temes volia investigar. Es van formar 6 equips de treball d’acord amb el seu centre d’interès.
Dins dels grups es van formar equips de treball cooperatiu de quatre membres. Es va presentar els quatre rols (secretari, coordinador, encarregat de material i portaveu) i entre ells van decidir qui seria l’encarregat de cada un d’ells. També es va presentar “El diari d’aula” com a eina per recollir la informació del que treballàvem cada dia i com organitzàvem el que ens quedava per investigar.
Dins d’aquests grups d’experts es van tornar a realitzar pluges d’idees que van permetre als subgrups especialitzar-se en diferents subtemes.
Per tal d’avaluar el treball cooperatiu vam realitzar una rúbrica amb els alumnes. En aquesta rúbrica puntuàvem d’1 a 4 aspectes relacionats amb el treball dins del grup cooperatiu (participació, respecte, aportacions al treball en grup…). D’aquesta manera vam elaborar una eina que els permetia autoregular-se durant el procés i saber què s’esperava d’ells. A la vegada, ens va permetre reflexionar sobre com havia estat aquesta primera presa de contacte amb el treball cooperatiu un cop acabat el projecte.
De cada grup es van fer sub-grups per tal de fer treball cooperatiu. Entre ells es van repartir els rols dels components del grup i es va explicar l’objectiu del treball i com havien de treballar.
El punt de partida va ser les preguntes que ells volien saber sobre el tema que els havia tocat : sal, aigua, sucre, llaminadures, intoleràncies i cuines del món.
Cada sub-grup disposava d’un chromebook o d’un ordinador per tal de cercar la informació i poder recollir la seva investigació amb diapositives, documents…
Durant la setmana, els diferents grups de projecte van tenir la visita d’experts en el tema, com : metgessa, dietista, pares coneixedors del tema…que els van ampliar els coneixements.
Les activitats que es van fer van ser experimentals i motivadores pels alumnes.
El producte final del projecte de l’alimentació era una exposició del què havien après, que es va inaugurar el 22 d’abril, a la festa de Sant Jordi, que es fa amb les famílies.
La durada d’aquest projecte ha estat d’una setmana, 5 dies lectius, concretament l’última setmana del segon trimestre.
El projecte engloba les àrees: llengua catalana, llengua castellana, coneixement del medi social i natural, plàstica i matemàtiques.
L’equip docent s’ha organitzat mitjançant reunions setmanals de coordinació i compartint documents al drive i al google fotos.
L’agrupament dels alumnes ha estat flexible segons les activitats: Individual, per parelles i petit grup dins de cada classe, excepte dues sessions de tallers, on tots els nens i nenes de cicle quedaven repartits en sis grups i el taller de sushi que ens vam ajuntar per nivells.
Les mestres de cicle, a partir del tema triat pel claustre, l’alimentació, decidim que cada classe treballarà un aliment segons els interessos dels nens.
Hem partit tots de la mateixa pregunta quin és l’aliment que més m’agrada? i a partir d’aquí cada grup ha realitzat el seu projecte segons l’aliment escollit.
Per realitzar el projecte hem treballat en diferents agrupaments: individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup depenent de l’activitat. Els grups, en alguns casos els ha gestionat la mestra i en altres, els alumnes s’han agrupat lliurement.
Hem prioritzat la globalització del projecte, treballant-lo des de totes les àrees i també hem partit dels interessos dels alumnes dia a dia.
Per compartir les descobertes ens hem reunit tots els alumnes del cicle i hem fet una exposició del seu aliment. I així hem donat per finalitzat aquest projecte.
