Arxiu de la categoria: Cronologia

TENIM CLAR QUE S’HA D’AVALUAR, PERÒ COM?

Publicat el per
Respon

COM FEM L’AVALUACIÓ?

L’avaluació dels ambients és contínua i positiva, és a dir, parteix de les capacitats del nen/a, no de les seves mancances. Dins d’aquest context, el/la mestre/a realitza una observació directe dels alumnes i de les tasques que aquests realitzen.

El mestre/a també obté informació dels aprenentatges dels alumnes dins l’ ambient a partir d’  una reflexió conjunta on els nens i nenes expressen com s’han sentit, quines tasques els han agradat més, quins dubtes o problemes els han sorgit…

Paral·lelament, dins de cada ambient, cada mestre/a realitza una reflexió de les coses que funcionen i de les que no en aquest. D’aquesta manera, s’aniran efectuant canvis per tal de millorar –lo i ,conseqüentment, millorar l’aprenentatge dels alumnes.

CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:

Seria positiu que els alumnes realitzessin una petita autoavaluació al final de cada ambient. Aquesta es podria realitzar al final de cada sessió i els alumnes podrien expressar la seva opinió sobre l’ambient i les tasques que ha realitzat aquell dia. Actualment podríem dir que realitzem un petit treball d’autoavaluació al final de cada sessió, però el poc temps fa que sigui molt reduït .

Un exemple de autoavaluació podria ser a base de preguntes : Com t’has sentit? Què t’ha agradat més? Què no t’ha agradat? Has tingut algun problema?….O també a partir de activitats més visuals com ara l’activitat del “Semàfor”, en el qual els alumnes disposen d’ un semàfor amb 3 colors (verd, groc, vermell) i expressen la seva opinió de l’ambient amb els colors d’aquests ( Verd- Molt bé, Groc -Bé, Vermell- Regular).

 

 

DE QUINA MANERA HO FAREM?

Publicat el per
Respon

QUIN ÉS EL PAPER DEL /LA MESTRE/A ?

El mestre actua com a facilitador perquè l’ activitat sigui significativa i estimuli el potencial de desenvolupament de tots els infants.

 QUIN ÉS EL PAPER DE L’ALUMNE?

Dins de cada un dels ambients, a partir de presentar propostes, més o menys estructurades a cada ambient es procura que cada alumne triï de manera lliure i autònoma  la que més li motiva, agrada, … amb la llibertat de poder canviar de proposta.

Les propostes s’ intenta que permetin organitzar la interacció, la relació i la comunicació entre l’ alumnat i promovent un aprenentatge autònom i cooperatiu, i que l’ infant prengui decisions, provi estratègies diferents (“pensar, conèixer i descobrir”), amb la idea que s’ aprengui fent i també reflexionant sobre el que es fa (es posa en comú al final de la sessió). També es facilita i potencia la creativitat i la iniciativa personal. 

L’ objectiu final d’ aquesta metodologia és que els alumnes construeixin els seus propis aprenentatges al seu propi ritme a partir del joc, l’ experimentació i el treball cooperatiu.

CANVIS O MILLORES DE CARA AL SEGÜENT CURS:

Durant aquest curs, a l’ iniciar els ambients i per diversos condicionants (d’ espai sobretot), s’ ha optat per fer “grups barrejats d’ alumnes” dels tres nivells fixes per part de l’ equip de mestres del cicle, i anar “rodant” de manera periòdica per cada ambient. De cara a curs vinent s’ intentarà que l’ alumne pugui triar l’ ambient que li ve més de gust fer (amb una limitació de nombre d’ alumnes per ambient) intentant aproximar-nos a una “lliure circulació”!

PLANIFICACIÓ?? ÉS CLAR!!

Publicat el per
Respon

D’ON PARTIM? Després d’un temps dins la xarxa de competències bàsiques i tenint en compte el camí cap a escoles del segle XXI , a l ‘inici de curs ens vam plantejar la realització d’ambients a l’etapa d’educació infantil.  Tenint el compte el paper protagonista de l’alumne i el fet de que ha de ser ell mateix el que descobreixi  i, conseqüentment, aprengui, vam creure que aquesta seria una metodologia ideal de construir el coneixement dels alumnes.

PLANIFIQUEM-HO! Un cop decidit, ens vam posar a planificar-ho i pensar la creació d’aquests. En aquest context, vam realitzar visites a diferents escoles on es treballa per ambients per obrir la ment i agafar idees, la qual cosa ens va servir, i molt!

La pregunta que tots ens vam plantejar en aquest moment va ser:  

” Quins ambients duem a terme?”

Volíem crear ambients interdisciplinaris on  l’alumne fos el protagonista del seu aprenentatge, se’l motivés  a investigar i que els suposés un repte a superar. En aquest punt se’ns van acudir un munt de preguntes que la resposta de les quals ens ajudaria en el procés de planificació:

-Quants ambients podem realitzar?

-Quins espais podrem utilitzar?

-Quins gustos tenen els alumnes?

-Quines activitats motiven mes als alumnes?

-Quins ambients poden ser interdisciplinaris?

COM FUNCIONARÀ CADA AMBIENT? La planificació de cada sessió d’ambients la realitzarà el/la mestre/a responsable del mateix. Des d’un primer moment vam marcar uns aspectes comuns en cada un d’ells:

    • L’ inici de la sessió es realitza a partir d’una petita assemblea on s’exposen als alumnes les diferents activitats a realitzar i els reptes, si és que se’n realitzen.
    • Durant la sessió el mestre es mantindrà d’observador i guia per ajudar als alumnes i guiar-los en el procés d’aprenentatge.
    • Al final de cada sessió, el docent realitzarà una petita activitat de cloenda realitzant preguntes sobre el treball de cada un dels nens i nenes i de les seves idees o opinions.

 CANVIS I MILLORES DE CARA AL CURS SEGÜENT:

Un cop realitzats els ambients i reflexionant sobre el treball dut a terme dins de cada un d’ells i en general, creiem que hi ha alguns de la planificació es podrien canviar de cara al curs vinent:

  • Decidim conjuntament amb els alumnes els ambients a realitzar. Ara que els alumnes ja coneixen el treball a partir dels ambients, seria interessant poder decidir , tenint en compte la seva opinió i gustos, quins ambients realitzar.
  • Augmentar el temps de cada sessió: Després del treball d’aquest curs amb sessions de una hora i mitja, hem trobat que ha estat just, ja que el temps de l’entrada dels nens, creació dels grups, assemblea inicial i final fa que es redueixi molt el temps de treball lliure dels alumnes.
  • Dur un registre de previsió de activitats als ambients. El fet que cada mestre/a planifiques individualment el “seu” ambient, ha fet que sovint els companys desconeguessin les tasques que s’hi duien a terme. Aquest fet pot fer que si el docent no pot assistir a la sessió, no tinguem registre de les activitats que s’estaven realitzant en aquell moment.

 

CONCLUSIONS DE L’EQUIP IMPULSOR

Publicat el per
Respon

Ha estat el nostre primer any a la Xarxa de Competències.

ASPECTES POSITIUS:

– Compartir un projecte entre diversos mestres l’enriqueix molt.

-Compartir amb diferents escoles l’experiència a les sessions de xarxa.

-El fet de participar-hi ha iniciat un debat pedagògic sobre els projectes i s’ha vist una necessitat de millora.

-Valorem positivament el fet d’implicar dos cursos diferents en un mateix projecte.

-Haver realitzat activitats de coavaluació. Els alumnes han après a autoavaluar-se i rebre les crítiques constructives.

PROPOSTES DE MILLORA:

– Planificar un calendari amb els dies de trobada del grup impulsor.

-Que el grup impulsor entri periòdicament a Odissea per tal de fer el seguiment de les sessions dels coordinadors.

-Tenir en compte que potser cal canviar la figura dels coordinadors per anar-hi passant diferents mestres de l’escola.

– Preveure un espai setmanal per tal que els mestres del cicle comparteixin i s’acompanyin en el desenvolupament dels projectes.

– Valorem positivament  continuar formant part de la xarxa de competències.

 

 

ENS AVALUEM

Publicat el per
Respon

AUTOAVALUACIÓ

Primerament  les investigadors (els alumnes de tercer)  abans de fer la gimcana, varen dissenyar unes rúbriques. Per ells aquestes rúbriques els ajudaven a organitzar-se i a realitzar cadascú millor les seves funcions de manera  que l’explicació i l’actuació fos el més adequada i entenedora pel públic a qui anava dirigida.

Un cop feta la gimcana cada grup  s’avaluaven com a grup i de manera individual (els seus compromisos personals)

Per fer-ho es van agrupar i entre tots de manera cooperativa van parlar, pensar i acordar com valoraven la seva actuació en la gimcana.

COAVALUACIÓ

Per fer la coavaluació, els participants (els alumnes de segon curs ) es van agrupar segons els grup en que havien participat a la gimcana.

Aquests grups de manera cooperativa van pensar, parlar i acordar entre tots com valoraven cada ítem.

Per tal de que tots els investigadors tinguessin una valoració i que no cada grup de participants hagués d’avaluar tants grups d’investigadors, el que es va acordar va ser que Cada grup de la gimcana els esportistes, metges,,,,avaluaria el grup d’investigadors del primer lloc on van començar la gimcana .

RETORN DE LA AVALUACIÓ

Aquesta avaluació no tindria sentit si tant sols es quedés en el paper  ja que els investigadors no sabrien que els hi havia semblat i com ho havien viscut els participants aquella activitat i que els calia millorar com a investigadors  per la pròxima vegada . Per tant, calia un retorn.

Per fer aquest retorn, una mestra de l’equip impulsor va acordar una franja horària amb les tutores per poder-ho fer.

Aquest retorn consistia en trobar-se el grup de participants amb el grup d’investigadors  que havien avaluat. Una vegada junts , els explicaven  quina havia estat la seva valoració. Els investigadors  ho van acceptar la valoració i si ho creien convenient feien alguns matisos per fer alguns aclariments de la mateixa manera que els participants , si era el cas, també feien els aclariments convenients.

 

Producte final- Escola La Forja

Publicat el per
Respon

El producte final del projecte que han fet els alumnes ha estat la Revista Descobrim Alpens. Aquest, és una part de la revista de la ZER, on les altres escoles també hi tenen una part del projecte.

La revista de la ZER s’ha repartit entre totes les famílies de l’escola i part de la comunitat educativa del centre.

Els reptes que s’han plantejat en aquest projecte són molt reals, ja que els alumnes són els que havien de descobrir diferents aspectes del seu municipi i plasmar-los a la revista. D’aquesta manera, les famílies de les altres escoles podien conèixer una mica millor el poble d’Alpens.

Avaluació- Escola La Forja

Publicat el per
Respon

L’avaluació d’aquest projecte s’ha realitzat a partir de les rúbriques elaborades a nivell de ZER.

Els alumnes han omplert les seves a nivell individual, tot i que també han realitzat una avaluació a nivell de grup referent a aquest projecte.

Els mestres han omplert les rúbriques referents a aquest projecte, i també hem realitzat una avaluació i valoració del projecte en general en un claustre d’escola.

Al dia a dia, hem anat observant que els aprenentatges que han realitzat al voltant d’aquest projecte eren significatius per als alumnes. Ho hem pogut veure també, al final del projecte, en la presentació que cada grup va fer del seu apartat.

 

La veu dels alumnes- Escola Aurora

Publicat el per
Respon
  • Als alumnes més grans (sobretot 6è) els va agradar molt de saber-se els responsables i motivadors dels projecte. Van ser molt còmplices de les tasques perquè varen ser ells els que van dissenyar tot com havia de ser. Va ser un diari a la seva mida i gust. Varen participar-hi amb moltes ganes.
  • Tant els alumnes d’educació infantil com els de cicle inicial els hi va agradar dur a terme les activitats complementàries al voltant del món de la premsa.
  • Els alumnes més petits de l’escola no van implicar-se tant en el projecte del revist@ll, perquè era un format una mica complicat per ells.
  • Van valorar positivament les assemblees generals fetes després d’haver realitzat cada classe una petita assemblea per discutir com havia anat la feina etc…
  • Del què si que totes/es els/les alumnes estaven satisfets era de com va quedar la revista i de l’esforç que hi havien esmerçat.

AVALUACIÓ

Publicat el per
Respon

Per poder fer l’avaluació del projecte, vam fer una rúbrica d’autoavaluació i coavaluació entre tota la classe per cada alumne pogués participar de forma activa en aquesta tasca.  Es va avaluar: participació, elaboració i execució de les tasques encomanades per a cada un d’ells. També es va valorar la col·laboració i treball en equip a partir d’una altra rúbrica elaborada a l’inici del curs.