ESCENOGRAFIES DE LES LLEGENDES

Quines llegendes es descriuen a El Tresor del Ter d’en Xavier Margenat?

El jove aventurer, tot seguint el Ter, reviu una història d’una descoberta de llegendes. Entre d’altres destaquem: el naixement del riu Ter, el monestir de Ripoll, la història d’en Serrallonga, el pont de Torroella o pont del dimoni, els encantats, la història del tren d’Olot, el general cartaginès Hannibal, la pesta a Girona, el pas subterrani, el saüc de Setcases, el serpent de Manlleu, els rentants, el salt de la minyona…

Com ho fareu per representar les idees?

Tot seguit a l’adjudicació de la llegenda, l’haureu de representar amb tècniques d’expressió graficoplàstica mitjançant una obra artística pautada que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu combinant el treball individual i cooperatiu -l’estructura cooperativa 1-2-4- que us ajudarà en el procés d’esbossos i projecte.

FASES

  1. Tria de la llegenda. Els alumnes escollireu la llegenda segons el vostre interès sobre la temàtica. Tot seguit, analitzareu les idees i imatges clau representables de la llegenda.
  2. Pluja d’idees. Proposareu diferents idees i les consensuareu.
  3. Dibuix bàsic. Haureu de realitzar esbossos i primeres tries del material.
  4. Dibuix detallat. Definireu amb exactitud el dibuix escollit i hi sobreposareu una quadrícula, de manera que es pugui traspassar al panell.
  5. Collage i/o pintura. Representareu el dibuix detallat a un panell de 2mts X 1,220mts i el tractareu plàsticament.

Tingueu en compte que podeu fer servir materials diversos com, per exemple, pintura, papers, fustes, plàstics… D’altra banda, potser una obra artística que pertanyi a qualsevol estil: realisme, hiperrealisme,  art objectual, etc.

Com ho presentareu?

El panell de l’escenografia s’ubicarà a l’arborètum i, tot seguit, els grups haureu d’actuar i representar la llegenda treballada. A més a més, enregistrareu i editareu l’actuació en suport vídeo.

JUGUEM I APRENEM AMB EL KAHOOT

Cada dia dedicareu una franja horària a preparar i pensar les preguntes del Kahoot. Treballareu diferents temàtiques, les quals es troben marcades en l’horari del projecte. Per això, us proposem que us organitzeu de la següent manera:

  1. La primera part la dedicareu a la recerca, al drive hi trobareu informació i enllaços sobre:
    1. El recorregut del riu Ter (des del seu naixement fins a la desembocadura).
    2. La fauna i flora que podem trobar al voltant del riu Ter.
    3. La velocitat de l’aigua

Haureu d’elaborar un document individual on hi hagi un resum amb la informació més rellevant de cada tema. Aquest document s’haurà de lliurar al professor i comptarà com a nota individual.

  1. Els últims 20 minuts, amb l’estructura del FOLI GIRATORI, haureu d’escriure cadascú de vosaltres 2 preguntes amb les corresponents respostes, sobre el tema del dia. Així ja tindreu 8 preguntes pel vostre Kahoot.
  2. L’últim dia elaborareu el Kahoot seleccionant 20 preguntes del total que hagueu fet durant la setmana.

El dia de la presentació haureu de fer jugar els vostres companys al Kahoot que haureu elaborat.

CÀLCUL DE LA VELOCITAT DE L’AIGUA DEL CANAL DE MANLLEU

Els alumnes de primer d’ESO vàrem fer una pràctica que consistia en calcular la velocitat a la que circulava l’aigua del canal de Manlleu.

Aquesta pràctica la vam dur a terme durant la setmana del projecte de primavera que tenia com a tema principal el nostre riu, el Ter.

Inicialment, per grups, vam investigar la manera de calcular la velocitat a la que circulava l’aigua, per fer-ho necessitàvem un objecte i dues dades, un espai fixe i el temps que trigava l’objecte a recórrer aquest espai,  ja que la velocitat és el resultat de dividir l’espai entre el temps. Un cop vam tenir clar com ho havíem de calcular ens vàrem desplaçar fins el  canal per dur a terme la pràctica i recollir les dades que necessitàvem.

V = e/t

El material que vàrem utilitzar  per dur a terme la pràctica va ser:

  • Una cinta mètrica per mesurar la distància.
  • Un cronòmetre per mesurar el temps.
  • Algun element orgànic per tirar al canal i mesurar-ne la velocitat, en el nostre cas vam utilitzar taps de suro. (És important que sigui un cos orgànic que suri i pugui descompondre’s per respectar el medi ambient i no alterar l’ecosistema.)

Procediment:

Un cop vam arribar al canal, el primer que vam fer va ser utilitzar la cinta mètrica per mesurar  la distància que hi havia entre el pont des d’on volíem  tirar els taps de suro i el punt on paràvem el cronòmetre. En total eren 30 metres.

Seguidament, ens  vam col·locar dos membres del grup a l’inici del tram amb els taps de suro i els altres dos a l’altre extrem amb el cronòmetre.

Vam deixar caure el tap de suro a l’aigua i vam anotar els segons que trigava a recórrer l’espai determinat.

Vam repetir la mateixa operació 5 vegades per tal de minimitzar els errors.

Finalment, amb els resultats de les mesures que havíem  anat anotant vam calcular el temps mitjà.

 

Espai recorregut 30 metres
Nombre de mesures realitzades 5 mesures

 

Taula de valors:

t1 t2 t3 t4 t5 Temps mitjà (segons)
73 78 68 72 65 71

Per obtenir el valor de la velocitat de l’aigua fluint pel canal  vam dividir els metres que havien recorregut els taps (30 metres) entre el temps mitjà que havien  trigat a recórrer-los. El resultat que varem obtenir és la velocitat de l’aigua en metres per segon (m/s).

     Velocitat mitjana (m/s): 0,42 m/s

Metodologia- Escola Gafarró

Per treballar tenint en compte els seus interessos i les seves inquietuds es va creure necessari fer-ho a partir d’assemblees. Aquestes assemblees permetien organitzar-se, resoldre dubtes, tenir debats sobre diferents opinions, reflexionar i arribar a acords entre tots i totes.

La nostra intenció va ser que el nostre treball fos participatiu, diferenciat i significatiu.

L’alumnat va decidir  realitzar grups de treballs de diferents nivells per fer-ho de forma cooperativa. A partir d’un mapa conceptual sobre el treball d’una revista els i les alumnes es van autogestionar la repartició de les tasques a fer, tenint en compte la pròpia estructura: entrevista, jocs… Per tant, es van pactar les diferents tasques i responsabilitats: redacció, publicitat, correcció… Tot això, per aconseguir el resultat final de l’elaboració d’una revista dedicada a l’educació emocional.

Com es podia fer per endinsar-los al món de la revista i les emocions? La introducció del tema es començaria a partir de la troballa d’un element significatiu per l’alumnat, la llàntia. A més, es dedicaria un espai d’exposició de diferents revistes que permetria a l’alumnat fer un anàlisi més profund. També s’organitzaria la visita d’una mare que col·labora en la revista local explicant el paper de les diferents persones que hi intervenen. Això permetria dedicar un espai a fer-li diferents preguntes i resoldre dubtes.

Com podíem implicar-los? Els i les alumnes van treballar la creativitat a partir de la imaginació, les arts plàstiques i les diferents eines digitals.

En finalitzar, el projecte es valorarien a partir de determinades rúbriques d’avaluació i un diari digital d’aula sobre tot el que s’ha fet.

Metodologia- Escola La Forja

Vam partir d’una assemblea general amb tots els alumnes de l’escola, per parlar de redissenyar la revista que s’entrega anualment a nivell de la ZER (“El Revistall”). Per aquest motiu vam proposar als alumnes d’investigar diferents tipus de revista i els continguts que tenien, per observar i captar idees que ens puguéssin servir pel nostre treball. Després a l’assemblea és va concretar la temàtica, de manera general, entre tots, vam decidir que aquest any es treballaria els trets característics relacionats amb el poble d’Alpens, on la majoria viuen i podia ser un bon tema proper per treballar. A continuació a través d’una pluja d’idees, van decidir el format que els alumnes volien seguir en cada apartat de l’elaboració de la revista, determinant cada apartat i el desenvolupament que se’n faria.

Es va assignar que la gestió de la revista, la duria principalment els alumnes de Cicle Superior de l’escola. Aquests van distribuir les temàtiques escollides a l’assemblea, repartint els diferents punts dels temes  en funció del nivell i dificultat de cada tema.

  • La classe dels petits, d’educació Infantil, se li va assignar, la Llegenda de Rocadepena.
  • La classe dels mitjans (1r,2n,3r), havien d’investigar un personatge emblemàtic del poble, anomenat Manelic i  també Les feres d’Alpens.
  • La classe dels grans (4t,5è,6è) es van centrar en l’entrevista del ferrer d’Alpens (Enric Pla),  un còmic de la guerra dels Carlins i un itinerari de les escultures principals d’Alpens.

Les tasques que es realitzen, implica una part individual de recerca i aprenentatge, que va acompanyada d’una posada en comú en petit grup per tal de consensuar i unificar el treball que volem representar gràficament.

En aquest procés, són els propis alumnes que dissenyen l’estructura i el contingut de les activitats. Això implica, determinar el tipus de lletra, format, espaialitat, decoració, incorporació d’imatges…. i aspectes més estètics. El paper del mestre/a, és orientatiu i  d’acompanyant en la seva elaboració, només complementant i donant directrius per tal d’ampliar de manera més eficient el treball.

La principal intenció és implicar a tot l’alumnat amb  el disseny de la revista i sobretot fomentar l’autonomia, l’esperit crític, la capacitat de qüestionar, prendre decisions, potenciar la seva creativitat, empatia, cooperativitat i fomentar la interacció entre alumnes, el respecte d’opinions

La recerca s’ha  efectuat des de diferents metodologies, fonts d’informació i entitats implicades. Depenent del context, s’ha efectuat lectures relacionades amb el tema proposat, entrevistes, rutes, visites. Aquesta recerca era recollida a través de resums, esquemes, mapes conceptuals, gràfics. Un cop exposada, consensuada i unificada, es determinava quin cos prenia.

Hem combinat espai oberts amb espais més tancats com ara l’aula. L’espai que més pes té és l’espai compartit i de posada en comú (el vestíbul) de l’escola, on es porten a terme les assemblees i el traspàs d’informació  a la resta de classes i alumnes. Creiem important anar realitzant petites trobades per situar en quin moment ens trobem del procés i al mateix temps prendre decisions de canvi.

Un cop acabat el projecte, es valora a partir de tutories on els nens exposen quins punts valoren positivament, en quin moments s’han presentat dificultats, quins altres enfocament haurien realitzat i quines actuacions caldria tenir present en pròximes actuacions. També, es recollirà a través de rúbriques d’avaluació, el treball que s’ha d’avaluar d’aula i com a grup de treball conjunt (escola).

Metodologia Heurom Revista Científica

Ens vam reunir en assemblea amb tots els alumnes de l’escola.

Vam decidir treballar els temes per grup classe i cada subtema en petits grups.

Es van fer uns tres grups per aula a primària i tot el grup per EI, hi havia un responsable de recollir el material i tenir-lo centralitzat.

Es van utilitzar tres sessions de treball (2 hores cada sessió), 2 sessions posada en comú a l’aula i una última en la que cada grup classe explicava la tasca feta per mitjà d’una presentació

Hi havia dues intencions marcades:

  • donar a conèixer el tema treballat a l’aula de forma efectiva i que tota l’escola s’assabentés del què s’havia après.
  • és implicar a tot l’alumnat amb  el disseny de la revista i sobretot fomentar l’autonomia.

Per la recerca vam fer servir diferents metodologies, fonts d’informació (revistes diverses) i experts externs. Aquesta recerca era recollida a través d’escrits i resums de les xerrades fetes i de la informació recollida.

Els espais utilitzats van ser bàsicament les aules i per les assembles l’aula dels mitjans. Vam anar fent assembles on sorgien dubtes i idees per continuar treballant i seguir amb la tasca encomanada.

Es va fer una valoració final amb cada grup classe, utilitzant les rúbriques creades de presentació i de treball en grup, així com el debat propi de tutoria.

Vam tenir dificultats tècniques per crear la revista amb el programari de l’escola. El vam haver de passar dos cops, se’ls fa carregós i les mestres van haver molt més suport del previst.

EL FORAT: METODOLOGIA

Un cop triat el tema, es fa una pluja d’idees on es formula una gran pregunta. Per poder respondre aquesta pregunta cal investigar diversos aspectes sobre el tema.

A partir d’aquí es treballa de diferents maneres:

  • En gran grup fent conversa i decidint com treballarem per poder respondre la pregunta. Aquí apareixen idees i hipòtesis que caldrà aprofundir-hi.
  • Treball per parelles, buscar informació a l’ordinador. Es comparteix la informació  amb la resta de la classe.
  • Es distribueix la classe en grups cooperatius. Cada grup es distribueix els rols: portaveu, secretari, moderador i encarregat de material.
  • Grups d’experts.
  • Treball individual.Projecte “El forat” 3r

Després de cada investigació , cada grup fa una exposició oral a la resta de la classe del treball realitzat i se’n treuen conclusions col·lectives.

D’on traiem la informació?

  • Llibres del Bibliobús.
  • Material que porten els alumnes.
  • Informació aconseguida juntament amb els pares.
  • Pàgines web, vídeos.
  • Revistes, contes, llegendes.
  • Xerrades d’experts
  • Explicació per part dels alumnes d’un nivell a un altre. Per exemple, els alumnes de p5, que treballaven l’interior de la Terra, van fer una xerrada als alumnes de 3r que treballaven els planetes del sistema solar i tenien dubtes sobre el nostre planeta.
  • Sortides per aconseguir informació a través de l’observació directa.

Àrees treballades:

  • Llengua catalana
  • Llengua castellana
  • Llengua anglesa
  • Matemàtiques
  • Plàstica
  • Música a Educació Infantil

Projecte “El forat” 3r

 

 

 

Com els estem acompanyant?

 

 INICIATIVA DELS NENS ACOMPANYAMENT DE L’EQUIP IMPULSOR
Classificació de les preguntes rebudes de l’escola de Cornellà i cerca de recursos per a resoldre-les. Provocar per trobar més fonts d’informació per poder resoldre les preguntes.
Llistat de punts interessants a visitar i/o entrevistes a realitzar Escoltar les respostes dels nens per després acompanyar-los en aquesta organització.
Organització per equips
Calendari d’actuacions Ens organitzem per acompanyar a tots els equips de la cerca d’informació.
Per equips telefonar i acordar la cita per a l’entrevista i recollida d’informació Acompanyament del tutor durant aquesta trucada tot orientat si és necessari.
Preparació de les entrevistes Supervisió i orientació d’aquestes
Per equips realitzen les entrevistes Un mestre els acompanya i enregistra la trobada.

 

LA MÚSICA RAP (metodologia)

Aquest projecte interdisciplinari es treballa amb els alumnes de 6è des de l’Àmbit de Llengües (llengua catalana, castellana i anglesa); des de l’Àrea de Matemàtiques; des de l’Àrea de Medi; des de l’Àrea de Música; i des de l’Àrea d’Educació Visual i Plàstica.

Tot i que no hi ha un horari establert, durant els dos primers trimestres es treballa el projecte un parell de sessions al mes en cada àrea. Durant el darrer trimestre les sessions són més freqüents.

Els objectius, continguts i competències estan relacionades amb el Currículum i les activitats contenen molts elements d’indagació i recerca. L’agrupació dels alumnes és la metodologia més freqüent donant molta importància al treball cooperatiu i a l’aprenentatge significatiu.

En tot el procés, el mestre acompanya, proposa i regula l’atenció a la diversitat.

Els alumnes treballen, tenint clar des del principi, que és més important el procés que no pas el resultat final.