Planificació

  • MOTIU DEL PROJECTE

El projecte que ens vam proposar va ser a nivell d’escola, perquè consideràvem que com a grup impulsor format per mestres de tots els cicles, era més adient proposar un projecte comú de tota l’escola, és a dir, que tothom hi pogués participar.

 

El nostre projecte és el PATI, sorgit d’un debat o un problema que arrosseguem des de fa anys:

 

  • El futbol com a joc principal.
  • Poca iniciativa per jugar a altres jocs i agressivitat.
  • Poca cura i mal ús dels materials del pati.
  • Falta de recursos físics al pati.

 

Per tant sempre hi havia baralles.

 

La línia conductora del projecte ha estat el fet de fer prendre consciència i involucrar als delegats en el  desenvolupament global de les activitats (diagnosi, problemes, proposta de possibles solucions, dur a terme aquestes propostes,…)

Examen als pares!

Una vegada realitzada la setmana cultural on vam aprofitar el projecte per demanar la participació de les famílies per vestir el nostre pati. A l’hora de plantejar l’avaluació vam creure interessant demanar l’opinió a les famílies.

Els vam passar una enquesta telemàtica i anònima a través del google per tal de recollir les seves valoracions i sensacions per poder autoavaluar-nos i millorar en les futures activitats que proposem.

En general la resposta ha estat molt positiva. L’activitat va ser un èxit i els comentaris “negatius” els entomem com a crítiques constructives per continuar treballant conjuntament per la millora del nostre pati.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE – METODOLOGIA

La primera sessió, prèvia a la visita de l’autora, es va fer un treball en petit grup, en forma de joc, per tal de descobrir qui seria el personatge que els visitaria, quin ofici tenia,… i uns posterior posada en comú.

Es va confeccionar un dossier de poemes per a cada alumne. El treball de cada sessió es porta a terme tenint com a base un dels poemes.

Pràcticament totes les sessions de treball s’han distribuït en quatre parts:
– Lectura d’un poema. Activitat en gran grup.
. Què ens suggereix el títol? De què pot parlar el poema?
. Modelatge de la lectura per part del mestre
. Lectura per part de dos o tres alumnes, en veu alta.

– Comprensió del poema
. Paraules o expressions que no s’entenen
. Explicar-lo amb les pròpies paraules
. Comprovar les hipòtesis sobre el tema del poema

– Activitats per afavorir una lectura teatralitzada
. Uns primers minuts de relaxació: respiracions, massatge per parelles, escoltar música amb els ulls tancats,…

. Activitat principal (*)

– Reflexió i valoració de com ha anat la sessió

(*) Activitats principals de les sessions -vídeo-
– Les sessions 2,3,4,5 i 6 , l’activitat principal té com a finalitat treballar la veu i les posicions corporals:
.recitar versos amb diferents tons de veu: de senyor, de nen ,..
diferents personatges: un avi, un home de negocis, una estrella de música,…
diferents emocions: enfadat, plorant, rient,
diferents velocitats, intensitats
diferents procedències, caminar imaginant diferents sòls
amb la boca oberta, tancada,…
simular caminar sobre fang, sorra, aigua,…

– Les sessions 7,8,9,10,11,12 es destinen al treball específic del poemes:
llegir un vers cada alumne ordenadament, amb desordre, a partir del número de vers que se’ls adjudica,…

Les sessions 13,14 i 15 són de preparació del poema que s’haurà de representar.
Treball en petit grup, on cadascú aporta idees per representar el poema.
Treball en gran grup per tal que els altres companys puguin opinar i fer crítiques constructives dels altres grups.

Sessió final
– Assaig general al teatre de l’escola
– Representació pels alumnes de 3r i per les famílies

Comencem!

El primer que hem fet, després de proposar als alumnes aquest projecte,  ha set fer els grups de treball. Prèviament les mestres ja ens havíem plantejat quina era la millor opció per fer els grups. Teniem clar que volíem que fossin grups cooperatius, però dubtàvem si els havíem de fer nosaltres o deixar llibertat als alumnes. Al final vam decidir que deixaríem que fossin els propis alumnes els que triessin els companys de treball, però seguint uns criteris que  vam decidir, amb l’alumnat,  per tal que fossin equilibrats:

  • Alumnes de mitjà i superior barrejats.
  • Quatre alumnes per grup.
  • Diferents habilitats o capacitats: manipulatives, matemàtiques, recerca d’informació, pensament creatiu, artístiques, comunicatives i lingüístiques.

Per sorpresa nostra, hi ha hagut grups que s’han format de seguida, d’altres han necessitat una petita ajuda per part de les mestres, però no ha quedat cap grup que no compleixi els requisits.

Si els grups els haguéssim fet nosaltres, haurien quedat semblants? Tendim a dirigir massa als alumnes?

Criteris dels alumnes per fer els grups cooperatius.

Cicle Mitjà de l’escola Dr. Fortià Solà

Veient la necessitat d’implementar la metodologia dels projectes a l’escola per poder treballar de manera més competencial, aquest curs hem introduït en tots els cursos i dins l’horari escolar 9 hores setmanals per a dur a terme els projectes de forma globlitzada.

Som les tutores de quart de Primària i aquest primer trimestre vam realitzar el projecte de Coneguem Torelló.

AVALUACIÓ DELS INFANTS

A nivell de cicle d’educació infantil vam prendre els següents acords sobre com fer l’avaluació:

  • Observació directa i contínua al llarg del projecte i registre dels aspectes més rellevants acord amb als objectius proposats.
  • Converses i enregistrament d’aquestes.
  • Enregistraments i dibuixos sobre els oficis que els han agradat més.
  • Rúbrica sobre els oficis que més els han agradat i els oficis que ara coneixen.

RÚBRICA

ALTRES ACTIVITATS

A partir del projecte es van portar a terme altres activitats, com cançons i danses, dites i poemes, dibuixar i enregistrar el que volien ser de grans, etc. Però una de les més rellevants va ser que els infants volien fer un regal a totes les persones que els hi havien “explicat coses”. Amb el grup es va acordar regalar-los-hi una foto del dia que es van trobar amb el seu nom escrit al darrera.

Aquesta també va ser un molt bona manera de tancar el projecte.