Aquest curs a l’escola també ens vam animar a utilitzar la base d’orientació i la rúbrica a P3.

Sens dubte, era tot un repte, però el treball per projectes potencia molt l’autonomia, l’hàbit de compartir i arribar a acords. Situant-nos doncs en el segon trimestre del curs, quan els nens i nenes ja han fet un procés d’adaptació, ens semblava idoni provar-ho.

És interessant haver pogut comprovar que a P3 també és possible generar junts una base d’orientació i una rúbrica. Només cal crear un ambient molt participatiu a l’aula, que no és poca cosa, i acompanyar les consignes de la base d’orientació i els nivells d’assoliment de la rúbrica, amb elements visuals, fàcilment entenedors.

En el nostre cas, aquestes eines avaluatives es van aplicar en els moments d’exposicions orals sobre les investigacions fetes per part de l’alumnat. Verbalitzar el que anem aprenent per poder-ho compartir amb els nostres companys, no és fàcil, però és imprescindible per ser conscients del que estem aprenent i per transmetre coneixement als altres.

La base d’orientació contemplava la preparació del tema, el to de veu i la claredat del missatge, mirar als altres quan es parla i la capacitat de respondre a les preguntes dels companys. La rúbrica avaluava aquests aspectes amb imatges representatives dels diferents graus d’assoliment.

Fixem-nos doncs, que podem aplicar les mateixes eines avaluatives a tots els nivells, perquè la diferència no està en el “què” sinó en “el com”. Els resultats que perseguim i que aconseguirem, segueixen essent els mateixos: guiar el procés d’aprenentatge, reflexionar sobre el que aprenem i modificar el procés per aprendre més i millor.

Al curs de primer, la base d’orientació per elaborar una carta, ens va portar a la rúbrica. Així com la primera ens permet acordar els criteris d’avaluació, la segona ens ha de permetre saber en quin grau els assolim. Per tant, calia utilitzar-la per fer visible a cada alumne quin era el seu nivell d’aprenentatge i què havia de fer per millorar.

La rúbrica, així com la base d’orientació, va ser parlada i pactada col·lectivament. Per fer-la, els alumnes no només van tenir en compte la seqüenciació dels passos a seguir per fer una tasca, sinó també altres aspectes més formals de redacció del text que van anar sorgint durant el debat. Com ja us podeu imaginar, els criteris de la rúbrica tenien un nivell d’exigència superior al que potser el/la mestre/a hauria plantejat en un principi. Aquest és un dels avantatges de deixar opinar i arribar a acords. Per això ens agradaria aprofitar el moment per convidar-vos a reflexionar sobre la importància de qualsevol eina avaluativa. Creiem que l’avenç no està en l’eina en sí mateixa, sinó en com arriba a les nostres mans. Podem treballar amb rúbriques i bases d’orientació que plantegem als nostres alumnes i no crearem cap repte, o bé podem generar-les entre tots i estarem controlant el que aprenem i com ho fem.

Dit això, va arribar el moment de la coavaluació. Els nens/es es van corregir les cartes per parelles tenint en compte la rúbrica consensuada. Durant la correcció hi va haver un/a mestre/a de suport dins l’aula per ajudar en aquesta tasca, però el procés va ser lent; era la primera vegada que els alumnes feien servir aquest instrument i evidentment va generar dificultats. Aconsellaríem fer l’activitat en grup reduït i plantejar una rúbrica més visual. Tot i així, va ser molt interessant escoltar les converses que es generaven durant el procés avaluatiu, plenes de dubtes però també d’arguments. Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit.

Dins del nostre context de treball per projectes, ens ha semblat adient treballar la base d’orientació vinculada a la carta. Pensem que qualsevol eina avaluativa ha d’avaluar un procés d’aprenentatge que tingui una funcionalitat. És per això que per nosaltres té sentit vincular aquesta eina a la tipologia textual esmentada. Intentarem exemplificar-ho amb una experiència duta a terme a la classe de primer.

Durant la realització del projecte ( “L’esport ens mou”) se’ns van anar generant dubtes i preguntes relacionades amb l’esport: en concret volíem saber més coses dels gossos d’atura (Cobi) i de les anelles olímpiques. Sabíem que hi havia dos grups a l’escola que investigaven aquests temes perquè era el nom que havien triat per la classe.

Vam parlar i decidir que podrien ser els nostres companys qui ens informessin sobre aquests temes i per tant, escriure una carta era una manera de fer-ho possible.

L’elaboració d’una base d’orientació ens va obligar a conèixer les característiques d’aquesta tipologia textual, aportant el que sabíem, buscant models, contrastant informacions…en definitiva tot un treball de recerca col·lectiu, que feia nostra l’eina avaluativa i deixava clars a tothom els criteris d’avaluació, uns criteris  que permetien una autoavaluació al llarg del procés.

No cal dir que en el moment d’escriure, la motivació estava assegurada, però si anem una mica més enllà ens adonarem de que una feina consensuada és una eina que s’interioritza perquè tothom hi ha pogut dir la seva i per tant permet aplicar-la on calgui i quan calgui.

Pensem que les bases d’orientació ens donen aquesta oportunitat de crear estructures que guien el procés d’aprendre i són un recurs útil per aplicar en qualsevol tasca i en qualsevol nivell. De fet, ja n’hem començat a utilitzar des de P3. Estem satisfets/es dels resultats obtinguts i us animem a provar-ho o a compartir les vostres experiències.