Arxiu de la categoria: Cronologia

MOVEM FILS

Publicat el per
Respon

Els alumnes de tercer, a partir de les preguntes formulades pels alumnes de l’escola Suris, van investigar on es podien dirigir per resoldre totes les qüestions.

Això ens va portar a mobilitzar-nos per demanar ajuda a diferents persones, establiments i òrgans del nostre municipi.

Els propis alumnes van demanar visita per via telefònica a:

  • El veterinari (entrevista personal)
  • Secretària de l’Ajuntament per concretar visites https://photos.app.goo.gl/jMq1m6lCXn6sEQAr1
  • El CAP
  • El regidor de cultura (entrevista personal)
  • El regidor d’urbanisme (entrevista personal)

  • El regidor de medi ambient (entrevista personal)
  • L’encarregat del punt jove (entrevista personal)
  • El municipal del poble (que va venir a l’escola)
  • El president del futbol (entrevista personal)
  • Els bombers de Vic (consulta telefònica)
  • L’Alcalde (entrevista personal) https://photos.app.goo.gl/F94jnkDF9SPKyY1P2

Es van organitzar per grups per tal de realitzar les visites.

Els Mestres del grup impulsor vam cedir hores de treball personal per poder cobrir a la resta del grup en aquestes franges.

No tots els contactes van poder-se realitzar només via alumnes. Així dons, va ser important la xarxa del propi municipi per aconseguir col·laboracions amb la gimcana:

  • L’ajuntament va pagar les hores i el material de la ceramista que ensenyava a treballar la terrissa el dia de la gimcana.
  • La mestra de música de l’escola es va posar en contacte amb el president dels Caramellaire per poder comptar amb la seva presència.

Així doncs, la xarxa de mestres, la xarxa de famílies, la xarxa del municipi ha estat bàsica per enriquir el nostre projecte.

Treballem junts!

Publicat el per
Respon

Abans de començar a treballar,  per fer que tots se sentin una part important del grup, hem de distribuir les funcions. Els nens comencen a  conèixer aquesta metodologia ja que l’hem utilitzat en algun moment a l’escola. Les diferents funcions del grups cooperatius són: secretari, portaveu, coordinador i material. Deixem llibertat a cada grup perquè es distribueixi els rols, segons les habilitats i capacitats de cada alumne.

Ens ha sorprès gratament que tots els alumnes han escollit la funció que es veuen capaços de poder portar a terme i que aquesta la valoren positivament, ja que  es senten còmodes treballant-hi i saben que,  respectant els rols,  el grup funciona millor.

Reflexionant sobre aquest procés, ens hem adonat que el fet d’utilitzar una mateixa metodologia en diferents moments i àrees de l’escola, facilita el treball i el fa més profitós i fàcil. Tot i que al llarg del curs ja hem anat treballant amb grups cooperatius i veiem els seus avantatges,  ens animem a  que formi part del dia a dia de l’escola?

Mural amb els càrrecs i les tasques dels grups cooperatius.

 

Metodologia: EQUIPS D’INVESTIGACIÓ

Publicat el per
Respon

Per portar a terme aquest projecte ens organitzem per equips d’investigació. Els alumnes s’agrupen segons els seus interessos per poder donar resposta a un aspecte del poble. A partir d’aquí els equips d’investigació fan les entrevistes i cerquen la informació que necessitaran per poder realitzar el treball.

L’equip d’investigació és un equip d’alumnes on seleccionen la temàtica que més els interessa i se’n formulen preguntes sobre aquest tema a treballar. Els equips estan formats per 3 a 6 nens que tenen els mateixos interessos o similars. El paper del mestre en aquests equips d’investigació és acompanyar-los en la cerca de bibliografia i recursos perquè puguin realitzar-la.  Els alumnes una vegada localitzen la informació, recullen dades, en alguns casos es divideixen  per investigar i després comparteixen els seus descobriments amb la resta de l’equip, interpreten descobriments,…). L’equip realitza un informe on recull la investigació portada a terme. La presenten a la resta de companys de la classe i es coavaluen. Una vegada finalitzada aquesta realitzen l’autoavaluació i l’avaluació del quadernet d’equip.

L’equip impulsor ens hem organitzat per a poder acompanyar a la tutora a realitzar aquest treball de camp ja que cada equip tenia pensat un pla d’actuació de cerca força complex (cerca d’informació a diferents entitats del poble, entrevistes a persones del poble com ara: l’alcalde, la regidora de cultura, l’entrenador de futbol,…) .

Una vegada realitzat aquest treball de cerca era el moment de poder veure com aquesta informació la podem utilitzar per a poder-la explicar de forma planera als nens de l’escola de Cornellà de Llobregat mitjançant una Gimcana pel poble.

PRODUCTE  FINAL: NOMÉS DELS INFANTS?

Publicat el per
Respon

Podem   dir que de productes finals sobre el projecte n’han sorgit a diferents nivells.

Per una banda, els que han fet els alumnes: dibuixos de l’ofici que més els hi ha agradat, un enregistament explicant el que els agradaria ser de grans i un dossier per regalar a cada una de les persones que ens ha explicat el seu ofici.

També s’ha elaborat una DOCUMENTACIÓ sobre el projecte, la qual ha servit com a reflexió pedagògica per part dels mestres i com a mostra per les famílies del treball dels alumnes.
 

I per últim, s’ha construït una PADLET per tal de recollir tot el que s’ha fet sobre el projecte i també per compartir-ho amb les famílies.

Avaluació de la biblioteca!

Publicat el per
Respon

Per concloure les entrades al bloc envers el projecte vam coincidir entre tots que:

Cal continuar conscienciant als infants de la importància de cuidar els llibres, ja que encara ens trobem que dos o tres llibres a la setmana es fan malbé i ningú no en sap res.

Hi ha més silenci quan s’entra.

Per part dels mestres cal tenir més controlat allò que s’hi fa a dins i abans de marxar cal revisar que tot estigui al seu lloc. (fet que costa molt encara).

S’han valorat positivament les ideas noves com; hospital de llibres, recomenacions, punt del llibre..

La dinamització de la biblioteca com un fet molt rellevant i positiu.

Cal ventil.lar la biblioteca després de menjar-hi (mestres, ja que és l’únic espai de l’escola on podem fer-ho).

Mestres com alumnes estem molt contents del canvi, entre tots ens sentim la biblioteca un espai més nostre, més integrat a l’escola i a tots aquells que hi formem part. Tot i així, som conscients que no és un projecte que acaba aquí, sinó que continua cada dia.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

L’avaluació del projecte ha estat contínua durant tot el projecte. I s’han utilitzat diferents instrument d’avaluació, depenent del cicle i d’activitat.

Instruments d’avaluació:

  • Rúbriques (autoavaluació i coavaluació).
  • Enquestes .
  • Observació directa.
  • Converses i enregistrament d’aquestes.
  • Dibuixos i maquetes.

 

Fent referència als objectius inicials i a l’avaluació del projecte podem concloure que:

  • S’ha diversificat l’oferta d’espai i de joc.
  • S’ha reduït la conflictivitat.
  • El pati està més net.
  • Els nens senten el pati més seu.
  • S’han valorat positivament els espais d’aprenentatge (galliner i bassa).
  • Però també dir que malgrat tots els canvis, l’opció majoritària de joc continua sent el futbol.

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

Publicat el per
Respon

El nostre projecte ha tingut una durada de dos trimestres. S’ha dut a terme durant 2 hores setmanals, on els tres cicles coincidíem en el mateix horari. (dijous de 9 a 11h).

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, creativitat, reflexió i crítica constant. El recorregut del treball ha sigut marcat pels propis alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.

En la fase d’implementació del projecte es pot dir que s’ha portat a terme en dos blocs d’activitats: les realitzades a la classe i les realitzades a l’espai exterior del pati. I els alumnes sempre han treballat de forma cooperativa, guiats i supervisats pels mestres.

En el primer trimestre es va treballar més la fase del disseny del pati. En el segon trimestre es va treballar més la fase de creació dels dissenys creats pels alumnes.

Es va iniciar el projecte fent un observació del pati actual i com els agradaria millorar-lo tenint en compte els diferents espais, fer que es convertís en un lloc lúdic però a la vegada un lloc d’aprenentatge. A partir d’aquí van començar a pensar i reflexionar com els agradaria que fos el seu pati.

Cada cicle va fer les seves propostes i les vam posar en comú tot agrupant-les per temàtiques (naturista, joc, manteniment i descans).
Tots els alumnes van votar els temes que més els agradaven i els cinc més votats es van repartir per cicles.

Cicle inicial: (manteniment / joc)
fer unes papereres noves pel pati i situar-les en un lloc més útil i pràctic.
pintar jocs al terra (tres en ratlla i mar/terra)
Fer un inventari del material del sorral per comprar-ne de nou.

Cicle Mitjà: (naturista)
Construcció d’un galliner. Van dissenyar com el volien fer, quins materials utilitzarien,… però al final de donar-hi moltes voltes i moltes dificultats, van pensar que la millor manera de veure si un galliner seria útil, bonic, rentable, constructiu, … en una escola; seria demanar-lo algú que en tingués i si els hi podia deixar. I així va ser, va ser una persona propera a l’escola. Llavors els alumnes el que van fer va ser muntar-lo i restaurar-lo.
Construcció d’unes caixes niu (assessorats per Camadoca, Centre de recuperació d’animals. )
Construcció d’una bassa ( assessorats per Camadoca, Centre de recuperació d’animals. )

Cicle superior: (descans)
Construcció d’un chill out. Els nens, a partir de grups cooperatius, van haver de dissenyar el seu chill out , explicant quin tipus de material utilitzarien, a quin lloc el destinarien del pati,… Seguidament van fer les pròpies exposicions de les diferents propostes i entre tots, per assemblea, es va votar. A continuació del disseny seleccionat, de forma individual, van haver de fer el dibuix tècnic del croquis definitiu i fer-lo a escala.
En el moment de la construcció es van adonar que necessiterien ajuda externa i van demanar-ho a la brigada del poble fent una sol.licitud a l’ajuntament. També va ser aquest el motiu on van haver de fer un text instructiu de cada mobiliari del chill out perquè sapiguessin com anava muntat i quin material necessitarien.

LA VEU DELS ALUMNES: EL MOTOR DEL PROJECTE!

Publicat el per
Respon

La veu dels alumnes ha set el principal motor del projecte. A partir del que ells deien pensàven i suggerien s’anava desenvolupant, en la mesura del possbile, el projecte.

A contínuació tenim els últims enregistraments fets sobre el projecte dels oficis on els infants expressen què els agradaria ser de grans.

Orientant l’avaluació a l’INS Bisaura

Publicat el per
Respon

El procés d’avaluació del projecte que portem a terme comença ja des del primer dia. Els alumnes tenen a la seva disposició una base d’orientació  que els guia en el procés.

Així mateix, hem procurat que al llarg de tot el projecte els feedbacks siguin instantanis, o gairebé, donant pautes concretes o a través de petits enigmes i exemples.

Podem afirmar que l’autoavaluació i una avaluació eminentment formativa ha ajudat als alumnes a reeixir en el projecte

El procés de coavaluació no l’hem implementat fins les darreres setmanes del projecte. Tots aquests processos d’avaluació es realitzen amb rúbriques que es relacionen estretament amb la base d’orientació que els alumnes tenen a la seva disposició.