Arxiu de la categoria: Cronologia

I ARA… COM ENS ORGANITZEM?

Publicat el per
Respon

Després de sentir les ganes d’investigar “Quantes persones treballen a l’escola”, en assemblea, vam estar fent-nos preguntes.

Qui treballa a l’escola? Quins oficis coneixem de l’escola? Què fan en cada ofici? Hi ha algú que creieu que ve a treballar però no sabeu quin ofici fa? Quantes persones hi treballen en total? Com podem saber quants n’hi ha de cada ofici?

Fruit d’aquesta conversa vam decidir quins oficis volíem investigar.

-Cuiners i cuineres, monitors i monitores, l’administrativa, el conserge i mestres.

D’altra banda, en la conversa també ens vam adonar que necessitàvem ajuda per saber quantes persones hi havia de cada ofici i per fer el recompte general.

-Ens podrien ajudar els companys i companyes de 6è. -va dir la Maria-

-Sí, o els nostres padrins de 4t. -va contestar en Jan-

-Potser, li hem de preguntar a la directora, que ella ho sap tot! -va afegir en Gursahib-

Així vam començar a escriure el nostre FULL DE RUTA. Aquesta eina és un full en blanc on anem escrivint els passos pactats que creiem que hem de seguir i el qual anem modificant, segons el camí que ens marca el projecte, mitjançant la reflexió.
Aquest guió ens servirà per no perdre el fil fins arribar a aconseguir el nostre objectiu.

Per tant, cada sessió consta dels següents moments:

-Assemblea: moment d’inici i retrobament  on es treballa a partir de la reflexió i sobretot ens garanteix el treball de l’expressió oral, un dels nostres grans objectius com escola.

L’eina més utilitzada en aquest moment, és la documentació de la sessió anterior. Entenem aquesta documentació com un acompanyament que ens ajuda tant als mestres com als infants a seguir el fil dels nous descobriments i coneixements que van tenint lloc i ens en fem conscients, produint així els canvis i modificacions d’estructures que pretenem. Aquesta reflexió sempre queda oberta esperant ser modificada. El joc i l’intriga afavoreix l’emoció dels infants per avançar en el projecte amb èxit.

-Revisió del full de ruta.

-Desenvolupament de l’activitat.

-Assamblea de cloenda: reflexió i planificació de la següent sessió.  Modificació del full de ruta, si cal.

MAPA CONCEPTUAL: en una paret de la classe decidim posar un paper d’embalar ben gran per anar escrivint tots els oficis que anem descobrint i apuntant el nombre de professionals que hi ha de cada un. Aquesta será una eina sempre visible que ens ajudarà a saber on passem en cada moment.

La Monjoia

Publicat el per
Respon

La Monjoia és una escola d’alta complexitat situada a Sant Bartomeu del Grau. És una escola cíclica formada per 62 alumnes i 9 mestres.

És el primer any que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques amb l’objectiu d’aprendre i aprofundir en el treball per projectes. El fet de que tot el claustre formi part de l’equip impulsor significa que,  com a escola,  veiem la necessitat de fer canvis en la manera de treballar amb els nostres alumnes.

Veiem en el treball per projectes l’oportunitat d’oferir als alumnes un aprenentatge més significatiu, autònom, vivencial, cooperatiu i motivador.

Aquest canvi ha d’implicar a tot l’alumnat de l’escola, des de P3 fins a sisè. És per això que ens proposem fer dos projectes diferents. Un pels alumnes d’infantil i cicle inicial i l’altre pels de cicle mitjà i cicle superior.

En aquest blog compartirem les nostres experiències com a mestres reflexionant sobre la  pràctica educativa i les sensacions viscudes durant la implementació del projecte.

Vista des del pati de la Monjoia

El debat del projecte Vora Ter

Publicat el per
Respon

Durant el projecte Vora Ter, molt relacionat amb la revolució industrial i la vida de la dona dins d’aquest món, els alumnes de 4t d’ESO van haver de formar i pronunciar la pròpia opinió sobre el tema. Els alumnes van seguir unes pautes molt clares per tal de formar una opinió pròpia i de manera individual. Algunes activitats es desenvolupaven abans de la lectura, algunes durant la lectura i, finalment, després de la lectura.

Les activitats d’abans de la lectura eren una sèrie de preguntes que els alumnes havien de contestar per tal de formar una opinió pròpia, com per exemple:

  1. Quin creieu que és el paper de la dona en la societat actual? I de l’home?
  2. Creieu que actualment l’home i la dona tenen les mateixes oportunitats laborals?
  3. Què és per a vosaltres una societat igualitària?

En canvi, les activitats de durant la lectura estaven més enfocades a la recerca d’informació per tal d’enfortir i poder argumentar l’opinió.

Finalment, l’objectiu de les activitats de després de la lectura era veure l’evolució de l’alumne; han canviat alguna resposta? com s’ha enriquit la seva opinió?

Amb aquestes tres parts clares, els alumnes van realitzar un text argumentatiu (tesi, argumentació i conclusió) per tal de convèncer i demostrar els coneixements obtinguts i l’opinió formada

EL PRACTICOGRAMA

Publicat el per
Respon

A 4t d’ESO el Projecte vora Ter girava a l’entorn de l’evolució de la dona treballadora des del segle XIX fins a l’actualitat. Per tal d’avaluar els coneixements adquirits, com a resultat final, es demanava l’elaboració d’un practigroma que reflectís, en els diferents períodes històrics, aquesta evolució.

Un practigroma no és res més que la presentació d’un tema per mitjà d’un vídeo amb dibuixos elaborats pels propis alumnes. Aquesta tasca va engrescar la majoria de l’alumnat, ja que va permetre potenciar les diferents habilitats dins del grup, des des de la més artística (elaboració dels dibuixos) a la més estrictament acadèmica (elaboració del guió històric). D’aquesta manera, tots els membres del grup es van poder sentir part d’un mateix objectiu comú.

Per tal d’arribar al resultat final, els alumnes van participar en dos tallers sobre el tema organitzats pel Museu Industrial del Ter de Manlleu i un dossier amb activitats que els havien de servir de guia per elaborar el guió del practicograma. L’alumnat va valorar molt positivament tant els tallers com el dossier, ja que pautaven molt clarament allò que es demanava en el resultat final.

Per acabar-ho d’arrodonir, el projecte va acabar amb un debat final sobre el paper de la dona en la societat actual a partir de la reflexió que permetien diversos articles periodístics i curtmetratges, de manera que l’alumnat va poder comparar i qüestionar el paper de la dona ens els diferents períodes històrics, també en l’actual.

Creiem que l’objectiu final de qualsevol projecte ha de ser fomentar l’esperit crític de l’alumnat. És important, doncs, trobar maneres d’atraure l’atenció dels alumnes que ens ajudin a aconseguir els nostres objectius. Recursos d’aquesta mena ens permeten arribar al grau de reflexió que perseguim amb la implicació de l’alumnat. Val la pena de fomentar-los, doncs.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE: TEATRALITZACIÓ DE POEMES A 4t

Publicat el per
Respon

El projecte es titula “Teatralització dels poemes de la Núria Freixa” i s’ha treballat al llarg de quinze sessions, amb la temporalització següent:
– Primera sessió : visita de l’autora a l’aula i presentació del llibre “Versos a galet”.
– Onze sessions de treball: lectura, comprensió i activitats de recitació dels poemes.
– Tres sessions dedicades a la planificació de la posada en escena dels poemes (vestimenta, decoració, temps…)
– Una sessió final de teatralització dels poemes, oberta a les famílies, i a la qual hi assiteix també l’autora dels poemes.

Aquest projecte s’ha treballat des dels àmbits següents:
-Àmbit lingüístic – Català
-Àmbit artístic – Música
-Àmbit artísitc – Plàtica
-Àmbit d’Educació Física
-Àmbit d’Educació en valors
-Competències relatives a Iniciativa i Autonomia personal, i a Aprendre a aprendre

Objecius d’aprenetatge:
– Millorar la comunicació oral aplicant diverses metodologies.
– Memoritzar poemes aplicant diferents tècniques
– Comprendre els diferents poemes a partir de la lectura.
– Interactuar a través de l’expressió i la comunicació corporal.
– Saber treballar, tant a nivell individual com en grup
– Desenvolupar habilitats personals i emocionals


Planifiquem

Publicat el per
Respon

Un dels projectes que treballem a la nostra escola és la Cooperativa a cinquè curs de primària.

La nostra escola es va adherir a aquest projecte, ofert per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu. Aquest té una trajectòria de treball pautada en la qual s’ha creat a cada curs una cooperativa d’alumnes fictícia  per poder fer un producte de venda.

Es va escollir el projecte de la cooperativa  pels següents motius:

  • La metodologia de treball cooperatiu s’adequa molt a la nostra manera de treballar.
  • El vincle de l’escola amb el poble.
  • La possibilitat d’engrescar als alumnes i a les famílies amb un projecte proper per tots ells.
  • És un treball totalment competencial.
  • Augment de l’autoestima i la confiancia de tot l’alumnat (cada alumne pot aportar i destacar en l’àmbit que s’identifica més).
  • Descoberta d’un mateix i dels companys.
  • Estimulació de la creativitat.
  • Altruisme, responsabilitat, participació en entitats sense ànim de lucre.(Part dels beneficis aconseguits mitjançant la venda dels productes són destinats a entitats benèfiques del poble).
  • Reconeixement de la tasca (amb els beneficis de la venda dels productes, els alumnes s’autofinancen una sortida).

El fet que els productes dels alumnes es comercialitzin dins un context real,  amb una venda al mercat setmanal del poble, fa que sigui una feina funcional pels alumnes.

Al ser el primer curs que es realitza la cooperativa anem descobrint quines matèries lliguen més amb el projectes i gratament s’han treballat en més o menys mesura totes les àrees troncals (Llengua catalana, Llengua castellana, matemàtiques, ciències socials, naturals i plàstica).

A partir d’aquí ha sorgit la necessitat pel proper curs de crear un espai de coordinació de projectes dins l’horari no lectiu del professorat.

 

 

 

Metodologia- Escola Aurora

Publicat el per
Respon

A la nostra escola moltes de les activitats i projectes que realitzem els decidim en assemblea. És per això que des d’inici de curs vàrem votar a dos titulars i dos suplents de president/a i secretari/a, que són els/les encarregats/des de portar les reunions amb tots els alumnes de l’escola i de recollir totes i cada una de les propostes consensuades. Els alumnes elegibles evidentment van ser els més grans de l’escola, per tant la directora i la secretària són dues alumnes de 6è.

Davant el repte de qualsevol projecte, el primer que fem és plantejar-ho a tots els alumnes i és amb les seves suggerències, propostes i idees, que tirem endavant.

Vàrem fer una primera assemblea per fer un tanteig amb tots els alumnes proposant-los-hi què podríem millorar o canviar del projecte del revist@ll (revista elaborada per tots els alumnes de la ZER). A continuació vàrem plantejar el repte de redissenyar la revista feta fins ara. En aquesta assemblea es va decidir què i com es volia fer.

Donat que els alumnes varen dir que tenien ganes de fer una revista en format diari, els mestres vàrem decidir que abans de res calia que els nostres alumnes remenessin molts diaris, es familiaritzessin amb tot el què implica l’elaboració d’un diari per parts dels alumnes.

El format diari i el repte de fer la revista va suposar que ens plantegéssim quines activitats faria cada grup d’alumnes i vam decidir (perquè és el què ens semblava més viable tenint alumnes de P3 a 6è) que només els alumnes de cicle mitjà i cicle superior treballessin per grups cooperatius, (un alumne de cada curs per grup). Els alumnes de cicle inicial i d’educació infantil van treballar a nivell de grup-classe i individualment, depenent de l’activitat a realitzar. Cada grup-classe  va elaborar els articles decidits en assemblea i a més a més varen treballar activitats complementàries entorn el tema de la premsa escrita.

L’equip docent teníem força dubtes vers la maquetació en format columnes i amb la inclusió de les seccions escollides pels alumnes. Per això, vàrem crear unes plantilles on els alumnes redactaven els articles.

La maquetació de la revista (diari) va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior.

L’equip docent juntament amb els alumnes més grans ens vam adonar que les assemblees generals no tenien la dinàmica positiva necessària, sobretot, per manca de participació dels alumnes més petits de l’escola. Va ser llavors que vàrem acordar que abans de fer una assemblea general, cada grup-classe en faria una a la seva aula per tractar els temes proposats i així poder participar amb propostes adequades i factibles a la general.

La maquetació, distribució de seccions, articles i correcció del diari va anar a càrrec dels alumnes de cicle mitjà i cicle superior amb l’ajuda imprescindible dels mestres.

Els/les mestres vàrem ser els que vàrem decidir com es faria l’avaluació del projecte: mitjançant observació de la feina feta dels alumnes en cada moment del dia, llibretes del projecte on hi havia la valoració per parts dels alumnes de la feina feta diàriament  i sobretot amb unes rúbriques proposades i consensuades pels alumnes i mestres de la feina feta del projecte. Per completar l’avaluació del projecte es va tenir molt present la valoració feta pels alumnes a l’assemblea de cloenda del projecte.

METODOLOGIA:”EL PATI DELS NOSTRES SOMNIS”- Escola Terra Nostra

Publicat el per
Respon

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu; en la interpretació de dades i en la capacitat d’elaborar uns petits textos expositius en forma de vídeo i de manera cooperativa.

El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca i reorientació del procés de treball.

Els alumnes han treballat molt en grups cooperatius i en ocasions, en petits grups i en parella.

Es presenten tasques de diferents àmbits (artístic, lingüístic, matemàtic, lúdic i coneixement del medi)

Per fer arribar a les famílies tot aquest treballi es pengen notícies al bloc de l’escola.

Per finalitzar tota la tasca, un dia es farà una reflexió sobre els canvis del pati i es passarà en forma de rúbrica una graella valorant aquests canvis si han sigut positius, si realment era allò que s’esperaven, …

 

RÚBRICA D’AVALUACIÓ DIÀRIA

Publicat el per
Respon

Es proposa als alumnes fer una reflexió a l’inici i al final de cada dia del projecte. Aquesta avaluació està pensada per realitzar-la de manera individual i en equip.

La primera part es realitza al final del dia en equips cooperatius, i la segona part és una autoavaluació del treball diari, per tant, a l’inici del dia han de pensar com s’organitzaran i quina tasca realitzarà cadascú i al final del dia valoren la realització de les tasques planificades.