COMPARTIM PER APRENDRE JUNTS

Qualsevol procés de recerca comporta fer-se preguntes, buscar respostes i fer-ne difusió. Per això, un dels productes finals de tot projecte és explicar-lo als altres.

Tots estarem d’acord en que només pots transmetre bé una cosa a algú quan en tens un bon domini i només pot ser entesa pels altres si saps adaptar el teu discurs al públic que t’escoltarà. Per tant, explicar comporta endreçar molt bé el que has après i triar encertadament la posada en escena.

A la nostra escola és habitual transmetre el que hem après dins del cicle i entre cursos de diferents cicles. Això obliga a adaptar les nostres presentacions a diferents perfils d’oient. Normalment els nostres alumnes preparen presentacions amb format power point, prezzi…, o bé utilitzen suports visuals. Aquest curs però, hi ha hagut algunes presentacions lúdiques i d’altres d’interactives que han atrapat al públic. També hem incorporat recursos de suport com maquetes, elements manipulables, murals, jocs…

Ja feia temps que dèiem que havíem de ser més creatius en la transmissió del producte final i estem satisfets d’haver tastat noves possibilitats. Volem creure que les eines avaluatives que hem anat introduint, ens han fet fer un procés que també ens hi ha abocat.

Us convidem a fer-ne un petit tast!

https://youtu.be/84pmLYPBAds

https://photos.google.com/u/1/share/AF1QipNz_2aI_McsR8KfeV5_Y58e2goT00W2gIbGtG6IIu_4vQSg1MPZ7NZmMfLoe3CMKQ?key=RmlueThWWGY1VS13d24yNkRpV2tuRmlDZFplT0l3

QUINS BENEFICIS ENS HA APORTAT LA CARPETA D’APRENENTATGE A 4T?

Aquest curs els infants de 4t han implementat l’ús de la carpeta d’aprenentatge en el projecte. La carpeta d’aprenentatge que han confeccionat al llarg del curs es defineix
com un conjunt estructurat de documents (anotacions, anàlisis, reflexions, gràfiques, mapes conceptuals, dibuixos, etc.) elaborats pels infants. Aquest recull s’ha ordenat cronològicament per tal d’evidenciar l’evolució i el progrés dels infants. També ha servit per reflectir les estratègies de cada nen/a per a la indagació, el pensament reflexiu, el rigor i l’anàlisi.

La carpeta d’aprenentatge que s’ha elaborat inclou evidències de l’aprenentatge assumit pels infants i contempla diferents modalitats d’avaluació: autoavaluació, coavaluació, heteroavaluació. La finalitat de la carpeta és formativa i avaluativa.

En ser el primer any d’implementació, s’ha optat per implementar un model de carpeta d’aprenentatge tancat en  què la mestra ha pautat molt als infants les activitats sobre les quals calia reflexionar i recollir evidències; també ha acompanyat molt aquest procés reflexiu mitjançant preguntes que ajudessin als alumnes a fer el procés metacognitiu.

Iniciar el treball de la carpeta d’aprenentatge amb aquesta modalitat es valora positivament, ja que ha permès guiar als infants en l’ús d’aquesta nova eina i proporcionar-los estratègies per tal de poder-la aplicar. També considerem que ha permès crear una bona base per afavorir que els infants entenguin què vol dir reflexionar sobre el propi aprenentatge i adquireixin estratègies per reflectir i argumentar el seu propi progrés. La reflexió ha girat al voltant del que s’ha treballat, com s’ha treballat, què s’ha après i què s’ha sentit. Evidentment, en els seus inicis, aquesta ha estat una tasca feixuga per als alumnes, a tots ens consta reflexionar sobre com aprenem i deixar-ne constància per escrit. Després ens adonem que és una bona manera d’analitzar, detectar encerts i errors, ratificar o bé reconduir el que estem fent i com ho estem fent. Per tant, a mesura que avançava el curs, es notava més facilitat per dur a terme aquest procés.

Les habilitats adquirides en la confecció de la carpeta d’aprenentatge s’han pogut transferir a altres àmbits no vinculats directament amb el projecte. Dit d’una altra manera, la carpeta ha esdevingut també una eina competencial.

Es preveu que el curs vinent es pugui optar per una modalitat de carpeta d’aprenentatge mixta en la que es fixin algunes parts de la carpeta com a obligatòries per a tots els infants, mentre que altres apartats quedin oberts a l’experiència d’aprenentatge de cada alumne/a i que aquests puguin recollir les reflexions i evidències de la manera que desitgin.

QUÈ HE APRÈS ? COM HO HE APRÈS?: LA CARPETA D’APRENENTAGE A P3

A la classe de P3 els nens i les nenes han reflexionat de manera individual , sobre què han après del projecte  i com ho han après. Per fer-ho, han elaborat una Carpeta d’Aprenentatge, perquè la carpeta ens permet recollir evidències dels aprenentatges fets, aturar-nos i reflexionar, modificar el procés, planificar les accions a fer…

Per això, després d’haver investigat, buscat informació, exposat i treballat cada pregunta que se’ns ha generat, hem fet una parada, tot recordant i plasmant allò que hem après i com hem arribat a fer-ho.

Aquest tipus d’avaluació formativa, la valorem molt positivament. Els alumnes són molt més conscients dels seus aprenentatges i queda molt clar en quin punt del procés d’aprenentatge es troba cada nen/a, així com el grup en general.

Volem posar especial èmfasi en que no totes les Carpetes d’Aprenentatge dels nens/es de la classe són iguals, ja que cada alumne ha decidit com volia reflectir  allò que ha après: a través d’un dibuix, d’una foto, d’un escrit de la mestra,… Tot i tractar-se de P3, en què la majoria de nens/es encara no escriuen, algún/a s’ha aventurat a escriure el que ha après, encara que sigui amb lletres que no corresponen a allò que es volia dir.

Es tracta d’un procés força lent, ja que es va fent d’un a un i comporta buscar el material que cadascú ha triat, però permet una coavaluació amb el/la mestre/a molt planera i creativa, que enforteix complicitats i construeix aprenentatge conjunt.

 

És important destacar que les classes de P4 i P5 també han utilitzat la Carpeta d’Aprenentatge com a eina avaluativa i se’n fa una bona valoració. De fet, es tracta d’això: escampar de mica en mica aquells recursos que han de permetre que la innovació no sigui fer una cosa diferent, sinó fer una cosa que transformi la pràctica educativa per aprendre més i millor.

VENEM AL MERCAT DE MANLLEU

Quin és l’objectiu de la venda pels nostres alumnes? doncs, desenvolupar estratègies bàsiques de venda a través d’algunes tècniques de màrqueting, ús dels diners i el tracte amb els clients.

Abans d’anar al mercat de Manlleu el dilluns a vendre els productes finals hem hagut de sol.licitar el permís de venda a l’ajuntament. Un cop ens  han donat la ubicació del punt de venda, hem decorat l’estand perquè fos ben atractiu i ens identifiquem perquè tothom sàpiga que som de l’escola Quatre Vents. Retolem els productes i fem que els preus siguin ben visibles. Ens distribuïm les tasques de caixers, publicitat, torns… .

Finalment els diners serviran per retornar el capital inicial, portar a terme una acció social i desenvolupar una activitat. Ens hem quedat a l’escola a dormir i fins i tot hi hem sopat amb el que hem comprat amb els diners fets entre tots!

Hem après a ser educats i respectar els clients.

PROJECTE AULA OBERTA : “NO COMPRIS, ADOPTA’M”

Punt de partida:

L’aula Oberta de 4t d’ESO és un grup de 12 alumnes amb diversificació curricular i molt diferents entre ells. Es dedicaran 4 hores fixes al seu horari a la setmana ( de les 20 hores lectives que fan al centre) perquè treballin en un projecte a triar lliurement durant el tercer trimestre. Aquestes hores agafen 1 hora de català, 1hora de castellà , 1h de matemàtiques i 1 hora de FOL/tutoria.

Proposta al grup de que triin un tema per treballar en forma de projecte, a poder ser que tingui alguna acció prosocial.

Hi ha pluja d’idees i molt discussió. Finalment queda consensuat el tema relacionat amb les protectores d’animals i es creen 3 comissions: recerca d’informació, enquestes d’opinió i activitats per la recaptació de diners ( es preveu alguna visita a les protectores).

Definició producte final:

Se’ls demana que els reptes siguin reals i variats. S’acorda:

  • Rètol publicitari
  • Tríptic informatiu que es portarà a la revista del centre.
  • Visita protectores, on es farà un reportatge en castellà o bilingua
  • Falca publicitària que es portarà a Ràdio Roda.

Gestió de l’aula i metodologia:

S’ha constituït comissions de treball per repartir les tasques que s’han llistat i descrit entre tots. Els alumnes han fet ells els grups

S’ha hagut de portar a terme activitats fora l’horari lectiu ( patis, tardes)

S’han fet moltes sortides per conèixer la realitat en primera mà: protectora de Gurb, servei  veterinari d’adopció a Manlleu i a Torelló. Visites a Ràdio Roda per acordar com fer la falca.

Procés d’implementació:

Es pot fer  el seguiment del procés mitjançant el llibre de registre diari que fa l’alumne

Per tal d’implementar el projecte els alumnes han anat a les aules a fer enquestes i a penjar el seu díptic.

També s’ha publicitat al centre i gestionat la recollida de taps d’ampolla per quan es vagi a les protectores ( aquestes són un punt de recollida per poder aportar diners a les protectores)

Comunicació projecte final

Els productes finals han anat dirigits a la població en general i les famílies hi tenen accés.

Ràdio Roda: s’ha elaborat la falca i s’ha anat a gravar a Ràdio Roda

Web Institut:

Rètol

Tríptic

Àudio de la falca

Bloc d’Aula Oberta: un dels 3 documentals ( visita a la protectora)

Revista Institut: Buidat estadístic de les enquestes. No s’ha pogut incloure a l’edició.

Avaluació:

Autoavaluació

Coavaluació

Rúbrica seguiment i de producte final

Registre diari dels alumnes

Aspectes transversals:

Competència digital

Competència lingüística

Competència matemàtica

Creativitat i iniciativa personal

Rol de les famílies:

Han participat en les sortides a les protectores acompanyant als alumnes i al professor.

Elaboració de productes alimentaris per vendre les hores de pati.

SETMANA DE L’ALIMENTACIÓ: PRODUCTE FINAL

Després d’haver concretat l’organització i metodologia del projecte s’acorda com cal que sigui el producte final:

  • Els alumnes de 2n d’ESO es convertiran en experts dietistes i dissenyaran i elaboraran un menú saludable que compartiran amb els alumnes de 1r d’ESO. Per materialitzar-ho es realitzarà una fira (el dia abans de finalitzar el projecte) on s’exposarà la informació i treballs realitzats durant la setmana.
  • Els alumnes es reuniran i posaran en comú el menú que volen fer. Un expert de cada grup es reunirà amb tots. Cada grup realitzarà 2 plats.
  • Els diferents grups s’especialitzaran en un nutrient o bé un tema de l’alimentació concret que pot acabar marcant l’equip docent. Cada grup farà un menú (s’haurà especialitzat en 2 plats) i a la fira realitzarem els tastets.
  • Veiem indispensable una presentació oral i defensa del projecte de 2n d’ESO a l’últim dia.

JA HO TENIM TOT ENCARRILAT!!!

El producte final dels ambients realitzats respondria al fet de treballar les capacitats d’Educació infantil adients a cada ambient, de manera que no en quedés cap sense treballar. També es desenvolupen una colla de conceptes bàsics, científics, matemàtics, .Per altra banda, es potencia el desenvolupament del pensament, de la imaginació, de la creació, la descoberta, etc.

Dins del treball per ambients, es treballa molt el desenvolupament social i individual dels alumnes. Els nens juguen, experimenten, investiguen, aprenen i es treballen valors com el respecte, l’ ajuda, la cooperació, l’ intercanvi de propostes, el posar-se d’ acord…

Els reptes que se’ls planteja en alguns ambients, són reals i tenen a veure amb els materials que tenen al seu abast. A partir de la realització d’aquests, es pot treballar la imaginació i el raonament dels nens i nenes, juntament amb l’ intercanvi d’opinions  entre ells.

En altres ambients, per exemple , el d’art, el producte final, juntament amb els esmentats anteriorment, es centraria en el treball plàstic que fan els alumnes. Al final de cada “roda”, és a dir, després de 4 sessions seguides de l’ambient, els alumnes es poden endur els treballs realitzats a casa, la qual cosa els encanta.

Totes les conclusions en base als aprenentatges que fan els alumnes, les relacions que estableixen, les opinions que intercanvien i els possibles conflictes que hagin pogut sortir, son captats per el docent i per la seva observació .A més a més, al final de cada sessió , en el moment de reflexió en grup, el mestre/a  recopila tota la informació necessària com a avaluació.

 

CONCLUSIONS DE L’EQUIP IMPULSOR

Ha estat el nostre primer any a la Xarxa de Competències.

ASPECTES POSITIUS:

– Compartir un projecte entre diversos mestres l’enriqueix molt.

-Compartir amb diferents escoles l’experiència a les sessions de xarxa.

-El fet de participar-hi ha iniciat un debat pedagògic sobre els projectes i s’ha vist una necessitat de millora.

-Valorem positivament el fet d’implicar dos cursos diferents en un mateix projecte.

-Haver realitzat activitats de coavaluació. Els alumnes han après a autoavaluar-se i rebre les crítiques constructives.

PROPOSTES DE MILLORA:

– Planificar un calendari amb els dies de trobada del grup impulsor.

-Que el grup impulsor entri periòdicament a Odissea per tal de fer el seguiment de les sessions dels coordinadors.

-Tenir en compte que potser cal canviar la figura dels coordinadors per anar-hi passant diferents mestres de l’escola.

– Preveure un espai setmanal per tal que els mestres del cicle comparteixin i s’acompanyin en el desenvolupament dels projectes.

– Valorem positivament  continuar formant part de la xarxa de competències.

 

 

Producte final- Escola La Forja

El producte final del projecte que han fet els alumnes ha estat la Revista Descobrim Alpens. Aquest, és una part de la revista de la ZER, on les altres escoles també hi tenen una part del projecte.

La revista de la ZER s’ha repartit entre totes les famílies de l’escola i part de la comunitat educativa del centre.

Els reptes que s’han plantejat en aquest projecte són molt reals, ja que els alumnes són els que havien de descobrir diferents aspectes del seu municipi i plasmar-los a la revista. D’aquesta manera, les famílies de les altres escoles podien conèixer una mica millor el poble d’Alpens.