PLANIFICACIÓ: INICIEM EL PROJECTE DE LA MÚSICA

A nivell de claustre, es va decidir que l’eix transversal d’aquest curs 2017-2018 seria la música.

Es va iniciar el projecte a partir d’una activitat conjunta a nivell d’escola. Vam comptar amb la col·laboració d’un personatge que interpretava a un director d’orquestra famós, anomenat Gustau Sucdemel, el qual ens va presentar diferents estils musicals.

Aquest personatge ha estat el fil conductor del projecte al llarg del curs, a través d’enigmes, notes,  cartes…

D’altra banda, des de la comissió d’infraestructures i ambientació, la qual està formada per pares i mestres, es va dissenyar la decoració de l’escola seguint la temàtica de la música. Aprofitant els tallers de Santa Cecília, els alumnes van elaborar els diferents elements decoratius pels espais comuns de l’escola.

ELECCIONS AL CONSISTORI INFANTIL (planificació)

Aquest projecte consisteix en la preparació d’unes eleccions per escollir el representant del Consistori Infantil de la ciutat de Vic.

A l’inici del projecte, els alumnes candidats es presenten a les eleccions formant partits polítics. Un cop formats, preparen els programes electorals, els discursos i els anuncis publicitaris.

Paral·lelament, es treballa el vocabulari relacionat amb el tema en les 3 llengües així com el funcionament i l’organització de l’Ajuntament, coordinat prèviament amb els especialistes de les altres àrees.

Aprofitant el moment polític actual, planifiquem com a activitat la vista a l’Ajuntament de Vic amb l’alcaldessa i la visita al Parlament de Catalunya.

Finalment, realitzarem unes eleccions a nivell escolar on hi participen els alumnes de 4t, 5è i 6è, els mestres i la resta de la comunitat educativa.

 

ELS NOSTRES OBJECTIUS

El nostre repte per aquest any a la xarxa és canviar l’activitat principal de la setmana de Sant Jordi que tradicionalment era una mostra de danses, per una activitat en la qual hi hagi múltiples maneres d’expressar-se. Per tal d’aconseguir-ho ens hem plantejat els següents objectius:

Objectius professorat:

  • Canviar el format de l’activitat pels pares que es fa durant la setmana de Sant Jordi.
  • Organitzar les diferents activitats que els nens faran durant la setmana.
  • Organitzar el recorregut de les famílies durant la festa.
  • Donar a conèixer diferents maneres d’expressar-nos i comunicar-nos entre nosaltres.
  • Recuperar i actualitzar diferents maneres de transmissió de la cultura.
  • Recuperar escriptors en llengua catalana.

Objectius alumnat:

  • Conèixer i practicar diferents maneres d’expressar-nos i comunicar-nos entre nosaltres: teatre, dansa, música, expressió corporal, expressió oral, expressió escrita, expressió visual, mímica, audiovisual…
  • Conèixer diferents maneres de transmissió de la cultura.
  • Conèixer escriptors en llengua catalana.

El principal objectiu és organitzar una mostra de diferents formes d’expressar-nos i comunicar-nos els humans.

Un divendres a la tarda convidarem a tota la comunitat educativa i podran fer un recorregut pels espais de l’edifici de baix de manera lliure. Cada espai tindrà un color diferent. Els de 5è faran de guies de tot el recorregut.

Possibles propostes (cada nivell escull quines i quantes propostes volen treballar):

  • Expressió escrita: crear i versionar poesies.
  • Teatre: representar una llegenda popular.
  • Audiovisual: tecnologies, fer un audiovisual sobre alguna visita o activitat d’escola.
  • Teatre d’ombres xineses.
  • Expressió oral: recitar.
  • Expressió corporal.
  • Poesia visual.
  • Dansa.
  • Música i plàstica.

SORPRESA INICIAL

Motivació i línia conductora: els alumnes trobaran una carta en un lloc del pati de l’escola, d’un bomber, pilot d’un helicòpter.

Aquesta carta els diu que Centelles és molt bonic des del cel i si s’imaginen com ho veu ell quan fa rescats a la via ferrada.

 

Preguntes inicials:

  • Com es deu veure Centelles des del cel?
  • Com ho podem saber?
  • Com ho podríem representar?

LA CIÈNCIA VÉ A NOSALTRES

Inicialment es va fer una pluja d’idees amb els alumnes per esbrinar allò que els agradaria saber i conèixer i molts d’ells coincidien amb temes de descoberta i experimentació.

Aprofitant la mort del científic Stephen Hawkings vam valorar que aquest fet podia ser el punt de partida per poder treballar el mètode científic. Se’ls hi va presentar el vídeo de l’Infok ja que vam pensar que seria una manera atractiva de presentar el tema. Es va buscar aquest fet important per tal de poder treballar el mètode científic amb els alumnes i també perquè era una font de motivació per a ells/es.

Reflexions a Instrumental i Català

A partir de la nostra participació a la Xarxa de Competències Bàsiques el professorat participant dels grups d’Instrumental i Català hem reflexionat sobre els aspectes a millorar en relació a la nostra metodologia de treball.

La nostra idea és apropar-nos al màxim a la idea de projecte que hem anat definint entre tot el professorat. Al respecte, hem detectat una sèrie de punts a potenciar:

  • Afavorir al màxim l’autonomia de l’alumnat.
  • Facilitar activitats de treball cooperatiu.
  • Aconseguir una avaluació més competencial.
  • Afavorir “l’aprendre a aprendre”.
  • Integrar els interessos de l’alumnat al llarg del procés de treball.

Sabem que la dificultat de comunicació del nostre alumnat pot resultar una barrera per aconseguir aquests punts, però en la mesura del possible seguirem treballant per aconseguir-ho.

Implementació

El treball s’inicia seguint el full de ruta proposat pel programa CuEme del projecte de la cooperativa.

La planificació del treball està distribuida per trimestres amb unes tasques definides  per cada mes de l’any.

El primer trimestre es fa la presentació del projecte al Consell Escolar i a la Comunitat Educativa. Seguidament es dóna d’alta a la comunitat virtual.

El primer pas és la constitució de la cooperativa, amb tasques com elecció del nom, tria de l’equip directiu, elecció de departaments, actes de constitució, estatuts, estudi de mercat, etc.

Per a la constitució de l’empresa es duen a terme diferents tallers, xerrades i sortides. Es visita una cooperativa real, es sol·licita finançament al banc, i es crea la imatge de la cooperativa dissenyant diferents prototips de logos, amb el suport extern de l’Escola d’Art. Finalment es fa difusió en el mitjans de comunicació locals del projecte.

Amb les tasques descrites  s’observa que la metodologia de treball es totalment en un entorn real, fent que els alumnes adquireixin la competència d’autonomia, aprendre a aprendre, etc.

Durant el segon trimestre es fa l’elecció del producte, s’elaboren els productes, l’etiquetatge i l’embassat.

Finalment, el tercer trimestre es continua produïnt i es fa la preparació de la venda (permis de venda, publicitat, repartiment de tasque, balanç i responsabilitat social).

Per acabar, és al juny quan es fa l’anàlisi de resultats comptables, la memòria d’activitats i la valoració final. Per a venda, els alumnes han hagut de sol.licitar a l’OPE la parada al mercat i la col.laboració de l’ajuntament.

Un 10% dels diners guanyats en la venda dels productes de la cooperativa van destinats a una obra social que escullen ells mateixos.

 

Que no s’aturi el cervell!

El projecte que han realitzat els alumnes de 1r d’ESO de l’INS Voltreganès durant el curs 2017-2018, s’anomena “Que no s’aturi el cervell”. El projecte ha tingut tres objectius principals.

– Aprendre el funcionament de la memòria i conèixer la pèrdua d’aquesta en la vellesa.

– Crear jocs matemàtics per estimular la memòria a la gent gran

– reflexionar i empatitzar sobre la situació dels àvis i àvies respecte la pèrdua de memòria

La realització d’aquest projecte ha estat significatiu per als alumnes de 1r d’ESO, ja que des del punt de vista matemàtic han treballat la numeració, el càlcul, l’espai (proporció), la forma (geometria plana i simetria), les mesures, l’ordre i les escales. Dins l’àmbit tecnòlogic han treballat el disseny i construcció d’un joc seguint les fases del projecte tecnològic, la utilització de la impressora 3D i l’ús de la fusta i el forn per realitzar maquetes. Pel que fa a la materia de llengua han aplicat els coneixements del llenguatge oral i el llenguatge escrit  (la coherència, la cohesió, la variació lèxica i l’ortografia en els textos). Finalment, en l’àmbit de les ciències socials, han pogut observar i analitzar les necessitats de la població en procés d’envelliment (infraestructures, atenció mèdica, dependencia…).

Els mestres ens coneixem!

Després de diferents setmanes de comunicació online entre els alumnes de les dues escoles, per a poder compartir preguntes i anar responent a les inquietuds que tenien els nens de l’Escola Suris de Cornellà de Llobregat, i de les nombroses trucades telefòniques coordinant aquesta activitat conjunta,  ha arribat el moment  de conèixer-nos.

Mitjançant un Drive compartit hem organitzat el desenvolupament de la Jornada però creiem necessari trobar-nos i així poder parlar-ne cara a cara. La tarda abans de la Gimcana, ens trobem amb les mestres i acompanyants de l’Escola Suris a la casa de colònies. En aquesta trobada, els expliquem tot el funcionament de la sortida així com el desenvolupament de la jornada. Compartim materials i  petits dubtes sobre el recorregut, activitats de les parades de la gimcana, etc. Tenim por de pluja, exposem també el pla B.

Realment estem tots molt entusiasmats en aquesta activitat conjunta, la qual veiem que el producte final que se’n deriva és totalment significatiu per a tots.

MOVEM FILS

Els alumnes de tercer, a partir de les preguntes formulades pels alumnes de l’escola Suris, van investigar on es podien dirigir per resoldre totes les qüestions.

Això ens va portar a mobilitzar-nos per demanar ajuda a diferents persones, establiments i òrgans del nostre municipi.

Els propis alumnes van demanar visita per via telefònica a:

  • El veterinari (entrevista personal)
  • Secretària de l’Ajuntament per concretar visites https://photos.app.goo.gl/jMq1m6lCXn6sEQAr1
  • El CAP
  • El regidor de cultura (entrevista personal)
  • El regidor d’urbanisme (entrevista personal)

  • El regidor de medi ambient (entrevista personal)
  • L’encarregat del punt jove (entrevista personal)
  • El municipal del poble (que va venir a l’escola)
  • El president del futbol (entrevista personal)
  • Els bombers de Vic (consulta telefònica)
  • L’Alcalde (entrevista personal) https://photos.app.goo.gl/F94jnkDF9SPKyY1P2

Es van organitzar per grups per tal de realitzar les visites.

Els Mestres del grup impulsor vam cedir hores de treball personal per poder cobrir a la resta del grup en aquestes franges.

No tots els contactes van poder-se realitzar només via alumnes. Així dons, va ser important la xarxa del propi municipi per aconseguir col·laboracions amb la gimcana:

  • L’ajuntament va pagar les hores i el material de la ceramista que ensenyava a treballar la terrissa el dia de la gimcana.
  • La mestra de música de l’escola es va posar en contacte amb el president dels Caramellaire per poder comptar amb la seva presència.

Així doncs, la xarxa de mestres, la xarxa de famílies, la xarxa del municipi ha estat bàsica per enriquir el nostre projecte.