LA MÚSICA RAP (Implementació)

Aquest curs, a l’Escola treballem La Música com a eix transversal. Cada aula té el nom d’un tipus de música. Els alumnes de Sisè som EL RAP.

Per començar, vam fer una primera sessió de “pluja d’idees” a partir de què sabíem i què volíem saber o no sabíem segur sobre el RAP.

Vam fer una llista del que ens calia comprovar i/o investigar i vam agrupar les preguntes/dubtes en quatre blocs.

A partir d’aquí, ens vam repartir en quatre grups: cada alumne va triar el bloc de preguntes/dubtes que volia investigar.

L’objectiu final era que, després de les investigacions en alguns llibres de la Biblioteca de l’Escola, algun llibre que algun alumne tenia a casa i, sense oblidar Google, arribéssim a conèixer allò que ens havíem proposat i que, entre tots, féssim un treball per a poder exposar i explicar als companys de la nostra Escola i a les famílies.

En el treball en grups ens vam adonar que, tot buscant respostes a les nostres preguntes, trobàvem informacions que no teníem previstes a la nostra llista inicial. Per tant, anàvem engrossint la nostra recerca.

Vam decidir que el treball final seria un POWER POINT on ens gravaríem les explicacions amb algun programa (team viewer o semblant) per ensenyar-lo als companys de l’Escola i, a final de curs, a les famílies.

I ens vam organitzar per posar-nos a treballar:

  • cada grup treballa amb ordinadors a classe recopilant la informació en un document WORD.
  • mirem si alguns llibres de la biblioteca ens poden servir i busquem a casa si en tenim algun sobre el tema
  • potser algun grup podria quedar per trobar-se fora de l’Escola per avançar feina.
  • quan tinguem tota la informació escrita, busquem les imatges que ens serviran per explicar la informació recopilada
  • cada grup explicarà a la resta la informació i les imatges triades
  • entre tots decidirem com fem el PPT.

Paral·lelament, a les hores de Música, amb la Mercè coneixerem la “part musical” del RAP (ritmes, rimes, instruments,…) i inventarem un RAP per poder-lo cantar a la festa de final de curs.

L’AVALUACIÓ DEL PROJECTE «Millorem el nostre pati!»; TOT UN REPTE!

Des del primer moment ens vam plantejar que no tenia cap sentit avaluar només el resultat del projecte, sinó tot el procés. Avaluar és entre altres, detectar els errors, tant individuals com de grup, i és per això que l’avaluació és una trajectòria, no un objectiu final.

Si avaluar és un camí, vam creure convenient que el primer pas era crear rols que establissin les diferents maneres de treballar al grup (secretari/a, multimèdia, …), així cada alumne era responsable del grup i al mateix temps fomentava la seva autonomia. Finalment van sortir diferents productes finals: caixes niu, bancs, pites de voleibol…

L’avaluació formadora es va dur a terme en tant que l’alumnat prenia consciència a mesura que anava realitzant el treball («quin tipus de pintura hem d’utilitzar?», «Quina orientació han de tenir les caixes-niu?» etc.). D’altra banda, també vam entendre l’avaluació com el procés que permetia desenvolupar les pròpies habilitats i regular el seu procés (autoavaluació i coavaluació). D’aquesta manera, i pel que fa per exemple a les caixes-niu, ells mateixos es van anar adonant dels errors i van haver de buscar mecanismes per solucionar-los (prendre mesures oportunes, tallar de forma adequada, encaixar les peces…)

L’aprenentatge va estimular i va ser significatiu per a l’alumne. Ara, un cop acabat el projecte, encara hi ha alumnes que de forma espontània i sense seguiment del docent, s’interessen pel seu producte. En el cas de les caixes niu, l’aprenentatge els ha despertat la curiositat, i veuen que aquestes estan essent ocupades i es pregunten quina espècie d’ocell hi va, si han fet el niu, etc.

Com es treballa la inclusió al nostre projecte

El projecte “Millorem el nostre pati” surt la idea des de diferents punts de vista:

  • Canviar la metodologia de treball i tenir en compte l’assoliment d’unes competències partint de la base que l’alumnat és el protagonista del propi coneixement i del propi aprenentatge, ell és el que gradualment va recercant estratègies per millorar els seus coneixements.

  • Tenint en compte el propi aprenentatge surt la idea del projecte , per tal que l’alumnat a partir de les seves idees valorin , estimin, gaudeixin i es facin seus els espais del seu Institut. És important que l’alumnat senti que és el protagonista del centre i per tant és important que ell pugui decidir com vol tenir l’espai on ha de viure cada dia.

  • Tenir en compte el 100% la inclusió. Tots, i quan diem “TOTS” els alumnes, han de tenir el sentiment de formar part del centre. I tots han de poder expressar el què volen. La metodologia de treball permet també que el treball sigui cooperatiu, “on no arriba un, arriba l’altre”; cada persona del grup de treball expressa el seu punt de vista i s’activa la comunicació, el diàleg i la posada en comú fins arribar a donar una resposta consensuada.

Una vegada finalitzat el projecte, ens hem adonat que el fet que cada alumne faci allò que més el motiva i partint del seu propi coneixement i del seu propi saber, fa que participi activament en el grup i que per tant, NO S’HAGIN HAGUT DE PRENDRE MESURES ASSICIONALS

 

 

.

La veu dels alumnes

Jana: Hem après a ser més responsables.

Ot: Aquest treball ens ha ajudat a espavilar-nos. Ens ha permès conèixer les masies del nostre entorn: com eren abans i com són ara.

Gemma: Aquest projecte ha permès organitzar-nos com a grup; ha estat molt divertit.

Genís i Ona: Hem après que podem treballar bé junts i adquirir nous coneixements, com per exemple, com han canviat les coses des de l’antiguitat i com són ara ; treballant en equip la feina és més fàcil.

Cèlia, Jana, Núria i Anna: Cadascú ha de ser responsable de les seves tasques.

Paula: Hem après a saber escoltar els altres components del grup.

Queralt: Treballar el projecte només una hora a la setmana, és poc. Caldria fer més hores a la setmana i que durés un quadrimestre o un trimestre.

Adil: Hem après coses sobre l’agricultura i com elaborar entrevistes.

Aya: Treballar en grup ens fa sentir més segurs, perque pots coneixer les opinions de la resta dels companys.

Paula, Ona i Clàudia: Treballar per projectes fa que t’enriqueixis de les idees dels altres.

 

Projecte Vora Ter 2n d’ESO

Durant el Projecte Vora ter els alumnes de 2n d’ESO van treballar el procés industrial del tèxtil a Manlleu.

Un dels productes finals havia de ser la creació d’un ninot de llana (de manera individual) per tal que els alumnes poguessin observar la diferència entre un procés industrial i el procés artesanal.

Per a l’elaboració del ninot de llana els alumnes havien de seguir les següents instruccions:

TELER:

  1. Agafa una capsa de sabates de cartró fort que faci més de 17 cm d’ample i 27 cm de llarg.
  2. Amb les tisores o un cúter fes 15 incisions d’1 cm de profunditat a cada costat curt. Procura que quedin uniformes i ben centrades.
  3. Fes un nus a l’extrem del fil de llana de color clar que faràs servir per l’ordit i fes-lo passar per les marques que has fet de manera que et quedin 15 passades paral·leles a l’ordit.

 

DISSENY:

  1. En un full de paper de la mida de la caixa fes el disseny del ninot i posa’l en el fons de la capsa.
  2. Pensa en els colors de llana que utilitzaràs per cada zona del ninot.

 

 

TEIXIT:

  1. Fes petits cabdells de llana dels colors que necessitis per poder-los fer passar per entremig de l’ordit.
  2. Durant tot el teixit procura que la tensió del fil sigui uniforme. De tant en tant ves compactant el teixit que tinguis fet.
  3. Començant per les cames ves teixint la trama. Fes servir els 6 fils de la dreta i els 6 de l’esquerra de l’ordit per separat. Han de quedar els 3 fils centrals sense trama.
  4. Quan comencis el cos del ninot fes passar la trama per tots el 15 fils de l’ordit.
  5. Quan siguis a l’alçada dels braços fes que els fils de la trama sobresurtin més de 6 cm per cada costat, durant aproximadament uns 1,5 cm d’amplada. Després els trenes per fer els braços i lligues el final de cada trena per fer les mans.
  6. Arribant a l’alçada del cap, ves reduint progressivament un fil de cada banda de l’ordit per tal de donar-li una forma arrodonida.

ACABAT:

  1. Per acabar, abans de treure el ninot del teler, remata els tres fils de l’ordit que han quedat entre les cames, fent-los passar amb una agulla llanera i un per un per entremig del teixit del cos o de les cames.
  2. Finalment fes el mateix amb els fils de l’ordit que sobresurten del cap, o lliga’ls formant una cua central, dues cues o un serrell uniforme.
  3. Enganxa-hi els ulls i altres detalls que donin personalitat al teu ninot.

L’experiència va ser molt bona ja que cada alumne va desenvolupar la seva faceta més creativa i els hi va agradar molt realitzar aquesta activitat.

El resultat final va ser el següent:

 

ELS ALUMNES DE SEGON D’ESO TENYEIXEN MOTXILLES I SAMARRET

Durant el Projecte Vora Ter  els alumnes de 2n d’ESO van treballar la indústria tèxtil i per tal que poguessin ser conscients del procés que utilitzaven a les fàbriques antigament per tenyir les peces de roba, van portar a terme un taller en el qual van tenyir motxilles i samarretes amb diferents tonalitats de tints. Durant el procés que van realitzar els alumnes van poder fer els estampats que ells van voler.

En primer lloc, van posar diferents gomes elàstiques o doblecs per tal que els quedessin les formes que ells volguessin.

En segon lloc, van escollir el tint que van voler i van fer la preparació amb la sal, l’accelerador i el tint, i ho van posar en un cubell amb aigua tèbia. Al cap d’una estona hi van poder incorporar la motxilla i la samarreta i ho van deixar reposar.

I per últim, van treure les gomes i van rentar les motxilles i samarretes amb aigua freda per tal de treure el tint restant. Les van estendre per tal que s’eixuguessin i ja se les van poder endur cap a casa.

“Ment oberta, món obert”, el resultat

L’alumnat de GES 2 matí, dintre dels mòduls de Moviments Migratoris i de Literatura Catalana, han creat un documental on es recullen històries reals que ells mateixos han viscut o recollit. Aquest projecte ha estat possible gràcies a l’esforç conjunt de l’alumnat, persones entrevistades, professorat i la Cèlia Torns, directora de fotografia.

Us animem a mirar-lo, compartir-lo, i recordem que tots i totes som migrants.

Avaluació del documental

Durant la realització d’aquest projecte documental, l’avaluació s’ha afrontat des de diverses perspectives.

L’alumnat ha realitzat un diari de rodatge individual que contempla cadascuna de les sessions de gravació així com una rúbrica d’autoavaluació.

A més, també han realitzat les coavaluacions de les seues companyes i companys d’equip a través d’una rúbrica acompanyada de valoracions justificades.

Finalment, amb la rúbrica que adjuntem el professorat d’ambdós mòduls ha pogut avaluar el treball realitzat durant les sessions de rodatge.

Reflexions a Instrumental i Català

A partir de la nostra participació a la Xarxa de Competències Bàsiques el professorat participant dels grups d’Instrumental i Català hem reflexionat sobre els aspectes a millorar en relació a la nostra metodologia de treball.

La nostra idea és apropar-nos al màxim a la idea de projecte que hem anat definint entre tot el professorat. Al respecte, hem detectat una sèrie de punts a potenciar:

  • Afavorir al màxim l’autonomia de l’alumnat.
  • Facilitar activitats de treball cooperatiu.
  • Aconseguir una avaluació més competencial.
  • Afavorir “l’aprendre a aprendre”.
  • Integrar els interessos de l’alumnat al llarg del procés de treball.

Sabem que la dificultat de comunicació del nostre alumnat pot resultar una barrera per aconseguir aquests punts, però en la mesura del possible seguirem treballant per aconseguir-ho.